Joana Maria

Esborranys d'avui per demà

Quan ens volen desubicar

Joana | 11 Febrer, 2006 01:50

 

 

La senyora Maria, molt major, plorava un dia perdura al mig d’un supermercat perquè no trobava les coses. Ella volia llet, pa i sucre, però sols el pa estava en el mateix lloc de sempre. L’estratègia comercial de canviar les coses de lloc crec que és per a  conquerir que els clients, mentre cerquen vegin coses en les quals no s’ havien fixat. La conec poc., Segurament te una malaltia de desorientació que moles altres no patim. Si veim de sobte que a on hi havia un parc sols hi ha escombraries , els que tenim el cap una mica clar, no pensam “no se trobar el parc”. Pensam: “ l’ han destruït”. Si  no trobam el Pont, pensam igualment : “el s’han carregat”. Si sentim a dir que a Eivissa , de sobre desapareixen cases de la pagesia  per fer autopistes, pensam “Les excavadores i la pressa per a fer obres”.

 

Ara ja no vull parlar de la irracionalitat de la destrucció del patrimoni i la natura. Em vull referir a la desorientació democràtica i ciutadana que crea que les coses se puguin fer d’ aquesta manera, sense exposicions públiques, sense  escoltar els veïnats, sense  plans que se puguin entendre. No parl ara d’ atentants contra la natura . Me referesc a una clara violència contra la mateixa racionalitat de les persones. ¿ que pot pensar un ciutadà normal- per exemple un dels 20.000? que varen signar contra la circulació intensiva de cotxes en el Parc de les Vies si li diuen que això no te cap importància i al dia següent li demanen que signi contra l’ Estatut de Catalunya?. Ens desubiquen com a ciutadans, ens descoloquen com a demòcrates, però no ens empenyen cap a fora dels marcs democràtics, són ells els que hi va sortint.

 

El dret a escollir escola dels pares de Santa Isabel

Joana | 08 Febrer, 2006 00:46 | meneame.net facebook.com google.com

Ara, quan no veuen clar que l’ edifici  de Santa Isabel  pugui aguantar les embastides de les obres  resulta que s’ empanadeixen , demanen una mica de perdó i donen el passat  com a per esborrat. Maria Isabel  Cabrer ( Mabel ) diu que ja no hi ha pressa per a acabar les obres de construcció del metro i si fins ara s’ havia fet feina a tota pastilla de dia i nit devia ser per una ràbia estranya que tenia l’ empresa constructora . Diuen que  ens aturarem, ho repensarem  i farem un gran favor als infants de Santa Isabel. Les monges de Santa Mònica, sempre disposades a ajudar els més pobres , cediran uns locals per als nens més petits i la conselleria

 d’ Educació ha trobat unes aules devora la mar, a una escola de vela, Calanova, que no eren  per a seguir una escolarització normal sinó per que els pares amb dret a escollir l’ escola que volen pels seus fills també els poguessin ensenyar a navegar.

¿ I Santa Isabel?. Me fan molta por les declaracions d’algun representant veinal que insinua que “podria ser un centre cultural per a la barriada”. ¿ Sobre com anar en tren?, ¿ i tots els nins de la barriada a Calanova o a ca les monges per sempre més?. Mabel diu que Santa Isabel sempre havia tremolat quan passava el tren, però poquet . S’ha d’ estudiar si aguantarà la pressió de les obres de construcció del metro i supós que també s’ ha de saber si en el futur l’ edifici podrà o podria aguantar la pressió  d' un metro soterrat i tres carrils de cotxe a sobre.

No se si Mabel i Francisco Fiol (Xisco)  s’ han enfrontat directament per aquest tema. Però és ben segur que si la conselleria d’ Educació  diu que no s’ arrisca a mantenir els nens a

 l’ escola o se veu venir el perill o són molt inconscients. ¿ I com és que un Govern espera que siguin els tècnics d’ una conselleria  que s’ hauria de cuidar de la pedagogia i de que els pares puguin escollir l’ escola que volen pels fills siguin els que opinin sobre la seguretat de les obres?. No pot ser tanta frivolitat : que Mabel digui a Xisco: “ deus tenir raó, no hi havíem pensat. Ara ens ho mirarem millor”, és molt inconscient . I que, a sobre, vulguin fer declaracions sobre  les exageracions d’ uns veïnats que gosen a dir  que tanta precipitació devia ser per motius electoralistes, molt barrut

Si s’ han confessat, deuen tenir l’ absolució, però jo trobo no basta  que les institucions s’ empanedesquin del que han fe tmalament. També han d’assumir les seves responsabilitat i dir ara exactament com ho feran. Són ells els responsables. Encara recordo les llàgrimes d’ una mare que me deia  “ y encima nos amenazan con denunciarnos si los niños no van a clase por no escolarizarlos”. ¿ A quina fase de compliment de la promesa del PP sobre la lliure elecció de centre ens trobam?. ¿ era enguany o l’ any qui ve quan tots els pares havien de poder escollir al centre que més els hi agradàs per als seus fills?

 (Segueix)

«Anterior   1 2 3 4 5
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb