Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

SOBRE ELS MESTRES REPUBLICANS I LA PROPOSTA DEL PSM

Joana | 24 Abril, 2006 20:07 | meneame.net facebook.com google.com

He vist en el bloc ( o a un missatge a l associaci de la memria histrica ) que el PSM vol que l Ajuntament faci un homenatge als mestres republicans. Crec que se pot fer amb la participaci de la majoria municipal o sense, si s que, de veritat se vol fer, com en els 75 anys de la II Repblica. Faig una petita aportaci d algunes biografies.

Lloren Maria Duran Coli a 1932 va publicar un article a la revista Almanac de les Lletres titulat LEscola nova (consells a la mestressa) en el qual volia orientar les joves mestresses que anaven a fer feina a un poble. Escriv:

Entra triomfant a lescola que tespera i dona-li lescalfor de la teva nima (...) Recorda la sala torturant que fou ton primer estudi i estalvia als nins aquell suplici. Fes daquesta caseta una continuaci de la llibertat de l entorn: aporta-hi el sol del camp, les flors dels camins, el perfum de terra mullada i la can dels aucells lliures (....) Que lescola sia l arbre dels infants des d on donaran la volada cap a l ideal, sempre dins la llum , nodrits per la sava que tu, mestressa, sabrs oferir-los. Estima tots els infants (...) Sapigus que Na Marieta no sap la lli perqu ha hagut de tenir esment del petit i que en Joanet no feu son dever perqu hagu de guardar els xais. Tal volta perqu tenien fred o perqu tenien fam.

Tamb aconsellava a les joves mestres circumstancials dels pobles rurals oblidar les urbs i els vestits festius, per l article acabava Mes...quan sies sola, en la tebior del llenol o vora la llar, en l abstracci d un llibre, recorda que portser la vida en el camp s circumstancial en ton cam, reprn fora nova per a no anquilosar-te o dissoldre tos ideals pristins en la inactivitat; recorda que deus sser en tot moment tu mateixa i, si cal, ms perfecta, recorda que cal que sempre sies el lla d uni del llogaret i la ciutat

Fou mestre d escola, pedagog, poltic i regidor per l Esquerra Republicana d Azaa a Sancelles Participa en el Avant Projecte d Estatut d Autonomia i va ser un dels signants de la Resposta al missatge dels catalans. Durant la guerra civil va ser empresonat i a 1940 separat del cos de mestres. Desprs va reorganitzar l impremta del seu pare a Inca i va publicar alguns llibres didctics com la Enciclopdia Ingreso ( 1944) .

En el llibre de Jaume Oliver Escola i Societat , publicat a l editorial Moll a 1978 , el mateix mestre Lloren Maria Duran Coli va explicar :

Con el Alzamiento se produjeron las represiones contra el profesorado oficial. Del cuerpo de funcionarios del Estado, los que ms padecieron fueron los de la enseanza. Cincuenta y seis maestros y maestras nacionales de Mallorca fueron separados definitivamente y noventa y nueve castigados con penas ms o menos graves. Ciento cincuenta y cinco maestros fueron penalizados. Si se cuenta que en las cuatro islas, los maestros eran ms de 600, se puede pensar hasta donde lleg la represin. El inspector Fernando Leal fue asesinado en la carretera, como algunos maestros y profesores (....) En todas las prisiones abundaban los maestros detenidos (....) Tambin las bibliiotecas pblicas fueron objeto de censura. La circulante de Sancellas, con cerca de dos mil libros, fue asaltada, apelatonados los libros y se defec encima

L inspector Fernando Leal (Madrid 1896-Palma 1936). Col.labor a l organitzaci del Museu Pedaggic de les Illes Balears amb Joan Cap i tamb en el secretariat densenyament d Esquerra Republicana. Com a inspector, fou un dels impulsors de la clausura de diverses escoles de monges que no tenien estudis de magisteri, desprs de la renovaci que varen suposar les eleccions de 1936 . Va ser afussellat en el mes dagost de 1936 a la carretera de Sller. A l Escola Normal va coincidir amb Gabriel Vies i Rosa Roig ( que surt a aquest bloc) i amb Jos Maria Eyaralar.

El professor Eyaralar va participar a nombroses entitats ciutadades com el Foment del Civisme, la Creu Roja o l Ateneu.. Estava casar amb Catalina Vives Piera, la primera dona espanyola que obtingu el doctorat en Cincies. Va ser sotms a un Consell de Guerra en el qual se lacus de ser de ideologa izquierdista en ntima unin con los directivos de la Sociedad Balear de Trabajadores de la enseanza, afecta a la UGT y tamb de admirador de la idea de Carlos Marx y excesivamente partidario de la democracia; contrario acrrimo al Estado Totalitario y gran enemigo del rgimen actual puso su personalidad e inteligencia al servicio de los ideales de izquierda, circunstancias que le presentan como uno de los nefastos dirigentes de la poca que precedi al Glorioso Movimiento Nacional. Va estar tancat a Can Mir durant dos anys, separat del servei i inhabilitat per a qualssevol carrec directiu. A 1944 , poc abans de morir va ser autoritzat per exercir a l Escola Graduada d Inca. Comentava me han elevado a la dignidad de maestro.

Comentaris

Vicen Albalat i Serra

Lloren Maria Duran y Coli

Vicen Albalat i Serra | 17/10/2008, 17:43

Crec que aquet senyor podria esser en Lloren Maria Duran Coll fill de fusters nascut a Inca al 1903 y que acabar els estudis de magisteri al 1923, posteriorment es va presentar a opsicions a barcelona al 1027 y que aconseguir la plaa numero 3 y fou enviat a Talltendre a la Cerdanya prop de Bellver y a on va desemvolupar una gran gestio.

kk

re

kk | 01/02/2007, 10:52

la jhiane

kk

re

kk | 01/02/2007, 10:51

bdikeihyfbvrihrpfgosgvbsgfbsiyfvbsdi

Cati

Centres de la Repblica

Cati | 14/05/2006, 22:10

Som mestra de l'escola "Alexandre Rossell" (Finestres Verdes) des de fa 23 anys. Aquest Centre s va inaugurar durant la Repblica, per no en sabem exactament la data. Segur que es compliran els 75 anys bn aviat,i ens agradaria celebrar-ho com cal. Si alg en t informaci documentada, ens la podrieu fer arribar.
maria

Homenaje religioso del PP

maria | 26/04/2006, 18:25

Zona verde del Rafal Vell se llamar Rector Josep Antoni Fuster Palma, 26 abr (EFE).- El Ayuntamiento de Palma ha puesto el nombre de Rector Josep Antoni Fuster a una zona verde del Rafal Vell en recuerdo del que fuera prroco de la iglesia de la Mare de Du de Monserrat durante 18 aos, quien falleci en noviembre del ao pasado.
pere muoz

grcies

pere muoz | 26/04/2006, 08:37

Jo tamb crec que si el PP no vol fer l'acte d'homenatge als mestres republicans l'haurem de muntar nosaltres. Esperem veure que passa dem al plenari.
Catalina

MELCIOR ROSSELL

Catalina | 25/04/2006, 22:45

No s segur si el senyor MELCIOR ROSSELLO va sser un mestre depurat. Es un gran pedagog i un gran home.
Antonia Sitjar

hay algn maestro depurado superviviente?

Antonia Sitjar | 25/04/2006, 20:37

Seguramente no es fcil saber el dato pero me gustara saber si queda con vida algn maestro/a depurado en Mallorca. Claro que tendra 90 aos o ms, si con 20 aos, como mnimo tena el ttulo en 1931-36. Gracias por el trabajo de divulgacin y bsqueda previa
Una del CIDE

BONA LLETRA

Una del CIDE | 25/04/2006, 15:48

Per dir-ho amb paraules escolars: bona lletra i sense por, Joana Maria. Un 10.
X

60.000 represaliados

X | 25/04/2006, 09:37

Los maestros republicanos fueron uno de los colectivos ms represaliados cuando estall la guerra civil. El historiador Francisco Morente Valero ha registrado hasta 60.000 casos de maestros depurados que posteriormente tuvieron que defender la limpieza de su expediente sin que hubiera acusacin previa. Eran progresistas y reivindicativos y acogieron con entusiasmo la tarea que se les encomendaba: sacar a Espaa de la miseria y el atraso aplicando las mejores recetas educativas. El Rgimen castig con dureza aquel atrevimiento y en las escuelas entr sin freno el nacionalcatolicismo
L.

Grosske en su bloc

L. | 25/04/2006, 08:29

Per a Biel grosske | 24/04/2006, 23:20 Grcies per la referncia del bloc de na Joana Maria, un bloc interessatssim i que no deix de seguir
Maria

Un libro

Maria | 24/04/2006, 23:29

Joana Maria: Tienes que publicar un libro con todas estas historias e imgenes, para que quede una constancia definitiva, escrita, en las bibliotecas y en la cara de los herederos justificadores de aquel poder exterminador.
Bel

Grands tipos

Bel | 24/04/2006, 20:47

Fernando Leal, J.M. Eyaralar, G.Vias. Rosa Roig i tanhts d'altres !quins grans personatges! Quanta pena i sabers perduts, assessinats, repressaliats, enmidits. Visca la llibertat i la memria. No fa falta que en Pere PSMuoz demani el consens oficial. Mos bastam noltros
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb