Joana Maria

Esborranys d'avui per demà

Consumidors o consumits, a la crisi ?

Joana | 31 Maig, 2010 21:58 | meneame.net facebook.com google.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

A vegades signam contractes o acords amb entitats bancàries, d’assegurances o de telefonia mòbil que no entenem del tot. O compram coses refiant-nos d’una publicitat abstracta,  etèria , gairebé màgica  que no explica be les propietats dels objectes. M’ ha passat i després he estat ben conscient de què si me volia refer trobaria el somriure irònic del homes del meu entorn o família, com a insinuant que “si  haguessis anat més viva”. Els homes solen ser més contraris a admetre que algú els hi ha pres o els hi ha volgut prendre el pèl o, a l’enervés  veuen inconvenients per tot .

 

Jo he aconseguit una cosa realment difícil : convèncer a un operador de telefonia mòbil- Orange- de que 17 multiplicat per 0 és 0 i 14 per 1 són 14. M’explicaré, m’havien facturat moltes conexions a Internet, la major part gratuïtes i 14 d’un euro cadascuna. A la suma els hi sortien 21 euros. Me vaig passar més de vint minuts explicant que qualssevol número multiplicat per zero dona zero i que si has gastat 14 vegades un euro, n’has gastat 14, però que, més a més jo no havia sol·licitat cap connexió a internet i el telèfon (nou) per defecte devia estar configurat de manera que hi entraves automàticament mentre estudiaves les opcions. Me retornaran els doblers.

 

També me varen assegurar que a la propera factura me descomptaran altres 13 euros per uns missatges que m’enviaven sense que jo els hagués sol·licitat. Era la segona vegada que telefonava pel mateix tema. A la primera sols  vaig  conquerir anular la recepció de missatges d’una companyia o empresa que se diu Dada-Ibérica i, a la segona, que també me retornin els doblers que m’han cobrat. És el que més els hi convé ja que, segons he llegit per Internet, el Govern  Basc fa temps va posar una multa de 12.000 euros a  Vodafone justament per aquest motiu, concretament per “falta de consentimiento por parte de tres personas destinatarias de SMS publicitarios, enviados por Vodafone” i que venien de la dita Dada- Ibèrica

 

És clar que m’importa l’estalvi a la propera factura, però no me solucionarà l’economia. El què més m’interessa és poder ser responsable del que consumesc, que no me prenguin el pèl. Mai s’han de renunciar als drets dels consumidors ( bàsicament protecció, informació i reparació). Si ens informam i assessoram be, també podem conquerir millores importants a les hipoteques o el que poguem invertir en l’estalvi. I  crec que ens ha de ser ben igual que els directors de banc o agents d’assegurances ens mirin amb superioritat i com si insinuessin “vostè no entén res”. És que la nostra obligació no és entendre el seu críptic llenguatge. La seva és explicar-se be i, si la informació és confusa, tenim dret a demanar que sigui clara, encara que homes tan ocupats com ells hagin de perdre temps.

 

Conec molts altres casos de consumidors als quals s’han retornat doblers o reparat danys quan han protestat. Per exemple, uns amics meus per Nadal varen veure un pernil anunciat a un fulletó de Carrefur per poc més de 10 euros. Quan el varen anar a comprar els hi varen dir que era un error d’impremta. És igual. La propaganda s’havia distribuït i els meus amics ja  tenen el pernil al preu original.

 

Un altre cas- molt més important- és el de “Prestamistos”, una empresa dedicada als préstecs, amb una publicitat confusa que presumptament ha estafat més de 15 milions d’euros i que s’ha desmuntat, amb la detenció dels principals responsables, per la denúncia dels afectats.

 

Les associacions de consumidors tenen menys relleu que els sindicats i, en concret a les Illes sembla com si fossin una cosa de mestresses de casa que es preocupen pel preu de les tomàtigues, quan ben organitzades podrien ser una eina important d’estalvi per les famílies. Són importants les recomanacions sobre “maneres de comprar o contractar”,  i si ens prenen el pèl i no n’aprenem a la primera, n’ aprendrem a la segona o a la tercera. El que en castellà és diu “Picaresca” és  molt més antic que “El Lazarillo” i quan els trucs venen  dels bancs, les grans companyies o les promotores immobiliàries, la repercussió econòmica és també molt més important.

 

 

I és clar que tenim dret a protestar per com manegen els postres impostos  els polítics, però no hauríem de perdre de vista com ens pot arribar a embullar el mon de les finances i la venda. Ni tots els polítics ni totes les empreses són iguals. I noltros, els ciutadans hem de saber passar d’objectes-receptors a subjectes -protagonistes. Emetre, protestar.

 

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb