Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

Ofendre la llengua i la intelligncia

Joana | 12 Juny, 2006 23:40 | meneame.net facebook.com google.com

He sentit a la rdio que el PP no vol que l aprenentatge del catal shagi de convertir en obligatori i que el PSOE no volia modificar el que diu l Estatut en vigor sobre la nostra llengua. A l article 3 , en castell es diu que:

. 1. La llengua catalana, propia de las Illes Balears, tendr, junto con la castellana, el carcter de idioma oficial.

2. Todos tienen el derecho de conocerla y utilizarla, y nadie podr ser discriminado por razn del idioma.

3. Las instituciones de las Illes Balears garantizarn el uso normal y oficial de los dos idiomas, tomarn las medidas necesarias para asegurar su conocimiento y crearn las condiciones que permitan llegar a la igualdad plena de las dos lenguas en cuanto a los derechos de los ciudadanos de las Illes Balears.

Tamb he llegit que el PP ho vol redactar d una altra manera per no haver dobligar a ning a aprendre catal .I aprendre castell, ser obligatori o tampoc no importa?. Hi ha pendent un decret de trilingsme.per a una tercera llengua que no sabem si s angles, xins, alemany, francs. itali o un altre .

Si volen dir que lnic idioma obligatori ha de ser el castell i desprs el catal i una tercera llengua han de ser secundries i ms o menys obligatries segons lescola a la que sacudesqui, que ho fessin directament, que no ens obliguin a haver-ho dinterpretar .Molts ho trobarem una ofensa contra la nostra identitat, per aix com ho fan ofenen fins i tot la intelligncia de qualsevol persona racional.

Algunes associacions i partits poltics diuen que al darrera sols hi ha lintenci danular el pensament i la llengua catalana. Jo me deman si no s encara molt pitjor. Pensament?.

Comentaris

coco

cocoyu

coco | 17/10/2008, 02:49

wedding dresses wedding dresses
wedding gowns wedding gowns
bridal gowns bridal gowns
lace front wigs lace wigs
wedding invitations invitations
lace wigs wigs
full lace wigs wigs

Sepharad

Sepharad

Sepharad | 14/06/2006, 23:40

Donar la culpa als inmigrants, que han vengut a treballar, del retrocs de la llengua prpia, podria ser interpretat com un argument proper a la xenofbia :( Si nosaltres mateixos fessim servir la nostra llengua a tots els mbits, com fan els castellanoparlants a tot el seu territori, potser les coses serien una miqueta diferents.
Miquel Adrover

EL ESTATUT, MAGRE

Miquel Adrover | 14/06/2006, 08:05

En tres dcades hem avanat ben poc. La nostra llengua est essent anegada en el seu us per una onada d'immigraci i en l'Estatut he PP fa poltica d'estratgia electoral. La rennica. Sols interessa la pasta i els vots.Ho sento Molt.
Toniet

Nazisme?

Toniet | 13/06/2006, 21:27

Molt ben expressat, Jaume, subscric totalment les teves paraules. Balears s'est convertint en una colnia de segona categoria on als nadius se'ns menysprea i insulta. Va dir res n' Esperana Aguirre de nazisme...? Als catalans de Mallorca, Eivissa i Menorca se'ns est exterminant culturalment com a poble, li hem de dir a aix nazisme o potser el PP ho considera simplement genocidi de la cultura catalana? El PSOE no s quin nom li deu dir,t un llenguatge ben dificil d'entendra, emper, si no parla i va fens-li el joc, per ventura haurem de creure que ells tampoc tenen vergonya.
Jaume Lafont

Sense deures no hi ha drets

Jaume Lafont | 13/06/2006, 09:49

Un dret implica un deure de l'altra banda. Per assegurar que qualsevol persona pugui usar l'espanyol amb qualsevol, la constituci espanyola obliga a conixer aquella llengua als espanyols i als no espanyols, una imposici que els liberals "sin imposiciones" sempre passen per alt. Sense deure de coneixement del catal -amb dret a la ignorncia-, el dret d's nostre queda retallat. Amb aquesta legislaci asimtrica hi ha dues castes de ciutadans, una sota a l'altra. Els hispanoparlants -a dalt- poden circular sense traves i usar exclusivament la seva llengua all on s prpia i all on no ho s. Els catalanoparlants -a sota- no podem usar la nostra llengua de forma exclusiva ni all on s prpia. Tanmateix, la discriminaci per motiu de llengua ja ve de la constituci, que cita noms una llengua igual que cita noms un ciutad com a monarca, jerarquitzant persones i pobles. Donat que l'estatut s una norma de grau inferior, s impossible que corregesca aquest defecte -encara que l'Obra en ple continus parlant d'"equiparaci" -en va- i dons dotzenes de raons per incloure el deure de coneixement, que lgicament hi ha de ser, si ms no, per reduir danys. Mentre l'espanyol seguesca sent obligatori per a nosaltres, el deure de coneixement del catal pot atenuar la discriminaci, fer-la una miiiica menys insultant, per no eliminar-la de tot. Cal que recuperem la llibertat de ser monolinges en catal, una llibertat que els hispanoparlants gaudeixen tant dins el seu territori com dins el nostre. I nosaltres, de moment, enlloc.
JOSE ANDRES

PURO ELECTORALISMO

JOSE ANDRES | 13/06/2006, 06:38

MATAS Y EL PP ES CAPAZ DE CUALQUIER ARTIMAA, AUNQUE CREE LA ESCISIN SOCIAL Y PERJUDIQUE A LA SUPERVIVENCIA DE LA QUE ES NUESTRA LENGUA QUE DECLINA. TODO VALE. CUANDO NO HAY PRINCIPIOS NI MORAL TODO ES PURO ELECTORALISMO
Biel

I que hem de fer....

Biel | 13/06/2006, 06:05

El PP ja sabem per on les tira, s una llastima que per votsi politica s'apliqui l'extermini cultural. Que hem de fer? no ho se, deixar que la llengua dels nostres fills sigui el castell, "por que el cataln no sirve de nada" com es sol dir avui en dia entre la gent en total impunitat.
Pedro

Alomejo!

Pedro | 13/06/2006, 00:12

Interpreto que el Gobierno Balear quiee que haya una lengua obligatra: el castellano, otra que no tanto (con derechos pero sin obligaciones) i varias que alomejo! que es la frase se se suele utulizar eb n el guiol
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb