Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

Aquells joves republicans

Joana | 15 Abril, 2006 19:21 | meneame.net facebook.com google.com

Volia contestar a dos comentaris sobre aquest bloc, per, a la fi,he decidit fer un nou article sobre lensenyament a la II Repblica.

Antoni Ramis Caldentey deia que mai ning ha nomenat a "Francesc Bonnin" com "Es Mut". Si que l'han anomenat amb molta freqncia com a "Es Mut Masseta". Ho rectific i pos una altra foto seva. Pere Muoz tamb s va mig enfadar quan alg li va indicar que shavia dedicat un nmero de Pissara (117) als mestres depurats i va contestar que ja ho sabia. Enlloc de respondre faig noves aportacions.

Mateu Pascual i Fullana Alar ( -1937) Sabater, membre de les joventuts socialistes Assessissinat el 15 de gener de 1937

Ensenyament i Repblica

Lensenyament va ser un dels principals objectius de la II Repblica. Se volia formar ciutadans lliures i 1931 se va eliminar l obligatorietat de l ensenyament de la religi i es va iniciar una important reforma pedaggica. Es va instaurar la coeducaci i lescola nica i laica. Es pretenia que estudiessin a les mateixes allots de diferents extraccions socials, i la religi desapareixia dels plans destudis Se va establir lobligatorietat de lensenyament primari i l Estat es va responsabilitzar de l educaci que no volia deixar en mans de l Esglsia, com havia passat fins aleshores.

Arreu d Espanya se va fer un pla per a la construcci de 5.000 noves escoles A Mallorca, l arquitecte autonomista Guillem Forteza fou l autor de la major part de les noves construccions. Segons les seves anotacions privades desde l estiu de 1931 va rebre lencrrec de construir unes cinquanta escoles pbliques a les Illes.

L Ajuntament de Palma a 1931 va aprovar un Pla de Construccions escolars per a donar cabuda a una poblaci escolar de 10.000 allots dels quals sols una tercera part estaven escolaritzats. La Ciutat havia de tenir 206 escoles S iniciaren les construccions a Gnova, Cecilio Metelo, Sant Jordi, S Aranjassa , Son Rapinya, Son Serra, El Terreno, Coll d en Rebassa, Son Anglada, Son Hort Nou, Cadenes, Son Espanyolet , Jaume I i Hostalets, entre d altres.

Aix i tot , a 1932 ,en el conjunt de les Illes Balears , hi havia una geografia educativa controlada de manera majoritria pels capellans, frares i monges. 690 escoles de primer ensenyament eren de carcter religis, 109 de les quals eren de nins i 581 de nines. El nmero de centres pblics de primria era de 420.

Desprs del cop d Estat de Franco, en el mateix mes de novembre de 1936 se va iniciar un cruel procs de depuraci contra els mestres republicans , que podien ser sancionats de dues maneres: amb el trasllat els que haguessin simpatitzat amb partits nacionalistes sin haber tenido participacin directa ni indirecta con la subversin comunista-separatista i amb la separaci definitiva del servei pels que haguessin militat en el Front Popular o el que s anomenaven societats secretes muy especialmente con posterioridad a la revolucin de octubre y de un modo general los que perteneciendo o no a estas agrupaciones hayan simpatizado con ellas u orientado su enseanza o actuacin profesional en el mismo sentido disolvente. La totalitat de mestres depurats a les illes va ser de 155.

A la segent foto de Francesc Bonnin ( Es Mut Masseta) se veuen dos adolescents a la seva feina, quan els republicans encara no havien conquerit l' escolaritzaci pels menors de 16 anys .

Una altra cosa sn els expedients de depuraci de les les dones mestres s ajuntaven dos factors: linteligncia ( a Maria Herrrero, de Calviࠠ l acusaren de gastar en sus conversaciones frases de marcado saber volteriano" i Magdalena Pujol, de Son Ferriol va ser acusada de tenir una gran amistat amb el mestre hasta el punto de pasear juntos del brazo y considerarla los vecinos de la barriada amiga ntima. Ambdues tamb varen ser acusades densenyar bailes de saln a les seves alumnes.

Tot se va enterrar i ara quan feim, gaireb excavacions, ens equivocam. Per som molts els que les feim, no sols els historiadors oficials o oficialistes. Tota nova aportaci ser ben rebuda en aquest blog.

Comentaris

Pere

Escola de Son Espanyolet de Palma

Pere | 02/06/2009, 08:50

Ats el teu escrit i els comentaris que se fan, me deman si tens informaci sobre la construcci i inauguraci de l'escola de Son Espanyolet, en temps de la repblica.

coco

cocoyu

coco | 17/10/2008, 02:42

wedding dresses wedding dresses
wedding gowns wedding gowns
bridal gowns bridal gowns
lace front wigs lace wigs
wedding invitations invitations
lace wigs wigs
full lace wigs wigs

Jordi Creus

Hauriem de fer un memorial d'annims

Jordi Creus | 17/04/2006, 19:23

Potser convendria fer un memorial d'annims, un mapa de retrats i petites biografies dels caiguts, de les vctimas, per servar el seu exemple, encara que hagin passat 75 anys. ja hem vist molt els homes grossos, el cappares emper ens manca saber qui era qui. Gracies Joana Maria per a teva contribuci.
ngels

Ms que poltics

ngels | 17/04/2006, 18:40

No s'hauria de concentrar l'homenatge als republicans en els poltics importants. Molts de mestres, inspectors d'ensenyament, sindicalistes foren aniquilats, tamb obrers, regidors de pobles, batles, gent de basse. Pensem amb la gent i no deixem la memria amb les celebritats.
Joanet de l'Onso

Ramis de Ayreflor me sona

Joanet de l'Onso | 17/04/2006, 18:13

Me sona Ramis de Ayreflor, es un llinatge d'una sola familia, mnimament 'ennoblida' amb una possessioneta dita Ayreflor pel centre de Mallorca. Ramis de Ayreflor conegut ara n'hi ha un. Al Govern, el consell d'Hisenda Lus Ramis de Ayreflor.
Carmen

EL JUEZ INQUISIDOR RAMIS DE AYREFLOR

Carmen | 17/04/2006, 16:50

EL CENSOR CATOLICO RAMIS DE AYREFLOR QUE ESTABA DE ACUSADOR Y JUEZ EN LOS TRIBUNALES DE INQUISICION DE LOS MAESTROS qUIN ES?
Luca A.

No replicar a los facistas

Luca A. | 17/04/2006, 10:25

Desde la derecha ultramontana y pseudoexquisita -la peor- intentan desmerecer a los republicanos del siglo XXI. No replicarlos, ignorarlos. Que ladren,los sucesores d elos represores. Quienes reivindicamos a las vctimas no debemos excusarnos.
Biel Sastre (Sineu)

Els republicans reixits

Biel Sastre (Sineu) | 16/04/2006, 16:07

Crec que les histries humanes de les vctimes fan molt ms que les doctrines i manifests per a fer reixir el republicanisme. Els mites sn certs.Les veritats sobre la tragdia de d'extermini pedaggic fan fredat. Fa pena pensar quan de mal feren als afectats i a nosaltres mateixos, tota l'educaci que ens perderem, de cop, sense remei, que extirparen generacions de professionals de l'ensenyana, amb excuses tan 'faves' com les que esmenta Joana Maria. No els oblidarem!
UN LECTOR

MUJERES MODERNAS Y LIBRES

UN LECTOR | 16/04/2006, 12:15

Unos 300 maestros de escuela de la Repblica fueron expedientados, presos, apartados de su plaza y, en determinados casos, fusilados. En las causas se alude que se les depura para purificar la enseanza, a una profesora se le reprocha llevar a cabo bailes de saln con sus alumnas y a otra ser mujer moderna y libre. El Pas, dia 16. Andreu Manresa en la crnica: Los herederos de la Repblica
UN ALUMNO DE UNA VICTIMA

LOS INQUISIDORES-DEPURADORES SON ESTOS

UN ALUMNO DE UNA VICTIMA | 16/04/2006, 11:51

-Presidente: Bartolom Bosch (Cura profesor, con pistola) -Luis Maria Mestras (inspector) -Jos Ramis de Ayreflor y Rosell (Presidente de la Asociacin Catlica de padres de Familia) -Rafael Isasi Sansom (coronel) -Antonio Villalonga Villalonga
Gertrudis

Els deuradors

Gertrudis | 16/04/2006, 07:59

Estaria be que es publics el nom dels depuradors que ensorraren les generacions de grans mestres liberals. Hi hauria sorpreses. Si alg la sap que la penji, jo no la tenc oficialment.
Gabriel Morl

Bones contestes educatives

Gabriel Morl | 15/04/2006, 20:01

Els blogs no son chats sin aricles oberts als comentaris. Els autors han de tenir en compte les aportaciones emper no fer un article/on-line, un comentari sense fi. Per aix les rpliques han de ser amb articles, o fotos, noves. En aquest cas ampliant la histria. D'Es Mut Masseta i dels mestres republicans repressaliats.
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb