Joana Maria

No me pensava mai que en el programa de Gemma Nierga a la SER , d'avui horabaixa hi hagués un públic tan participatiu al qual he sentit rebutjar comentaris de Jaume Matas  sobre  Andratx d'urbanisme de Balears i la seva especulació  i  sobre política nacional. La presentadora que havia començat el programa amb les meravelles de la nostra llum ha hagut de demanar que deixassin parlar a Matas, qui, quan opinava sobre política urbanística,  ha  arribat a dir que "se que no juego con el público a favor".

Ha intervengut Miquel Barceló des de París per a parlar de la capella del Santíssim i el miracle dels pans i els peixos. La professora  Mercé Gambús s'ha fet una mica pesada quan ha volgut explicar com ella va intervenir per a aconseguir la intervenció. Al darrera hi havia Biel Mesquida,  molt discret al principi i sobre el qual Barceló ha dit que era gairebé el seu representant a les negociacions. Provocador com sempre ( i que duri) Mesquida ha fet saber que ell és posiciona a favor d'un pacte d'esquerres per a acabar amb l'especulació que ens aufega i Barceló li ha donat la raó quan ha parlat contra la destrucció del paisatge. A llavors Gambús  ha dit més o menys que les opinions de Barceló eren reconegudes per esser un artista internacional mentre que no ho són tant les de Mesquida per ser "un escriptor proscrit" Un doi: publica molt a diaris i llibres i té reconeixements i medalles.

Maties Valles i Andreu Manresa han fet el posible per a projectar la mirada real i quotidiana a les Illes. Són hàbils, viuen a Mallorca i han aconseguit parlar del cas Andratx i les seves repercussions: per exemple les implicacions del Govern Balear. Nierga ha canviat una mica el to quan ha vist que aquestes illes no són tan paradís en la qual cosa semblaven estar d'acord  Mesquida, Barceló, Vallés i Manresa

 Finalment ha  estat un programa viu.No com aquell tan esmorteït que vaig veure ahir vespre a IB3 sobre " La Real". Quan me vaig  situar davant la pantalla ja s' havia iniciat,  però segons  he llegit avui en el diari  Balears  volia ser de investigació, encara que jo el vaig entendre més com a d'infiltració  ja que feien les gravacions sense presentar-se com a periodistes, una càmara oculta, com si els ciutadans de "La Real" s' haguessin d'amagar i no poguessin parlar del seu barri tranquil·lament. ¿ De qui s' havien d'amagar: del PP o de la Plataforma? . ¿ Qui fa por?

 Varen treure dos o tres  veïnats amb la cara difuminada que "denunciaven" que els membres de la plataforma són d' Esquerra Unida, Esquerra Republicana o el PSM, i per això protesten. El narrador també  va dir que havien intentat cercar una manifestació a favor de la preservació de La Real i no l' havien trobat. Per a crear divisió o contraposició amb la suposada politització  varen explicar que el GOB " tiene otros intereses" i posaren unes declaracions d'un dels seus membres que parlava d'interessos  clarament socials o ecològics. A més a més  explicaren que  ells saben  que la Plataforma se romprà aviat per discrepàncies internes .Volien demostrar que la construcció del segon Son Dureta a la Real beneficiaria la sanitat de les Illes que i els que s'hi oposen no volen  el be de la població, sols volen fer fora el PP. A l'inici s'havia deixat caure que els monjos de "la Real "  ( que no són d'una esglessia com toca) i els veïns de la plataforma  intenten  fer negoci.

 Jo ara proposaria  un veritable reportatge d' investigació: ¿ quins interessos especulatius tenen els monjos de la Real i els veïns de la Plataforma en el solar en el qual se vol construir el segon Son Dureta?, ¿quins l'empresa constructora?, ¿quins  hi ha a l' Ajuntament ? .

Però una investigació d'aquest tipus hauria de ser realitzada per un equip professional  que pogués aconseguir que el veïnats parlessin a cara descoberta  i a més sapessin trobar els manifestants que jo se  que existeixen. No hem de confondre periodisme d'investigació amb penoses tècniques  de fantasmes . I voldria dedicar aquest article a l'amiga d'una neboda meva que va haver de tastar l'agre sabor de la productora de "El Mundo" que treballa per a IB3. Que mantengui el cap clari la seva independència

 Els partits polítics de l'oposició en el cas Andratx han badat molt . No han sabut plantejar preguntes clau. En el darrer debat.; quan Rodríguez va contar la seva novel·la no li varen saber dir que el guió no s' aguantava per enlloc: sols "que vengui Matas i a vostè no el creim"  No  varen saber demanar, per exemple si  els mecanismes de control del PP respecte a les actuacions dels seus afiliats són sols pels nervis i el "mirame a los ojos? ¿per quins motius no s' havien adaptat les normes subsidiàries d' Andratx a u urbanisme coherent per a les Illes?¿ és lícit que un batle tengui empreses constructores i a més a més amb un zelador o empleat de l' Ajuntament en el quan comanda?, ¿no hauria de ser incompatible?. 

A la conversa entre Hidalgo i Rodríguez hi havia molts sobreentesos sobre "si parece que sera hoy" i Rodríguez  deia  directament  que parlaria amb l' advocat que defensaria Hidalgo ( Perera)   i és referia a un altre  ( Massot)  sobre el qual esperava que caiguessin les responsabilitats. ¿ Per quins motius?,  ¿ ës tan important si Rodriguez sabia o no qua se produirien les detencions? ¿ No ho son més les referències clares aPerera i Massot?. Sobre aquest darrer, sabien que feia mangarrufes cosa o el  consideraven un botxet al qual desp´´es  havien fet director general d' Urbanisme?. Si Hidalgo deia que autoritzava el que li deien els tècnics i el tècnic era Massot ¿és casual que molts informes el beneficiessin justament a ell?¿ Es cert o no que se varen construir cases justificades en construccions abans inexistents?.  ¿ El batle es dedicava directament a la promoció constructora o no?.

 Crec que el PSOE ha perdut  una gran oportunitat ,de diseccionar un cas que, des de el punt de vista moral i polític és del tot impresentable. El PP ho presenta com un cas d'un batlet  corrupte que se posa nerviós i per això va a parlar amb el seu secretari  general ( Rodriguez) , qui , enlloc d' acompanyar-lo a un psiquiatra. el du a veure a Matas perque el tranquilitzi i li recordi que : "si te has portado mal Eugenio, te daremos de baja".

 El PP ha volgut presentar el cas com si fossin fos una colla de gent que quan es destorba va a veure el seu secretari General que després els acompanya a veure el President. però tots dos són tan ingenuus que no ho veuen venir fins que es produeixen les detencions. En el fons, el pitjor és que tot podria quedar com una història de botxets que se telefonen per dir a quin dia de la setmana es troben i que després sen donen compte de que no són tan amics com se pensaven al principi. Però ¿ i les construccions il·legals i desproporcionades?, ¿la destrucció del territori? ¿ les empreses compartides? Es trist que  l' oposició no hagi tengut temps, ganes o capacitat per a fer un relat de la corrupció. Hauria bastat això: vostè ens conta una història, però no la creim: la nostra és...i diseccionar.

   Cap persona representativa del PSOE  ( o carrec públic) s'ha deixat veure avui a la concentració que s'ha fet davant el Consolat de la Mar, no se si per prudència, desinformació, una suposada neutralitat o una blana botxor.

   Se ben i ben cert  que el correu sobre la convocatòria de la "casserolada" no va ser iniciava ni cap professor de la Universitat ni tampoc de EU- Els Verds, contràriament al que ha dit " El Mundo". Existeixen de bon de veres col·lectius de ciutadans preocupats per l'entorn, de cap partit polític i que , a vegades, volen dir "prou a la corrupció" i surten al carrer. 

    També se que la manifestació que s'ha fet avui  davant la Delegació del Govern s'havia convocat com a resposta a l' anterior per cercles del PP. Duien una gran pancarta que identificava Maria Antònia Munar amb la corrupció i és queixaven de que la fiscalia hagi actual contra  Hidalgo i no contra la presidenta del CIM . També  han dit que les informacions de "El País" han estat molt sectàries per a haver escrit que Rodríguez "alertó" a Hidalgo, la qual cosa , personalment, crec que era  una obvietat innecessària ja que cap dels dos han negat que se reunissin el dissabte anterior : el dematí a un hotel i l'horabaixa al mateix despatx del President. Ja estaven alertats.

 Així i tot  els manifestants  del PP volien denunciar una suposada utilització perversa de la fiscalia i deien "Zapatero dimite, el pueblo no te admite. Aixecaven  els seus mòbils mentre cridaven "pinchameló". 

 Potser l'actitud del PSOE  es justifiqui  en una intenció de a parèixer més objectius i neutrals que el mitjà denunciat i també per a l' esperança de governar amb Maria Antònia Munar i ara mateix no "molestar-la". Si volien demostrar que no tenen connivència amb "El País", ha quedat clar, però: ¿què més? . A les darreres eleccions el PP  va fer por al sector hoteler amb l'ecotaxa. Ara ¿als constructors i picapadrers amb el cas Andratx?. Joves inteligents també han sortit al carrer per a reclamar vivendes dignes. Hi ha feina a fer si se volen reformar pisos antics, però el resultat final no serà el mateix si pel mig hi ha o no especulació urbanística i política.

 Fa fàstic el cas Andratx del qual  els mitjans de comunicació n'han fet  gairebé senyera en un sentit o altre. El conseller d'interior i secretari del PP, José M Rodríguez  ha distingit entre els que teòricament publiquen injuries com El País, Diario de Malllorca, Ultima Hora i Balears i els que no ho fan com La Razón. ABC i  El Mundo.  Jaume Matas també  ha anunciat que denunciarà els primers. El motiu és que  varen dir més o menys que Rodríguez havia avisat a Hidalgo de que el dia 29 hi hauria detencions a l' Ajuntament  d' Andratx. Bona denúncia. Se demostraria com són d'ingenus i precipitats els periodistes dels mitjans denunciats.

A la conversa entre Rodríguez i el,a llavors encara batlle Hidalgo, es parlava de sobreentesos. Rodríguez diu  "no te preocupes, ya tengo articulada una cosa", comenta que podrien quedar el mateix matí "el presidente, tu y yo" i afegeix  se posarà en contacte amb un advocat, Rafael Perera, finalment defensor d' Hidalgo "para que este pendiente". Ja ho sabien tots dos. No l' avisava . Li deia que havien d'estar preparats. Ja s'havien reunit Hidalgo, Rodríguez i Matas en el Govern, el dissabte anterior.

Probablement  per això, en les seves primeres declaracions, Rodríguez va dir que havien parlat de que "hoy és lunes" En el cap de setmana anterior Hidalgo havia llançat documents als contenidors propers a l' Ajuntament i el conseller d' Interior ho va considerar més o menys com una violació de domicili i ho va intentar impedir amb els seus contactes amb la guardia-civil.

Però si només se parla del que varen intentar destruir i amagar i en el Parlament mateix no hi ha referències clares i llampants al que es feia en Andratx no se pot arribar enlloc. ¿ Què feien?: construïen a llocs prohibits i de important valor ecològic, disfressaven o amagaven la realitat sobre qualificació de terrenys o construccions anteriors per a donar permisos; el batlle el zelador i altres,  tenien empreses justament promotores de construcció i alguns funcionaris i càrrecs polítics cobraven comissions per a fer informes o certificacions. Ara resulta que Matas no vol comparèixer: que ho faci Rodíguez . I ,a la vegada, Hidalgo diu que ell feia el que li permetien els tècnics. El zelador Gibert no tenia ajudant. Si a Andratx haguessin pensat que l'havia de menester, per la feina acumulada, el pobre empleat  hauria estat una de les persones  més desgraciades  i pressionades de Mallorca. I si després, el pobre jove  s' hagués anat a manifestar contra la corrupció i a favor d'uns habitatges assequibles, s'hauria trobat l' alè de Jaume Matas en el  clotell , quan  se va posar darrera la pancarta de la manifestació de joves. 

 Uns amics m'han  demanat que difongui que el proper dissabte 27 a les 12  hi haurà una cacerolada contra la corrupció davant el Govern

Se que se prepara una recollida de firmes a favor del fiscal anticorrupció, Joan Carrau, però no sé exactament a on se poden recollir els fulls. Quan m'ho varen dir vaig tenir els meus dubtes. ¿ No se podria entendre com una interferència a l' acció de la Justícia?.

Però després vaig pensar que no, que sols es tractaria de que un grup de ciutadans exposassin que s'han pogut informar per fonts fiables de l'escandalós cas de corrupció urbanística a Andratx , han  vist espantats com el president de la Comunitat volia explicar la seva versió dels fets al Fiscal General de l' Estat - ¿influir?-i encara més esgarrifats com  el Jutge  de l' Obra deixava amb llibertat amb una fiança molt minsa a dos implicats que és ben segur que més que com a batlle i funcionari actuaven com a empreses promotores de construcció que els enriquien i que varen intentar destruir proves.

 Me semblaria be l'iniciativa, però no se a on he d' anar a firmar. Crec que tots els ciutadans hem de poder opinar sobre el que veim i la feina que fan els professionals de la Justícia.

 He arribat a una conclusió molt ximple:  el dimoni és aquí a la perversió que fa que un grup de gent s'ajunti per a crear empreses interrelacionades i obtenir llocs a la política que els permetin ofegar territori, institucions, persones i  dignitats.

Potser no hauria escrit això, ni hauria reobert  aquest bloc bellugadís si no hagués rebut un missatge  d' un veïnat que m'explica una història una mica surrealista.

No varen servir de res els seus missatges d'auxili. El diumenge al migdia ell la va esperar a un cotxe.I quan la va trobar amb tres des quatre fills la va escometre, insultar, agredir matar. Varen ser cinc o vuit punyalades, una d'elles  a un punt vital del coll. Noura tenia 29 anys i a algun moment havia pensat que es podria treure de sobre el  malson turmentós d'aquell marit que la volia esclavitzar. Jo d'aixó  no en dic violència de gènere ni domèstica. Ho trob criminalitat masclista.

Avui hi ha hagut minuts de silenci i una manifestació. El delegat del Govern i la directora de l' Institut de la dona han lamentat molt els fets. Ell ha dit que  per a assegurar el compliment de les ordres d'allunyament, 500 policies haurien d'anar al darrera d'aquests 500 homes que les tenen . Ella que encara poca gent es dirigeix al seu departament i que els recursos sols estan utilitzats en devers un 31 per cent, que se presenten poques sol·licituds d'acollida en comparació amb els elevats percentatges s de  violència bestial i masclista que és donen a aquesta comunitat, una de les que més la pateix, junt amb Canàries i Madrid.

No entenc que els Jutjats i les Policies no informin directament a l' Institut de la dona dels casos que detecten i que ràpidament no hi hagi una resposta . Es molt absurd que n'hi hagi tants recursos i  estiguin tant poc aprofitats. Hi ha un Jutjat especialitzat en el tema, un altre en tràmits de constitució, 10 policies Nacionals dedicats a aquest tipus de  delictes, uns serveis socials del Consell, altres dels Ajuntaments . Diuen que aviat arribaran a Mallorca 3 de les 10 pulseres sol·licitades com a experiment per a detectar l'aproximació del maltractador a la víctima i que només s'ha de dur si el Jutge ho decideix.¿ No hi podria haver, un mínim Servei de Coordinació i  Assistència Social veritable que explicàs a les possibles futures víctimes el que podrien o haurien de fer?. M'imagin la sensació de solitud de Nora. ¿ Es hora de plantejar una lluita entre institucions?.

 Ja se que el Parlament Balear va aprovar una llei sobre la dona que dona més subvencions als partits que presentin més candidates. No sé si n'haurien de fer una altra sobre la dona al carrer , però de moment és segur que haurien de destinar molts més recursos a la detecció del veritable ¿terrorisme?  domèstic que ha causat moltes més morts que el d' ETA, especialment a la nostra Comunitat. La conspiració ve de segles enrere. Els conspiradors han estat molts: des de l' Església fins els polítics. Crec que totes les dones ens hauríem de demanar si no en tenim un a ca nostra. Se podria fer un qüestionari bàsic per a detectar-los, però això un altre dia i m'agradaria m' ajudassiu a fer-lo

    "Es muy interesante ver que mucha gente en el mundo islámico reclama que el Papa pida perdón, pero no oigo a ningún musulmán que me pida perdón por conquistar España y estar allí ocho siglos" va dir fa pocs dies i crec que de veritat s'ha cregut el seu paper de Cid Campeador, personatge del qual se va disfressar fa temps.

    ¿A quin segle vivim?: XXI. ¿ Quan varen acabar els vuit segles dels que parla?: XVI.

    Se poques coses de la religió musulmana i gairebé vull oblidar les que sabia de la catòlica, però me decalar bruixa i podria exigir disculpes a Aznar en nom de totes les bruixes cremades per l' Inquisició que eren dones que tenien una vida poc convencional i no necessariament per adulteris o comportaments sexuals, també per un cert coneixement de remeis i herbes que no convenien als xamans-metges oficials.

                    A un teatre d' Alemanya s' ha retirat una obra de Mozart pe a evitar reaccions terroristes ja que al final es talla el cap de Jesucrist, Mahoma i Buda. Gràcies a la coherència humana moltes persones han protestat. 

    Són durs els temps actuals en els que han ressuscitat els fanatismes religiosos i socials de l' època del Cid-Aznar. Per un tema de seguretat podem viatjar sense cosmètics, però no ens poden fer circular sense pensament ni llibertat de crítica, caricatura o interpretació Si jo ara mateix dic que Torquemada era un assassí, que va cometre crimens molt greus  contra la humanitat que me demandin en els tribunals  el seus hereus. ¿ Ho podria fer Aznar?. Malgrat tot " si muove" i no  propós que Aznar demani perdó a tots els heterodoxes de la Història Universal,  però  els demòcrates tampoc no  hauríem de deixar passar que un ex president del Govern digui coses com aquesta.

"Una crítica puede estar equivocada, una alabanza lo está", és una de les frases del llibre de Matías Vallés  Un Paso atrás ( Reflexiones Dominicales) que ha publicat fa poc una editorial modesta que es diu Hiperdimensional. No se pot dir que és al carrer. És a les llibreries o a les cases dels lectors que volen rellegir o recordar les frases, gens lapidaries,  de Vallés en el DM. Jo ara vull fer justament una crítica equivocada i record la frase de Bergamín "Si me hubieran hecho objeto, seria objetivo, pero me hicieron sujeto".

¿ Per quins motius Bergamín?. Podria dir que Vallés  té l'alçada de Bergamín a les seves frases dominicals, però no ho dic, encara que quan he llegit  les frases de Vallés: "Era tan impuntual que llegó tarde al fin del mundo" o "Los relojes se han adueñado del tiempo que ya no existe fuera de ellos" he recordat aquella de Bergamin que  més o menys deia " Eres tan discutidora que hasta al reloj le discutes la hora".

Vallés tampoc és com Groucho Marx. Sols una persona  molt subjectiva pot  relacionar les frases de Vallés "No tenia principios, lo cual no le impedía incumplirlos" o " Si no puedes cambiar el mundo cambia tu punto de vista" amb aquella de Groucho que deia " Estos son mis principios y si no les gustan, tengo otros".

¿ Què deu voler dir el titol : Un paso atrás. . Escriu que "Caminando hacia atrás también se llega al futuro", però aixó tampoc se pot prendre en el sentit literal. Mal lector el  qui hi cerqui doctrines o orientacions. I seria molt paradoxal la discussió sobre si Matías a aquest llibre escriu com a periodista o com a persona, la qual cosa l'acostaria al Papa .Tampoc s'han de cercar teories polítiques. Potser algunes observacions com aquella que diu que creia que perfeccionar la democràcia consistia en poder elegir el seus votants.

¿I si algú ara fes una tesis sobre Matías?. Més doiudes n'he vist. L'autor de l'estudi  no hauria d'oblidar establir algunes relacions amb la revista Brisas. No la d'ara: la de Llorenç Villalonga a la II República. La frase "Era artificial, pero con naturalidad", sembla  dels germans Villalonga, especialistes com eren en observar les maneres d'acubar-se de les senyorets de l' època.

Crec que, en el fons, Matías Vallés té un problema de memòria. Algú, ara no sé qui, va escriure que gairebé tot està dit, però com que la gent no escolta, convé dir-ho una altra vegada. I Gomez  de la Serna comentava  que un conegut seu tenia tan mala memòria que se va oblidar de que tenia mala memòria i a llavors es va recordar de tot. Matias tampoc té res a veure amb Borges i la seva "Història universal de la infamia".

 Finalment èns  que  he aconseguit no fer cap lloança, la qual cosa pot agradar més als seus amics que als seus enemics. Al cap i a la fi  ell sols ha fet el mateix que Serrat en el seu disc "Tarrés" ( "si no fos per tu", que és ell mateix) però amb una mirada més ampla i pessismista. Escriu : Especulativa : "Me molesta que incluso el espejo tenga una mirada tan injusta de mi"

Seria una gran injustícia que se recordes a Francesc Quetglas- mort avui als 58 anys- per haver estat víctima del cas Bitel, que tanta repercussió mediática ha tengut i continuarà tenint.

 Sense currículums ni arxius  a ma,e l record sobre tot com un home honest que va voler canviar el caòtic urbanisme de Mallorca quan fou conseller del CIM, entre 1995 i 1999. El desprestigi dels que l'espiaren en certa manera l'honora. Sabien que no intentaria fer un urbanisme a mida dels especuladors i també que no passaria informació privilegiada a ningú, ni se voldria enriquir.

Si algú que no coneix la política balear demana ¿que va fer el Pacte de Progrés? , la primera cosa que me ve al cap ésel tren: Xisco Quetglas. Després se pot continuar parlant. Ell, a una conversa d'aquest tipus hi hauria posat ordre, coherència i cor. També humor. Era un home que sabia riure i que mai transmetia derrotisme ni pessimisme. Ho era  des de jove, quan - de veritat- va lluitar contra el franquisme.

 A la darrera etapa, a vegades el trobava els dissabtes dematí a la plaça de  l'Olivar . Ben conscient de la seva malaltia, trescava per les peixateries amb ganes de disfrutar de petits plaers. Un dia  que el vaig veure despistat me va explicar que preparava un llibre sobre el preu del sol, la vivenda i les hipoteques: pensava en solucions per a la terrible especulació d'aquesta Illa. Crec que els seus amics s'haurien d'encarregar de la publicació d'aquesta obra, si ell volia que se publicàs. No s'hauria de perdre a un calaix o un ordenador vell.

No vull creuere  que això suposarà un altre enderrariment, però , ¿què fan les institucions?  ¿se repetirà la història de Gaudí a la Seu?.

     I val més que el Papa ho vengui a visitar quan ja estigui acabat del tot

            Quan avui al matí he sentit les declaracions de Pepe Rubianes sobre la “retirada” de la seva obra “ Lorca eran todos”  a Madrid el primer que he pensat és “la vull veure”. Després he recordat els motius: quan hi havia el debat sobre l’ Estatut de Catalunya li varen fer una entrevista a TV3 i quan li varen preguntar sobre la campanya espanyolista, va muntar una “bufonada” escatològica : “que se metan España por el culo y les reviente” o una cosa semblant. Va ser precipitat i desproporcionat  i tant ell com  el presentador del programa Albert Om han demanat disculpes. Se va passar.

¿Això justifica que Gallardón la cara suposadament civilitzada del PP hagi decidit que  Rubianes no pot fer cap representació en el seu territori urbà? . Ha retirat l’obra molt pressionat i amb un  raonament clar: que no vol provocar la dimissió de Mario Gas, director del teatre Español de Madrid o la regidora, Alicia Moreno, filla de Nuria Espert  “Si ellos me hubieran dicho que siguiera con la obra, yo no la hubiera retirado". Tots recordam una cosa semblant: quan el Bisbat de Mallorca va negar els seus locals del Teatre del Mar a Leo Bassi, per una obra que feina befa de la religió catòlica, i l'Ajuntament de Palma es va tancar en banda i fou el Teatre de Lloseta qui obrí l'espai.

Per tant: si algú te “mala conducta “ o  fa declaracions contraries a la ideologia oficial del PP,  se censuren les seves obres. I és la mateixa gent que va organitzar una “contramanifestació” a Son Servera , teòricament a favor de la llibertat d’ expressió  i amb l’argument de que la manifestació contra la piscina il·legal  de Pedro J  en realitat suposava una persecució a la llibertat d’ expressió de “ El Mundo”.

Però tot aquest desgavell pentura te remei. La directora de IB3 ho és dúna entitat que agrupa totes les televisions autonòmiques: ¿ no podrien proposar a Rubianes fer una gravació de l’ obra  i després transmetre-la a totes?. Perventura, fins i tot ens sortiria menys car que algú dels programes amb comentaristes de la mala bilis . I, a més a més,  les autonòmiques recuperarien la gravació d’obres de teatre que no se per quins motius no fan ja que solen ser millors que les “telenoveles”.

I aprofit per a recomenar a tothom que vai a veure l’ exposició de Munch a la fundació “ La Caixa”. No hi ha “ El grito”, però és igual. Se veuen els mateixos sentiments. Els nazis consideraven que la seva obra era “arte degenerado”. Quan la cotització  de l’ artista ha pujat molt i molt parlen d’ art reconegut i robat.  Alguns sempre volen tapar tots els crits o expressions dels que no pensen com ells.  

Nota: Disculpes a Rock and Press. També hauria pogut parlar d’ ells.

Sembla ser que el CIM ja ha donat una explicació oficial sobre la seva incapacitat per a trobar l’ Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. Diuen que va ser una errada d’un gabinet, no se ben be si de Relacions Institucionals o de Premsa, encara que Antoni Martorell, del segon, s’ha menjat el marró i amb tota la seva dignitat i modèstia,  ha explicat que “va ser una errada humana”. A la SER també va dir una cosa una mica estranya, que no vaig poder anotar textual però que més o menys  venia a ser que a una llista hi havia la proposta i a la següent , que havia passat per Presidència,  ja no. Una altra justificació  tècnica és que els que varen presentar la proposta- els consellers del PSOE- no varen escriure el telèfon de l’associació en el paper i com que no hi era,els receptors  varen pensar que no en tenien. Res: flors i violes i romaní.

Demà dematí hi ha una reunió de responsables de UM en el CIM i la consellera de Cultura Dolça Mulet ha dit a la SER  que no se poden avançar aconteixements, però que “rectificar és de savis”. També s’han de reunir altres savis i responsables del PP i  el portaveu, Miquel Ramis ha  declarat que no troba  greus inconvenients per al reconeixement. I està clar que els grups d’esquerra haurien votat que sí des del principi.

Ja m’ho veig venir. Tot acabarà en que  els grups de dreta  diran que no hi estan en contra  però com que hi ha hagut aquets entrebancs humans i tècnics, se pot deixar per a un altre any : després de les properes eleccions.

I és igual. Gairebé ha anat be la polèmica. Encara s’han de fer els pressuposts de l’ any qui ve. Si tant ens respecten, que hi pensin.

 Se poden convocar.

a) Beques  : se presenten projectes concrets per un any i els responsables del CIM n’ escolleixen 3 o 4. Total, uns 50.000 euros per a un any

b) Ajuts per a  l’ edició d’ obres ja realitzades.

c) Ajuts i suport tècnic  per a la realització de documentals en format vídeo.

    O altres propostes . Vull dir que l’associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica és  viva i dinàmica. Ha fet feina, però en te molta més a fer. Millor si  les institucions primer fan les aportacions i després els reconeixements. Així també se podran reconèixer una mica a ells mateixos i/o mateixes.

                                  La “Ruta de la Vergonya” a Manacor

                             Constitució de “l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica  en el febrer de 2006” . 

              Gabriel Riera, Llorenç Noguera, David Ginard i Maria Antònia Oliver Paris

                La psicòloga Esperanza Bosch ,els vells militants republicans LLorenç Noguera i Gabriel Riera i l’ escriptor Biel Mesquida

el 14 d'abril de 2006 a l'acte de commemoració de la República celebrat a la plaça de Cort

         el

                Homenatge  les víctimes d’ Alaró

  Els partits d’ Esquerra condemnen el cop d’ Estat militar del 36 i UM els hi dona suport. El PP diu que ò que vol que també es condemnin les vagues que donaren  lloc a la revolució d’ octubre de 1934. ¿ Que volen dir?. Són fets i situacions molt distints: El polític socialista mallorquí afusellat pels feisxistes Alexandre Jaume narra els aconteixements en n el seu magnífic llibre “La insurrección de octubre Cataluña, Asturias, Baleares”, editat per primera vegada a 1935.

 Jaume   es refereix textualment a “los atropellos injusticias y arbitrariedades que precedieron a la revolución como causas generadoras inmediatas de la misma  y la gravísima responsabilidad en que han incurrido quienes para reprimirla han procedido prescindiendo, sin escrúpulos de toda norma jurídica y apelando a procedimientos condenados por el derecho de gentes y por los más elementales postulados de civilización”. Explica que el moviment revolucionari va tenir poca incidència a les Balears: “La Revolución –diu- vivió sólo en la espantada imaginación de las autoridades que perdieron desde el primer momento la serenidad y el tacto necesarios para el desempeño de las funciones a ellas encomendadas”. La realitat és que se varen destituir la major part dels Ajuntaments  i nombroses persones varen ser empresonades. Jaume considerava que  totes aquestes suspensions  eren una clara infracció, un acte il·legal i arbitrari i qualificà  com esquirols els que formaven part de la Comissió gestora de Palma. A la ciutat se varen empresonar 40 comunistes alguns membres d’altres partits. En els pobles la repressió se dirigí  també a socialistes i republicans. En conjunt hi va haver més de cent empresonats que no havien fer res ni a Asturies ni a Catalunya. Tenien una ideologia contracia a la CEDA, en el Govern.

Entre les persones empresonades  es trobava Pere Oliver i batle republicà de Felanitx i apotecari, que  escrivi a la presó: “la población carcelaria es numerosa: rebasa en mucho los cien reclusos. (...). En el ágora socialista en que suelen alternar los izquierdistas, se reanuda el diálogo en torno a las bellas doctrinas y los insignes maestros. Los ilustres perseguidos: Largo Caballero, Azaña, González Peña y otros más suman las máximas simpatías de los tertulianos. La doctrina marxista se compagina perfectamente con la democracia liberal en el crisol de esta cárcel provinciana”.

Jo sols me deman : ¿que vol condemnar el PP de la revolució d’ octubre?, ¿el dret a la vaga?, ¿ els fets d’ Asturies i Catalunya?. En concret a les Balears, ¿de què parlen?. Se miri com se miri no  hi ha justificació. Els “revolucionaris” d’ octubre no varen destituir cap institució. Varen ser ells els destituïts després de la repressió encapçalada per Franco com a assaig general del cruel  cop d’ Estat  i repressió posterior. Pens que la proposta  alternativa que vol presentar el PP en el Parament és una trampa i una immoralitat. La revolució d’ octubre no era un cop d’ Estat i no hi ha compaació possible

El llibre d’ Alexandre Jaume “La insurrección de Octubre se va publicar a Res Publica Edicions a 1997. També recoman la lectura de l’article publicat avui en el DM i signat per José Jaume, així com el de Jordi Bayona, que trobareu en el seu bloc. Ambdós es refereixen a la figura d’ Alexandre Jaume.

Jeanne Marqués ha mort i els diaris encara no s’han fer ressó.ningú n’ha parlat avui ni ahir ni despusahir ni la setmana passada . Jo ho vaig saber per casualitat i no ho podia creure.

Ara la record pel que vaig parlar amb ella i pel que he sabut de la seva família i les seves circumstàncies.  Va néixer a 1914. El seu pare era un empresari de Sóller  que va ser batlle d’ Esquerra  Republicana . La seva mare era germana de Maria Mayol escriptora, feminista i política del mateix partit. No eren revolucionaris. Eren gent moderada amb un cert poder econòmic . Ella, a la  a la República,  era una atractiva senyoreta ben educada que llegia llibres i escoltava raonaments intel·lectuals.

Els detingueren en el setembre del 36: pare , mare i sis germans. Mataren el pare, Bernat, acusat de no se sap ben be que: d’ ésser republicà i demòcrata. Jeanne va conviure a la presó amb Aurora Picornell, Matilde Landa i moltes altres dones innocents, de diferent extracció social i a les quals sempre va recordar amb molt respecte.

L’ alliberaren a 1940.se va casar amb el metge Mora, se va exiliar a Mèxic amb els seus tres fills, va retornar, se va divorciar, se va fer empresària. i va conservar sempre una mirada lluminosa i molt digna. Se va sentir orgullosa del record que dedicaren al seu pare en el bosc de la memòria d’ Illetes.

La seva discreta dignitat mai no va tenir res de claudicació. ¿Cap institució li dedicarà un homenatge públic? Era una dona ferma i valenta que simbolitzava tota una generació de joves que defensaven cultura, llibertat i dignitat de la dona.

¿ Qui hi està en contra?. ¿ Fins quan aquest silenci sord?

Hi ha fets i persones que no perden actualitat, que formen part de la nostra història digui el que digui la dreta que encara nega la legitimitat de la II República. Vull deixar constància d’algunes biografies de batlles de Mallorca, quan comença l’estiu de l’any en el es commemoren els 75 anys de la República i els 70 de la guerra provocada pel cop  d’Estat dels militars sublevats. Pos fotos d’alguns: que no se perdi la seva mirada.

Emili Darder, darrer batlle de Palma per Esquerra Republicana. Metge.

 Educació, Sanitat i Cultura  foren les seves principals preocupacions.

Afusellat pel colpistes el mes de febrer de 1937.

Antoni  Amer batlle republicà de Manacor, Fomentà la construcció de noves escoles el sanejament de l’economia municipal. Va combatre l’atur  Detingut  empresonat i assassinat  el setembre del 36.

Climent. Garau batlle de Porreres en el 36 per ’Esquerra Republicana. Havia prohibit les processons de Setmana Santa i projectà una nova escola laica. Assassinat a1936, amb el seu germà Joan, regidor.

Joan Mas  batlle republicà  de Montuïri des de les eleccions de 1931 .Impulsà  els serveis educatius i culturals Creà la Biblioteca Popular .Assassinat, sense judici a 1936.

Antoni Mateu batlle d’Inca per la coalició republicano socialista entre 1932 i 33. Fundador d’Esquerra Republicana Balear. Partidari de l’escola laica. Sotmès  a Consell de Guerra i afusellat .

Pere Oliver  batlle republicà de Felanitx; a 1931. Destituït i empresonat  arrel de la Revolució d’Octubre de 1934 i rehabilitat el 1936. Impulsà els serveis públics, creà el mercat i escoles. Escriptor. Apotecari.  El 1936, fugí a Ciutadella, i després s’exilià a les Filipines.

 Josep Piza  batlle socialista, de Consell als darrers quatre darrers mesos de la República. Procurà feina als obrers aturats i tancà el col·legi religiós per l’orde ministerial general. Executat després d’un Consell de Guerra a l’octubre de 1938. acusat d’incitar als obrers a la vaga.

 Josep Serra  darrer batlle republicà de Sóller. Apotecari Participà a la creació de l’ Associació per a la cultura de Mallorca i d’Esquerra Republicana. Regidor entre  1931 i 1933. i batlle a partir del maig de 1936 . Preocupat especialment per la Sanitat. Detingut el setembre de 1936 ,empresonat condemnat a mort. La pena li fou commutada. L’alliberaren a 1943 .

Pere Vallespir. Batlle republicà de Costitx des de les eleccions del febrer de 1936. Assassinat al cementiri de Manacor.

Joan  Alemany   darrer batlle de Búger. Ebenista, El 1931 va ésser elegit batlle i diputat provincial. Detingut arrel dels fets del 34, Realitzà millores a l’ educació i les infrastructures. El 1936 tornà ser batlle amb les esquerres i. Detingut i  mort sense judici a prop del cementiri de Santa Maria.

Pere Canaves Batlle de Pollença per Esquerra Republicana des del febrer de 1936, sotmès, encausat amb més de 140 persones de Pollença, entre militars i paisans per la seva oposició a la sublevació  . Afusellat en el cementiri de Palma el 27 de gener de 1938

Tomàs Seguí batlle socialista d’ Esporles a 1931 i 1936  Va promoure la construcció d’una nova escola i el proveïment d’aigua.  Suspès del seu càrrec arran dels fets d’octubre de 1934 i tancat a la presó una setmana  En 1936 va recuperar la seva condició de regidor. Assassinat e febrer de 1937 sense judici.

 

Molts ciutadans de Palma han sortit al carrer per a demanar-reivindicar un veritable Parc de les Vies. Eren –o érem- persones de diferents edats, professions i segurament, tendències polítiques. No he vist  cap càrrec del PP, però si alguns antics votants  que es senten decebuts quan recorden  que a les anteriors eleccions Catalina Cirer va prometre un gran parc central per a la Ciutat.

En el carrer de Sant Miquel una coneguda m’ha estirat del braç i m’ha mig renyat per no haver-la avisat. Deia que que havia topat la manifestació de casualitat , però “ jo vaig firmar un paper”. ¿ Quanta gent hi havia a la manifestació?. Més dels 1.000 que deia la Policia Municipal i menys dels 5.000 que deien els organitzadors. La manifestació  ha estat la més nombrosa que s’ha fet mai per un tema ciutadà a Palma. I això és important. Però per a comptar les persones que s’oposen a la construcció d’una carretera quan s’hagin soterrat les vies del tren cal recorre al recull de més de 15.000 signatures amb nom i llinatge.

Hem vist la destrucció del Parc de les Estacions i del Pont del Tren i hem escoltat moltes mentides. S’han tudat molts dobles. S’han decebut moltes il·lusions El mateix Ajuntament del PP ha reconegut els seus despropòsits de fer i desfer sense cap lògica.

 I ara ja és el moment de dir “prou” a moltes coses:  una Ciutat deshumanitzada i dirigida cap el centre sense llocs per passejar . Palma no pot ser una “fatxada” marítima , un centre per a residents rics i la resta un desgavell . ¿ A on se perd la Ciutat?, ¿ a on deixa de ser un lloc humà?. Resulta ,senyors  dirigents i aviat candidats del PP  que “els altres” també volem viure a Ciutat i , com diu el darrer slogan de la Plataforma del Parc de les Vies, “ens ho mereixem”.

 Se poden tenir opinions de tipus molt  general sobre el Govern Balear:

• Destrucció del territori
• Manca de respecte per la llengua i la cultura
• Clientelisme i aprofitament econòmic per a les empreses que els recolzen

Però, dit això convé acostar l’objectiu i parlar del dia a dia, Els periodistes i els  professors som ara els dos col·lectius més directament afectats. El Govern te –o tenia- el propòsit de crear un col·legi que aplegàs  periodistes, publicistes i relacions públiques , però la veritable intenció no era fer-nos sentir a tots “comunicadors en general” o una mica de cada cosa. Era -i és- deixar el mon de la comunicació en mans d’empreses “ de tot” i sense cap referent al còdig  deontlògic dels periodistes que bàsicament consisteix en separar informació d’opinió i  entendre que una altra cosa són la publicitat i la propaganda: convertir-nos en gent que no pensa i escriu el que li diuen, sense cap dret a l`etica

El decret de trilingïsme, potser no plantegi molt inconvenients des de el punt de vista legal. Es voluntari i, segons la “conselleria”  devers el 15 per cent dels centres escolars en el proper curs  es trobaran en condicions  de dur-lo a la pràctica mitjançant subvencions o aportacions concretes del mateix Govern. No s’hauria d’anomenar  “de” sinó  “en”  trilingüísme  ja que el seu objectiu és que devers una tercera part de les assignatures s’expliquin en un idioma estranger . I és evident que la major part de professors d’ assignatures relacionades amb la  Història, la Biologia, les Matemàtiques, la Física o la Química ( pens en llicenciats) no tenen prou preparació per a explicar les seves matèries en anglès o xinés.

Són tan douides les excuses que inventa el PP per a subvencionar a qui troba que no se  si val la pena plantejar-lo a la inversa: que tos els llicenciats  que fan de professors s’hagin d’inscriure obligatòriament  a un sol col·legi  en el qual també hi hagi esteticistes, peluquers i decoradors i que la conselleria. d’ Educació  I Cultura  subvencioni pàgines en anglès en els diaris: que no siguin de propaganda, sols  traducció per a fomentar el trilinguisme entre la major part de la població i deixi de banda el anuncis propagandístics a la SER, per si tenen problemes de pressupots

La realitat és que els periodistes no som publicistes i que la major part dels  professors no són  trilingües . Es molt elemental. Fa fins i tot vergonya haver-ho  de recordar

No acabo d’entendre com  se podrà dur a la pràctica el "decret de trilingüísme" , aprovat pel Govern Balear. No me surten els comptes  A un comunicat del Govern es diu que la tercera llengua ocuparia entre una tercera i una cinquena part de l’horari escolar  i que:  les dues llengües oficials s'imparteixen amb un horari relativament igual, sempre respectant el projecte lingüístic i l'autonomia pedagògica de cada centre, i seguint criteris d'eficiència i racionalitat en la planificació. El conseller Francesc Fiol  també  ha explicat que el decret no s’oposa  ni a la Llei de Normalització lingüística ni a cap norma anterior. ¿Tampoc al Decret de Mínims segons el qual almenys un cinquanta per cent de l’ensenyament ha de ser en català?. Si és així , puc entendre que la meitat de l’ensenyament hauria de ser en català, però  no me surten els tants per cent  a repartir entre les altres dues llengües - la castellana i l’estrangera-  a no ser que la proporció del castellà hagi de ser de devers un vint o trenta per cent  del total . I no crec que aquest sigui  el proposit  de l’actual conselleria d’ Educació del Govern Balear.

Si a dos cinquanta  per cent hi sumes un trenta, surt un cent trenta per cent i si els dos idiomes oficials han de tenir un quaranta cada un  amb un vint per l’estranger, el Decret de Mínims ja queda fora de circulació. ¿ Es tot una trampa per a restringir el català o no han fet be els comptes?

El nou decret  se  planteja com a voluntari  i  progressiu. El  mateix conseller  ha dit que en el proper curs, el podrien dur a la pràctica devers un  quinze per cent dels centres als quals s’hi podrien destinar “recursos” complementaris” ¿ un eufemisme  per  a dir més diners? .

L’ actor Guillermo Toledo que participa en el festival contra les autopistes d’ Eivissa  ha explicat avui a la SER que li fa ràbia que la dreta ens prengui per beneïts i ens digui que no entenem les coses. Jo sent la mateixa ràbia i no entenc les divisions de la conselleria de Cultura. I amb això no vull dir que no cregui molt important l’ensenyament de l’anglès o l’alemany a les escoles. Potser s’haurien de repassar els plans d’ensenyament en conjunt , però no intentar estirar-los com si fossin de plàstic.

Avui m’han deixat unes fotografies que trob molt significatives per al coneixement de la nostra història. Són poc conegudes i  tenc permís per a divulgar-les. Sortiran a diversos treballs que se preparen sobre la II República.

Joan i Pellicer i Estades i  Joan  Pellicer i Castell , oncle i nebot, ambdós de Calvià,  foren assessinats l’octubre de 1936 .

 El primer de molt jove va  prendre el forçat camí de l’immigració , necessari i urgent  per a molts calvianers de famílies pobres i va partir cap a França  a on es va casar i va obrir una botiga de queviures. El nebot el va acompanyar i li feia d’ajudant. Repartien fruites per les cases i aprengueren a parlar francès.  Quan ja havien fet una petita fortuna i l’ oncle s’havia divorciat decidiren tornar al poble.

 L’oncle, durant la II República és va involucrar molt directament a diverses associacions cíviques de Calvià . Tenia  gairebé quaranta anys i  feia treballs ocasionals que alguns han relacionat amb el contrabandol. El seu nebot  i quan va esclatar  el “ Movimiento” es trobava de permís , del servei militar  que feia a Menorca . Va decidir que no se volia presentar  a Capitania per a  servir a les tropes del bàndol nacional i tots dos, oncle i nebot, se varen amagar a la muntanya de Na Burguesa amb altres companys : Antoni Alemany i Gabriel Calafell. Foren delatats i un grup de feixistes els va anar a cercar. Mataren a Calafell quan intentava fugir i s’emportaren els altres tres a la presó de Can Mir. Varen ser sotmesos a un judici sense raó ni defensa possible i els mataren en el cementiri de Palma.

Però la trista història familiar no va acabar així.. Mateu Pellicer i Estades, germà d’un i pare de l’altre també va ser assassinat, sense judici, a qualsevol part. La seva família forma part del grup de la memòria històrica que cerca les despulles dels desapareguts. No entenen per quins motius els mataren. Tampoc no saben segur si eren dirigenta o afiliats a algún partit, sindicat o entitat cívica

.

 Tenia 22 anys quan el mataren

He sentit a la ràdio  que el PP no vol que l’ aprenentatge del català  s’hagi de convertir en obligatori  i que el PSOE no volia modificar el que diu  l’ Estatut en vigor  sobre la nostra llengua. A l’ article 3 , en  castellà  es diu que:

. 1. La llengua catalana, propia de las Illes Balears, tendrá, junto con la castellana, el carácter de idioma oficial.

2. Todos tienen el derecho de conocerla y utilizarla, y nadie podrá ser discriminado por razón del idioma.

3. Las instituciones de las Illes Balears garantizarán el uso normal y oficial de los dos idiomas, tomarán las medidas necesarias para asegurar su conocimiento y crearán las condiciones que permitan llegar a la igualdad plena de las dos lenguas en cuanto a los derechos de los ciudadanos de las Illes Balears.

També he llegit que el PP ho vol redactar d’ una altra manera “per no haver  d’obligar a ningú a aprendre català” .I aprendre castellà, serà obligatori o tampoc no importa?. Hi ha pendent un decret de trilingüísme.per a una tercera llengua que no sabem si és angles, xinès, alemany, francès. italià o un altre .

Si volen dir que l’únic idioma obligatori ha de ser el castellà  i després el català i una tercera llengua  han de ser secundàries i més o menys obligatòries segons l’escola a la que s’acudesqui, que ho fessin directament, que no ens obliguin a haver-ho d’interpretar .Molts ho trobarem una ofensa contra la nostra identitat, però així com ho fan ofenen fins i tot  la intel·ligència de qualsevol persona racional.

Algunes associacions i partits polítics diuen que al darrera sols hi ha l’intenció d’anular el pensament i la  llengua catalana. Jo me deman si no és encara molt pitjor. Pensament?. 

Resulta realment esdgarrifador que des de dimarts a la nit, fins  el diumenge, els Serveis Socials del Consell de Mallorca sols no hagin pogut fer altra comunicat  sense dir altra cosa que sobre el cas de nin maltractat i en coma a Son Dureta més que les avaluacions fetes a la família adoptiva “eren favorables”.

En el primer dia després de l’ ingrés (dimecres) podien haver mantingut una actitud de sorpresa i una voluntat d’investigació, en el segon (dijous)   podrien haver intentat explicar els motius del seu minso seguiment  quan la policia, a partir dels informes metges  ja havia explicat que totes les lesions no se podien haver produït el mateix dia, en el tercer (divendres) podrien haver intentat  explicar per quins motius no varen detectar que els maltractaments  s’havien des dels primers moments de l’adopció ja que se sabia que s’ havia ingressat el nin al 2002  amb un braç romput i la mare ja havia confessat que l’havia empès contra la paret i enterra fins que el va deixar inconscient i en el quart (dissabte) quan els diaris ja havien publicat que segons investigacions de la policia en tres anys va haver de ser atès unes quaranta vegades en els serveis d’urgència d’ una assegurança privada,  aquests Serveis  Socials ( del CIM) s’haurien d’haver dissolt o fus. ¿Ens volen fer creure que només passa el que ells veuen?.

 Se suposa que, quan s’adopta un nen, s’ ha de fer un seguiment  molt  més puntual  que si el fill és biològic. Me deman si no hi poden haver  molts altres casos de maltractaments a infants de Mallorca sobre el que ningú no sap res fins que es converteixen en realment greus. Diuen que una professora ho havia vist , però no ho va denunciar a la conselleria. Tampoc ho varen fer els veïnats. ¿ Les institucions estan preparades per a rebre i atendre denúncies d’aques tipus? Encara no sabem si el nin ha sortit del coma profund ni si les seves lesions seran irreversibles.

Al migdia he sentit a la SER que el conseller Fiol deia que si a les aules hi ha més conflictivitat que a altre llocs és per què  “s’ha de suportar “ el pes de la immigració”. “Suportar” no se que vol dir exactament  per a l’ actual conselleria, però puc intuir que és com un pes que els hi fa nosa. La realitat de la presència de molts immigrants a les aules  no se pot respondre amb comentaris d’aquest tipus i  després una utòpica pretensió de que aquí tothom podrà estudiar en tres llengües. Si al cap i a la fi el que volen és una excusa per a subvencionar col·legis privats , és millor que ho diguin directament: El mateix conseller va explicar a un altre  moment  que, segurament, el decret sobre trilingüísme no se podrà generalitzar en el proper curs i sols se podrà fer de manera experimental a alguns centres.

Si en el fons el que volen és poder subvencionar amb més dobles públics als centres que se presenten com a possibles “trilingües” que ho fassin. Que diguin que subvencionen més alguns centres elitistes, ja que troben que són molt necessaris  Hi haurà els centres públics, els concertas i els més concertats encara per mor de l’ experiment trilingüe . Però també s’ ha de respectar el principi del PP sobre “el dret del pares a escollir el centre que volen per als seus fills” sense cap relació amb la proximitat  entre el domicili i el col·legi. ¿ quants valents immigrants amb vivenda per devers Pere Garau  i papers  tramitats pensen que tenen dret a matriculat el seus fills a un centre privat?. A més a més, la majoria són religiosos, però això és una altra història.

      M’ han contat que a les presons mallorquines quan feien cantar himnes feixistes , enlloc de dir “impasible el ademán”, alguns deien “imposible el alemán” . I no vull fer paral·lelismes. Això és un bloc, sense teories polítiques. Sols és una anècdota  en la qual he pensat quan reflexionava sobre el trilingüisme.

 ¿ Quins són els criteris pedagògics del trilingüísme que promet la conselleria d’ Educació?.

Fins ara  s’havia d’ ensenyar almenys un cinquanta per cent en català i la resta en castellà. Ara la conselleria d’ Educació vol introduir una tercera llengua. Tothom hi està d’acord: totes les associacions de pares i de professors.  Els problemes són la proporció i la preparació dels mestres : ¿33% cada llengua? ¿ 40% català i castellà i 20% l’ altra llengua?. ¿50% com a mínim en català i la resta a repartir?. Se poden fer moltes combinacions i cabòries. I també se poden contar moltes pel·lícules que és el que fa la conselleria d’ Educació

Hi ha moltes necrològiques que no voldria haver de fer. Ja he patit  massa mort de persones estimades. Tampoc no voldria haver d’escriure mai  un “requiem” pel PSM. Abans del seu Congrés del darrer cap de setmana pensava que si decidien formar part d’un bloc seria per a aportar la seva ideologia i plantejaments. Ara tot és com a molt trist : abaratir el somni?

No entenc be com va ser el desenvolupament del Congrés. Pensava que se podria aprovar o rebutjar la voluntat de formar part d’ un bloc,