Joana | 24 Abril, 2006 22:07
He vist en el bloc ( o a un missatge a l’ associació de la memòria històrica ) que el PSM vol que l’ Ajuntament faci un homenatge als mestres republicans. Crec que se pot fer amb la participació de la majoria municipal o sense, si és que, de veritat se vol fer, com en els 75 anys de la II República. Faig una petita aportació d’ algunes biografies.
Llorenç Maria Duran Coli a 1932 va publicar un article a la revista “Almanac de les Lletres” titulat “ L’Escola nova (consells a la mestressa)” en el qual volia orientar les joves mestresses que anaven a fer feina a un poble. Escriví:
Entra triomfant a l’escola que t’espera i dona-li l’escalfor de la teva ànima (...) Recorda la sala torturant que fou ton primer estudi i estalvia als nins aquell suplici. Fes d’aquesta caseta una continuació de la llibertat de l’ entorn: aporta-hi el sol del camp, les flors dels camins, el perfum de terra mullada i la cançó dels aucells lliures (....) Que l’escola sia l’ arbre dels infants des d’ on donaran la volada cap a l’ ideal, sempre dins la llum , nodrits per la sava que tu, mestressa, sabràs oferir-los. Estima tots els infants (...) Sapigués que Na Marieta no sap la lliçó perquè ha hagut de tenir esment del petit i que en Joanet no feu son dever perqué hagué de guardar els xais. Tal volta perquè tenien fred o perquè tenien fam.
També aconsellava a les joves mestres circumstancials dels pobles rurals oblidar les urbs i els vestits festius, però l’ article acabava Mes...quan sies sola, en la tebior del llençol o vora la llar, en l’ abstracció d’ un llibre, recorda que portser la vida en el camp és circumstancial en ton camí, reprèn força nova per a no anquilosar-te o dissoldre tos ideals pristins en la inactivitat; recorda que deus ésser en tot moment tu mateixa i, si cal, més perfecta, recorda que cal que sempre sies el llaç d’ unió del llogaret i la ciutat
Fou mestre d’ escola, pedagog, polític i regidor per l’ Esquerra Republicana d’ Azaña a Sancelles Participa en el Avant Projecte d’ Estatut d’ Autonomia i va ser un dels signants de la “Resposta al missatge dels catalans”. Durant la guerra civil va ser empresonat i a 1940 separat del cos de mestres. Després va reorganitzar l’ impremta del seu pare a Inca i va publicar alguns llibres didàctics com la Enciclopèdia Ingreso ( 1944) .
En el llibre de Jaume Oliver “Escola i Societat” , publicat a l’ editorial Moll a 1978 , el mateix mestre Llorenç Maria Duran Coli va explicar :
Con el Alzamiento se produjeron las represiones contra el profesorado oficial. Del cuerpo de funcionarios del Estado, los que más padecieron fueron los de la enseñanza. Cincuenta y seis maestros y maestras nacionales de Mallorca fueron separados definitivamente y noventa y nueve castigados con penas más o menos graves. Ciento cincuenta y cinco maestros fueron penalizados. Si se cuenta que en las cuatro islas, los maestros eran más de 600, se puede pensar hasta donde llegó la represión. El inspector Fernando Leal fue asesinado en la carretera, como algunos maestros y profesores (....) En todas las prisiones abundaban los maestros detenidos (....) También las bibliiotecas públicas fueron objeto de censura. La circulante de Sancellas, con cerca de dos mil libros, fue asaltada, apelatonados los libros y se defecó encima
L’ inspector Fernando Leal (Madrid 1896-Palma 1936). Col.laborà a l’ organització del Museu Pedagògic de les Illes Balears amb Joan Capó i també en el secretariat d’ensenyament d’ Esquerra Republicana. Com a inspector, fou un dels impulsors de la clausura de diverses escoles de monges que no tenien estudis de magisteri, després de la renovació que varen suposar les eleccions de 1936 . Va ser afussellat en el mes d’agost de 1936 a la carretera de Sóller. A l’ Escola Normal va coincidir amb Gabriel Viñes i Rosa Roig ( que surt a aquest bloc) i amb José Maria Eyaralar.

El professor Eyaralar va participar a nombroses entitats ciutadades com el Foment del Civisme, la Creu Roja o l’ Ateneu.. Estava casar amb Catalina Vives Piera, la primera dona espanyola que obtingué el doctorat en Ciències. Va ser sotmés a un Consell de Guerra en el qual se l’acusà de ser “ de ideología izquierdista “ en íntima unión con los directivos de la Sociedad Balear de Trabajadores de la enseñanza, afecta a la UGT” y també de “ admirador de la idea de Carlos Marx y excesivamente partidario de la democracia; contrario acérrimo al Estado Totalitario y gran enemigo del régimen actual puso su personalidad e inteligencia al servicio de los ideales de izquierda, circunstancias que le presentan como uno de los nefastos dirigentes de la época que precedió al Glorioso Movimiento Nacional”. Va estar tancat a Can Mir durant dos anys, separat del servei i inhabilitat per a qualssevol carrec directiu. A 1944 , poc abans de morir va ser autoritzat per exercir a l’ Escola Graduada d’ Inca. Comentava “ me han elevado a la dignidad de maestro”.
kk | 01/02/2007, 11:51
bdikeihyfbvrihrpfgosgvbsgfbsiyfvbsdi
Cati | 15/05/2006, 00:10
maria | 26/04/2006, 20:25
pere muñoz | 26/04/2006, 10:37
Catalina | 26/04/2006, 00:45
Antonia Sitjar | 25/04/2006, 22:37
Una del CIDE | 25/04/2006, 17:48
X | 25/04/2006, 11:37
L. | 25/04/2006, 10:29
Maria | 25/04/2006, 01:29
Bel | 24/04/2006, 22:47
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
re
kk | 01/02/2007, 11:52
la jhiane
ç