Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

LAranzadi no garanteix la llibertat dinformaci

Joana | 22 Mar, 2010 21:15 | meneame.net facebook.com google.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4


 

 

 

M’ havia proposat no parlar  molt més de corrupció, però en aquets moments no hi ha res més escrit i comentat  a Mallorca . Més important,  no ho sé. La importància de les coses no és un concepte objectiu. Depèn de com afecta la vida de les persones i la principal pregunta és ¿ com afecta la corrupció a la vida del mallorquins?, ¿ qui són els perjudicats?. Si un senyor roba a un altre , hi ha un perjudicador i un perjudicat . Si els doblers públics no reverteixen en el be comú, la societat sencera és la  perjudicada. I aquest crec que era el bessó o concepte principal de la manifestació  contra la corrupció de dissabte  passat .Hi va haver pancartes referides a casos diversos- no sé com cadascú en va escollir un o altre- , però,  en general se va  explicitar és que no  resulta tolerable que els polítics obtenguin doblers dels seus càrrecs, més enllà del sou que els hi correspon per la seva dedicació, quan en tenen.

És molt clar,  i un concepte no sols jurídic, sinó democràtic en general, que tothom és innocent si no es demostra el contrari. Però aquest argument pot tornar pervers si se vol utilitzar per fer veure que si un fet no s’entén com a delicte per la Justícia ( que llògicament ha de menester proves) no se pot donar per cert. Per exemple se va donar per cert que hi havia hagut un redireccionament del correu de la Comissió d’ Urbanisme del Consell de Mallorca  al despatx de Jaume Matas a l’anterior legislatura i el jutge no ho va trobar delictiu.  I el ciutadà ho podia trobar mal fet. Jo mateixa

Quan els imputats o els advocats que defensen casos de presumpta corrupció diuen que per saber el que va passar  han d’esperar les Sentències,  sovint  volen dir que els diaris o mitjans de comunicació no n’haurien de parlar abans.  I això suposa  un absolut despreci cap a la premsa. El quart poder té un paper diferent al dels Tribunals , no envia ningú a la presó, però, a la vegada és una garantia del funcionament democràtic, del dret a la informació, garantit a la Constitució. I si funciona be, també té la seva regulació sobre no publicar mai fets no provats o que no venguin de fonts fiables, com la mateixa Fiscalia. ¿ Algú amb dos dits de seny democràtic pot defensar que no hauria d’haver existit el cas Watergate, paradigma de la llibertat d’expressió?.

La frontera entre els tres poders de l’Estat de Dret: Parlamentari, Executiu i Judicial , a vegades se fa difusa i no te el mateix itinerari a tots els estats . Però cadascun  d’ ells te unes competències bastant clares. L’expressió de “quart poder” és prèvia a la Revolució Francesa. Després el concepte de llibertat d’expressió i d’informació  se va incorporar a les constitucions  però no va tenir veritable força fins que els mitjans se varen convertir en massius, ja en el segle XX.  

A aquesta situació tan difícil que vivim ara  a Mallorca , seria absurd que s’entengués  com a doctrina democràtica que   no se pot dir que han passat les coses  si no  hi ha hagut Sentència i s’ha publicat l’Aranzadi.

També podrien tenir una base jurídica els arguments dels que diuen que si un alt càrrec firmava i no ho havia llegit, no era responsable. Però evidentment era un incompetent . I els ciutadans hem de demanar competència als que ens representen. I si algú, per exemple Jaume Matas, gastava més enllà del que feien possible els seus ingressos oficials , d’alguna part treia els doblers. ¿ Què no era sols del Palma –Arena?. Devia ser d’altre banda. Pitjor. ¿ I les declaracions d’Hissenda?, ¿ i els doblers negres?.

 Sempre he estat partidària de l’ Educació per la Ciutadania ( saber a quina societat ens trobam, com funcionen les institucions ) i crec que estaria be que tothom, quan acabàs el batxiller  tengués unes mínimes nocions de Dret  com  també crec que  s’han de tenir sobre com funcionen els mitjans de comunicació.

També pens  que el que succeeix ara mateix a Mallorca mereixeria una anàlisi sociològica molt profunda. No vull creure que tota la societat està contaminada per la corrupció i que els empresaris han arribat a creure que no tenen- o tenien - més remei que pagar comissions per a conquerir  el contracte d’una obra pública , major o menor

¿Quin serà el sentit del vot a les properes eleccions?. ¿ Molta gent votarà esperant “rapinyar” favors per ell, la seva família o la seva associació?. No ho voldria creure. Però conec persones que varen votar per un treball o un contracte promès. Era abans de la crisi i ara, a situacions desesperades per moltes famílies, el missatge hauria de ser més clar que mai . ¿ Quins col·lectius -no persones individuals-  han de menester ajuts per què Mallorca sigui el que hauria de ser i no sabem si ha estat mai?. Si els partits amb casos de corrupció fan veure que sols eren anècdotes pendents dels pronunciaments judicials i els altres que els bons són ells , no crec que poguem arribar a allò que ja en el segle XIX es deia “regeneració democràtica”. Molt malament podria anar la propera legislatura si sols votessin els que esperen favors dels partits i els altres , que mai els han anat a cercar, s’abstenguessin. ¿ Ja no hi ha arguments per crear una mica d’il·lusió?

 

 

 

 

 

 

Comentaris

Miquela

TAMBE

Miquela | 26/03/2010, 23:11

Jo tamb heu firm de cap a peus.

Apollnia Miralles

Dret a la llibertad d'informaci i d'opini

Apollnia Miralles | 23/03/2010, 00:57

Joana, com sempre estic totalment d'acord amb el que dius, i afegiria que evidentment en el cas del Senyor Matas no necessitem cap sentncia per saber que t una responsabilitat poltica amb tots els habitants d'aquestes illes, ja que ell era el mxim responsable del que passava quan es donaven tots aquests casos de corrupci (que no s presumpta, perqu est clar que els doblers no hi sn i a ms sn molts ja els que han parlat i ho han reconegut), i la majoria d'habitants ja ho sabem, la pudor era ms que insuportable.

Maria

Certament

Maria | 22/03/2010, 22:40

Es ben cert que l'opini dels periodistes val el mateix que la de resta de ciutadans, per ells tenen ms temps i dedicaci per a conxer el que passa : s la seva professi. No haurien d'opinar millor. Ho haurien de fer ms informats.

arnau

be pels periodistes valents

arnau | 22/03/2010, 22:17

senyora, es veritat que no s'ha d'escriure amb guants ni posar pedaos calents arreu. Visca els periodistes valents !
molt b.
Fra mastegar fessols

Eli

Re: LAranzadi no garanteix la llibertat dinformaci

Eli | 22/03/2010, 21:40

Estic molt d'acord amb vost en que s necessria la llibertat d'informaci ("vera", segons la Constituci), que s ben diferent de la llibertat d'opini, tamb necessria, s clar. Com que trobam periodistes que, sigui pel motiu que sigui, s'han de dedicar a donar la seva opini i no a informar, estan influint en la opini pblica per confusi (quasi diria que per intrusisme, ja que la seva funci hauria de ser informar i no ho fan). Mos fan confondre informaci i opini. Sin, per qu no hi ha ms juristes, politlegs o socilegs a les tertlies? Per corporativisme i facilitat de creaci d'opini pblica.

Som molt escptic amb els periodistes que opinen sobre temes poltics i jurdics, perqu crec que no tenen ms coneixements o arguments que, per exemple, un ciutad que segueixi ses notcies a diari. s fer crixer la bola de neu i donar al pblic telerrealitat, i en aix hem de millorar; noltros en no creurer-mos tot lo que mos diuen, i ells oferint veracitat i informaci, i manco opinions. Perqu la llibertat d'opini pareix monopoli de periodistes, i no ho hauria de ser.

Salut!

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb