Joana Maria

Observacions ciutadanes

Aquells joves republicans

Joana | 15 Abril, 2006 21:21

 Volia contestar a dos comentaris sobre aquest bloc, però, a la fi, he decidit fer un nou article sobre l’ensenyament a la II República.

  Antoni  Ramis Caldentey  deia que “ mai ningú ha nomenat a "Francesc Bonnin" com "Es Mut". Si que l'han anomenat amb molta freqüència com a "Es Mut Masseta". Ho rectific i pos una altra foto seva.  Pere Muñoz també és va mig enfadar quan algú li va indicar que s’havia dedicat un número de Pissara (117) als  mestres depurats i va contestar que “ja ho sabia”.  Enlloc de respondre faig noves aportacions.

 

 

 

 

Mateu Pascual i Fullana Alaró (   -1937) Sabater, membre de les joventuts socialistes Assessissinat el 15 de gener de 1937

 

 

 Ensenyament  i República

 

 L’ensenyament  va ser un dels principals objectius de la II República. Se volia formar ciutadans lliures  i 1931 se va eliminar l’ obligatorietat de l’ ensenyament de la religió i es va iniciar una important reforma pedagògica. Es va instaurar la coeducació  i l’escola única i laica. Es pretenia que estudiessin  a les mateixes al·lots de diferents extraccions socials, i la religió desapareixia dels plans d’estudis  Se va establir l’obligatorietat de l’ensenyament primari i l’ Estat  es va responsabilitzar de l’ educació que  no volia deixar en mans de l’ Església, com havia passat fins aleshores.

 

 Arreu d’ Espanya se va fer un pla per a la construcció de 5.000 noves escoles  A Mallorca,  l ’arquitecte autonomista Guillem Forteza  fou l’ autor de la major part de les noves construccions. Segons les seves anotacions privades  desde l’ estiu de 1931 va rebre l’encàrrec de construir unes cinquanta escoles públiques a les Illes.

 

  L’ Ajuntament de Palma a 1931 va aprovar un Pla de Construccions escolars  per a donar cabuda a una població escolar de 10.000 al·lots dels quals sols una tercera part estaven escolaritzats. La Ciutat havia de tenir 206 escoles S’ iniciaren les construccions a Génova, Cecilio Metelo, Sant Jordi, S’ Aranjassa , Son Rapinya, Son Serra, El Terreno, Coll d’ en Rebassa, Son Anglada, Son Hort Nou, Cadenes, Son Espanyolet , Jaume I i Hostalets, entre d’ altres.

 

 Així i tot , a 1932 ,en el conjunt de les Illes Balears , hi havia una geografia educativa controlada de manera majoritària pels capellans, frares i monges. 690 escoles de primer ensenyament eren de caràcter religiós, 109 de les quals eren de nins i 581 de nines. El número de centres públics de primària era de 420.

 

 Després del cop d’ Estat de Franco, en el mateix mes de novembre de 1936 se va iniciar un cruel procés de depuració contra els mestres republicans , que podien ser sancionats de dues  maneres: amb el trasllat els que haguessin simpatitzat amb partits nacionalistes “sin haber tenido participación directa ni indirecta con la subversión comunista-separatista” i amb la separació definitiva del servei pels que haguessin militat en el Front Popular o el que s’ anomenaven societats secretes “muy especialmente con posterioridad a la revolución de octubre y de un modo general los que perteneciendo o no a estas agrupaciones hayan simpatizado con ellas u orientado su enseñanza o actuación profesional en el mismo sentido disolvente”. La totalitat de mestres  depurats a les illes va ser de 155.

A la següent foto de Francesc Bonnin ( Es Mut Masseta) se veuen dos adolescents a la seva feina, quan els republicans encara no havien conquerit l' escolarització pels menors de 16 anys .

 

                                                                                                                                                                                                                                                                                Una altra cosa són els expedients de depuració de les  les dones mestres s’ ajuntaven dos factors: l’inteligència ( a Maria Herrrero, de Calvià   l’ acusaren de “gastar en sus conversaciones frases de marcado saber volteriano" i Magdalena Pujol, de Son Ferriol va ser acusada de tenir una gran amistat amb el mestre “ hasta el punto de pasear juntos del brazo y considerarla los vecinos de la barriada amiga íntima”. Ambdues també varen ser acusades  d’ensenyar “bailes de salón” a les seves alumnes.

Tot se va enterrar i ara quan feim, gairebé excavacions, ens equivocam. Però som molts els que les feim, no sols els historiadors oficials o oficialistes. Tota nova aportació serà ben rebuda en aquest blog.

General | Següent | Anterior | Comentaris (10) | Retroenllaços (0)

Comentaris

 

Hauriem de fer un memorial d'anònims

Jordi Creus | 17/04/2006, 21:23

Potser convendria fer un memorial d'anònims, un mapa de retrats i petites biografies dels caiguts, de les víctimas, per servar el seu exemple, encara que hagin passat 75 anys. ja hem vist molt els homes grossos, el cappares emperò ens manca saber qui era qui. Gracies Joana Maria per a teva contribució.
 

Més que polítics

Àngels | 17/04/2006, 20:40

No s'hauria de concentrar l'homenatge als republicans en els polítics importants. Molts de mestres, inspectors d'ensenyament, sindicalistes foren aniquilats, també obrers, regidors de pobles, batles, gent de basse. Pensem amb la gent i no deixem la memòria amb les celebritats.
 

Ramis de Ayreflor me sona

Joanet de l'Onso | 17/04/2006, 20:13

Me sona Ramis de Ayreflor, es un llinatge d'una sola familia, mínimament 'ennoblida' amb una possessioneta dita Ayreflor pel centre de Mallorca. Ramis de Ayreflor conegut ara n'hi ha un. Al Govern, el consell d'Hisenda Lus Ramis de Ayreflor.
 

EL JUEZ INQUISIDOR RAMIS DE AYREFLOR

Carmen | 17/04/2006, 18:50

EL CENSOR CATOLICO RAMIS DE AYREFLOR QUE ESTABA DE ACUSADOR Y JUEZ EN LOS TRIBUNALES DE INQUISICION DE LOS MAESTROS ¿qUIÉN ES?
 

No replicar a los facistas

Lucía A. | 17/04/2006, 12:25

Desde la derecha ultramontana y pseudoexquisita -la peor- intentan desmerecer a los republicanos del siglo XXI. No replicarlos, ignorarlos. Que ladren,los sucesores d elos represores. Quienes reivindicamos a las víctimas no debemos excusarnos.
 

Els republicans reixits

Biel Sastre (Sineu) | 16/04/2006, 18:07

Crec que les històries humanes de les víctimes fan molt més que les doctrines i manifests per a fer reixir el republicanisme. Els mites són certs.Les veritats sobre la tragèdia de d'extermini pedagògic fan fredat. Fa pena pensar quan de mal feren als afectats i a nosaltres mateixos, tota l'educació que ens perderem, de cop, sense remei, que extirparen generacions de professionals de l'ensenyança, amb excuses tan 'faves' com les que esmenta Joana Maria. No els oblidarem!
 

MUJERES MODERNAS Y LIBRES

UN LECTOR | 16/04/2006, 14:15

Unos 300 maestros de escuela de la República fueron expedientados, presos, apartados de su plaza y, en determinados casos, fusilados. En las causas se alude que se les depura “para purificar la enseñanza”, a una profesora se le reprocha “llevar a cabo bailes de salón con sus alumnas” y a otra ser “mujer moderna y libre”. El País, dia 16. Andreu Manresa en la crónica: Los herederos de la República
 

LOS INQUISIDORES-DEPURADORES SON ESTOS

UN ALUMNO DE UNA VICTIMA | 16/04/2006, 13:51

-Presidente: Bartolomé Bosch (Cura profesor, con pistola) -Luis Maria Mestras (inspector) -José Ramis de Ayreflor y Roselló (Presidente de la Asociación Católica de padres de Familia) -Rafael Isasi Sansomé (coronel) -Antonio Villalonga Villalonga
 

Els deuradors

Gertrudis | 16/04/2006, 09:59

Estaria be que es publicàs el nom dels depuradors que ensorraren les generacions de grans mestres liberals. Hi hauria sorpreses. Si algú la sap que la penji, jo no la tenc oficialment.
 

Bones contestes educatives

Gabriel Morlà | 15/04/2006, 22:01

Els blogs no son chats sinó aricles oberts als comentaris. Els autors han de tenir en compte les aportaciones emperò no fer un article/on-line, un comentari sense fi. Per això les rèpliques han de ser amb articles, o fotos, noves. En aquest cas ampliant la història. D'Es Mut Masseta i dels mestres republicans repressaliats.
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb