Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

Mallorca, terra de corruptes?

Joana | 19 Abril, 2010 17:23 | meneame.net facebook.com google.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4


 

 La corrupció s’ha convertit en la principal notícia de Mallorca: portades i portades de diaris i telediaris, centenars d’informacions en els informatius nacionals espanyols. I s’han fet molts comentaris sobre una suposada “terra de corruptes” a la qual tothom o la cerca o la dissimula. S’ha arribat a dir fins i tot que això podria fer baixar el número de turistes per mala imatge,  por i desconfiança.

 

     Però,  la societat  mallorquina és més corrupte que d’altres o s’investiguen i coneixen més i millor els delictes? L’ex fiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo a unes declaracions al ‘Diario de Mallorca’  parlava d’una corrupció que s’estén a tot l’ Estat per un mancança dels valor democràtics i també deia que a les Illes hi ha un gran valor que és la dedicació intensa, rigorosa i excepcional dels fiscals anticorrupció.

 

  És evident que sense la feina d’aquets fiscals -i els jutges, policies i inspectors d’Hisenda- se coneixerien menys casos,  com també ho és que la mateixa societat ha creat plataformes per rebutjar la corrupció. No crec que tots els militants d’UM  o del PP s’hi afiliassin per trobar una feina, una requalificació urbanística  o un estudi ben pagat. Ni tan sols que tots els imputats puguin acabar condemnats.

 

     Però dit això,  tampoc crec que la solució sols sigui recuperar la confiança en els polítics. Únicament  se pot confiar en els polítics si primer se respecten les institucions i fins ara, hi ha hagut massa encletxes que s’han aprofitat  per intentar fer veure que eren “normals” actuacions del tot immorals i més o menys delictives o tipificades.

 

    I el respecte per les institucions no és un tema de parafernàlia. No depèn dels cotxes oficials, el actes solemnes ni de que els polítics parlin d’ells en tercera persona ( “aquest conseller troba...”). Depèn de la seva capacitat per resoldre problemes de treballadors, estudiants, malalts, pobres, aturats, hipotecats, vells abandonats, dones maltractades i és clar, empresaris productius i no especuladors, que són els que creen els problemes, els que ens han duit a aquesta situació.

 

     La bombolla inmobiliaria no és sols un tema “d’alegria”constructora i dels bancs. Ve de comportaments especulatius amb el sol, la seva adquisició, requalificació i posterior carestia i del sistema financer tan agosarat pels que han de pagar les hipoteques i tan segur pels que les han de cobrar.

 

 Les crisis, les veritables crisis se produeixen  quan no hi ha doblers per mantenir una societat amb un nivell d’ingressos o cobertura social dignes per tothom  A totes les societats democràtiques hi ha un pacte mitjançant el qual els ciutadans cedeixen una part dels seus guanys a les administracions que han de fer justament això, administrar i no perdre el doblers per camí amb tonteries i molt menys  amb beneficis pels corruptes . No sols a més de ser honrats ho han de parèixer  ( ells i les seves dones). També ho han de saber explicar , no fos cosa el seu concepte d’honradesa  resultàs massa familiar ( d’afavorir els seus) i poc social.

 

L’educació per la ciutadania me pareix no sols necessària, sinó imprescindible. Al marge de les religions les persones tenen uns valors morals que s’embruteixen quan els partits passen del discurs institucional al partidista. S’hauria de suposar que tots els que volen ser polítics creuen en els institucions, però sovint no ho saben explicar i per ventura, enlloc de tants cursets sobre com han de mirar la càmera, si han de riure o no, si han de fer frases curtes o els seu llenguatge corporal, els partits n’haurien de fer sobre institucions i democràcia i evitar, és clar que els impartissin quatre ignorants aprofitats.

 

Ni estic d’acord amb tot el que diu  l’ex fiscal Jiménez Villarejo, ni amb tot el que fa el jutge Garzón. Puc discrepar, però no  ho faig sobre el que ha dit el primer:  que  no se pot negar als ciutadans el dret a opinar sobre les actuacions dels jutges, siguin del Tribunal Suprem o de l’ Audiència Nacional. I a les seves les darreres actuacions i declaracions crec que tant Garzón com Villarejo han actuat amb total respecte pels principis de la democràcia, el dret internacional i la llibertat d’expressió.

 

En aquets temps tan confusos és convenient  insistir en els principis bàsics de la democràcia, sobretot si això pot modificar la percepció d’alguns ciutadans que encara poden pensar que els partits són com a clubs d’amics  en els quals, si t’hi fas,  tens beneficis i si acumules punts, encara més. Els punts haurien de ser per beneficiar  la ciutadania i els  polítics sols s’haurien de sentir orgullosos de veure com les seves actuacions reverteixen a la societat en general.

 

 

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb