Joana Maria

Esborranys d'avui per demà

Cançons, rituals i vergonyes de Setmana Santa

Joana | 28 Març, 2010 23:17 | meneame.net facebook.com google.com

   He rebut alguns missatges a través del facebook en els quals me proposaven que m’adherís o assistís a processons. Sols he contestat una vegada: que no m’agrada la gent que va amb la cara tapada. Les processons de Setmana Santa segons a quins indrets, poden arribar a fer por. Record un jove home negre que tot-sol  espantat i gairebé tremolant mirava arribar una processó de Setmana Santa en el carrer de Sant Miquel. Devia ser africà, però segurament també havia vist imatges del Ku-Kux-Klan. 

 La Setmana Santa sol coincidir amb l’inici de la primavera segons uns complicats càlcul de l’ Església Catòlica i  també amb el canvi d’hora en els països occidentals . Té un ritual, un folklore i una tradició de la qual  ja parlava Antonio Manchado en el poema que va cantar Serrat: “no puedo cantar ni quiero/ a este Jesús del madero/ sinó al que anduvo en la mar”. Manchado sí que va patir un calvari humà quan se va haver d’exiliar per terror real del triomf de les tropes franquistes a la guerra civil.

 En el segle XXI a les Illes es mantenen moltes tradicions i costums de Setmana Santa i Pasqua, encapironats, panades, xot el diumenge de Resurrecció...Però són unes festes més viatgeres i menys consumistes ( de regals) que les de Nadal.  També més gràfiques i més inquietants , amb tota la seva iconografia . Mai he entès que un pugui ser penitent pel seu compte si l’església catòlica sempre s’ha reservat el dret a posar una penitència o altra, segons com interpreten el codi dels pecats els  capellans confessors  

Alguns dels imputats en els darrers casos de corrupció a Mallorca  varen anar a les processons com a fidels penitents o  també com a autoritats.  La parafernàlia de les cares tapades me fa més por  per l’ètica que per l’estètica Una gran ventada els hi hauria de fer caure les caputxes o haurien de sortir vestits pel sastre valent del conte infantil: que cap disfressa impedís veure el que realment han fet. 

 Però això són somnis i cabòries. Encara han de passar uns quants anys per adonar per resolts tots els judicis pendents dels nombrosos casos de corrupció. I, mentre tant,  noltros, els ciutadans normals,  hem d’entendre que ara ve una primavera nova. Recomanaria comprar dos CD,s : el de Serrat amb poemes de Miguel Henández pel centenari del seu naixement i el recopilatori de Maria del Mar Bonet “Bellver”. La seva veu és magnífica però ni alguns amics meus ni jo mateixa podem entendre que senti “vergonya” pel que passa a Mallorca, com va  explicar a la CNN . El mateix entrevistador li va dir que ella no tenia cap motiu per estar avergonyida. Sols han d’estar empegueïts els que ens varen defraudar. Els altres, cara alta i a esperar que tot s’aclareixi, jutgi i penalitzi. Si el poble mallorquí sap aïllar els corruptes, hi guanyarem tots. Hem de fer empegueir els corruptes. No ens hem d’empegueir els que no ens hem aprofitat gens ni mica dels doblers públics per tornar més rics .

Comentaris

Maria

D'acord amb tots dos

Maria | 06/04/2010, 08:12

Totalment d'acord amb tots dos, Joana Maria Roque i Miquel Monroig. El mal es que els carrers van plens de caperutxes i els mals són els mateixos.

miquel monroig

Cares destapades...

miquel monroig | 29/03/2010, 09:25

Joana, és la primera vegada que participo en el teu blog, però he trobat suggerents tant el títol del teu blog com el contingut d'avui.

Coincidesc amb tú : hauríen d'anar amb la cara destapada, darrera la cara tapada s'hi amaguen moltes coses, com també passa amb els participants a blogs que no signen els seus escrits.

Crec haver entès que "els penitents" de les processons eren pecadors públics que demanaven perdó públicament d'una falta molt greu i per això anaven amb la cara destapada.

Fent una actualització atrevida de les processons, penso que aquest any haurien d'estar reservades a la multitud de polítics que s'han aprofitat del càrrec en benefici personal robant doblers públics i a continuació hi hauríen d'anar totes les persones que han votat aquesta maquinària de corrupció.

Així s'acompliria el teu desig: no és cada penitent que es posa la penitència que vol, sinò que a pecat públic hi ha d'haver penitència pública...Conclusió: tots els polítics corrptes no poden continar dient-se cristians si no es converteixen (= canvien d'actitud) i fan penitència (= tornen el que han robat al poble).
Ja sé que és una actualització atrevida, però crec que d'una actualitat sense mida.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb