Joana Maria

OMERTÀ SOBRE SON ESPASES ?

Els grans negocis han de menester discreció. Això ho saben bé els banquers i altres oportunistes. Omertà, o pacte de silenci. El dur llum i debat sobre segons quines transaccions pot posar en perill la seva viabilitat. Per això, les operacions especulatives no són bones amigues dels ventiladors, no sigui que la pudor arribi a la ciutadania, i faci botar les consciències.

Una vegada passat el primer rebombori per la decisió del Govern Antich de continuar la construcció de l’hospital de Son Espases han desaparegut, de sobte, les imatges de les grues i de les excavadores, i poca cosa es sap de l’activitat constructora-destructora. Sembla que les obres se’n fan d’amagat, i els mitjans de comunicació i la majoria dels articulistes passen de puntetes sobre el tema. El que no es veu, no existeix.

Tampoc li convé aixecar polseguera a l’esquerra institucional, tan obedient de l’ordre establert. No s’ha de nomenar la corda, a la casa del penjat. Gent de base dels partits coaligats en el govern demanen debat, transparència i que se’ls escolti, però els directius no estan per feina. On s’han pres les decisions sobre Son Espases? Si aquestes decisions són irreversibles, on queden els principis democràtics? On el respecte per l’opinió de la militància? On la vergonya?

Així i tot, hi han altres tipus de silencis no tan fàcils d’explicar. O potser sí, perquè aquest desgavell de Son Espases posa a prova la independència del teixit social de Mallorca. Hi ha gent que, estant ben informada, opta per callar “per no fer perillar l’actual govern d’esquerres i nacionalista”. Fins i tot hi ha qui es situa dins el perfil més clàssic del clientelisme polític.

No se’n adonen de que la manera més segura de que torni la dreta és, justament, avalar i guardar silenci davant la corrupció econòmica i política? De fet, aquesta esquerreta de cartró-pedra que tenim, al que aspira realment és a ser bons gestors, d’un sistema que fabrica inesgotablement exclosos i privilegiats. És a dir, a fer polítiques de dreta. A ser bons al·lots, i dur-se bé amb els qui realment comanden. Realment, deuen estar “fent-lo bé” perquè, si miram prim, observarem en l’actualitat un grau de virulència sensiblement inferior cap a l’actual govern, per part dels poders fàctics, del que fins i tot hi havia en temps del “pacte de progrés”, i això que els governants d’aleshores ja començaren a fer “mèrits”.

Callar o no callar: aquesta és la qüestió. Evidentment, de Son Espases esdevenen moltes conclusions. Una d’elles és que tota aquesta varietat de tipus de silencis, conscients, tenen un denominador comú: la complicitat.

Mentrestant, en el món de les entitats socials de Mallorca, avui no tot és blanc o negre, sobre aquest assumpte. L’apagada informativa, i altres intoxicacions, tenen els seus efectes, i hi han sectors de la xarxa social que, per la seva idiosincràsia, els hi costa més prendre consciència del que ens estam jugant. També moltes persones, compromeses i lluitadores contra aquesta barbàrie des de fa anys, en aquests moments estan amb la moral per terra i sofrint en silenci el regust amarg de la traïció dels governants.

“No ens fareu callar”, diu la cançó d’Al Mayurqa. Ara i aquí, la millor manera d’honorar el record de Toni Roig, i d’honorar-nos a nosaltres mateixos, és obrar en conseqüència. En aquests moments cal estendre la informació, per qualsevol mitjà, del què veritablement hi ha darrera de l’hospital de Son Espases. La informació és la millor eina de lluita. Davant la paràlisi i el silenci que alguns desitgen, la mobilització social és més necessària que mai.

Pep Juárez,
Palma, octubre 2007.

Construir l'hospital a Son Espases, a més d'una enganyifa al alectorat sería acceptar una corrupció heretada i, probablement, el referent per a futures mangarrufes entre corruptes i corruptors. Res que, per desgràcia, no sigui ja cuasi tant típic d'aquestes illes com ho es l'ensaïmade. La portaveu del Govern, sigui el que sigui lo que mos hagi de dir, ens ho anunciarà en castellà, bon exemple d'integració, per cert. Jo em demano: per què no posen a un segon portaveu que sàpiga parlar català i així es complirà el bilingüisme amb el qual tant ens intoxiquen però que sempre s'incompleix quan de la llengua català es tracta? Ja que no semblen tenir vergonya, que mostrin un poc de coherència amb el que prediquen. Jo vaig votar pel canvi, que em retornin el vot, per favor

No volieu pacte? jajajajajaja

me sap greu però mes val tenir 500 llits i quiròfans que quatre ametllers, una petita esglèsia i 800 veinats de xaletets tot sols, així és

Siem realistes, lo que més ens convé és que s'acabi -aviat- Son Espases. O sinó ja l'acabarà el PP quan torni, a la seva manera

La decissó que se prengui tantmateix sera polèmica, sigui la que sigui. Importara a molta gent: metges, enfermeres, malats i sans. I convindria penar-hi també, que tot no sigui sols façana

El què vol la gent són hospitals i no símbols. Per símbols el Ché que fa perdre arreu.

Com deia en Matías Vallés en una de les seves columnes, Son Espases s'ha convertit en molt més que un hospital: és el símbol de una ciutadania que reclama una gestió més eficaç i propera a la població. I que té, amb més o menys culpa, els polítics que té.

Podia ser el monolit de Sa Faixina, Port Adriano, el que fos; però li ha tocat a Son Espases. I com a tal, és un punt de referència que el Govern hauria de haver resolt fa molt temps.

Més d'un diria que exigim a n'Antich massa, quan no porta ni 100 dies al Govern, i que arrossega el llast d'una gestió Matas destrossadora i tudadora. I tenen raó.

Però Antich ha de pensar en qualco més que la gestió: són els sentiments i les esperances dela gent, concentrats en aquell solar.

Són els gestos, el lideratge, les idees, la comunicació els que demostren el canvi de talant. I no fa més que crear incerteses.

Mentres Calvo i Armengol em semblen dones amb una línia de govern ferma i posant una base, Antich peca de tou i massa feble.

No són només diners: Son Espases és una icona i una esperança. Que desperti ja!

Certmant Antich sembla cada vegada més un home distant i que se troba ell mateix "carregat de raó"