Joana Maria

La presència de les víctimes del franquisme.

Joana | 26 Abril, 2010 20:49 | Compartir:

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

¿ Què volien els centenars de persones que se varen manifestar a Palma a dissabte a la plaza d’ Espanya i els milers que ho varen fer arreu de l’Estat i algunes ciutats del Món? Defensaven Garzón i ho varen deixar ben clar a totes les intervencions dels portaveus, però les seves reivindicacions anaven molt més enllà. Volien presència, la que durant dècades se va negar a les víctimes del cop d’ Estat del 36 i repressió franquista posterior. “ Veritat, Justícia i Reparació” són els tres drets universals que reclamen.

Vaig anar a la manifestació de Palma i he vist imatges d’altres actes arreu del mon. Les cares, les presències, les mirades dels manifestants no eren les habituals a moltes altres manifestacions. Hi havia joves de la fornada democràtica i persones significades pels combats, és clar, però també molta gent major a punt de plorar. Els vaig sentir dir, com ja havia escoltat altres vegades “és que fins ara ens o ens volien tenir amagats com si no existíssim o no haguessin existit els nostres parents”.

La història d’una sola persona que és la història de moltes persones basta per explicar-ho. El que se relata a continuació pot haver passat a Mallorca, Eivissa o qualsevol indret de la Península : “ Era un obrer afiliat a un sindicat. Poc dies després de l’alçament contra la República democràtica el varen anar a cercar a ca-seva, l’empresonaren. La família l’anava a veure i li portava queviures, un dia els hi digueren que l’havien alliberat, però ells varen pensar que segurament l’havien mort a algun afusellament massiu. Va continuar la guerra, més morts coneguts, befes, humiliacions, marginacions. Després vengueren quaranta anys de franquisme i els familiars sempre estigmatitzats com a contraries al be i l’ ordre. A la transició veren com se parlava molt dels valors que havien defensat els seus parents i sentiren a dir que hi havia una Amnistia que suposava una reconciliació. Alguns reberen minses “pensions” de l’ Estat , però continuaren invisibles i sense recuperar els seus parents”.

Ja en el segle XXI s’han format associacions com la de la Memòria Històrica que sovint han anat a cercar a les víctimes o als hereus casa per casa. També hi ha hagut noves investigacions històriques publicades, s’ha propugnat una llei de la Memòria . Però el més important està per fer. Milers de persones cerquen els seus parents: treurer-los de les foses comuns i poder-los enterrar amb nom i llinatges no és obrir ferides, es tancar les que encara sagnen.

¿ I quin argument és aquest de que defensar el jutge Garzón és anar contra la independència de la Justícia? M’ho deia una senyora major a la plaça d’ Espanya. “ si no ho fa ell, que ho faci un altre”. També ho va llegir Almodóvar a Madrid: “por encima de los tecnicismos, de las argucias legales y los laberintos jurídicos, queremos afirmar que hoy, una vez más es la dignidad de las víctimas del franquismo lo que está en juego”. Garzón pot haver comés qualque error, però ¿això significa tancar el cas i deixar les víctimes sense les compensacions o reparacions que demanen, sense Justícia, sense Veritat? ¿ En tenen o no en tenen dret?.

I, a més a més, una manifestació ( un acte en el qual un grup de ciutadans manifesta una opinió o reivindicació) no ho és per definició contra la separació de poders ni contra el Poder Judicial. Si fos així, ben igual d’antidemocràtica seria qualsevol manifestació contra una decisió del poder Executiu o Legislatiu, o sigui, qualsevol manifestació. I el dret a manifestar-se és constitucional. Els dirigents del PP han protagonitzat moltes manifestacions i també contra decisions judicials.

A la guerra civil, els que s’havien aixecat contra la República deien que els que la defensaven eren els “sublevats”. ¿Ara pot pensar ningú que els que defensen la democràcia són falange i l’estrany sindicat Manos limpias per acusar a Garzón de prevaricar?. És cert que encara, encara ara s’ha d’exigir Veritat, Justícia i Reparació”. Que no ens vulguin girar el mirall.

PD. Trobareu un vídeo domèstic de la manifestació de Palma, és testimonial,a la següent adreça

http://www.youtube.com/watch?v=8rvvMurrW2E