Joana Maria

Esborranys d'avui per demà

Fracàs escolar, social i doblers.

Joana | 21 Juny, 2010 21:02 | meneame.net facebook.com google.com

Fa

Fa poc se va  publicar que les Balears eren una de les tres comunitats amb més fracàs escolar de l’ Estat, en el curs 2005-06 amb uns percentatges  d’ un 38 % aproximadament, seguida de València, amb un 39 % i Ceuta i Melilla amb un 50%. A més a més Espanya ( amb un 29%) supera en molt la mitjana europea. Per altre part, les xifres varen augmentar progressivament des de l’ any 2.000, en el qual la mitjana espanyola era d’un 26’6 % i la de les Illes Balears d’un 35.%.

 

 Els números són de l’ època a la qual  Matas era el president de la Comunitat Autònoma, (curs 2005-06) encara que a les primeres lectures s’hagin presentat en present. No vull dir amb això que pensi que en els  darrers tres anys hagin canviat molt . Les causes són massa profundes i massa estructurals per poder creure que les minses mesures del Govern Antich les hagi fet variar en gran mesura . I l’interpretació conjunta és molt dramàtica: Espanya a la cua d’ Europa i les Illes Balears a la cua d’ Espanya. La cua de la cua, un desastre pel futur.

 

Per fracàs escolar s’entén, en general, no tenir una sèrie d’habilitats sobre comprensió de llengua, matemàtiques i entorn i també no poder superar l’ensenyament obligatori ( ESO). Els pedagogs , psicòlegs i altres especialistes han fet molts anàlisi  i percentatges. Se sol parlar de les causes  atribuïbles  capacitats de l’alumne ( que poden estar afectades per motius  com la dislèxia, retardament mental o  una especial situació emocional) les que se deuen a l’entorn que van des de com és l’escola  fins  com rep  i tracta els alumnes i les motivades pel context familiar i la preparació dels pares. I aquí hi entra, es clar, el tema de d’immigració. És molt evident que un  nin que ve d’un altre país, amb una cultura i una llengua  diferents té més dificultats per integrar-se que un mallorquí  de primera o segona generació. Això fa que se plantegin demagògics debats sobre si els immigrants fan endarrerir el conjunt de les classe o si, com que no arriben als nivells dels altres fan augmentar els percentatges. Pot ser una cosa o altre, o les dues juntes, segons el centre, segons els professors.

 

Però què ha de fer el mestre, normalment d’escola pública?, pensar més en aquell nin o nina del Nord d’Africa o de Sud-americà que en els altres per tal que no s’enfonsi o deixar-lo sol amb el seu drama personal?. Si el professor no te recolzaments exteriors, cada dia, a cada classe, s’enfronta amb un problema humà molt important. I de cap manera ha de  renunciar a ensenyar la  llengua pròpia de la Comunitat .A més a més, encara que els centres concertats també hagin de respectar la gratuïtat de l’ensenyament, en conjunt  acullen menys immigrants que els que són veritablemt públics. No se ben be e si els motius són criteris restrictius xenòfobs  o econòmics, però succeeix.  No puc proposar grans solucions , però pens què hi hauria d’haver major comunicació entre els centres i la conselleria d’ Educació per a solucionar els problemes reals i personals: activitats de recolzament a on s’han de menester.

 

Un altre factor també molt important  (al marge de com és l’alumne, la família o l’escola) és com és la societat i s’ha repetit o i que un dels motius de l’abandonament dels estudis per part dels joves era que podien trobar una feina més o menys ben pagada sense gaire titulació. Però això se deia abans de la crisi. Un des aspectes positius d’aquests moments tan negatius   que vivim és que  molts joves decideixen seguir estudiant.  Però ¿els hi agrada aprendre, saber coses o tot és per guanyar doblers? .Quan se parla de “recuperar valors” me pos a l’aguait. No hi ha cap valor més important que l’ immediat de  la pròpia vida : saber-la entendre i organitzar. Per això el pitjor fracàs és el d’una societat que només valora el que se te: una hipoteca, un cotxe, un treball precari.

 

Una societat amb treballadors més qualificats serà més competitiva  i està bé, però ¿ parlam sols d’això? : de la qualificació sols pel treball o també pel viure i entendre l’entorn ? . Si l’únic referent vital són els doblers, crea molta angoixa  el fet de tenir-ne pocs o amagats o ostentats. Si s’aprèn a consumir i relativitzar els bens materials, és una altre cosa. La societat hauria de donar altres exemples als joves i així, pentura, podrien replantejar les seves prioritats: fer cultura. I ja sé que això és utopia, però, com deia Saramago, l’utopia és el demà.

 

 

 


Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 

  Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Comentaris

Joan

Aules

Joan | 21/06/2010, 21:23

Interessant reflexió.
Per a mi el temor de les mesures per combatre la crisi, és que ´segurament encarà debilitaran més el sistema educatiu.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb