Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

Mala poca per a la llibertat d expressi

Joana | 27 Desembre, 2008 23:01 | meneame.net facebook.com google.com

 Ara mateix és una mala època per a l’enteniment i la llibertat d’expressió .En general ho és pels periodistes  que treballen als mitjans de comunicació privats ( que volgueren fer negoci amb la transmissió  de continguts i deixaren de banda conceptes bàsics  com eren saber primer el que es volia transmetre i després de quina manera: PRISA, ZETA i molts més). Però també pels que fan feina a mitjans públics.

“El medio es el mensaje” es un concepte paradigmàtic que s’explicava a les facultats d’informació a finals dels anys 70. Els estudiants de l’època ho enteníem d’una manera blana ( que cada mitjà te el seu llenguatge). Ara és molt és dur i textual: que qui té el mitjà fa el missatge i si respecten  una mica els periodistes és per que saben que si no hi ha informació no omplirà la seva capsa, el seu continent, el seu mitjà, la seva propietat.

Però el periodisme : explicar les coses que s’observen per a posar-les a l’abast de la majoria o persones que no eren al lloc quan passaven les coses, és viu. No crec que sigui exactament una vocació  individual, però se ben segur que és una necessitat social per fer possible el que es diu a totes les constitucions democràtiques : llibertat d’expressió.

 Per això,  és una llàstima i  gairebé un assajament democràtic aquesta  “externalització”  dels serveis informatius que permeten alguns canals públics com IB3. ¿ No es tractava d’impedir que d’informació depengués sols del mercat?, ¿ No es tractava de que hi hagués mitjans de comunicació públics per a garantir la llibertat constitucional d’informació i expressió?. I a més a més, ¿de veritat governs socialistes com el d’ Antich volen  deixar en mans d’empreses privades i multisectorials  l’informació sobre el que succeeix a la Comunitat?.

I qu s un periodista?

Joana | 11 Desembre, 2008 22:53 | meneame.net facebook.com google.com

Els treballadors de IB3 ràdio i alguns de la televisió mantenen la seva vaga en defensa d`uns mitjans de comunicació que de veritat siguin públics i a una sentència del jutjat  1 de lo social de Palma s’ha desestimat una demanda del Sindicat de Periodistes de les Balears ( SPIB) http://www.speriodistes.com)sobre el conflicte d’IB3 per una “excepció processal”. 

Això, més o menys significa que s’entén que  vuit treballadors “no estan dintre l’àmbit d’actuació del sindicat, per tractar-se de no periodistes a la vista de relació de llocs de treballs”: productors, ajudants de producció, coordinadors, indexadors, auxiliars de magatzem, l’administrador i el director de la ràdio. 

 Així i tot, l’advocat de l’ SPIB creu que la Sentència és favorable ja que s’ està aprop de “demostrar que és un conflicte col•lectiu i una cessió il•legals de treballadors entre IB3 i SBT”.  Sembla ser que el Sindicat podria guanyar la demanda si és restringís als periodistes, però jo no ho veig gens clar. Per exemple, un productor ¿no és periodista?. Jo en conec a molts que sí que ho són i molt. Conec programes de ràdio que no serien possibles sense una magnífica labor de producció.

 El que passa a IB3 ens sobrepassa a tots: serveis informatius que depenen de productores privades ( SBT) que renoven els seus contractes amb el Govern amb ofertes econòmiques  “a la baixa”, com si el més important fos estalviar els sous dels treballadors de l’informació, mentre hi ha gastos  de cursis campanyes de promoció amb tinta color de rosa i un absurd eslògan de “t’estim”, que només pot provocar una resposta: “així no, així no vull que m’estimis”. 

Però pens, a més a més que el magnífic advocat laboralista que és Ferran Gomila no duia els estatuts del sindicat a la butxaca o el jutge no  el va entendre si els hi va llegir. A l’ article 2 és diu textualment que  “Per periodista entenem el/la professional que intervé directament en l'elaboració deIs continguts informatius deIs mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, agències i gabinets de premsa, sempre que sigui aquesta l'ocupació principal, regular i retribuïda.
El caràcter professional deIs afiliats i afiliades serà garantit per la Comissió de Garanties, la qual proposarà el que es trobi adient en la resolució de qualsevol impugnació referent a aquest extrem.”.
  

I ja està. No entenc la filosofia del jutge sobre el que és o no és un periodista. Només se que no ho és el que posa interessos polítics o comercials per sobre de l’informació. Difícil. Ja ho se. Però se pot ser un magnífic director d’un mitjà de comunicació públic amb aquets principis. Marisa Goñi a la TV de Mallorca gairebé ho és. Antoni Martorell, a IB3, no.  

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb