Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

Crisi i mitjans de comunicaci a Balears

Joana | 09 Maig, 2009 20:04 | meneame.net facebook.com google.com

Mil vegades s’ha explicat la crisi dels mitjans de comunicació i més de mil llocs de treballs s’han destruït o perdut arreu d’ Espanya en els darrers mesos. Els motius i el com se poden analitzar de moltes maneres. Les injustícies dels acomiadaments tenen repercussions , històries i frustracions individuals . ¿ Deixarem de creure en el periodisme o en les empreses tal com són ara per ara?.¿Què és la crisi?: especulacions, doblers que els banc deixaven i no podien recuperar, hipoteques, expectatives falses a una economia de fum i rajoles. 

 Ara els governs donen o deixen doblers als bancs i algunes poderoses empreses. El d’ Espanya  també ha engegat un pla d’Obres Públiques i se posen molts “parxes” amb el nom de “ gestionar mejor los servicios sociales”.Però a l’ àmbit dels mitjans de comunicació tot és, ara per ara, molt confús. No ho és que s’han produït uns 3.000 acomiadaments, rescissions de contractes o prejubilacions en els darrers  mesos i cada vegada es més precària la feina de becaris i corresponsals d’agències o altres mitjans ( a tant la peça).  Ho és el com i per què.

¿ Estaven sobre dimensionades les empreses de comunicació?.¿Hi havia molta gent que no feia res i cobrava?. ¿ Com així  ho consentien els empresaris de premsa?. ¿ Sols era que els hi agradava presumir de “plantilles”?. Se suposa que tenien un criteri sobre com s’ha de fer un diari o mitja de comunicació . I ara, si volen fer el mateix producte amb menys gent, la qualitat serà diferent. Si hi ha menys demanda de cotxes se poden produir menys unitats cada dia , però no se poden fer la meitat o tres quartes parts d’un diari o un informatiu un dia i esperar el següent per a donar-lo per bo.

.Ara venen les eleccions europees i la Federació Europea de Periodistes (EFJ) ha demanat als partits polítics que incloguin a les seves campanyes propostes per a la situació dels mitjans de comunicació, ja que considera  que el sector té tant dret o més a ser protegit que els bancs o les companyies automobilístiques que han rebut bilions d'euros,  Però en el cas- improbable- que se concedissin aquets bilions d’euros, ¿com es distribuirien?. Sindicats i associacions de periodistes han demanat moltíssimes vegades una “mesa”o  unes quantes sectorials, per autonomies . Diuen que s’hauria de constituir per a per conèixer com és distribueixen els doblers públics en ajuts i publicitat,  com es mantenen i amb quins criteris els mitjans anomenats públics i quina legalitat o lògica  tenen els  Expedients de Regulació d’ Ocupació. 

A les Balears també hauríem de demanar una “mesa” . I els sindicats, una real representació en els consells d’ Administració i ¿assessors? de les emissores públiques.

És cert que per mor de la pressió dels sindicats i la intervenció de la conselleria de Treball a principis d’any  se va evitar que SBT (empresa contractada per IB3) despedís  més d'un centenar de treballadors, que la ràdio se trasladàs a la seu de la TV i que se fessin contractes amb polivalència de ràdio i televisió .

 

 Però no s’ha canviat el model de la radio- televisió pública  de Balears , proposat pel PP i, és més, encara no se sap quin és el model o si  és “com una conselleria més” , encara que a la ràdio comanda més el “pacte”. I aquesta manca de model, amb empreses subcontractades,  no sols amenaça els llocs de feina dels treballadors, també el sentit mateix dels mitjans públics que haurien de garantir l’ accés a l’ informació de tots els ciutadans sense pressions polítiques o publicitàries. Més informació a

http://www.speriodistes.com/

  
 

     
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb