Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

Quan ens volen desubicar

Joana | 11 Febrer, 2006 01:50

 

 

La senyora Maria, molt major, plorava un dia perdura al mig d’un supermercat perquè no trobava les coses. Ella volia llet, pa i sucre, però sols el pa estava en el mateix lloc de sempre. L’estratègia comercial de canviar les coses de lloc crec que és per a  conquerir que els clients, mentre cerquen vegin coses en les quals no s’ havien fixat. La conec poc., Segurament te una malaltia de desorientació que moles altres no patim. Si veim de sobte que a on hi havia un parc sols hi ha escombraries , els que tenim el cap una mica clar, no pensam “no se trobar el parc”. Pensam: “ l’ han destruït”. Si  no trobam el Pont, pensam igualment : “el s’han carregat”. Si sentim a dir que a Eivissa , de sobre desapareixen cases de la pagesia  per fer autopistes, pensam “Les excavadores i la pressa per a fer obres”.

 

Ara ja no vull parlar de la irracionalitat de la destrucció del patrimoni i la natura. Em vull referir a la desorientació democràtica i ciutadana que crea que les coses se puguin fer d’ aquesta manera, sense exposicions públiques, sense  escoltar els veïnats, sense  plans que se puguin entendre. No parl ara d’ atentants contra la natura . Me referesc a una clara violència contra la mateixa racionalitat de les persones. ¿ que pot pensar un ciutadà normal- per exemple un dels 20.000? que varen signar contra la circulació intensiva de cotxes en el Parc de les Vies si li diuen que això no te cap importància i al dia següent li demanen que signi contra l’ Estatut de Catalunya?. Ens desubiquen com a ciutadans, ens descoloquen com a demòcrates, però no ens empenyen cap a fora dels marcs democràtics, són ells els que hi va sortint.

 

El dret a escollir escola dels pares de Santa Isabel

Joana | 08 Febrer, 2006 00:46 | meneame.net facebook.com google.com

Ara, quan no veuen clar que l edifici de Santa Isabel pugui aguantar les embastides de les obres resulta que s empanadeixen , demanen una mica de perd i donen el passat com a per esborrat. Maria Isabel Cabrer ( Mabel ) diu que ja no hi ha pressa per a acabar les obres de construcci del metro i si fins ara s havia fet feina a tota pastilla de dia i nit devia ser per una rbia estranya que tenia l empresa constructora . Diuen que ens aturarem, ho repensarem i farem un gran favor als infants de Santa Isabel. Les monges de Santa Mnica, sempre disposades a ajudar els ms pobres , cediran uns locals per als nens ms petits i la conselleria

d Educaci ha trobat unes aules devora la mar, a una escola de vela, Calanova, que no eren per a seguir una escolaritzaci normal sin per que els pares amb dret a escollir l escola que volen pels seus fills tamb els poguessin ensenyar a navegar.

I Santa Isabel?. Me fan molta por les declaracions dalgun representant veinal que insinua que podria ser un centre cultural per a la barriada. Sobre com anar en tren?, i tots els nins de la barriada a Calanova o a ca les monges per sempre ms?. Mabel diu que Santa Isabel sempre havia tremolat quan passava el tren, per poquet . Sha d estudiar si aguantar la pressi de les obres de construcci del metro i sups que tamb s ha de saber si en el futur l edifici podr o podria aguantar la pressi d' un metro soterrat i tres carrils de cotxe a sobre.

No se si Mabel i Francisco Fiol (Xisco) s han enfrontat directament per aquest tema. Per s ben segur que si la conselleria d Educaci diu que no s arrisca a mantenir els nens a

l escola o se veu venir el perill o sn molt inconscients. I com s que un Govern espera que siguin els tcnics d una conselleria que s hauria de cuidar de la pedagogia i de que els pares puguin escollir l escola que volen pels fills siguin els que opinin sobre la seguretat de les obres?. No pot ser tanta frivolitat : que Mabel digui a Xisco: deus tenir ra, no hi havem pensat. Ara ens ho mirarem millor, s molt inconscient . I que, a sobre, vulguin fer declaracions sobre les exageracions d uns venats que gosen a dir que tanta precipitaci devia ser per motius electoralistes, molt barrut

Si s han confessat, deuen tenir l absoluci, per jo trobo no basta que les institucions s empanedesquin del que han fe tmalament. Tamb han dassumir les seves responsabilitat i dir ara exactament com ho feran. Sn ells els responsables. Encara recordo les llgrimes d una mare que me deia y encima nos amenazan con denunciarnos si los nios no van a clase por no escolarizarlos. A quina fase de compliment de la promesa del PP sobre la lliure elecci de centre ens trobam?. era enguany o l any qui ve quan tots els pares havien de poder escollir al centre que ms els hi agrads per als seus fills?

 (Segueix)

«Anterior   1 2 3 4 5
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb