Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

Mitjans de comunicaci pblics tamb en crisi

Joana | 01 Mar, 2010 19:23 | meneame.net facebook.com google.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 

 


 

 

 Fa una mica més de dos anys (febrer del 2008)  el diputat popular Antoni Serra va demanar l’ elecció democràtica i feta per consens de les dues terceres parts de la Cambra Autonòmica del director general de IB3. Rectificava així el sistema que el mateix PP havia donat per bo a l’anterior legislatura i  volia recordar les promeses fetes per Antich a l’època electoral. El grup parlamentari va arribar a presentar una proposició no de Llei.

 

El director de IB3 s’havia elegit en el Parlament un any i mig abans, amb majoria simple, per proposta de UM i acord entre tots els partits del “Pacte de Progrés”. D’aquesta manera la radiotelevisió pública havia passat a ser “competència” d’UM, com una conselleria i la ràdio del Bloc, teòricament,  per concessió.

 

 No s’ha dissenyat cap model de radiotelevisió pública ni s’ha elegit un nou director de l’ens  . En el juliol de 2008 els informatius de IB3 se varen adjudicar a SBT de l’ empresari Jacinto Farrús, tal com ja  havia fet el PP de Jaume Matas. Després se va disparar el deute acumulat de IB3 i el 2009, també a l’estiu, el Consell  de Govern va aprovar un “contracte programa”, mitjançant el qual  el Govern pagaria el deute acumulat  a IB3 des de la seva  creació,  que era de 170 milions d’euros i  se destinarien  a la programació  63 milions d’euros  a 2010 i  58 a 2011.

 

Dues grans empreses: SBT i el grup Serra se reparteixen ara  la major part de la programació i  Farrús és també propietari d’altres petites productores  que treballen a IB3. No ha arribat el model, la definició, l’esquema, el projecte, la intenció sobre com hauria de ser la radiotelevisió pública de les Illes Balers  I el programes informatius no són única responsabilitat d’IB3, sinó que hi ha una fórmula mixta mitjançant la qual alguns (directius) cobren d’IB3 i la resta de SBT.

 

 A qui interessa això?, Per què no se va desmuntar l’esquema? Contractar amb una empresa externa abarateix els costos dels informatius o de la mateixa tele?: No. Però encara que fos així, els mitjans de comunicació públics són massa importants per a plantejar-los únicament en termes de rendibilitat econòmica. En democràcia haurien de garantir l’accés a l’ informació  imparcial i veraç dels ciutadans.

 

Quan Francesc Antich va destituir tots els càrrecs d’UM en el seu govern, la direcció de IB3 va quedar ben igual, ja que Martorell que tenia el seu càrrec per elecció del Parlament,  no va dimitir.  I  el PP ja no  recordava o no volia recordar  la seva proposta sobre la necessitat de que el director de l’ ens públic  fos elegit per dues terceres parts del Parlament.

 

 Ara els populars  tampoc volen aplicar els mateixos principis sobre majories a la TV de Mallorca.  Han arribat a un acord amb UM per demanar la destitució de la directora de  “M”,  Marisa Goñi que  també  fou elegida per majoria simple i a proposta de la presidenta del Consell. El PP ja no parla  de dos terços de vots per l’elecció de directors de les televisions públiques.

 

Són jugades  segurament  legítimes. S’han romput els pactes. Tots menys els del nomenament de director d’IB3, que no se pot canviar si no és directament en el Parlament. Tant si hi ha eleccions anticipades com no, el panorama informatiu dels mitjans públics pot quedar escorat cap al PP- UM,. No se si això pot fer definir unes eleccions. El que pot suposar és molt avorriment pels electors.

 

L’advocat del Sindicat de Periodistes mig en serio i mig en broma va dir a una assemblea que tenim un recurs important: la paraula i va proposar una alternativa massa trencadora, que quan els periodistes de IB3 es véssim del tot acorralats i menyspreats, ho diguéssim directament en els micròfons o davant les càmeres. Són massa professionals per a fer-ho.

 

 Però els periodistes hem de saber defensar la nostra feina. I mai hauríem d’admetre que  per exemple un senyor assegut a un despatx ens digui el que hem de veure quan sortim al carrer i si hem d’explicar les coses “a favor o en contra de....”. O que tatxí o veti. La precarietat no és bona per fer una feina amb garanties d’imparcialitat. Per això i amb l'experiència dels darrers anys s'hauran d'exigir garanties de comportament democràtic per la gestió dels mitjans de comunicació públics. Va més enllà de la prevista  Llei de Publicitat. Les ràdios i televisions públiques haurien de tenir uns estatuts i convenis col·lectius clars. Els comptes han de ser clars no sols pels Consells d’ Administració, sinó també pels accionistes que som tots els ciutadans.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb