Joana Maria

Esborranys d'avui per demà

Massa mentides de l’ Ajuntament de Palma

Joana | 21 Maig, 2006 22:29 | meneame.net facebook.com google.com

 

La batllessa mentidera, amb un nas gros- de pinotxo- per a haver promès  a l’ anterior campanya electoral; me pareix ara una imatge molt passada. Ja s’ha demostrat abastament que per Parc Central no entenia un lloc per passejar i en el qual el protagonisme fos dels vianants i no dels cotxes.

 

Ara mateix , me sembla absurd insistir en el compliment d’aquesta promesa. Si durant tres anys  el grup  municipal del PP a Palma no ha fet cap desmentit i ha intentat explicar que per a ells un Parc potser una carretera amb aceres amples, ja està.

  El tema de fons i futur  es saber com hauria de ser el parc .  La plataforma del Parc de les Vies proposa un trànsit “regulat com el de primera línea del Molinar i que hi hagués comunicació viària transversal entre les barriades dels dos costats fins ara separades per les vies.

  Pere Muñoz , del PSM,  diu que  fa moltes coses que no se transmeten a traves dels mitjans  i me deman si és que els mitjans no ho volen transmetre o ells no ho expliquen.

  Convindria saber :¿què entén exactament l’ Ajuntament de Palma per Parc Central?, ¿quants carrils de circulació i amb quin recorregut?, ¿el projecte també compren l’ ordenació del malaurat parc de les Estacions?. ¿com s’adjudicarà, si és que fan comptes fer algun tipus de concurs?.

   I unes altres preguntes són: ¿els anuncis publicitaris  que se fan signifiquen que el ciutadà s’ha de fiar d’ inconcreccions  propagandístiques per a saber com serà el seu entorn?.

  L’activitat publicitària me pareix molt legítima si és sobre projectes aprovats, però consider absurd i una veritable presa de pel per als ciutadans que se faci  una campanya publicitària sobre una ordenació urbanística inexistent.  Es humiliant per als veïnats del Parc de les Vies que el Govern i l’ Ajuntament  facin una campanya que més o més vengui a dir : “No vos preocupeu, que tot serà guapo” Si els anuncis són anteriors als projectes, crec que el missatge és bastant fraudulent . I potser, després podrem tenir dret a exigir que es complesqui exactament el que se mostra al vídeo,  si és que així s’ entén que s’ha de fer la informació pública.

   Propós téntol. Quan només manca un any per a les properes eleccions,  me pareix doiut reclamar el que varen prometre a les anteriors. Es hora de preguntar: ¿què proposen a les properes?.

   La Plataforma del Parc de les Vies cerca slogans i cartells nous, en els quals se pugui apreciar  clarament que una cosa és el que entén el PP per Parc i una altra, un parc de veritat, amb arbres i  llocs per a caminar .Volen propostes de ciutadans que no es deixin  prendre el pel amb anuncis de plastilina. S’ ha de pensar

 

HOMENATGE ALS MESTRES REPUBLICANS

Joana | 16 Maig, 2006 22:15 | meneame.net facebook.com google.com

 

La II República va plantejar com un dels seus principals objectius l’ ensenyament: laic, mixt, igualitari. Els mestres i encara més les mestres creien que a través de la cultura i el coneixement se podrien formar ciutadans lliures  i amb capacitat i possibilitats per a escollir el seu futur. Es un tema sobre el qual he parlat a altres comentaris d’aquest bloc. Recoman assistir a l’homenatge que se farà a la UIB:


Dijous 18 maig, 12 h. Aula Magna Edifici Guillem Cifre de Colonya (Campus
Universitari).
CANÇONS REPUBLICANES
Biel Majoral, Antoni Artigues, Antònia Font, Delfí Mulet.
Convoca: Facultat d'Educació
Intervendran: Vice-degà de la Facultat d'Educació; mestres i filles de
mestres; Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de
Mallorca.

             I, per si  encara n’hi han que pensen que l’ escola franquista no fou repressiva, especialment amb la dona, adjunto algunes mostres del que es deia en els llibres de la Sección Femenina en els anys 50. Algú els va guardar i els va difondre per Internet. Jo sols ho he adaptat per a aquesta pàgina. Les dones del PP, ¿ no volen condemnar el franquisme ni retirar els seus símbols dels carrers de Ciutat?. Avemariapuríssima

El batec i el tremolor d' Eivissa

Joana | 14 Maig, 2006 16:32 | meneame.net facebook.com google.com

Penjo tres fotos fetes ahir a Eivissa. Els eivissencs saben que no volen convertir l'illa ni en un scalextric ni en un parc temàtic. A la fira sobre l'artesania d'ahir, dissabte, hi era ben present la reivindicació contra les autopistes que suposarien la destrucció del paisatge i la identitat.

PERIODISTES I GOVERN

Joana | 11 Maig, 2006 22:10 | meneame.net facebook.com google.com

Sobre el projecte de creació d’un col·legi professional de publicistes, relacions públiques i periodistes que prepara el Governs Balear sols em faig  unes poques preguntes bàsiques :¿a qui defensaria?, ¿de que?, a qui interessa?.

 El col·legiats ,segons el projecte,  haurien de ser tots els que tenen a veure amb el mon de la comunicació, ¿quina?, ¿ la que se transmet com?: sembla ser  la que te a veure amb els mitjans de comunicació  ( publicistes i periodistes) però també  la interpersonal en  els aeroports, els trens, els hotels, les botigues, els hospitals, les agències d’ assegurances,…en el que se refereix als relacions públiques.

Segons publica avui el Diario de Mallorca, si això se dugués a la pràctica , les Balears serien la primera Comunitat Autònoma  a la qual la col.legiació dels periodistes seria obligatòria i, sobretot, a on se mescles amb publicistes i relacions públiques.  Però, no passarà. N’ estic ben segura. En els diaris , ràdios i televisions que formen part de cadenes estatals, els empresaris no feran una excepció a les Balears També se ben segur que el grup Serra no farà ni punyetero cas a aquest projecte tan absurd. ¿ Que faria Jaume Mates si la major part dels periodistes de Ultima Hora i Balears no es volguessin col·legiar?, ¿ posaria multes al grup Serra ?.L’opinió o els interessos dels empresaris de la comunicació no coincideixen necessàriament amb la dels polítics i bons son ells per a admetre una regulació exòtica com la que pretén el Govern sobre obligacions de col.legiació.

 El tema deontologic és una altra cosa. Arreu del mon  civilitzat se sap que l’ exercici de la professió periodística és incompatible amb la publicitat. I quan parl de civilitzat vull dir demòcrata, o sigui, allà a on se considera important la llibertat d’ expressió

Tot és un doi, un despropòsit : bubotes, ganes de fer por als joves. Es evident que la intenció final és matar o esturmiar el Sindicat de Periodistes, però també ho és que  la mesura no pot agradar als empresaris. ¿ Vol dir que no poden organitzar “masters”, o, per exemple que un Relacions Públiques pot ser responsable de les pàgines de Salut d’ un diari i un metge no?. Si algú és pren el projecte “en serio”, perventura  tendrá més facilitats de contractació a segons quins mitjans, però per això haurien pogut intentar crear directament una associació de periodistes simpatitzants del PP amb qualsevol nom.Exactament. ¿ quin carnet volen que tenguem els periodistes?.

UN METRO COM EL DE MADRID

Joana | 03 Maig, 2006 18:21 | meneame.net facebook.com google.com

 

Tot arreglat: Esperanza Aguirre ha d’ assessorar a Jaume Matas per a la construcció del metro de Ciutat i les raons són ben comprensibles :a Madrid tenen “metro” des de l’ any 20 i encara dura i a més a més, segons he sentit que deia la presidenta de la Comunitat de Madrid a l’ informatiu de la SER aquesta no serà una obra sols important per a Palma, també per a tota Espanya, Europa i, general pel mon; pels milions de turistes que ens visiten.

Els proper slogans turístics serà : “ Palma: una ciudad con metro nuevo”? . Creuen que vendran més turistes per a poder anar en metro?.

   No potser mai. Cap persona assenyada pot pensar que un atractiu turístic per a Palma potser un “metro” soterrat i una autopista a sobre, però les reflexions arriben una mica tard. Deu ser que, a la fi,  han decidit fer el Parc de les Vies: un ample passeig en el centre de la Ciutat, humanitzar una mica Palma i que el metro s’ utilitzi com a transport públic.

 També arriba tard l’ anunci de l’ assessoria dels   tècnics de Madrid .Si ho haguessin pensat abans, segurament s’haurien fet estudis geològics, d’ impacte ambiental, de renous i no s’hauria hagut de desallotjar els nins de la Escola Santa Isabel ni haurien tremolat les cases  dels Hostalets.

Esper que el tema no s’oblidi., que l’oposició municipal i parlamentaria s’ho prengui seriosament,  dugui un seguiment del tema , que te tan en quan demanin :¿com va l’ assessoria?, ¿ què diuen els tècnics de Madrid?. ¿ Tot junt te a veure amb la llei de capitalitat?.

 ¿ Es que per a ser una capital de bon de veres, s’ ha d’ anar a demanar consell a Madrid?, ¿ però el batlle no era Gallardón?. Deu ser que els batlles són poquet pels presidents de Comunitat del PP, sempre tan jeràrquics i  compostets.

A continuació reproduesc dues imatges sobre l’estat de les obres que han de menester assessoria de la pròspera  i no propera Comunitat de Madrid.

 

 

Nota: “Sa pastanaga és bona per sa vista” ( ho he sentit de passada a uns dibuixos de IB3). Llenguatge col·loquial i salat en els mitjans de comunicació i un “metro” standart com el de Madrid a Palma. ¿ Es que no saben com ho han de fer per a construir un "metro" sense fer malbé edificis propers?, com l' escola de Santa Isabel?. Ridicul.

GRAVERES I DESTRUCCIO DE LES NOSTRES MUNTANYES

Joana | 01 Maig, 2006 16:39 | meneame.net facebook.com google.com

La destrucció de les nostres muntanyes per a fer grava és un tema molt greu del qual es parla poc als diaris, com se pot apreciar a la foto  anterior de la gravera a Porreres.  L’afany per a tenir nous materials per a la construcció ja s’ha menjat més de mitja serralada. I això no es pot entendre com una anècdota intranscendent.

La destrucció a la costa ha sigut brutal. I , en els darrers anys ha continuat a l’interior, amb un proteccionisme molt minso que ha permès “urbanitzacions” com les que es poden veure a la següent imatge, del municipi de Felanitx.

           Ja conec  la major part dels arguments demagogs de la dreta constructora , segons els quals, si la grava s’ha d’importar, la construcció serà encara més cara i, a més a més, els ciutadans de les Illes ho tendran cada vegada més difícil per a poder tenir la seva pròpia vivenda, però això sols els favoreix a ells.

         L’urbanisme actual ni protegeix el paisatge, ni controla les construccions il·legals, ni afavoreix les vivendes socials. I, a més a més, amb tota impunitat permet la destrucció de muntanyes o serralades. No se quins són el propietaris de les graveres de Porreres, però sí que a Eivissa, Abel Matutes te participació  a les que proporcionen material per a les noves autopistes.

                      ¿Fins i tot podrem permetre que ens prenguin les muntanyes com si fos una cosa secundària i sense importància?.

                       Es un tema molt denunciable

EL BLOC I LA VIVENDA

Joana | 28 Abril, 2006 17:12 | meneame.net facebook.com google.com

 

 

 

 

 

 

He rebut el document que adjunt , un Manifest per a un bloc Progresista. Ho trobo be. però pens que han oblidat un problema molt important : el de la vivenda, que a més a més és un desl que més preocupen els ciutadans.

No se pot simplificar diient “no s’ha de construir més” . A un altre comentari ja me referia a la gran diferència que hi ha en els preus de la vivenda en el conjunt de l’ Estat espanyol i a les Illes, però la solució no potser augmentar  el sol urbà o urbanitzable per a abaratir preus  i en conseqüència , destruir més el malmés territori.

Però els ciutadans d’aquestes illes i les generacions futures hi hem de poder tenir una casa, un pis, un apartament i s’hauria de fer una política clara de construcció de vivendes socials per a residents.

Repetesc una dada  anteior i adjunt part del manifest del bloc Progresista.

 

VIVENDES

 

 

Segons  el ministeri de la Vivenda el preu mitjà d’ una vivenda lliure en el conjunt d’ Espanya és de 1.887,6 euros/m²  a 2006 ,amb un increment del 12 punts respecte a l’ any passat mentre que a les Balears  el preu és de 2.120,8, amb un increment de 12,2.

  I el preu mitjà de la vivenda protegida ,en el primer trimestre d’ enguany , en el conjunt  d’ Espanya era de 971  euros/m²   amb una variació anual del 6,41 respecte a l’ any passat i a Balears 1.012,3  amb una variació del 17,1,

 

BLOC

 

 

 

Com a ciutadans identificats amb els valors del progressisme, el sobiranisme i l'ecologisme,


CONSIDERAM que tres anys de Govern del Partit Popular a les Illes Balears, amb el suport imprescindible d'UM, s'han traduït en: 1) Una destrucció ambiental a una escala sense precedents, que amenaça greument el futur, el benestar i la personalitat d'aquest poble. 2) Un seguit d'atacs a la llengua catalana que comencen a invertir el que havien estat tímids avenços en el procés de normalització lingüística. 3) L'atac sistemàtic als serveis públics essencials, en particular l'ensenyament i la sanitat. 4) El tancament d'empreses no vinculades a l'oligopoli de la construcció, la destrucció del teixit industrial, la crisi del model turístic, i la precarització laboral.

 
FEM UNA CRIDA a les organitzacions polítiques PSM-EN, Alternativa EU-EV i ERC perquè, en nom de la causa que ens uneix, donin a aquest poble una alternativa electoral i parlamentària unificada que faci possible un canvi polític cap a una societat més justa, culta i sobirana, i un progrés més sostenible per a les nostres Illes.

Bloc Progressista, ja!

 

Penoses recaptacions

Joana | 27 Abril, 2006 20:42 | meneame.net facebook.com google.com

Avui dematí m’ han contat que s’ ha d’ organitzar una espècie de cursa, recorregut o “ Camino de Santiago” per devers Calvià amb l’ intenció de reunir dobles per a nens  o joves amb discapacitats com els  d’ASNIMO. Com que fa molts anys que conec  els pares d’ una  al·lota que va cada dia a aquest centre, he arrufat una mica el nas i he pensat: caritat?, s’ ha de demanar caritat per a l’ atenció als discapacitats?.

 L’horabaixa  he trobat en Xisco, el pare de la jove que va a ASNIMO quan ell sortia i jo entrava  en el supermercat. Li he comentat. No sabia res. Ho demanarà, però també m’ ha dit: alerta amb el PP!.

No vull llançar acusacions infundades: no crec que el PP arribi a organitzar curses o “shows” en nom dels discapacitats amb destí poc clar del que es recapti. Seria massa barroer i miserable.

Però és ben segur que l’ activitat  s’ organitzarà. Per a arreglar què?. També em sembla molt i molt vergonyós que a aquesta comunitat, rica (diuen) se puguin muntar “shows” d’ aquesta casta per a garantir l’ atenció dels discapacitats. ¿ El Govern no ho fa?. A la Mallorca del segle XXI s’ han de demanar aportacions voluntàries per a atendre  persones amb síndrome de down?

Podria entendre que s’organitzàs una rifa o un festival per exemple per a un viatge a Paris, com a moltes escoles, però de cap de les maneres se pot fer amb el plantejament de que són un pobrets als quals  “s’ha d’emparar”. I, si l’ atenció es correcta: el mateix Govern no hauria de denunciar que el fan quedar com un pedaç brut?.

L' Estatut i alguns veïnats

Joana | 27 Abril, 2006 00:23 | meneame.net facebook.com google.com

Ja se que no és molt correcte escoltar converses alienes, però pens que és molt pitjor no escoltar mai a ningú i per a orientar-me a aquesta confusa societat m’ agrada sentir el que diu la gent en els bars o restaurants..

Fins ara no he sentit a ningú parlar de l’ Estatut. Ni en els bars ens els que prenc un tallat, ni a les botigues,  ni a l’ascensor. I jo tampoc faig preguntes.  Puc demanar a un veïnat : “¿Què trobes del tremolor de l’ Escola Santa Isabel?”, o “¿com veus això de les obres de les Vies del Tren?”. Però mai no me passaria pel cap dir: “ al quart, ¿no?. I que troba de l’ Estatut?”.

Ho podria  preguntar  tan sols a la veinada del pis  de  baix que- de veritat- va decidir votar el PSM quan no se qui li va regalar un cossiol d’ aufebeguera i li va contar, més o menys que els mallorquins no ens hem de deixar trepitjar. Però clar, ella me contestaria, més o menys:”¿ perquè ens servirà?”. I jo no li podria parlar en abstracte d’un futur millor . Hauria de ser més concreta

No he vist a cap diari com queda el tema dels drets i deures dels ciutadans. I, ¿ no convendria ens explicassin una mica millor com pot repercutir el nou  Estatut a la vida de les persones?. Hi ha temes molt complicats com el del finançament o la solidaritat entre Comunitats, però també crec que un gran error és  pensar que si les Balears reben més dobles tots els ciutadans s’enriquiran quan aquestes Illes són un dels llocs d’ Espanya amb més desigualtats socials. Només dues dades: en el darrer trimestre del 2004 la renta per càpita a les Balears era de 22.888 euros, la més alta de l’ Estat que tenia com a mitjana 19.456 euros, però la capacitat d’ estalvi de les famílies era mot semblant ja que en ambdós casos només poden estalviar un 34 per cent i dècimes. També record que les jubilacions solen ser inferiors a la mitjana. Per tant la pregunta no és sols ¿què rebran les Illes?, sinó també ¿com repercutirà això a la vida de les persones?.

 Ja se que l’ Estatut no pot detallar futures polítiques socials, però crec que s’ hauria de referir als drets i deures dels ciutadans: per exemple, la vivenda. Si a mi me demanen si vull esser igual a la resta de ciutadans de l’ Estat , sols poc contestar ¿ quins?.

SOBRE ELS MESTRES REPUBLICANS I LA PROPOSTA DEL PSM

Joana | 24 Abril, 2006 20:07 | meneame.net facebook.com google.com

He vist en el bloc ( o a un missatge  a l’ associació de la memòria històrica ) que el PSM vol que l’ Ajuntament faci un homenatge als mestres republicans. Crec que se pot fer amb la participació de la majoria municipal o sense, si és que, de veritat se vol fer, com en els 75 anys de la II República.  Faig una petita aportació d’ algunes biografies.

 

 

  Llorenç Maria Duran Coli a 1932 va publicar un article a la revista “Almanac de les Lletres” titulat “ L’Escola nova  (consells a la mestressa)” en el qual volia orientar les joves mestresses que anaven a fer feina a un poble. Escriví:

Entra triomfant a l’escola que t’espera i dona-li l’escalfor de la teva ànima (...) Recorda la sala torturant que fou ton primer estudi i estalvia als nins aquell suplici. Fes d’aquesta caseta una continuació de la llibertat de l’ entorn: aporta-hi el sol del camp, les flors dels camins, el perfum de terra mullada i la cançó dels aucells lliures (....) Que l’escola sia l’ arbre dels infants des d’ on donaran la volada cap a l’ ideal, sempre dins la llum , nodrits per la sava que tu, mestressa, sabràs oferir-los. Estima tots els infants (...) Sapigués que Na Marieta no sap la lliçó perquè ha hagut de tenir esment del petit i que en Joanet no feu son dever perqué hagué de guardar els xais. Tal volta perquè tenien fred o perquè tenien fam.

També aconsellava a les joves mestres circumstancials  dels pobles rurals oblidar les urbs i els vestits festius, però l’ article acabava Mes...quan sies sola, en la tebior del llençol o vora la llar, en l’ abstracció d’ un llibre, recorda que portser la vida en el camp és circumstancial en ton camí, reprèn força nova per a no anquilosar-te o dissoldre tos ideals pristins en la inactivitat; recorda  que deus ésser en tot moment tu mateixa i, si cal, més perfecta, recorda que cal que sempre sies el llaç d’ unió del llogaret i la ciutat

 Fou mestre d’ escola, pedagog, polític i regidor per l’ Esquerra Republicana d’ Azaña a Sancelles Participa en el Avant Projecte d’ Estatut d’ Autonomia i va ser un dels signants de la “Resposta al missatge dels catalans”. Durant la guerra civil va ser empresonat i a 1940 separat del cos de mestres. Després va reorganitzar l’ impremta  del seu pare a Inca i va publicar alguns llibres didàctics com la Enciclopèdia Ingreso ( 1944) .

En el llibre de Jaume Oliver “Escola i Societat” , publicat a l’ editorial Moll a 1978 , el mateix mestre Llorenç Maria Duran Coli  va explicar :

Con el Alzamiento se produjeron las represiones contra el profesorado oficial. Del cuerpo de funcionarios del Estado, los que más padecieron  fueron los de la enseñanza. Cincuenta y seis maestros y maestras nacionales de Mallorca fueron separados definitivamente y noventa y nueve castigados con penas más o menos graves. Ciento cincuenta y cinco maestros fueron penalizados. Si se cuenta que en las cuatro islas, los maestros eran  más de 600, se puede pensar hasta donde llegó la represión. El inspector Fernando Leal fue asesinado en la carretera, como algunos maestros y profesores (....) En todas las prisiones abundaban los maestros detenidos (....) También las bibliiotecas públicas fueron objeto de censura. La circulante de Sancellas, con cerca de dos mil libros, fue asaltada, apelatonados los libros y se defecó encima

 

 L’ inspector Fernando Leal  (Madrid 1896-Palma 1936). Col.laborà a l’ organització del Museu Pedagògic de les Illes Balears amb Joan Capó i també en el secretariat d’ensenyament d’ Esquerra Republicana.  Com a inspector, fou un dels impulsors de la clausura de diverses escoles  de monges que no tenien  estudis de magisteri, després de la renovació que varen suposar les eleccions de 1936 . Va ser afussellat en el mes d’agost de 1936 a la carretera de Sóller. A l’ Escola Normal va coincidir amb Gabriel Viñes i Rosa Roig ( que surt a aquest bloc) i amb José Maria Eyaralar.

  El professor Eyaralar va participar a nombroses entitats ciutadades com el Foment del Civisme, la Creu Roja  o l’ Ateneu.. Estava casar amb Catalina Vives Piera, la primera dona espanyola que obtingué el doctorat en Ciències. Va ser sotmés a un Consell de Guerra en el qual se l’acusà de ser “ de ideología izquierdista “ en íntima unión con los directivos de la Sociedad Balear de Trabajadores de la enseñanza, afecta a la UGT” y també de “ admirador de la idea de Carlos Marx y excesivamente partidario de la democracia; contrario acérrimo al Estado Totalitario y gran enemigo del régimen actual  puso su personalidad e inteligencia  al servicio de los ideales de izquierda, circunstancias que le presentan como uno de los nefastos dirigentes de la época que precedió al Glorioso Movimiento Nacional”. Va estar tancat a Can Mir durant dos anys, separat del servei i inhabilitat  per a qualssevol carrec directiu. A 1944 , poc abans de morir va ser autoritzat per exercir a l’ Escola Graduada d’ Inca. Comentava “ me han elevado a la dignidad de maestro”.

 

 

 

 

¿ PODREM VIURE A LES ILLES BALEARS?

Joana | 24 Abril, 2006 01:29 | meneame.net facebook.com google.com

 

 

 

El problema de la vivenda a les Balears és molt greu.Qualsevol ciutadà normal sap que comprar un habitatge a les Illes és cada vegada més difícil i, a la vegada veu com cada cop hi ha més grues a ciutats i pobles. No som economista, però he hagut de cercar xifres per temes de feina: poques, però clares i crec que molt més esgarrifadores que a la major part del territori espanyol.

 

Segons dades del ministeri de la Vivenda, a l’any 2002  se va iniciar la construcció de 9.024 vivendes “lliures” o sense protecció oficial a les Balears. En el 2.003 foren 5.572, en el 2004, 9.470  i en el 2005, 10.633.

 El Govern Balear a la seva publicació i CD “ Les Illes Balears en xifres” sols ofereix les dades  dels dos primers anys i se remet a la font del ministeri de Foment, encara que a un altre lloc  també se poden trobar referències a les vivendes protegides. En el 2002 se varen iniciar  817 habitatges protegits ; en el 2003, 496 ;en el 2004, 430 i en el 2005, 642.

  

Les primeres conclusions  són molt elementals : la construcció creix i  hi ha una gran desproporció entre la vivenda lliure i la de protecció oficial. Però ¿i els preus?

 

 Segons  el ministeri de la Vivenda el preu mitjà d’ una vivenda lliure en el conjunt d’ Espanya és de 1.887,6 euros/m²  a 2006 ,amb un increment del 12 punts respecte a l’ any pasta,  mentre que a les Balears  el preu és de 2.120,8, amb un increment de 12,2.

  I el preu mitjà de la vivenda protegida ,en el primer trimestre d’ enguany , en el conjunt  d’ Espanya era de 971  euros/m²   amb una variació anual del 6,41 respecte a l’ any passat i a Balears 1.012,3  amb una variació del 17,1, també segons dades del ministeri de la Vivenda

 

  En resum: la vivenda és més cara que a altres comunitats i la de protecció oficial, encara més. ¿Se parla del tema a l’ Estatut?. No em fa por que els alemanys puguin comprar vivendes .M’ asusta molt més que no ho puguin fer els habitants de les Illes.

 

 Potser algú és demani per quins motius no oferesc dades del Consell de Mallorca. Es que la seva plana sobre Urbanisme no es troba operativa ( disculpin les molèsties) la qual cosa coincideix en la manca d’ actualitzacions del Govern. ¿Han posat els economistes a controlar obres il·legals?. Potser convendria.  Encara ningú no les ha contat i és mal de fer

Una petita medalla

Joana | 19 Abril, 2006 23:48 | meneame.net facebook.com google.com

Aquest és el meu darrer article d’ abril, dedicat a la II República, però és que una petita  medalla m’ ha emocionat.

 

Quan feia  hores que treballava en un llibre sobre la II República que preparam amb Albert Herranz i Catalina Caldentey,  m’ he distret una mica i he recordat un comentari sobre personatges anònims fet a aquest bloc  per un tal Jordi Creus.  Que deia

 

Potser convendria fer un memorial d'anònims, un mapa de retrats i petites biografies dels caiguts, de les víctimes, per servar el seu exemple, encara que hagin passat 75 anys. ja hem vist molt els homes grossos, el cappares emperò ens manca saber qui era qui. Gracies Joana Maria per a teva contribució.

 

 Feia poc havia tengut a les mans una petita medalla que m´ha deixat una dona  d’ Alaró dins una petita capseta i  acompanyada d’unes minses anotacions a un paperet arruat. La medalla és molt  menuda, per  penjar amb un cordó d’ or o argent o amb una cinta.. He pensat ¿ a sobre els batecs de quin cor va ser anys i anys?, ¿quin suor de malsomnis la va enterbolir?, ¿ quines mans la varen acaronar?

 He vist la paraula EXECUTAT amb majúscula en el paperet amb el nom. He cercat en el  Diccionari Vermell de Llorenç Capella i  he trobat la referència, però sense imatge.

 

 Aquest jove que somreia era Bartomeu Rosselló Guardiola, executat  al vint-i-cinc anys. Era sabater d’ Alaró  i pertanyia a les Joventuts Socialistas Unificades. Després del cop d’ Estat de Franco es va amagar a diversos indrets ( una cova i a ca una germana). El varen detenir el 12 de desembre de 1936 i fou traslladat a Can  Mir.  El 18 de març de 1937 el varen treure de la presó amb l’ excusa de que quedava en llibertat i el mataren el mateix vespre. A qualsevol camí. La seva família sempre va conservar aquesta petita medalla així com alguna carta que els seus companys empresonats varen procurar que, malgrat tot els hi pogués arribar.

Hipocresia i alguns acudits de l'época republicana

Joana | 17 Abril, 2006 21:45 | meneame.net facebook.com google.com

 A la Pasqua de Resurrecció  penjo quatre acudits de l’època republicana. Tots són d’una revista anticlerical - Fray Lazo-que és publicava a Madrid i que he trobat a un calaix del meu petit estudi . Són un  present  del pare  d’un amic del meu marit, o, millor dit, un amic meu,: el senyor Alfonso Roca , que, per alguna cosa les  va guardar. Molts altres no els hi haurien donat cap valor i jo, ara trob que é s un dels millors regals que m’han fet a la meva vida.

  Hi ha molts altres acudits a la mateixa publicació. N’ he seleccionat quatre que tenen a veure amb la hipocresia de la dreta. ¿ La mateixa d’ara?. No ho se. Opinau.

Aquells joves republicans

Joana | 15 Abril, 2006 19:21 | meneame.net facebook.com google.com

 Volia contestar a dos comentaris sobre aquest bloc, però, a la fi, he decidit fer un nou article sobre l’ensenyament a la II República.

  Antoni  Ramis Caldentey  deia que “ mai ningú ha nomenat a "Francesc Bonnin" com "Es Mut". Si que l'han anomenat amb molta freqüència com a "Es Mut Masseta". Ho rectific i pos una altra foto seva.  Pere Muñoz també és va mig enfadar quan algú li va indicar que s’havia dedicat un número de Pissara (117) als  mestres depurats i va contestar que “ja ho sabia”.  Enlloc de respondre faig noves aportacions.

 

 

 

 

Mateu Pascual i Fullana Alaró (   -1937) Sabater, membre de les joventuts socialistes Assessissinat el 15 de gener de 1937

 

 

 Ensenyament  i República

 

 L’ensenyament  va ser un dels principals objectius de la II República. Se volia formar ciutadans lliures  i 1931 se va eliminar l’ obligatorietat de l’ ensenyament de la religió i es va iniciar una important reforma pedagògica. Es va instaurar la coeducació  i l’escola única i laica. Es pretenia que estudiessin  a les mateixes al·lots de diferents extraccions socials, i la religió desapareixia dels plans d’estudis  Se va establir l’obligatorietat de l’ensenyament primari i l’ Estat  es va responsabilitzar de l’ educació que  no volia deixar en mans de l’ Església, com havia passat fins aleshores.

 

 Arreu d’ Espanya se va fer un pla per a la construcció de 5.000 noves escoles  A Mallorca,  l ’arquitecte autonomista Guillem Forteza  fou l’ autor de la major part de les noves construccions. Segons les seves anotacions privades  desde l’ estiu de 1931 va rebre l’encàrrec de construir unes cinquanta escoles públiques a les Illes.

 

  L’ Ajuntament de Palma a 1931 va aprovar un Pla de Construccions escolars  per a donar cabuda a una població escolar de 10.000 al·lots dels quals sols una tercera part estaven escolaritzats. La Ciutat havia de tenir 206 escoles S’ iniciaren les construccions a Génova, Cecilio Metelo, Sant Jordi, S’ Aranjassa , Son Rapinya, Son Serra, El Terreno, Coll d’ en Rebassa, Son Anglada, Son Hort Nou, Cadenes, Son Espanyolet , Jaume I i Hostalets, entre d’ altres.

 

 Així i tot , a 1932 ,en el conjunt de les Illes Balears , hi havia una geografia educativa controlada de manera majoritària pels capellans, frares i monges. 690 escoles de primer ensenyament eren de caràcter religiós, 109 de les quals eren de nins i 581 de nines. El número de centres públics de primària era de 420.

 

 Després del cop d’ Estat de Franco, en el mateix mes de novembre de 1936 se va iniciar un cruel procés de depuració contra els mestres republicans , que podien ser sancionats de dues  maneres: amb el trasllat els que haguessin simpatitzat amb partits nacionalistes “sin haber tenido participación directa ni indirecta con la subversión comunista-separatista” i amb la separació definitiva del servei pels que haguessin militat en el Front Popular o el que s’ anomenaven societats secretes “muy especialmente con posterioridad a la revolución de octubre y de un modo general los que perteneciendo o no a estas agrupaciones hayan simpatizado con ellas u orientado su enseñanza o actuación profesional en el mismo sentido disolvente”. La totalitat de mestres  depurats a les illes va ser de 155.

A la següent foto de Francesc Bonnin ( Es Mut Masseta) se veuen dos adolescents a la seva feina, quan els republicans encara no havien conquerit l' escolarització pels menors de 16 anys .

 

                                                                                                                                                                                                                                                                                Una altra cosa són els expedients de depuració de les  les dones mestres s’ ajuntaven dos factors: l’inteligència ( a Maria Herrrero, de Calvià   l’ acusaren de “gastar en sus conversaciones frases de marcado saber volteriano" i Magdalena Pujol, de Son Ferriol va ser acusada de tenir una gran amistat amb el mestre “ hasta el punto de pasear juntos del brazo y considerarla los vecinos de la barriada amiga íntima”. Ambdues també varen ser acusades  d’ensenyar “bailes de salón” a les seves alumnes.

Tot se va enterrar i ara quan feim, gairebé excavacions, ens equivocam. Però som molts els que les feim, no sols els historiadors oficials o oficialistes. Tota nova aportació serà ben rebuda en aquest blog.

Festa cívica i carregada de raó per la II República

Joana | 14 Abril, 2006 16:41 | meneame.net facebook.com google.com

Segons la Policia Municipal, avui dematí a Cort hi havia entre 400 i 600 persones. Segons els organitzadors i un grapat de periodistes que fa 25 anys van a les manifestacions, 1000 o més. Jo he fet diferentes perspectives iés ben segur que la plaça era plena. La festa ha estat emotiva, cívica i "carregada de raó".L'únic que ens ha molestat ha estat que no es tallàs la circulació com es fa sempre que hi ha una festa a la plaça de l' Ajuntament.

He fet aquestes fotos i altres . Les tenc en més alta ressolució. Si algú en vol alguna concreta i m'envia el seu email, li puc remetre. Se poden identificar "per ordre d'aparició"

Quatre dones guapes de la II República, entre moltes altres

Joana | 13 Abril, 2006 00:00 | meneame.net facebook.com google.com

Moltes dones anònimes varen viure una etapa il·lusionada la II República. La Constitució les considerava igual que els homes, se reconeixia el seu dret  a votar, al divorci, a un ensenyament igual entre nins i nines o a l’equiparament entre fills legítims i il·legítims.

En el diccionari Vermell de Llorenç Capellà  és dona noticia d’almenys 11 dones afusellades o assassinades a Mallorca per les seves idees, comportament ,afiliació o fidelitat als seus parents a la guerra civil. Moltes altres també varen patir una cruel marginació. Especialment les mestres que volien transmetre un missatge de formació per a la llibertat als seus alumnes. Pocs dies abans de la commemoració dels 75 anys de la II República vull fer un homenatge a les dones que lluitaren per la igualtat  entre les persones . I especialment a quatre.

Mayol Colom, Maria (Sóller 1883- Palma 1959). Feminista, escriptora, poètica. Durant la seva infantesa va residir a França i va estudiar a la Universitat de Burdeus.Va acabar el estudis de Perit mercantil . Fou  membre de la “ Associació per la Cultura de Mallorca”. També  va ser  fundadora i presidenta del Foment de la Cultura de la Dona de Sóller,  militant d’ Acció Republicana de Mallorca i posteriorment d’ Esquerra Republicana Balear.” Fou candidata a diputada per la coalició republicano-socialista a les eleccions de 1933. Col·laborava a les publicacions “Sóller “ i “ Felanitx. L’aixecament militar de juliol de 1936 la sorprengué a Madrid. Després de la guerra s’exilià  a França . Tornà a Mallorca  en els anys 40 i ja no es va voler significar . Va ser vigilada ja que se li atribuïa “anglòfila” i era considerada perillosa. A 1992 va ser anomenada filla il·lustre de Sóller.

Marqués Mayol, Jeanne ( Sóller 1914) Es neboda de Maria Mayol. La seva mare, germana de Maria, també era una activista política. va col·laborar en la fundació d’ “ Foment de la Cultura de la dona” a Sóller. El setembre de 1936 varen detenir el seu pare- que fou afusellat- i després la resta de la família, en total nou, acusats d’aplaudir els avions republicans. Primer va ser condemnada a mort i després a cadena perpetua. A la presó va conviure amb Aurora Picornell de la qual recorda la seva alegria i sentit de l’ humor. Més endavant la pena li fou rebaixada a quatre anys.. Es va exiliar a Mèxic i després va retornar a Mallorca.

Picornell Femenias , Aurora   ( Palma 1912- cementiri de Porreres 1937) Activista, política . El 1931 va organitzar el sindicat de sastresses. El 1932 es trasllada a  València i es casa Heribert Quiñones dirigent i agitador comunista, finalment afussellat. Va ser responsable del secretariat de la dona del PCE i va publicar articles sobre la dona treballadora a l’òrgan comunista “Nuestra palabra”. El 1934 va fer un viatge de propaganda a Menorca. on amb Quiñónes va organitzar el “Front únic”.  Més endavant col·labora, a Madrid, amb  Maria Teresa León ( dona de Rafael Alberti) i Lina Odena. Va participar en la creació del “Socors Roig Internacional”. Torna el mateix any a Mallorca per fer-se càrrec de la seva filla Octubrina d’ uns dos anys Participa a diversos mítings i actes comunistes. El 19 de juliol de 1936 va ser detinguda a la Casa del Poble i conduïda a la presó de dones de Ca’n Sales . El gener de 1937  va ser afusellada en el cementiri de Porreres junt amb Caterina Flaquer, Antònia Pascual i Maria Pascual.

Roig, Rosa (Marçà 1890- Barcelona 1969). Mestra i escriptora. Formada en els  ideals de l’ institucionalisme, a l’ escola Normal de Mallorca va intentar aplicar nous mètodes d’ ensenyament  pacifistes, progressistes i cívics  amb l’ utilització de divers material didàctic i sortides a l’ exterior. L’arribaren a acusar de pornografia per a l’ utilització de   làmines d’ escultures gregues o romanes a les seves classes .Va tenir un gran ressò a Mallorca un article seu en el qual  considerava una  monstruositat que les “vermelles" ( nines orfes o pobres) acompanyassin els morts de casa rica a canvi d’ uns doblers. A l’ estiu de 1936  es trobava a Barcelona, a on continuà treballant a l’ Escola Normal Va ser depurada, sotmesa a un consell de guerra i desterrada a l’escola Normal de Castelló .Va acabar la seva vida a una escola  Normal de Barcelona a les ordres d’ una directora que  l’ havia acusat de roja.

Nota: No se per quins motius, no he pogut afegir una foto de Jeanne Marqués quan era jove publicada a a revista Brisas. Si algú la vol veure és al album sobre la II República d' aquest bloc 

 

II República, temps de música i convivència

Joana | 10 Abril, 2006 00:31 | meneame.net facebook.com google.com

El divendres 14 d’abril es commemorerà la proclamació de la II República a nombrosos llocs de Mallorca.: Alaró, Santa Maria, Pollença, Inca, Felanitx, Santa Margalida, Porreres, Sa Pobla, Palma. ( a les 12, 30 a Cort). Cada poble te la seva història: records d’ una il·lusió i una tragèdia posterior i es ben normal que se vulgui commemorar recordant aquell ajuntament que volia afavorir l’ ensenyament, la  sanitat, una distribució més justa dels impostos... Foren aquells temps ( del 14 d’ abril de 1931 al 18 de juliol de 1936) dies de joia, il·lusió i esperança, per sortir del caciquisme, per condicions de treball dignes, per poder donar uns estudis als infants, per la igualtat de les dones, el dret a votar de tots.

Era un temps de música i alegria.¿ Què se va fer d’ aquella gent que cantava, ballava o tocava música en els primers anys de la República?. El cop d’ Estat de Franco va prohibir l’ alegria i ho va omplir tot de foscor.  En el 75 aniversari ,la coincidència amb el divendres Sant  no imposarà  el silenci sacre per a la commemoració. A les 8.30 de la nit, el grup Rock and Press actua a Alaró. Trob que hi hem d’ anar, sobretot, per a recuperar la música .He cercat algunes fotos al meu ordinador  que tenen a veure amb la música. Són:

·        Ball a Porreres

·        Banda de Jazz a Porreres

·        Banda de Música a Montuïri

·        Banda de Música a un llaüt de Felanitx ( foto Es Mut)

·        Banda de Música a Calvià

      

M' agradaria molt poder afegir música a aquest bloc. ¿ Se pot fer?

Periodistes, ¿ Una espècie en extinció?

Joana | 07 Abril, 2006 20:33

Tenc por. La fosca: no poder veure o trobar les coses és el que més por fa als infants i als adults. I ara me fa moltíssima por el que passa en els mitjans de comunicació de les Illes. M’asusta pensar que els periodistes som ara, gairebé una espècie a extingir.

 

El previsible retall de les emissions de “Radio Televisión Española” ( acursar o eliminar informatius i despedir o prejubilar treballadors) me fa por per moltes coses: que la informació sobre el que succeeix a les Illes es deixi en mans d’ una empresa que funciona per subcontractacions com és IB3 amb la qual cosa no hi pot haver cap independència informativa i per la manca de respecte cap a cada autonomia sobre les ¿necessàries? reconversions.

 

I un gran calfred m’ha baixat per l’ espatlla quan aquest migdia he sentit a la Ràdio que l’ Executiu Balear ha aprovat un projecte de LLei per a la Creació d’ un col·legi de periodistes, publicistes i relacions públiques , tots junts, però sense cap necessitat de titulació concreta.

 

Anem a veure. ¿ a que és dedica cadascú?

 

· Els periodistes a informar i opinar, deixant ben clar quan fan una cosa o altra

 

· Els publicistes a fer propaganda dels productes que volen promocionar els seus clients

 

· Els relacions públiques, no ho se molt be, però crec que deu ser a procurar que la gent s’ entengui i pugui seguir unes regles de protocol social.

 

Crec que el SPIB ha fet un comunicat contrari a aquest col·legi únic, que si se forma, serà el primer col.legi groc d’ Espaya Ja hi havia sindicats que ho eren, però no hi ha hagut mai cap col·legi que no definesqui en primer lloc la professió dels col·legiats. ¿ Periodista és lo mateix que publicista i relacions públiques?. Idò no. De cap manera. Es fins i tot incompatible i és èticament molt rebutjable voler presentar com a una informació la publicitat d’ un producte.

 

I si els polítics se presenten com a productes a promocionar, la indignitat és encara major. En el fons és això: voler fer creure que aquest batibull de professions consisteix en "donar una bona imatge dels que paguen".No ho sé segur, però voldria creure que "sempre hi haurà periodistes"

3000 persones a la concentració per Eivissa

Joana | 01 Abril, 2006 19:38 | meneame.net facebook.com google.com

La concentració contra les autopistes que se fan a Eivissa i , en general contra el desgavell constructor a les Illes ha resultat un èxit de convocatòria.   Fins i tot la policia ha dit que eren 3.000.

La festa de la II República de Ses Voltes, segons m'han contat s' ha interromput per a donar temps a la gent a anar a la plaça d' Espanya,

Deien que hi hauria 4 gats. Envio tres fotos: a les dues primeres els 4 gats es veuen de front i a la darera d' esquena.

El "botellón"; perspectiva jove i adulta

Joana | 26 Març, 2006 22:39 | meneame.net facebook.com google.com

Una neboda, a l’ entorn dels 18 anys me demana; “tia (en el sentit literal) i tu que trobes del botellón?”. He de començar per repetir  el tòpic- i no per això menys real- de que la pròpia llibertat no se  pot desvincular de la dels altres. Li explico que està molt malament destrossar comerços, embrutar carrer, no deixar dormir el veïnats.

-         Però, ¿què trobes del “botellón?, repeteix -    

     Depèn, ¿ t’hauria  agradat que haguessin destrossat la botiga de la teva padrina , quan la tenia?, ¿no poder dormir durant tota la nit per mor del renou?,  ¿trobar la  porta de ca teva plena de fems?, ¿que , per exemple el teu cosí més menut se fes un tall amb vidres romputs?. -         No. Tot això ja ho sé, però sempre vos pensau que feim lo pitjor  i els que fan  aquestes coses són molt pocs. ¿ Que hem de fer, idò?. Si tu ens convides a tots els meus amics a una “disco” hi anirem, però no tenim diners?, ¿ o no ho saps que no en  tenin?. -          Si que ho sé ¿ però, per quins motius feis “botellón”?.

 

-         Per sortir tots junts. Beuen  els que volen. ¿ I a les “discos” ¿què?, ¿no beuen?. Jo no bec més que una cervesa o dues. ¿ No podem estar al carrer?. Me deies que no  havia de ser una pija de marques i ara que he d’anar a les discos. I és lo mateix.

-         No te dic que siguis pija. Te dic que no molesteu els altres

 

-         Vale, idò que ens diguin com ho podem fer.¿ Què te creus, que no ens molesta no poder anar enlloc?

 

Pens que, en realitat  “botellón “ vol dir grups de joves que és reuneixen al carrer per a trobar-se ,consumir begudes que poden ser  alcohòliques  o no , lligar o no i escoltar música més o menys forta. Vull creure que la majoria no té el propòsit de fer desastres. I que  ho haurien de saber deixar tot tan net com estava el dia anterior. De les destrosses, ni parlar-ne

 

 Els problemes  de l’alcohol  i les drogues són molt complexes i no acabaran amb la prohibició del “botellón” .Tampoc no se pot  prohibir l’ entrada als menors de 18 anys al carrer, però els pares hi tenen molt a veure.. “ I si van a fer una volta per mirar a on són i controlen com tornen?.

Realment els que més s’oposen al “botellón” son els amos de bars i discoteques. . I record que en el darrer estiu els casos més greus d’intoxicacions es varen donar a discoteques eivissenques. per pastilles que segurament havien comprat  allà mateix ¿ Se controlen be les discoteques?, ¿ a on van els “sonómetros” dels municipals ?.

 

Ara   els joves volen ser al carrer. I això no s’hauria de  poder prohibir. Pensem que passarà quan, a més a més,  hi vulguin instal·lar tendes de campanya per a dormir o passar el cap de setmana, si cada vegada els hi resulta més difícil poder tenir la seva pròpia vivenda.

 

Carta a Catalina Cirer abans d'apostatar

Joana | 24 Març, 2006 20:57 | meneame.net facebook.com google.com

Senyora batllessa:

Li escric aquesta carta  abans d’apostatar. I ben aposta per les seves recents decissions.

Mai no gosaria dir que vostè es desfressa quan es vesteix de mallorquina del segle XIX, de “fan” del Mallorca o de penitent de Setmana Santa. Tot això ho és i  si ho vol mostrar, ho mostri, encara que cap de les tres coses tenguin molt a veure amb el seu càrrec institucional. Mai no li demanaria, quan es vestirà de batllessa?. Vostè és una senyora d’aparença normal que, a vegades es posa vestits que tenen a veure amb un col·lectiu o altre.

Ara be, ¿ troba que ha d’ impedir als ciutadans que vagin de vestits de normals i laics en el divendres Sant i que com a tals celebrin un acte cívic en commemoració d’ un fet històric com fou la II República?. Vostè no va voler autoritzar un acte de commemoració dels 75 anys de la proclamació de la II República a l’ espai  municipal  de Ses Voltes per la coincidència amb el Divendres Sant. Crec que el motiu era que la música podia molestar els veïnats, els canonges de la Seu o, n’ hi  havia més?.

Després , tos els partits polítics d’ Esquerra, sindicats i entitats cíviques varen decidir que si l’ acte no es podia fer a Ses Voltes es faria Cort que és el lloc en el qual se va proclamar la República el 14 d’ abril de 1931. L’ hora , les dotze del migdia.

 I veig que ara diu que tampoc, que no ens deixarà utilitzar equips de so ni posar “plataformes” per mor del Vía Crucis. ¿ Què s’ha pensat?. ¿Creu que el catolicisme pot aufegar qualsevol manifestació que no s’ hi aplegui?. ¿ que ha de ser predominant sobre qualssevol  commemoració, concentració jornada…? .

Si ho pensa com a persona, és igual. Si ho vol aplicar com a batllessa, és greu.  Vostè hauria de respectar escrupolosament la Constitució, tan defensada pel seu partit polític actual ( PP)  encara que els seus antecessors ( AP) no la votassin en el seu moment

A més a més, el màxim que ens pot passar als que  tanmateix  ens concentrarem a Cort  és que no ens deixin fer instal·lacions al carrer. Però ¿i si tocam la trompeta o portam equips de música manuals?.

I per cert, ¿ s’ ha comunicat  al Govern Civil que hi haurà processons?. ¿ La consellera d’ Immigració ho ha explicat als immigrants?. Es que me fa molta por que no se crei una gran alarma social: que els Africans que viuen a Mallorca no se pensin que ha sortit el kukusclan.

L'ecotaxa i el vot de l'esquerra

Joana | 11 Març, 2006 01:22 | meneame.net facebook.com google.com

Estic totalment d’ acord amb els que consideren que la retirada del propòsit d’ecotaxa per part del PSOE  és un error fatal . Ho han dit  Maties Valles, Guillem Frontera o Eberhard Groske als qual he escoltat o llegit en els darrers dies.

 

Escric amb dades i  fites de memòria. No tenc cap paper ni gravació al davant, però crec que he entès el que volien dir ells i molts altres  :que no te cap sentit ara cercar vots a una hipotètica reconciliació entre el PSOE i els hotelers justament per mor de l’ecotaxa. Les cadenes que  consideren que les Balears no poden ser un destí turístic amb futur ja desvien clients cap a altres indrets ( Sol, Acorn...). I altres  hotelers intenten reconvertí els seus hotels en apartaments per a estalviar gastos de personal.

 

Si realment els hotelers varen  conseguir situar la majoria de vots a la dreta amb un discurs  catastrofista,  unes hipotètiques repercussions de l’ ecotaxa a l’ enfonsament del turisme, ¿a on és l’ error: a l’ ecotaxa o a la manca de comunicació entre el Pacte de Progrés i els que els haurien d’ haver votat?. ¿Varen arribar al treballadors i no dic sindicats?   No te cap sentit que l’ Esquerra  vulgui resoldre els problemes de tothom  per a fer , en abstracte una societat millor i més il·lustrada. Hauria d’ intentar resoldre els dels seus i, a més a més, procurar que ho entenguessin.

 

Una altra cosa és si l’ ecotaxa era bona o no per ella mateixa. Segurament hi havia errors de plantejament, corregibles. Però no potser  dolenta una taxa dirigit a la millora del medi-ambient. Les mesures socials també varen ser molt minses durant l’ època del Pacte . I els que encara volem votar l’ esquerra, ens trobam ara que enlloc de dir-nos el que volen fer per a anar  envant, ens diuen el que volen fer cap enrera. Deu ser un tema de clientelisme polític, però hauríen de veure si sumen o resten. Jo no se si baixaré a la pròxima estació.

L' Institut Medina Mayurqa, un exemple

Joana | 08 Març, 2006 19:17 | meneame.net facebook.com google.com

Per circumstàncies de la vida i motius totalment casuals , en el termini d’ una setmana he sabut  que l’ Institut Medina Mayurqa s’ ha convertit en un centre emblemàtic per a molts joves de les Illes que, fins ara han estudiat a centres concertats i quan parlen amb amics que van a aquest institut , troben que segurament els entendrien millor i ells també es podrien trobar més proper el que expliquen els professors.

Repetesc que és probable que tot sigui una casualitat. Però ¿ com és que fills dels meus amics, una neboda , els seus amics i amics dels amics diuen , de sobte que els hi agradaria anar al Medina Mayurqa ?. El que vàrem ser joves fa molt anys sols ens relacionàvem amb els companys del mateix centre escolar. Ara no. Es troben  en el carrer o a bars i parlen de com , com els hi  va, com campa cadascú a la seva vida  i quan fan comparacions troben que en el Medina Mayurqa l’ ensenyament els hi resultaria més proper.

Des de sempre- i que duri- l’ ensenyament públic ha sigut més exigent que el privat. Si dius a algun d’ aquests joves que se volen canviar: “hauràs d’ estudiar més”, contesten: “bueno, però si ho entenc m’ agradarà més”.

No vull mitificar el “Medina Mayurqa”, però se que hi ha hagut escoles emblemàtiques a Mallorca, a les quals els estudiants no  entenien l’ aprenentatge com una espècie de càstig , sinó com una manera de ser més forts i més persones. A la II República Miquel Deià a Consell i Teodor Tarrés a Can Pastilla en foren dos exemples. En els darrers anys del franquisme, els instituts Ramon LLull i Joan Alcover. A la transició i fins ara, Mata de Jonc, fins i tot pels més petits. També tenc una amiga a Madrid que me contava que quan va voler agafar una setmana de vacances  durant el curs escolar, la directora del col·legi del seu fill, Josefina Aldecoa , li deia: “que viaje, que vea mundo, Ya lo recuperarà.”

Pens que els professors del Medina Mayurqa no deuen voler ser ni “coleguitas” ni botxins. Segurament saben mantenir un equilibri en el seu comportament i en la  seva manera d’ explicar les coses. Que s’hi fixi la Conselleria d’ Educació. Si tots els que volen una plaça en el Medina Mayurqa no la poden lograr , haurien de trobar lloc a centres més o menys semblants. Aquesta afecció dels joves per a anar a un centre en el qual els hi ensenyin coses, és un fenomen a analitzar . I també podríem començar a parlar del dret dels joves majors de 16 anys a anar a un centre escolar en el qual es troben entesos i entenedors. Els controls de qualitat no haurien de consistir sols  en quanta gent aprova la selectivitat, sino també en quanta recorda, deu anys després el que els hi varen ensenyar els seus professors d' Institut

Dona treballadora i terrorisme domèstic

Joana | 07 Març, 2006 23:19 | meneame.net facebook.com google.com

No puc entendre les xifres sobre les dones treballadores a Balears ni la política de l’ Institut de la dona. Segons la Conselleria de Treball tenim feina  el 53,2 per cent, la qual cosa representa el porcentatje més  alt a tot l’Estat, però ¿ durant quant temps?, ¿ tot l’ any?, ¿ amb contractes temporals?. Segons la directora general de Treball , les dones que ocupen càrrecs directius son el 7,5 per cent¿  de les dones o dels càrrecs? . Això significa  dos punts per damunt la mitjana estatal ,” sin embargo, las que están empleadas en niveles técnicos representan en las Islas el 10,4 por ciento, mientras que el promedio estatal se eleva al 16 por ciento”, diu la noticia.

Crec que aquestes xifres no són més que un doi estadístic. Segurament a l’ apartat de càrrecs directius deuen incloure totes les dones que tenen una botiga o un petit negoci familiar . No me vull referir a les crítiques que es fan el Govern Central i l’ Estatal  sobre com haurien de ser els ajuts, que tampoc no entenc ben be. Només entenc que segurament aniria millor a totes les dones poder conèixer exactament que fan uns i altres: tenir una espècie de finestra única que pogués canalitzar tots els ajuts, venguin d’ on venguin. El tema és massa important per a convertir-lo en estadística i discussió política. Això, ¿ no és semblant al que passa amb el terrorisme?

Conec dones realment maltractades i no puc oblidar les declaracions que va fer una metgessa, amiga de la dona que varen matar fa poc als Hostalets, sobre el pelegrinatge que hagueren de fer els familiars per a saber qui s’ ocupa de que al marge de les manifestacions i els minuts de silenci.

També conec altres dones majors de 45 anys que han patit maltractaments, sense arribar a la mort que no poden entendre com és que han de conviure amb el maltractador, mentre tenen com a única opció fer un curset de cuina. L’ Institut de la dona va convocar un acte més o menys de protesta per ahir, dia de la dona treballadora. ¿ per demanar, què?, ¿a qui?. ¿a la societat en general ?.  És molt brut el joc de voler demostrar que hi ha víctimes desemparades i jugar amb el seu dolor per motius polítics. Però encara ho és més si el que convoca aquestes manifestacions te una certa responsabilitat. ¿ A on són ara els fills de les dones mortes a Mallorca en els darrers anys?. El Govern ha posat mitjans per a garantir el seu dret a l’ educació al menys fins el 18 anys, amb beques i ajuts de transport i menjador escolar?. Com que no ho se, ho  pregunto.

 

COMUNITAT I MANIPULACIO PERIODISTICA

Joana | 01 Març, 2006 23:49 | meneame.net facebook.com google.com

   A un comentari  anterior parlava de com intenta explicar la nostra història  el Govern Balear en el Parc Temàtic que ha muntat davant el Consolat amb motiu del dia de la Comunitat. En resum: el segle XX és redueix al que varen escriure viatgers il·lustres com George Sand i l’ Arxiduc , el que va pintar Russinyol i l’ Obra del Diccionari.  Per a fer activitats didàctiques – que acaben en el segle XVIII- sols expliquen els llocs en  el qual va tenir lloc la Guerra de Successió i els nens més guanyadors, se poden sentir Borbons per un dia.

 He anat al  Parc Temàtic sobre el dia de la Comunitat com a persona directament implicada en el tema del Parc de les Vies , però,  quan hi era, la meva mirada s’ ha desviat.M'he fixat en el que deien sobre la nostra història
Després, alguns periodistes han penjat comentaris en el meu bloc sobre la situació actual de RTVE a les Illes. ¿ Te a veure?. Moltíssim. Si no ni ha veus i mirades independents del poder econòmic i polític , no podrem saber i entendre el que passa cada dia

Pensava que els actuals governants al menys  tendrien una mica de respecte per al nostre  passat més immediat, però, no. Ara me fa molta por que els partits d’ Esquerra i UM ,enlloc de fer plantejaments seriosos sobre el que han de ser els mitjans de comunicació públics, posin el cap davall l’ala i el treguin sols per a demanar raconets per a les seves noticies.
Els mitjans de comunicació són cars i sols els periodistes que es dediquen al negoci empresarial o a la corrupció individual- coses separables- es fan rics. En conec alguns. Però el que encara no sé és si a aquestes Illes hi ha  algun partit que realment  confií  en mirades independents de la seva pròpia. Si els partits sols pensen que les noticies són correctes quan parlen d’ ells mateixos  i les entitats ciutadanes que les seves activitats sols són importants quan surten a la premsa,  anam malament.
¿ Hem de creure que cap partit creu, ni un poquet, que la informació pública te sentit?

Dolars i farols a Eivissa

Joana | 24 Febrer, 2006 01:38 | meneame.net facebook.com google.com

 Abel Matutes ofereix 50 milions de pessetes ( 30.000 euros)  a qui  pugui demostrar que esta directament relacionat amb la construcció de les autopistes d’ Eivissa . però les bases del concurs no estan clares. ¿ Sols empreses directament implicades o relacionades?. ¿ Això és una beca de la banca per a fer investigacions sobre relacions econòmiques  a l’ illa o una espècie de farol? . Els seus opositors: els de la Plataforma Antiautopistes  gairebé no tenen doblers per a pagar el seus propis advocats .Segurament són gent poc documentada . Pensen que Matutes te a veure amb el projecte territorial d’ Eivissa amb dades tan  simples i elementals com que  les seves empreses són les que tenen major poder econòmic a l’ Illa o i que el partit que governa és el PP, amb el qual Matutes  va ser ministre ,

 

¿Matutes té o no te a veure amb les autopistes eivissenques?. Se podria admetre que  no és el soci majoritari de les constructores i que la seva participació a  la constructora FCC és per motius professionals o professorals ja que és en el Consell d’ Administració per unes “dietes” que li paguen, a canvi d’ alguns consells i res més. També se pot  admetre que l’ adquisició d' una cantera participada per alguna de les seves empreses  no te res a veure amb la necessitat de grava per a l’ asfalt.  Aixi mateix se pot pensar que no te cap importància que la seva filla Estela sigui consellera de Carreteres en el Consell d Eivissa i Formentera i l’ obra és a càrrec del Govern Balear que noha de menester el vist i plau ni l’ autorització  de l’ institució eivissenca .

 

Però ¿ quin model de creixement  ha de menester Eivissa?.¿ Això te o no te a veure amb el mon empresarial de Matutres?.

 En el programa de Carles Francin l' excelent escriptor  Luis del Vall va fer un recurrent comentari sobre els paradisos i “la gallina de los huevos de oro”, massa tòpic per a ésser creïble. Ara ja no es tracta d’ urbanitzar Eivissa per a fer-la un destí turístic o deixar-la com a paradís. El turisme ja hi és i les carreteres actuals tenen el resultat de moles accidents., però ara no s’ eixamplen una mica i s’ eliminen curves. : s' expropien finques rústiques i es reconverteix tot un paissatge.

Mai ningú guanyarà el concurs convocar per Matutes amb unes bases tan poc clares. Es tracta ara de saber  com serà  Eivissa

 d’ aquí deu anys  i qui hi podrà viure amb tranquil·litat.

 

Antoni Monserrat, economista humà

Joana | 21 Febrer, 2006 00:01 | meneame.net facebook.com google.com

Antoni Monserrat, mort als 51 anys, per un càncer va ser, en realitat l’ introductor de la filosofia d’ això que ara deim blogs a aquestes illes. Li he de dedicar un record.

Crec que no tenia cap títol d’ economista, com Francesc de B Moll no en tenia de filòleg . Varen ser o han estat figures molt diferents a la nostra història, però en comú tenien un pensament sense boires i el convenciment de que podien saber i esbrinar coses i les autoritzacions els hi vendrien després.

Monserrat sabia més d’ economia que moles economistes i, sobre tot, ho sabia explicar millor. Abans que el Govern del Pacte de Progrés li demanàs que posàs ordre a les xifres de la nostra economia i el fes director general, molts periodistes ja l’ havíem anat a veure. Sabia com ningú que a aquestes Illes , les xifres de l’ atur no se poden ordenar per anys, que s’ ha de fer per temporades: gener amb gener i agost amb agost, que això de que “ la economia va bien” no significa res si no s’ explica a continuació per quins hi va i per quins , no. Quan els  economistes oficials parlaven sols de turistes que entraven i sortien dels aeroports, ell ja deia que això no defineix la importància del turisme, que s’ havia de parlar d’ allotjaments i, segurament  de places il·legals .

Va humanitzar la lectura de les xifres econòmiques i va ser un mur contra les interpretacions interessades. En els anys 80 i 90 quan els periodistes fèiem preguntes als sindicats, freqüentment ens contestaven : “esto  debe saberlo Antoni Monserrat”. I si no ho sabia, ho anava a cercar. Mai va contestar a una pregunta sobre economia amb un “ jo pens”. Ho feia amb xifres o explicava que ho intentaria esbrinar.

No va morir de pena. Va morir de malaltia. El recordarem els que l’ apreciàvem i clourem una mica els ulls i els llavis quan vegem discursos buits d’ economistes, sindicats o polítics i no poguem demanar ¿ I tu que trobes, Antoni Monserrat?.

 

No sols el Pont

Joana | 16 Febrer, 2006 21:08 | meneame.net facebook.com google.com

 

 Penjo un comunicat de la Plataforma de les Vies del Tren i el vull comentar.

 El comunicat diu:

 

 

SÍ A LA RESTITUCIÓN DEL PONT DES TREN, PERO CON

RESPETO Y SENSIBILIDAD

 

La redacción del proyecto de restitución del Pont des Tren y su ejecución, deben encargarse a profesionales y empresas especializadas con suficiente sensibilidad hacia el patrimonio.

 

Las dimensiones, el tipo de materiales y la ubicación deben ser idénticas al original.

 

El proyecto de restitución debe encargarse a alguien con la suficiente sensibilidad cómo para reconocerse en  la necesidad de los ciudadanos de recuperar  un signo de identidad de una barriada y de una ciudad.

Recuperar un elemento patrimonial como el Pont des Tren es muy importante, pero pretender alterar sus dimensiones demuestra desconocer el valor real del patrimonio común y sería intolerable.

La restitución se exige desde nuestra plataforma, además de por motivos patrimoniales, también cómo hecho ejemplarizante para los gobernantes.

 

Sobre el Parc de ses Estacions

La Plataforma mantiene su deseo de que se considere un proyecto unitario de corredor verde desde la Plaza de España hasta las afueras de la ciudad, tal y cómo pidieron arquitectos, geógrafos y vecinos en la mesa de diàlogo..

 

Hi estic d’ acord gairebé en tot, però vull comentar que :

1)    El Pont real sols és el que va dissenyar Gaspar  Bennazar . Ja el varen tomar i el que se faci a partir d’ ara sols serà decoració.

     2) El que s’ hauria d’ encarregar a tècnics amb sensibilitat hauria de ser un projecte de veritat per al Parc de les Estacions. No s’ha fet cap concurs públic i ara seria ridícul fer-lo sols per a restituir el Pont.

I soc membre de la Plataforma. Els hi tenc una gran estimació.

La dreta vol dir que no hem de tenir memòria?

Joana | 16 Febrer, 2006 19:00 | meneame.net facebook.com google.com

La II República és una etapa encara desconeguda de la nostra història i  sobre la qual

s’ han projectat nombrosos tòpics: que tot era un desordre, que els intel·lectuals  de l’ època eren grapat de persones de pensament dèbil que sols sabien seguir les instruccions de Catalunya, que se vivia a una societat agrària amb un feble turisme, que no hi havia dones disposades a treballar i a sortir de ca-seva. Els tòpics venen de tres parts:1) la mirada llunyana del que va ser la República arreu d’ Espanaya , 2) un ràpid contrast amb els resultats electorals a Mallorca , illa sobre la qual se sol dir que les dretes varen ser majoritàries (amb l’ excepció del 31) i que després, a la guerra civil va restar en mans dels sublevats i 3) sobretot, l’ intrerés de la dreta més fosca en fer veure que el manteniment dels seus privilegis dona “tranquilitat” i la resta són com a desviacions del que “hauria de ser”

  A un mapa simple de divulgació primària. Mallorca quedaria coloretjada com a zona blava a la II República i a la Guerra Civil  ¿Però  uantes persones varen ser afusellades, amb o sense judici a la Guerra civil?: S’ha parlat de 2.000 o 3.000 i ara mateix hi ha un grup d’ investigadors de la UIB que cerca desapareguts.¿ Quanta gent va quedar sense feina o depurada per mor de la seva adscripció ideològica?: també mils i mils, especialment mestres d’ escola i funcionaris. ¿ A quanta els hi tallar la veu, la opinió i el pensament?.A tots els que, de sobte es trobaren forçats a assumir les consignes ideològiques dels sublevats: que tothom havia de parlar la mateixa llengua (el castellà) , que els organitzadors de la societat havien de ser, per la força de les armes els militars, sense cap opció al lliure pensament a llibertat d’ elecció dels propis representants  polítics (cap sobirania popular) i que la dona, com que era inferior a l’ home havia de quedar marginada a l’ àmbit familiar, sense cap possibilitat d’ organitzar els seus propis negocis o estudis. Si una dona volia canviar de parella era considerada una puta. I els homes tenien les seves “queides” d’ amagat.

Durant l’ època republicana no se va conseguir l’ igualtat entre homes i dones. Tampoc un ensenyament gratuït per a tots els al·lots, ni condicions de treball i horaris dignes, ni que l’ Església  deixàs de voler cohesionar la societat per a restringir-se a l’ àmbit privat de la consciència de cada persona, però se varen fer les primeres passes. I el 18 de juliol de 1936 tot es va congelar i va tornar fosc. La II República va ser un camí obert que va topar amb un mur de silenci i mort. Ara, des de diverses instàncies polítiques, acadèmiques o sols ciutadanes  és vol gratar en el passat , recuperar la memòria històrica. I, en el Parlament, s’ han presentat iniciatives conjuntes dels grups d’ esquerra  per a fer declaracions conjuntes  i també treballs concrets. Si la dreta no ho admet, ¿ a que diu no? , ¿ a que no va passar o a que no vol que se sapiga?.

Propietaris de tot

Joana | 13 Febrer, 2006 04:19

 El 14 d’ abril se compliran 75 anys de la proclamació de la II  República i el 18 de juliol del  cop d’ Estat que la va anular i va ser l’ origen de la llarga nit del franquisme.

 

Se que se preparen  llibres i documentals sobre el tema. Particip a alguns.

 

Les edicions de llibres i la realització de documentals són cares. I el més absurd a aquesta fase inicial dels projectes és haver de convèncer a les institucions de que és ben cert que hi va haver una II República, plena de vida i una Guerra Civil, plena de mort . A la transició se va fer un pacte més o menys de reconciliació, però no potser que les institucions , ara democràtiques, entenguin que això significava oblidar l’historia.

 

Hi ha magnífics estudis, sobre la II República i la Guerra Civil , que  ja s’ han publicat. Els que se preparen ara, amb o sense el suport de les institucions, tantmateix sortiran.

 

Però me faig sols una pregunta, ¿ com potser que algunes institucions hagin arribat a dir que és un tema del qual ja no se n’hauria de parlar més?, ¿ Pensen que la història comença quan ells varen iniciar el seu poder?. Potser, però així. serà com justament  entraran ells a la història. Es lamentable que pensin que el territori ( l’espai)  és seu  i fa molta por que se pensin que també ho és el temps i el passat. ¿ Què més se pot fer per a intentar anul.lar una comunitat?

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb