Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

Quatre dones guapes de la II Repblica, entre moltes altres

Joana | 13 Abril, 2006 00:00 | meneame.net facebook.com google.com

Moltes dones annimes varen viure una etapa illusionada la II Repblica. La Constituci les considerava igual que els homes, se reconeixia el seu dret a votar, al divorci, a un ensenyament igual entre nins i nines o a lequiparament entre fills legtims i illegtims.

En el diccionari Vermell de Lloren Capell s dona noticia dalmenys 11 dones afusellades o assassinades a Mallorca per les seves idees, comportament ,afiliaci o fidelitat als seus parents a la guerra civil. Moltes altres tamb varen patir una cruel marginaci. Especialment les mestres que volien transmetre un missatge de formaci per a la llibertat als seus alumnes. Pocs dies abans de la commemoraci dels 75 anys de la II Repblica vull fer un homenatge a les dones que lluitaren per la igualtat entre les persones . I especialment a quatre.

Mayol Colom, Maria (Sller 1883- Palma 1959). Feminista, escriptora, potica. Durant la seva infantesa va residir a Frana i va estudiar a la Universitat de Burdeus.Va acabar el estudis de Perit mercantil . Fou membre de la Associaci per la Cultura de Mallorca. Tamb va ser fundadora i presidenta del Foment de la Cultura de la Dona de Sller, militant d Acci Republicana de Mallorca i posteriorment d Esquerra Republicana Balear. Fou candidata a diputada per la coalici republicano-socialista a les eleccions de 1933. Collaborava a les publicacions Sller i Felanitx. Laixecament militar de juliol de 1936 la sorprengu a Madrid. Desprs de la guerra sexili a Frana . Torn a Mallorca en els anys 40 i ja no es va voler significar . Va ser vigilada ja que se li atribua anglfila i era considerada perillosa. A 1992 va ser anomenada filla illustre de Sller.

Marqus Mayol, Jeanne ( Sller 1914) Es neboda de Maria Mayol. La seva mare, germana de Maria, tamb era una activista poltica. va collaborar en la fundaci d Foment de la Cultura de la dona a Sller. El setembre de 1936 varen detenir el seu pare- que fou afusellat- i desprs la resta de la famlia, en total nou, acusats daplaudir els avions republicans. Primer va ser condemnada a mort i desprs a cadena perpetua. A la pres va conviure amb Aurora Picornell de la qual recorda la seva alegria i sentit de l humor. Ms endavant la pena li fou rebaixada a quatre anys.. Es va exiliar a Mxic i desprs va retornar a Mallorca.

Picornell Femenias , Aurora ( Palma 1912- cementiri de Porreres 1937) Activista, poltica . El 1931 va organitzar el sindicat de sastresses. El 1932 es trasllada a Valncia i es casa Heribert Quiones dirigent i agitador comunista, finalment afussellat. Va ser responsable del secretariat de la dona del PCE i va publicar articles sobre la dona treballadora a lrgan comunista Nuestra palabra. El 1934 va fer un viatge de propaganda a Menorca. on amb Quines va organitzar el Front nic. Ms endavant collabora, a Madrid, amb Maria Teresa Len ( dona de Rafael Alberti) i Lina Odena. Va participar en la creaci del Socors Roig Internacional. Torna el mateix any a Mallorca per fer-se crrec de la seva filla Octubrina d uns dos anys Participa a diversos mtings i actes comunistes. El 19 de juliol de 1936 va ser detinguda a la Casa del Poble i conduda a la pres de dones de Can Sales . El gener de 1937 va ser afusellada en el cementiri de Porreres junt amb Caterina Flaquer, Antnia Pascual i Maria Pascual.

Roig, Rosa (Mar 1890- Barcelona 1969). Mestra i escriptora. Formada en els ideals de l institucionalisme, a l escola Normal de Mallorca va intentar aplicar nous mtodes d ensenyament pacifistes, progressistes i cvics amb l utilitzaci de divers material didctic i sortides a l exterior. Larribaren a acusar de pornografia per a l utilitzaci de lmines d escultures gregues o romanes a les seves classes .Va tenir un gran ress a Mallorca un article seu en el qual considerava una monstruositat que les vermelles" ( nines orfes o pobres) acompanyassin els morts de casa rica a canvi d uns doblers. A l estiu de 1936 es trobava a Barcelona, a on continu treballant a l Escola Normal Va ser depurada, sotmesa a un consell de guerra i desterrada a lescola Normal de Castell .Va acabar la seva vida a una escola Normal de Barcelona a les ordres d una directora que l havia acusat de roja.

Nota: No se per quins motius, no he pogut afegir una foto de Jeanne Marqusquan era jove publicada a a revista Brisas. Si alg la vol veure s al album sobre la II Repblica d' aquest bloc

Comentaris

coco

cocoyu

coco | 17/10/2008, 02:36

wedding dresses wedding dresses
wedding gowns wedding gowns
bridal gowns bridal gowns
lace front wigs lace wigs
wedding invitations invitations
lace wigs wigs
full lace wigs wigs

Bel G.

Maria Mayol

Bel G. | 30/06/2006, 19:21

Saludo l'encert per aquest record a qualsevol persona perseguida per les seves idees en una poca tan complexa com la que visqu Mallorca (i la resta de l'Estat) arran del franquisme. Ms encara, si les protagonistes sn dones tan excepcionals com la Maria Mayol. No conec prou b els altres casos, per aquest s especialment interessant, perqu Mayol provenia d'una classe social benestant, i decideix no seguir el cam ms fcil que se li ofereix, la seva actitud s molt poc corrent a la seva poca i, de fet, ja li recordaren prou en anys posteriors.
conxa forteza

grcies Joana Maria

conxa forteza | 14/04/2006, 23:08

Des de Barcelona i grcies a les teves fotos m'he pogut sentir ms a prop de tots els republicans mallorquins, grcies tamb per posar cara a uns noms d'unes dones que massa temps han estat arraconades i amagada la seva lluita per la llibertat.. Una aferrada Conxa Forteza
X

Als pobles dinars i festa

X | 14/04/2006, 16:23

No sols a Palma s'ha recordat la Repblica. Tamb a Inca, Calvi, Felanitx, Alar, Art, Pollena..han fet festa, dinars, exposicions
Bel Perera

Ha estat un xit a Cort per la Repblica

Bel Perera | 14/04/2006, 16:01

Fa un parell d'hores som estat a Cort. Erem una mica ms d'un milenar de persones, per la Repblica, sense nostlgies ni llgrimes sin amb esperana. Molta preocupaci, aix si, pels tombs de l'esquerra cainita o desnortada. Molts d'anys, Salut i Repblica.
JAVIER ALONSO

LOS DERECHOS

JAVIER ALONSO | 14/04/2006, 09:31

ESTARE CON EL ALMA EN LAS PLAZAS DE LOS PUEBLOS DONDE SE RECUERDE AQUELLA EXPERIENCIA DE CINCO AOS TAN SOLO.POR LOS DERECHOS DE LOS CIUDADANOS,POR NUESTRA LIBERTAD
pere muoz

a francesca rotger

pere muoz | 14/04/2006, 08:19

ja sabia que la revista Pissarra va fer un magnfic reportatge. El que jo deman s que el Govern faci un homenatge al igual que ho han fet altres governs com el de la Generalitat de Catalunya. Crec que els i les mestres de la Repblica es mereixen un reconeixement institucional. http://peremp.blocat.com
Jos Luis de Almera.

Adelante

Jos Luis de Almera. | 13/04/2006, 23:15

Hallo esta nota con fotos buscando noticias sobre los actos por la Repblica. Celebro el eco y contenido de las convocatorias de Mallorca y la densa biografia de estas cuatro heroinas republicanas, dignas y bellas mujeres
Pep Salv

Un mar de banderes

Pep Salv | 13/04/2006, 19:06

esper que els nostres cors arreu sien un mar de sentiments i banderes tricolors, un acte d'afirmaci democrtica. Jo a Inza i tothom a cada plaa i la majoria a Palma, a Cort
Francesca Rotger

Mestres republicans i el PSMuoz

Francesca Rotger | 13/04/2006, 18:24

El setembre-octubre de 2004, la revista 'Pissarra' va dedicar un homenatge monogrfic i un estudi rigurs a la depuraci dels mestres de la Repblica (amb articles de Manuel Santana, Joan Lladonet, Joana Maria Roque,Joana Estelrich, Joan Cerd, Jaume Serra, M.Lpez, Josep A Pons, Janer Manila,Francisca Comas, Andreu Murillo) Ho dic aqu perque en Pere PSMuoz (tal qual s al bloc) demana un record i una vindicaci oficial. Res no sobra per arriba tard...
Jeroni (Biniali)

Oportu, mai no s tard

Jeroni (Biniali) | 13/04/2006, 16:36

Joana Maria, desconeguda per d'idees clares, molt oport i emotiu el comentari.Mai no es tard pera la reivindicaci dels qui perderen pero no foren derrotates/tades. Fora!!!!Les dones i homes de la Repblica.Per endavant amb les seves idees i exemples.Un record pels absents i pels qui patiren, pels assassanits i exiliats..Pels no-ning i gran homes
Pepa J.

Na Jana o Jeanne Marqus s viva

Pepa J. | 13/04/2006, 14:49

Un subratllat, na Jeanne Marqus, o Jana Marqus,s plena de vida i testimoni civil de la seva poca i idees d'esquerres (socialistas, se es pot dir)que no han venut, ms enll dels 90 anys...
Tonina

Moltes grcies

Tonina | 13/04/2006, 14:11

Mil grcies per salvar-nos als qui no ho sabiem la idea i la cara d'unes dones, algunes de les moltes, que feren la Repblica, La Repblica feia guapa i molt lliure a la gent. Es veu.
Miquel

molt be

Miquel | 13/04/2006, 11:16

tots sabem que hi va haver molta ms gent, dones i homes, per els simbols sn molt necessaris i el que signifiquen aquests noms avui en dia no sn pel que elles van ser, que tamb, sin per tot el que simbolitzen i representen. La identificaci amb els valors cvics, democrtics i de llibertat del temps de la Repblica necessiten una imatge i aquestes quatre dones sn, no noms aquesta imatge, sin, tamb, el record, la presncia i la pervivncia de tots aquests valors i totes aquelles persones que d'una o altra manera van lluitar per un mn millor, ms igualitari, amb ms justca, menys pobresa, ms cultura ..... en definitiva per una res pblica participativa
Ratapinyada

esta molt be

Ratapinyada | 13/04/2006, 06:07

Esta molt be. A qualsevol lloc aquestes dones serien prou conegudes de tothom, aqui nomes sonen per donar llur noms a les escoles. Es clar que n'hi va haver mes, per aix no desllueix l'interes per aquestes quatre.
Bel

Massa elemental

Bel | 13/04/2006, 02:14

Comprenc la teva simplificaci. Pero hi va haver moltes ms dones demcrates i republicanes condemnades desprs a ser "el reposo del guerrero". Les ms dignes no varen voler perpetuar aquesta humiliaci ni en les seves filles, ni en les seves nores
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb