Joana Maria

Esborranys d'avui per demà

L’Aranzadi no garanteix la llibertat d’informació

Joana | 22 Març, 2010 21:15 | meneame.net facebook.com google.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4


 

 

 

M’ havia proposat no parlar  molt més de corrupció, però en aquets moments no hi ha res més escrit i comentat  a Mallorca . Més important,  no ho sé. La importància de les coses no és un concepte objectiu. Depèn de com afecta la vida de les persones i la principal pregunta és ¿ com afecta la corrupció a la vida del mallorquins?, ¿ qui són els perjudicats?. Si un senyor roba a un altre , hi ha un perjudicador i un perjudicat . Si els doblers públics no reverteixen en el be comú, la societat sencera és la  perjudicada. I aquest crec que era el bessó o concepte principal de la manifestació  contra la corrupció de dissabte  passat .Hi va haver pancartes referides a casos diversos- no sé com cadascú en va escollir un o altre- , però,  en general se va  explicitar és que no  resulta tolerable que els polítics obtenguin doblers dels seus càrrecs, més enllà del sou que els hi correspon per la seva dedicació, quan en tenen.

És molt clar,  i un concepte no sols jurídic, sinó democràtic en general, que tothom és innocent si no es demostra el contrari. Però aquest argument pot tornar pervers si se vol utilitzar per fer veure que si un fet no s’entén com a delicte per la Justícia ( que llògicament ha de menester proves) no se pot donar per cert. Per exemple se va donar per cert que hi havia hagut un redireccionament del correu de la Comissió d’ Urbanisme del Consell de Mallorca  al despatx de Jaume Matas a l’anterior legislatura i el jutge no ho va trobar delictiu.  I el ciutadà ho podia trobar mal fet. Jo mateixa

Quan els imputats o els advocats que defensen casos de presumpta corrupció diuen que per saber el que va passar  han d’esperar les Sentències,  sovint  volen dir que els diaris o mitjans de comunicació no n’haurien de parlar abans.  I això suposa  un absolut despreci cap a la premsa. El quart poder té un paper diferent al dels Tribunals , no envia ningú a la presó, però, a la vegada és una garantia del funcionament democràtic, del dret a la informació, garantit a la Constitució. I si funciona be, també té la seva regulació sobre no publicar mai fets no provats o que no venguin de fonts fiables, com la mateixa Fiscalia. ¿ Algú amb dos dits de seny democràtic pot defensar que no hauria d’haver existit el cas Watergate, paradigma de la llibertat d’expressió?.

La frontera entre els tres poders de l’Estat de Dret: Parlamentari, Executiu i Judicial , a vegades se fa difusa i no te el mateix itinerari a tots els estats . Però cadascun  d’ ells te unes competències bastant clares. L’expressió de “quart poder” és prèvia a la Revolució Francesa. Després el concepte de llibertat d’expressió i d’informació  se va incorporar a les constitucions  però no va tenir veritable força fins que els mitjans se varen convertir en massius, ja en el segle XX.  

A aquesta situació tan difícil que vivim ara  a Mallorca , seria absurd que s’entengués  com a doctrina democràtica que   no se pot dir que han passat les coses  si no  hi ha hagut Sentència i s’ha publicat l’Aranzadi.

També podrien tenir una base jurídica els arguments dels que diuen que si un alt càrrec firmava i no ho havia llegit, no era responsable. Però evidentment era un incompetent . I els ciutadans hem de demanar competència als que ens representen. I si algú, per exemple Jaume Matas, gastava més enllà del que feien possible els seus ingressos oficials , d’alguna part treia els doblers. ¿ Què no era sols del Palma –Arena?. Devia ser d’altre banda. Pitjor. ¿ I les declaracions d’Hissenda?, ¿ i els doblers negres?.

 Sempre he estat partidària de l’ Educació per la Ciutadania ( saber a quina societat ens trobam, com funcionen les institucions ) i crec que estaria be que tothom, quan acabàs el batxiller  tengués unes mínimes nocions de Dret  com  també crec que  s’han de tenir sobre com funcionen els mitjans de comunicació.

També pens  que el que succeeix ara mateix a Mallorca mereixeria una anàlisi sociològica molt profunda. No vull creure que tota la societat està contaminada per la corrupció i que els empresaris han arribat a creure que no tenen- o tenien - més remei que pagar comissions per a conquerir  el contracte d’una obra pública , major o menor

¿Quin serà el sentit del vot a les properes eleccions?. ¿ Molta gent votarà esperant “rapinyar” favors per ell, la seva família o la seva associació?. No ho voldria creure. Però conec persones que varen votar per un treball o un contracte promès. Era abans de la crisi i ara, a situacions desesperades per moltes famílies, el missatge hauria de ser més clar que mai . ¿ Quins col·lectius -no persones individuals-  han de menester ajuts per què Mallorca sigui el que hauria de ser i no sabem si ha estat mai?. Si els partits amb casos de corrupció fan veure que sols eren anècdotes pendents dels pronunciaments judicials i els altres que els bons són ells , no crec que poguem arribar a allò que ja en el segle XIX es deia “regeneració democràtica”. Molt malament podria anar la propera legislatura si sols votessin els que esperen favors dels partits i els altres , que mai els han anat a cercar, s’abstenguessin. ¿ Ja no hi ha arguments per crear una mica d’il·lusió?

 

 

 

 

 

 

Comentaris

Miquela

TAMBE

Miquela | 26/03/2010, 23:11

Jo també heu firm de cap a peus.

Apol·lònia Miralles

Dret a la llibertad d'informació i d'opinió

Apol·lònia Miralles | 23/03/2010, 00:57

Joana, com sempre estic totalment d'acord amb el que dius, i afegiria que evidentment en el cas del Senyor Matas no necessitem cap sentència per saber que té una responsabilitat política amb tots els habitants d'aquestes illes, ja que ell era el màxim responsable del que passava quan es donaven tots aquests casos de corrupció (que no és presumpta, perquè està clar que els doblers no hi són i a més són molts ja els que han parlat i ho han reconegut), i la majoria d'habitants ja ho sabíem, la pudor era més que insuportable.

Maria

Certament

Maria | 22/03/2010, 22:40

Es ben cert que l'opinió dels periodistes val el mateix que la de resta de ciutadans, però ells tenen més temps i dedicació per a conèxer el que passa : és la seva professió. No haurien d'opinar millor. Ho haurien de fer més informats.

arnau

be pels periodistes valents

arnau | 22/03/2010, 22:17

senyora, es veritat que no s'ha d'escriure amb guants ni posar pedaços calents arreu. Visca els periodistes valents !
molt bé.
Fóra mastegar fessols

Eli

Re: L’Aranzadi no garanteix la llibertat d’informació

Eli | 22/03/2010, 21:40

Estic molt d'acord amb vostè en que és necessària la llibertat d'informació ("veraç", segons la Constitució), que és ben diferent de la llibertat d'opinió, també necessària, és clar. Com que trobam periodistes que, sigui pel motiu que sigui, s'han de dedicar a donar la seva opinió i no a informar, estan influint en la opinió pública per confusió (quasi diria que per intrusisme, ja que la seva funció hauria de ser informar i no ho fan). Mos fan confondre informació i opinió. Sinó, per què no hi ha més juristes, politòlegs o sociòlegs a les tertúlies? Per corporativisme i facilitat de creació d'opinió pública.

Som molt escèptic amb els periodistes que opinen sobre temes polítics i jurídics, perquè crec que no tenen més coneixements o arguments que, per exemple, un ciutadà que segueixi ses notícies a diari. És fer créixer la bola de neu i donar al públic telerrealitat, i en això hem de millorar; noltros en no creurer-mos tot lo que mos diuen, i ells oferint veracitat i informació, i manco opinions. Perquè la llibertat d'opinió pareix monopoli de periodistes, i no ho hauria de ser.

Salut!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb