Joana Maria

No voldria haver de donar almoines

Joana | 04 Febrer, 2010 21:00 | Compartir:

Bona al·lota ( així com s’entén normalment) no ho soc. Tampoc soc valenta. A la meva edat ja puc dir que soc una mica “puta”(esper que la meva sogra no llegesqui això) . Però no vull evitar les mirades dels marginats i algunes me queden clavades en el cervell com a tatxes. La rumana que demana almoina a l’entrada del SYP del meu barri és una dona jove, que cada dia s’asseu al mateix lloc amb una mirada molt i molt llarga i plena de llums diferents. No me consider politòloga, però una mica miratòlega si que ho som. He vist moltes mirades i crec que les entenc, me diguin lo que me diguin sobre els rumans.

Quan era jove,abans de la crisi, anava a comprar una vegada o dues per setmana i sovint tudava doblers. Ara m’administro d’altre manera i puc sortir de ca meva fins i tot per anar a comprar dos prebes vermells i una barra de pa…..I sempre que vaig a la botiga del meu barri hi ha una rumana, la petita rumana asseguda al portal de la botiga Es una captaire

Se que ve de Rumania perquè li vaig demanar d’on era la primera vegada que li vaig donar això que es diu “una almoina ”. No ho volia fer de mala manera com a tirant unes monedes a la ma i li vaig fer preguntes : d’on éts? on vius? i tens fills?, home o company ?, quin temps que va que vius a Mallorca… No vaig voler entrar en els per què?. I així vaig saber o me va explicar que te tres fills, que fa tres mesos que viu a Mallorca, en “el campo” i que li agradaria treballar.

Un altre dia, ja la vaig mirar directament als ulls abans d’entrar a comprar.: “¿Cómo estàs?”. Me va contestar : “Tengo hambre, ¿me puede comprar un pan”?. Podia.. Li vaig comprar quatre panets, formatge i aigua .

El dia següent, vaig tornar a comprar a la botiga i ella, la petita rumana, asseia en el mateix lloc sobre el trespol. Enlloc de donar-li monedes, li vaig dir : que li compraria menjar i me va contestar: “ si puede ser, algo de carne para mis hijos ” .I la meva pregunta va ser:”¿ puede ser de cerdo?”. Quin doi aquesta pregunta una rumana! , però no acab de tenir clar el tema de les religions i la seva ubicació.

Quan vaig sortir de la botiga- devers les vuit i mitja- m’esperava devora un home, també molt jove.: el seu marit , que l’havia anat a cercar .I ella li va fer un gest com de dir que era cert que m’ havien d’esperar . El vaig mirar i li vaig demanar. “¿tu tampoco trabajas?. Me va contestar que no, però si jo sabia alguna cosa…

Me poden dir i diuen- que som massa impresionable i que me prenen el pèl, que els dos rumans joves formen part d’una màfia i que amb els meus comportaments no resolc res. Dit. Idò que els serveis socials de l’ Ajuntament vagin a on són els marginats i els oferesquin casa i menjar. Així ja no me preocuparé per ells. Però, mentres tant, jo, que no me consider molt bona persona, crec que he de fer alguna cosa i la faig. Si fos polític me consideraria igual de bona , mala o regular persona, però me trobaria mal polític, segur