Joana Maria

Quatre dones guapes de la II República, entre moltes altres

Joana | 13 Abril, 2006 02:00

Moltes dones anònimes varen viure una etapa il·lusionada la II República. La Constitució les considerava igual que els homes, se reconeixia el seu dret a votar, al divorci, a un ensenyament igual entre nins i nines o a l’equiparament entre fills legítims i il·legítims.

En el diccionari Vermell de Llorenç Capellà és dona noticia d’almenys 11 dones afusellades o assassinades a Mallorca per les seves idees, comportament ,afiliació o fidelitat als seus parents a la guerra civil. Moltes altres també varen patir una cruel marginació. Especialment les mestres que volien transmetre un missatge de formació per a la llibertat als seus alumnes. Pocs dies abans de la commemoració dels 75 anys de la II República vull fer un homenatge a les dones que lluitaren per la igualtat entre les persones . I especialment a quatre.

Mayol Colom, Maria (Sóller 1883- Palma 1959). Feminista, escriptora, poètica. Durant la seva infantesa va residir a França i va estudiar a la Universitat de Burdeus.Va acabar el estudis de Perit mercantil . Fou membre de la “ Associació per la Cultura de Mallorca”. També va ser fundadora i presidenta del Foment de la Cultura de la Dona de Sóller, militant d’ Acció Republicana de Mallorca i posteriorment d’ Esquerra Republicana Balear.” Fou candidata a diputada per la coalició republicano-socialista a les eleccions de 1933. Col·laborava a les publicacions “Sóller “ i “ Felanitx. L’aixecament militar de juliol de 1936 la sorprengué a Madrid. Després de la guerra s’exilià a França . Tornà a Mallorca en els anys 40 i ja no es va voler significar . Va ser vigilada ja que se li atribuïa “anglòfila” i era considerada perillosa. A 1992 va ser anomenada filla il·lustre de Sóller.

Marqués Mayol, Jeanne ( Sóller 1914) Es neboda de Maria Mayol. La seva mare, germana de Maria, també era una activista política. va col·laborar en la fundació d’ “ Foment de la Cultura de la dona” a Sóller. El setembre de 1936 varen detenir el seu pare- que fou afusellat- i després la resta de la família, en total nou, acusats d’aplaudir els avions republicans. Primer va ser condemnada a mort i després a cadena perpetua. A la presó va conviure amb Aurora Picornell de la qual recorda la seva alegria i sentit de l’ humor. Més endavant la pena li fou rebaixada a quatre anys.. Es va exiliar a Mèxic i després va retornar a Mallorca.

Picornell Femenias , Aurora ( Palma 1912- cementiri de Porreres 1937) Activista, política . El 1931 va organitzar el sindicat de sastresses. El 1932 es trasllada a València i es casa Heribert Quiñones dirigent i agitador comunista, finalment afussellat. Va ser responsable del secretariat de la dona del PCE i va publicar articles sobre la dona treballadora a l’òrgan comunista “Nuestra palabra”. El 1934 va fer un viatge de propaganda a Menorca. on amb Quiñónes va organitzar el “Front únic”. Més endavant col·labora, a Madrid, amb Maria Teresa León ( dona de Rafael Alberti) i Lina Odena. Va participar en la creació del “Socors Roig Internacional”. Torna el mateix any a Mallorca per fer-se càrrec de la seva filla Octubrina d’ uns dos anys Participa a diversos mítings i actes comunistes. El 19 de juliol de 1936 va ser detinguda a la Casa del Poble i conduïda a la presó de dones de Ca’n Sales . El gener de 1937 va ser afusellada en el cementiri de Porreres junt amb Caterina Flaquer, Antònia Pascual i Maria Pascual.

Roig, Rosa (Marçà 1890- Barcelona 1969). Mestra i escriptora. Formada en els ideals de l’ institucionalisme, a l’ escola Normal de Mallorca va intentar aplicar nous mètodes d’ ensenyament pacifistes, progressistes i cívics amb l’ utilització de divers material didàctic i sortides a l’ exterior. L’arribaren a acusar de pornografia per a l’ utilització de làmines d’ escultures gregues o romanes a les seves classes .Va tenir un gran ressò a Mallorca un article seu en el qual considerava una monstruositat que les “vermelles" ( nines orfes o pobres) acompanyassin els morts de casa rica a canvi d’ uns doblers. A l’ estiu de 1936 es trobava a Barcelona, a on continuà treballant a l’ Escola Normal Va ser depurada, sotmesa a un consell de guerra i desterrada a l’escola Normal de Castelló .Va acabar la seva vida a una escola Normal de Barcelona a les ordres d’ una directora que l’ havia acusat de roja.

Nota: No se per quins motius, no he pogut afegir una foto de Jeanne Marqués quan era jove publicada a a revista Brisas. Si algú la vol veure és al album sobre la II República d' aquest bloc

Comentaris

Maria Mayol

Bel G. | 30/06/2006, 21:21

Saludo l'encert per aquest record a qualsevol persona perseguida per les seves idees en una època tan complexa com la que visqué Mallorca (i la resta de l'Estat) arran del franquisme. Més encara, si les protagonistes són dones tan excepcionals com la Maria Mayol. No conec prou bé els altres casos, però aquest és especialment interessant, perquè Mayol provenia d'una classe social benestant, i decideix no seguir el camí més fàcil que se li ofereix, la seva actitud és molt poc corrent a la seva època i, de fet, ja li recordaren prou en anys posteriors.

gràcies Joana Maria

conxa forteza | 15/04/2006, 01:08

Des de Barcelona i gràcies a les teves fotos m'he pogut sentir més a prop de tots els republicans mallorquins, gràcies també per posar cara a uns noms d'unes dones que massa temps han estat arraconades i amagada la seva lluita per la llibertat.. Una aferrada Conxa Forteza

Als pobles dinars i festa

X | 14/04/2006, 18:23

No sols a Palma s'ha recordat la República. També a Inca, Calvià, Felanitx, Alaró, Artà, Pollença..han fet festa, dinars, exposicions

Ha estat un èxit a Cort per la República

Bel Perera | 14/04/2006, 18:01

Fa un parell d'hores som estat a Cort. Erem una mica més d'un milenar de persones, per la República, sense nostàlgies ni llàgrimes sinó amb esperança. Molta preocupació, això si, pels tombs de l'esquerra cainita o desnortada. Molts d'anys, Salut i República.

LOS DERECHOS

JAVIER ALONSO | 14/04/2006, 11:31

ESTARE CON EL ALMA EN LAS PLAZAS DE LOS PUEBLOS DONDE SE RECUERDE AQUELLA EXPERIENCIA DE CINCO AÑOS TAN SOLO.POR LOS DERECHOS DE LOS CIUDADANOS,POR NUESTRA LIBERTAD

a francesca rotger

pere muñoz | 14/04/2006, 10:19

ja sabia que la revista Pissarra va fer un magnífic reportatge. El que jo deman és que el Govern faci un homenatge al igual que ho han fet altres governs com el de la Generalitat de Catalunya. Crec que els i les mestres de la República es mereixen un reconeixement institucional. http://peremp.blocat.com

Adelante

José Luis de Almería. | 14/04/2006, 01:15

Hallo esta nota con fotos buscando noticias sobre los actos por la República. Celebro el eco y contenido de las convocatorias de Mallorca y la densa biografia de estas cuatro heroinas republicanas, dignas y bellas mujeres

Un mar de banderes

Pep Salvà | 13/04/2006, 21:06

esper que els nostres cors arreu sien un mar de sentiments i banderes tricolors, un acte d'afirmació democràtica. Jo a Inza i tothom a cada plaça i la majoria a Palma, a Cort

Mestres republicans i el PSMuñoz

Francesca Rotger | 13/04/2006, 20:24

El setembre-octubre de 2004, la revista 'Pissarra' va dedicar un homenatge monogràfic i un estudi rigurós a la depuració dels mestres de la República (amb articles de Manuel Santana, Joan Lladonet, Joana Maria Roque,Joana Estelrich, Joan Cerdà, Jaume Serra, M.López, Josep A Pons, Janer Manila,Francisca Comas, Andreu Murillo) Ho dic aquí perque en Pere PSMuñoz (tal qual és al bloc) demana un record i una vindicació oficial. Res no sobra però arriba tard...

Oportu, mai no és tard

Jeroni (Biniali) | 13/04/2006, 18:36

Joana Maria, desconeguda però d'idees clares, molt oportú i emotiu el comentari.Mai no es tard pera la reivindicació dels qui perderen pero no foren derrotates/tades. Força!!!!Les dones i homes de la República.Per endavant amb les seves idees i exemples.Un record pels absents i pels qui patiren, pels assassanits i exiliats..Pels no-ningú i gran homes

Na Jana o Jeanne Marquès és viva

Pepa J. | 13/04/2006, 16:49

Un subratllat, na Jeanne Marquès, o Jana Marquès,és plena de vida i testimoni civil de la seva època i idees d'esquerres (socialistas, se es pot dir)que no han vençut, més enllà dels 90 anys...

Moltes gràcies

Tonina | 13/04/2006, 16:11

Mil gràcies per salvar-nos als qui no ho sabiem la idea i la cara d'unes dones, algunes de les moltes, que feren la República, La República feia guapa i molt lliure a la gent. Es veu.

molt be

Miquel | 13/04/2006, 13:16

tots sabem que hi va haver molta més gent, dones i homes, però els simbols són molt necessaris i el que signifiquen aquests noms avui en dia no són pel que elles van ser, que també, sinó per tot el que simbolitzen i representen. La identificació amb els valors cívics, democràtics i de llibertat del temps de la República necessiten una imatge i aquestes quatre dones són, no només aquesta imatge, sinó, també, el record, la presència i la pervivència de tots aquests valors i totes aquelles persones que d'una o altra manera van lluitar per un món millor, més igualitari, amb més justíca, menys pobresa, més cultura ..... en definitiva per una res pública participativa

esta molt be

Ratapinyada | 13/04/2006, 08:07

Esta molt be. A qualsevol lloc aquestes dones serien prou conegudes de tothom, aqui nomes sonen per donar llur noms a les escoles. Es clar que n'hi va haver mes, però això no desllueix l'interes per aquestes quatre.

Massa elemental

Bel | 13/04/2006, 04:14

Comprenc la teva simplificació. Pero hi va haver moltes més dones demòcrates i republicanes condemnades després a ser "el reposo del guerrero". Les mès dignes no varen voler perpetuar aquesta humiliació ni en les seves filles, ni en les seves nores

«	Octubre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31