Joana Maria

Ja es ben hora de recuperar la memòria d'una gent que només va voler fer un mon més just i que va pagar aquesta gossadia amb el preu més alt possible: les seves vides. Pèro el sofriment no s'en va anar amb ells, va quedar aquí amb milers de families destrossades que encara avui l'arrosseguen. Per aixó es sorprenent escoltar opinions com la d'aquest Rafa diguent que nomès xerram d'una part de la historia. Doncs sí, així ho feim, perque amb l'altra part de l'historia, la franquista, ens han donat la murga durant setanta anys. No fa falta més que fer una passejada per Palma o per sa Part Forana i veure la quantitat de monuments que encara glorifiquen a "l'altra part". Ja está bé d'hipocresia. Está vist que podem xerrar dels crims de Hitler, dels de Pinochet i les dictadures del cono sur, pèro no volen que xerrem dels crims que es van fer a ca nostra. Doncs, ho tenen clar, perque el moviment per a reivindicar la memoria de les víctimes del franquisme s'ha possat en marxa i ja no hi ha qui l'aturi. Salut. Peter.

El que dius jo també ho crec.I molts de detalls són coincidents.

Estic indignat en na Cirer i tot el menys preu que demostra envers els republicans, també estic fart d'escoltar les paraules buides d'alguns polítics quan es toca el tema de les victimes del franquisme i la dignitat que se'ls-hi deu. Idó jo pens que a les victimes republicanes se'ls-hi restituirà la seva dignitat el dia que es doni al Poble Espanyol la possibilitat de poder jutjar tots els afusellaments, empresonaments, escarns, expolis, violacions, bandejaments, persecucions i arbitrarietats de tot tipus perpetrats per aquells que van tenir a tota una nació sotmesa i agenollada davant la barbàrie, la resta són paraules buides i gestos inútils que afegixen més ràbia en els que varem patir les conseqüències de la guerra i asistirem a l’humilació de veura com els partits, suposadament republicans, s'acovardien tots junts i per un poc de poder s’empassaven l’anomenada transició, acceptant un post franquisme pactat amb els botxins, en lloc d'exigir la legalitat democràtica anterior al sagnant cop militar. Ara, alguns politics voldrian allujerar-se la consciencia pagant quatre sous i lliurant “in memore” unes medalletas de llauna deurada. Aixo es molt poca cosa quan encara hi ha polítics a Espanya que van col·laborar amb el Dictador i que segueixen en actiu, fins i tot la família Franco segueix en el país gaudint dels milions que en Villaverde va “guanyar”valent-se d'estar casat amb la filla d'un dels generals que es van aixecar contra la República i que va acabar d'amo i senyor d'Espanya i de les seves gents.Es molt poca cosa quan després de trenta anys de la mort del dictador encara hi ha centenars de persones que encara han de dur les seves flors a fosses comunes on segueixen amuntonats com gossos les restes d'aquells éssers benvolguts que van ser massacrats per unes besties sanginaries i que, fins avui, cap dels governs de la monarquia ha tingut interès a obrir, ni tampoc d’esborrar la ignominia que representa per a tots el demòcrates veura creus i monuments que mos recorden la malifeta. Restituir la dignitat diuen? No serà que volen resoldre de la manera més còmoda per a ells un tema que èticament els sufoca per haver traït en el seu moment la seva pròpia filosofia com partits republicans i d'esquerres? Veurem si el Sr. Zapatero que es net d’un represaliat donará pases per acabar amb aquesta vergonya nacional. A mi me mataren un oncle a Eivissa, les seves despulles mai hem sabut a on son.

La tradición obrerista y asociativa de Calvià no és un invento de los inmigrantes, procede en sus núcleos tradicionales de ua conciencia de izquierdas. En la República fue un feudo, enmedio de los terratenientes.

M'agrada la vostra contribució i homenatge als calvianers progressistes assassinats. És totalment immoral per part de Rafa dir que és parcial narrar aquests crims -ignorats i tapats, justificats en nom de Deu i de la Pàtria- Quina ignomia senyor no deixar testimoniar el nom i la cara dels aniquilats "per l'altra part".És clar que la història és dual, emperò a Mallorca els aniquilats just foren els demòcrates. Deixau salvar la dignitat dels derrotats. Res pus.

A lo mejor únicamente contais una parte de la historia

Molts dels assassinats foren per envejes personals, o coses més planeres com poder robar a les cases del rojos o violar a les seves dones. :( I encara avui no podem enterrar als morts d'un bàndol, que no eren forces estrangeres, si no es vesins d'es mateix poble.

Molt Be, Joana Maria amb aquest nou detall -personal i emotiu-, sobre la memòria històrica, la Guerra Civil a Mallorca i la desfeta dels nostres companys. ¿ No has pensat en subratllar algunes coincidències?. Els emigrants laborals, a França o Amèrica, sobre tot retornaren amb noves idees, solidaris, amb l'experiència dels organismes socials, la pràctica dels sindicats i el cooperativisme obrer, les manifestacions pels carrers... (El meu padri, Pere, també afusellat per Franco, era sabater a Eivissa i havia anat a fer feina a Marsella, i tornà, compromés i més expert.)