Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

La presncia de les vctimes del franquisme.

Joana | 26 Abril, 2010 20:49 | meneame.net facebook.com google.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 

 

¿ Què volien els centenars de persones que se varen manifestar a Palma a dissabte a la plaza d’ Espanya i els milers que ho varen fer arreu de l’Estat i algunes ciutats del Món?  Defensaven Garzón i ho varen deixar ben clar a totes les intervencions dels portaveus, però les seves reivindicacions anaven molt més enllà. Volien  presència, la que durant dècades se va negar a les víctimes del cop d’ Estat del 36 i repressió franquista posterior. “ Veritat, Justícia i Reparació” són els tres drets universals que reclamen.

 

Vaig anar a la manifestació de Palma i he vist imatges d’altres actes arreu del mon. Les cares,  les presències, les mirades dels manifestants no eren les habituals a moltes altres manifestacions. Hi havia joves de la fornada democràtica i persones significades pels combats, és clar, però també molta gent major a punt de plorar. Els vaig sentir dir, com ja  havia escoltat altres vegades “és que fins ara ens o ens volien tenir amagats com si no existíssim o no haguessin existit els nostres parents”.

 

La història d’una sola persona que és la història de moltes persones basta per explicar-ho.  El que se relata a continuació pot haver passat a Mallorca, Eivissa o qualsevol indret de la Península : “ Era un obrer afiliat a un sindicat. Poc dies després de l’alçament contra la República democràtica el varen anar a cercar a ca-seva, l’empresonaren. La família l’anava a veure i li portava queviures, un dia els hi digueren que l’havien alliberat, però ells varen pensar que segurament l’havien mort a algun afusellament massiu. Va continuar la guerra, més morts coneguts, befes, humiliacions, marginacions. Després vengueren quaranta anys de franquisme i els familiars sempre estigmatitzats com a contraries al be i l’ ordre. A la transició veren com se parlava  molt dels valors que havien defensat els seus parents i sentiren a dir que hi havia una Amnistia que suposava una reconciliació. Alguns reberen minses “pensions” de l’ Estat , però continuaren invisibles i sense recuperar els seus parents”.

 

Ja en el segle XXI s’han format associacions com la de la Memòria Històrica que sovint han anat a cercar a les víctimes o als hereus casa per casa. També hi ha hagut noves investigacions històriques publicades, s’ha propugnat una llei de la Memòria . Però el més important està per fer. Milers de persones cerquen els seus parents: treurer-los de les foses comuns i poder-los enterrar amb nom i llinatges no és obrir ferides, es tancar les que encara sagnen.

 

¿ I quin argument és aquest de que defensar el jutge Garzón és anar contra la independència de la Justícia? M’ho deia una senyora major a la plaça d’ Espanya. “ si no ho fa ell, que  ho faci un altre”. També ho va llegir Almodóvar a Madrid:  “por encima de los tecnicismos, de las argucias legales y los laberintos jurídicos,  queremos afirmar que hoy, una vez más es la dignidad de las víctimas del franquismo lo que está en juego”. Garzón pot haver comés qualque error, però ¿això significa tancar el cas i deixar les víctimes sense les compensacions o reparacions que demanen, sense Justícia, sense Veritat? ¿ En tenen o no en tenen dret?.

 

I, a més a més, una manifestació ( un acte en el qual un grup de ciutadans manifesta una opinió o reivindicació) no ho és per definició  contra la separació de poders ni contra  el Poder Judicial. Si fos així,  ben igual d’antidemocràtica seria  qualsevol manifestació contra una decisió del poder Executiu o  Legislatiu, o sigui, qualsevol manifestació. I el dret a manifestar-se és constitucional. Els dirigents del PP  han protagonitzat moltes manifestacions i  també contra decisions judicials.

 

A la guerra civil, els que s’havien aixecat contra la  República deien que els que la defensaven eren els “sublevats”. ¿Ara pot pensar ningú que els que defensen la democràcia són falange i l’estrany sindicat Manos limpias per acusar a Garzón de prevaricar?. És cert que encara, encara ara s’ha d’exigir Veritat, Justícia i Reparació”. Que no ens vulguin girar el mirall.

 

 

PD. Trobareu un vídeo domèstic de la manifestació de Palma, és testimonial,a la següent adreça

 

http://www.youtube.com/watch?v=8rvvMurrW2E

 

 

 

 

 

 

 

Pagar per rebre missatges que noshan contractat s una estafa i un frau.

Joana | 19 Abril, 2010 18:55 | meneame.net facebook.com google.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4


 

Orange me facturarà aquest mes 24 euros per haver rebut uns missatges que no havia contractat. Ho he aclarit després de moltes avorrides i esgotadores gestions que no hauria iniciat si no me trobàs a una situació familiar a la qual els missatges poden crear alarma.

 

Fins fa poc en rebia tres o quatre cada dia tots amb l’encapçalament Mensaje Push i d’una adreça d’Internet que és http:// waala.es. Hi havia després tres opcions : abrir URL, Borrar o Mover a Mis Carpetas i sols quan anava a la primera opció  s’explicava que “puede que el acceso a esta URL no sea gratuito, ¿ desea continuar?.  Deia sempre que no i pensava que així era gratuït, però no ho era.

 

 Quan vaig decidir que no volia rebre més missatges, encara que fossin gratis vaig telefonar a  Orange . A la primera cridada (amb tot el protocol del motivo de su llamada i pulse o diga ) me varen dir que me podíen donar de baixa, “pero así usted no recibirá más mensajes de empresas”, “¿quines empreses ?” i com que no ho entenia vaig decidir que “de todas las empresas”.

Però encara en vaig rebre més : resultava que la baixa no era immediata . Vaig tornar telefonar a Orange i me varen dir que havia d’enviar la paraula BAJA al número 797987 . Vaig exigir que me diguessin qui punyetes m’enviava els missatges  i vaig aconseguir que m’informassin que la pàgina web de waala ve d’una altre que és DADA Iberica amb un número de telèfon que és el 902931451 en el qual  és totalment impossible parlar amb una persona o un operador.

I quan vaig cercar la pàgina web  de DADA Ibérica  en el Geogle vaig trobar també una informació a  Bloc Comercio Electrónico Global : http://e-global.es/b2b-blog/ de 2008  titulada  Multan a Vodafone, Nvia, Dada Iberia, mblox, Tota-tim y Netsize por movil-spam a la qual se deia textualment :” La Dirección de Consumo del Gobierno Vasco ha decidido sancionar con 12.000 euros a Vodafone, y con cifras menores a varias empresas de servicios y marketing movil por malas prácticas en el envío de publicidad a teléfonos móviles. Se les sanciona concretamente por falta de consentimiento por parte de tres personas destinatarias de SMS publicitarios, enviados por Vodafone.

Estas tres personas compraron una melodía con su móvil. Pero después, comenzaron a recibir SMS de tipo premium, que se cargaron a sus facturas telefónicas. Ellos no habían contratado ese servicio y que se encontraron dificultades para darse de baja. Los tres reclamaron a Vodafone la devolución del importe cobrado y la operadora se negó”.

O sigui que el que m’ ha passat a mi va passar a altres tres persones del País Vasc   i se va sancionar la companyia. Jo no he comprat cap melodia, potser he facilitat el meu telèfon mobil per alguna promoció, però el meu cas és similar als  dels que varen obtenir  el recolzament del Govern Vasc. Les sancions es devien a que “se vulnera de forma sistemàtica el deber de información previa a la celebración de un contrato, así como la obligación de confirmar de forma documental la aceptación del mismo”.

A altres pàgines d’Internet també he trobat missatges de consumidors que no sabien com donar-se de baixa de waala.

 Ara ja sé que ja no rebré més missatges i la meva baixa està més que confirmada, però he gastat almenys 24 euros per coses que no volia a més de les cridades que he fet al  914146592  (waala ) i al 902931451 (Dada Ibérica).  Si no tengués res més  a fer , pentura podria dedicar temps a presentar denúncies a l’oficina del consumidor del Govern Balear. Així i tot, ara per ara, almenys he aclarit com estafen els consumidors i m’estora molt que no hi hagi major comunicació entre les oficines del consumidor de les diferents comunitats autònomes o entre els operadors de telefonia mòbil. Això és el que fa que els defraudadors se sentin impunes.

 He dit estafa i frau, amb totes les lletres i sense presumpte ni res. Si me volguessin demandar haurien de demostrar que jo vaig contractar el servei. I sé que no ho vaig fer.

 

 

 

Mallorca, terra de corruptes?

Joana | 19 Abril, 2010 17:23 | meneame.net facebook.com google.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4


 

 La corrupció s’ha convertit en la principal notícia de Mallorca: portades i portades de diaris i telediaris, centenars d’informacions en els informatius nacionals espanyols. I s’han fet molts comentaris sobre una suposada “terra de corruptes” a la qual tothom o la cerca o la dissimula. S’ha arribat a dir fins i tot que això podria fer baixar el número de turistes per mala imatge,  por i desconfiança.

 

     Però,  la societat  mallorquina és més corrupte que d’altres o s’investiguen i coneixen més i millor els delictes? L’ex fiscal anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo a unes declaracions al ‘Diario de Mallorca’  parlava d’una corrupció que s’estén a tot l’ Estat per un mancança dels valor democràtics i també deia que a les Illes hi ha un gran valor que és la dedicació intensa, rigorosa i excepcional dels fiscals anticorrupció.

 

  És evident que sense la feina d’aquets fiscals -i els jutges, policies i inspectors d’Hisenda- se coneixerien menys casos,  com també ho és que la mateixa societat ha creat plataformes per rebutjar la corrupció. No crec que tots els militants d’UM  o del PP s’hi afiliassin per trobar una feina, una requalificació urbanística  o un estudi ben pagat. Ni tan sols que tots els imputats puguin acabar condemnats.

 

     Però dit això,  tampoc crec que la solució sols sigui recuperar la confiança en els polítics. Únicament  se pot confiar en els polítics si primer se respecten les institucions i fins ara, hi ha hagut massa encletxes que s’han aprofitat  per intentar fer veure que eren “normals” actuacions del tot immorals i més o menys delictives o tipificades.

 

    I el respecte per les institucions no és un tema de parafernàlia. No depèn dels cotxes oficials, el actes solemnes ni de que els polítics parlin d’ells en tercera persona ( “aquest conseller troba...”). Depèn de la seva capacitat per resoldre problemes de treballadors, estudiants, malalts, pobres, aturats, hipotecats, vells abandonats, dones maltractades i és clar, empresaris productius i no especuladors, que són els que creen els problemes, els que ens han duit a aquesta situació.

 

     La bombolla inmobiliaria no és sols un tema “d’alegria”constructora i dels bancs. Ve de comportaments especulatius amb el sol, la seva adquisició, requalificació i posterior carestia i del sistema financer tan agosarat pels que han de pagar les hipoteques i tan segur pels que les han de cobrar.

 

 Les crisis, les veritables crisis se produeixen  quan no hi ha doblers per mantenir una societat amb un nivell d’ingressos o cobertura social dignes per tothom  A totes les societats democràtiques hi ha un pacte mitjançant el qual els ciutadans cedeixen una part dels seus guanys a les administracions que han de fer justament això, administrar i no perdre el doblers per camí amb tonteries i molt menys  amb beneficis pels corruptes . No sols a més de ser honrats ho han de parèixer  ( ells i les seves dones). També ho han de saber explicar , no fos cosa el seu concepte d’honradesa  resultàs massa familiar ( d’afavorir els seus) i poc social.

 

L’educació per la ciutadania me pareix no sols necessària, sinó imprescindible. Al marge de les religions les persones tenen uns valors morals que s’embruteixen quan els partits passen del discurs institucional al partidista. S’hauria de suposar que tots els que volen ser polítics creuen en els institucions, però sovint no ho saben explicar i per ventura, enlloc de tants cursets sobre com han de mirar la càmera, si han de riure o no, si han de fer frases curtes o els seu llenguatge corporal, els partits n’haurien de fer sobre institucions i democràcia i evitar, és clar que els impartissin quatre ignorants aprofitats.

 

Ni estic d’acord amb tot el que diu  l’ex fiscal Jiménez Villarejo, ni amb tot el que fa el jutge Garzón. Puc discrepar, però no  ho faig sobre el que ha dit el primer:  que  no se pot negar als ciutadans el dret a opinar sobre les actuacions dels jutges, siguin del Tribunal Suprem o de l’ Audiència Nacional. I a les seves les darreres actuacions i declaracions crec que tant Garzón com Villarejo han actuat amb total respecte pels principis de la democràcia, el dret internacional i la llibertat d’expressió.

 

En aquets temps tan confusos és convenient  insistir en els principis bàsics de la democràcia, sobretot si això pot modificar la percepció d’alguns ciutadans que encara poden pensar que els partits són com a clubs d’amics  en els quals, si t’hi fas,  tens beneficis i si acumules punts, encara més. Els punts haurien de ser per beneficiar  la ciutadania i els  polítics sols s’haurien de sentir orgullosos de veure com les seves actuacions reverteixen a la societat en general.

 

 

 

 

Els amics de Matas

Joana | 06 Abril, 2010 20:26 | meneame.net facebook.com google.com

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4


 

El pitjor de Jaume Matas no és el què va fer, sinó el què va deixar de fer i no em referesc al Palau de l’ Opera, darrera escenografia no realitzada de “El Padrino”. El pitjor és que com ha quedat bastant demostrat , pensava més en el seu be i el de la seva dona i la resta de la família que en el comú dels ciutadans de les Illes. S’han fet molts símils amb la màfia (allò de que varen agafar Al Capone per defraudar impostos)  I alguns han anat fins i tot més enllà (aquella llunyana  màfia siciliana  que organitzava una societat paral·lela  a l’ Estat italià ) . Però això no te cap sentit.

 

Personalment, com a ciutadana  crec que l’ auto del jutge Castro, amb els seus comentaris literaris i la seva descripció del personatge era molt adient. Un jutge no és un narrador, ja ho sabem, però pot intentar utilitzar un llenguatge descriptiu si al cap i a la fi, vol que també l’entenguin els perjudicats que som tots els ciutadans. No invalida l’avaluació jurídica dels indicis dels fets, la contextualitza.

 

I és que ens mereixem entendre que ha passat o el que va passar a l’ època  a la qual Jaume Matas era president del Govern. Ara el PP diu que  ha fet una investigació interna i  ha trobat totes les factures justificades. Però hi ha més de trenta imputats del PP per  més de deu casos de corrupció o prevaricació moltes coses s’han d’aclarir encara sobre les responsabilitats de “la cúpula” ( Matas sobretot) i els que o rebien ordres o se varen trobar a un entorn “fàcil” per a defraudar. Fa por i feredat que  Jaume Matas digui que com a president  no se podia preocupar de segons quines coses i els seus subordinats que sempre rebien instruccions superiors.

 

  ¿ La trama? Potser no hi hagués ni una trama organitzada i alguns dels imputats, quan veien el panorama intentassin obtenir pessics pel seu compte,  com en “ El Lazarillo de Tormes” . Aquest foc creuat , cap amunt i cap avall, no és amic, és sòrdid i una mostra de la més absoluta misèria humana.

 

O potser sí  que   hi havia una trama . IB digital  publica que Over Marketing, empresa relacionada amb el cas Gürtel s'encarregà de les campanyes electorals de Jaume Matas els anys 2003 i 2007. Així com ham anat les coses ningú pot pensar que sigui “pura casualitat” i  comprenc que el jutge Castro que en alguns apartats del seu auto digui clarament que algunes declaracions de Matas insulten directament la intel·ligència dels ciutadans.

 

Segurament aquest dimecres Matas dipositarà las fiança de 3 milions d’euros per no anar a presó i s’ha dit que  haurà trobat doblers entre els seus amics. Però, ¿ qui són els amics de Matas?.  L’ actual PP balear ja sabem que no, oficialment  ¿ Són  els que li varen cercar una feina a EE UU  quan se sentia sol i decebut per no haver pactat amb la  ara també imputada Maria Antònia Munar,  ¿ Zaplana? ¿ cadenes hoteleres?, ¿empreses inversores ? ¿urbanitzadors? ¿promotors immobiliaris?  Personalment no m’agradaria ser amiga d’una cadena hotelera ni d’una UTE. Mai podria contar les meves intimitats a una UTE?. Es cert que com diu  el jutge Castro, moltes coses de Matas superen la dimensió humana de les coses.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb