Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

A qu agrada el model d'IB3?

Joana | 25 Novembre, 2008 00:19 | meneame.net facebook.com google.com

  La situació actual d’ IB3 és un desastre del qual, sembla que ningú és vol fer responsable. Ni el PP que va crear l’ ens, ni  tampoc el PSIB- PSOE i el BLOC, que la mantenen . Sols agrada a UM que s’ha plantejat la Radio i Televisió públiques com “una conselleria més”. 

Entre els dies 27 de novembre i 3 de desembre  hi haurà una vaga a IB3 ràdio . contra l’externalització dels informatius i els serveis tècnics i en defensa dels llocs de feina dels treballadors. Els contractes entre l’empresa concessionària dels informatius de la ràdio i la tv públiques (SBT) i els treballadors finalitzen el proper 31 de desembre i l’empresa ha renovat la concessió de IB3 per a 2009,  però encara no  s'ha informat sobre quines rescissions s'han previst, ni per Illes ni per mitjans. Una imprecisa dada són les paraules del director general d’IB3  Antoni Martorell qui  va dir a la seva compareixença en el Parlament del 12 de novembre que una de les parts més importants de l’ estalvi pressupostari vol que sigui "la reducció  de l’import dels serveis d’informatius i tècnics".

També va explicar que la seva intenció és que hi hagi  una redacció única  de la ràdio i la TV, que utilitzaria els sistemes digitals de la televisió i per a posar les informacions “a disposició dels informatius de ràdio, de televisió, d’Internet, de telefonia mòbil i de les productores”. Les mateixes persones haurien de fer una pàgina web “informativa” i no sols promocional. No se sap ben be quants anirien a treballar a la seu de Calvià i quants al parc BIT ni quantes hores haurien de dedicar a cadascuna de les seves múltiples funcions. ¿Contractes de redactors "pel que sigui"?

Mentres tant, el grup parlamentari del PP  ha presentat una moció al Parlament que, segons facilitaria un nou model de radio i televisió públiques "obert a donar la màxima estabilitat possible als treballadors dels informatius". Afegeixen que existeix “la necessitat de reconèixer que el traspàs dels treballadors de l’anterior concessionari dels informatius a l’actual està essent un vertader desastre”...Però resulta que el concessionari dels informatius ha estat sempre SBT,des de el govern Mates, tant per la ràdio com pe r la televisió.

El representant del PSIB-PSOE va anar més enllà a la seva intervenció parlamentaria el 12 de “ volem que els informatiu estiguin fets per persones de la casa, per persones d’IB3. Açò significa augmentar la plantilla d’IB3, per un costat, però també significa reduir la contractació d’empreses externes, per un altre”.


El BLOC va ser poc contundent en el Parlament, però a una roda de premsa del  mes d’agost, Biel Barceló va dir que no donarien suport als pressuposts de la Comunitat Autònoma el 2009 si no s'aconseguia un consens per a canviar el model de gestió. Va considerar “inacceptable” i “inassumible” el concurs de IB3 per a la gestió dels informatius i  va afegir  que el Bloc ja havia presentat un estudi al PSOE en el qual proposava  la “interiorització” dels serveis informatius la qual cosa suposaria reduir en un 10 per cent els costos de l'Ens i incrementar en un 20 per cent el sou dels treballadors.”I

 fa més d’un mes que, Antoni Martorell i José Antonio Santos, director general de coordinació interdepartamental del Govern es varen comprometre a presentar una proposta d’internalització  de la ràdio i TV públiques, abans del 21 de novembre a l’SPIB. Però no ha estat així.  l un judici sobre la demanda que  el sindicat va interposar contra IB3 i l’empresa concessionària dels informatius SBT  tendrà lloc el divendres 28 de novembre.

Tot és, ara mateix, un embull. El model ni es modifica ni agrada a gairebé  ningú. O només a UM,?. Així ho consenten la resta de partits del Pacte?. El PP veu ara el que no va veure quan va crear IB3?. Però si tots menys UM volen canviar el mode ,com així no ho fan?.

Martorell, director d'IB3 i els extraterrestres

Joana | 16 Novembre, 2008 21:08 | meneame.net facebook.com google.com

 

 Antoni Martorell, director general de IB3 va anunciar a la seva compareixença en el Parlament per a explicar el Projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma per a  2009 que en el nou contracte dels informatius, adjudicat a SBT, se contempla la creació d’una redacció única per ràdio i televisió. Va dir textualment:

 “Per evitar confusions, sàpiguen que el que es du a Calvià és el centre de producció de ràdio, de la mateixa manera que la televisió, però sàpiguen que una mesura de cost important, d’estalvi de cost important que hem aplicat en el nou contracte dels informatius, és tenir una redacció única, és a dir, compartir despeses de redacció tant per ràdio i televisió, com internet, com telefonia mòbil. Vol dir això que evitarem que vagin a una roda de premsa, per exemple, un redactor de la ràdio i un altre de la televisió, hi anirà un equip i aquesta informació s’introduirà en els sistemes digitals de la televisió i es posaran a disposició dels informatius de ràdio, de televisió, d’Internet, de telefonia mòbil i de les productores, per tant anem a optimitzar”. 

 Va qualificar el parlamentaris del seu “equip directiu: “jo aprofit per venir a dir les coses clares en aquesta cambra, que és la que em va triar a mi i jo, com a conseqüència, és el meu equip directiu que és a la cambra a qui em dec”.

També va afirmar que la cambra de diputats no és el fòrum per a discutir el model de l’ens públic.  I va fer saber que: “els informatius no són una cosa que vengui feta per una empresa, que aterren com extraterrestres i ens posen una cinta, no és així; els continguts els tria IB3, la línia editorial és d’IB3 i es fan els informatius que volen els equips d’edició, de documentació, de producció, de direcció d’IB3 (…) no els fa una empresa, sinó que aquesta empresa fa una producció d’un producte informatiu, produeix un producte, li dóna forma i té una agència de notícies que subministra aquest material però la selecció de notícies, el plantejament, l’escaleta, tot això és feina de professionals d’IB3”.

 Crec que devia voler dir que un sol redactor ha de poder fer les noticies per la ràdio i la TV i, si no van be les coses, algun parlamentari del “seu equip directiu” ha de poder donar una ma (aguantar la càmera) sense qüestionar el model d’IB3. Però ¿segur que tot això  no te res a veure amb els “extraterrestres”?. 

IB3, una vergonya

Joana | 13 Novembre, 2008 22:23 | meneame.net facebook.com google.com

Les noticies que han sortit darrerament sobre IB3 mereixerien una explicació: naturalment de  "l’ens"  (suposadament públic)  el Govern i les empreses concessionàries. Han succeit moltes coses.

IB3 ni és ni ha estat  mai una empresa periodística pública, malgrat s’ha pagat sempre amb doblers públics. Això significa que els costs han anat a càrrec dels pressuposts de la Comunitat, però,  la major part de la programació, fins i tot,  els informatius,  s’ha adjudicat a empreses externes o alienes, en concret els informatius de la ràdio i la televisió,  a SBT.

 Ho va iniciar el PP i ho ha continuat el “pacte” d'ara. Ben clar s’ha dit i demostrat  que IB3 és com “una conselleria més”.  Però aquesta manera de fer va en contra de qualsevol  plantejament sobre el que han de ser els mitjans de comunicació públics, suposadament independents dels poders econòmics i polítics per a poder garantir l’ accés a l’informació dels ciutadans.

 Amb tot aquest desgavell a les Illes Balears hi ha més de cent periodistes despedits o en risc d’ ésser-ho. Alguns  depenen  directament d’ IB3 , com  és el cas  de  dos treballadors  acomiadats recentment a Menorca, però són molts més i, de fet, la direcció de IB3  ha comunicat l’acomiadament  de 14 treballadors dels aproximadament 120 que treballaven directament a la Ràdio i TV públiques, amb minses i ridícules  explicacions sobre “l’ empatia amb l’empresa” .

  Altres treballadors en risc d’ esser  acomiadats són els contractats per SBT ( empresa concessionària dels informatius de la ràdio i la TV). La direcció  de l’ empresa ja els hi ha comunicat  que rescindirà tots  el  contractes per obra i servei , ja que  a partir de l'1 de gener entrarà en vigor la nova concessió dels informatius, otorgada per la direcció d’ IB3, directament, sense control parlamentari ni res.

 El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears ha plantejat una demanda , amb l’ argument bàsic de que no resulta tan fàcil desfer-se de treballadors,  que tenen horaris i clares obligacions laborals, si l’ empresa continua fent les mateixes funcions. El judici s’havia de celebrar  dia 16 d’octubre, però  a una reunió convocada per la conselleria de Presidència a la qual també va assistir  el director general de IB3, Antoni Martorell, els representants del Govern se varen comprometre a presentar un pla d’internalització dels  serveis informatius de la Ràdio i la Televisió. Si el Govern  no presenta el seu pla  o resulta inacceptable,  el judici se celebrarà el 28 de novembre.

 No veig molt clar que  el Govern pugui  tenir un pla si no tornen als origens de la campanya electoral i decideixen que s’ha de fer una empresa pública de ràdio i televisió.¿SBT estalvia doblers al Govern o suposa una càrrega pressupuestaria que  no existiria amb la contractació directa dels periodistes i els seus corresponents caps d’informatius?

El director general de IB3 ha dit que amb les reestructuracions se podria estalviar devers un milió d’ euros, més o menys el que els hi podria costar una campanya que tenen preparada sobre la nova imatge de l’ ens. Una vergonya.¿ Algú podria imaginar que el govern del Pacte tengui com a fita que més de cent periodistes sense feina vegin l’acomiadament de l’ any 2008 i les campanades de Cort amb un nou logo d’IB3 ?.¿Així es resol la crísi?. ¿així es fa democràcia? 

  

Estranys comportaments del Govern amb els sords

Joana | 09 Novembre, 2008 00:08 | meneame.net facebook.com google.com

 

  Soc, segurament,  una de les poques persones que avui ha vist dos reportatges sobre els sords i els ajuts del Govern a diferents televisions( estatal i mallorquina) el mateix dia. La meva impressió és que no hi ha un criteri sobre les subvencions i cap coordinació.

 

   A l’habitació d’una clínica privada -després d’haver pagat 50 euros per a tenir encesa una rudimentària televisió una setmana- feia  zapping per a intentar trobar alguna cosa que tengués el més mínim interès . I  en aquestes circumstàncies he vist un reportatge a la televisió pública estatal  en el qual s’explicava que a les Balears és un del llocs en els quals el problema dels sords  està pitjor resolt ja que sols hi ha tres traductors a la Comunitat que coneguin el llenguatge i, per tant, no  tenen intèrprets per a desenvolupar la seva vida quotidiana com anar al metge, o a fer tràmits administratius.

 

   Unes hores més tard  he vist un altre reportatge a la TV de Mallorca sobre els ajusts del Govern Balear a una escola de sords a Argentina. He pujat el volum del televisor. Un representant  la casa Balear a l’ Argentina ha dit que a 2004,  el Govern els va demanar que  escollissin una activitat solidària per a invertir els doblers i ells varen pensar que l’escola de sords era la més adient.

 

    Res a dir. He pensat que no van desviar doblers públics i jo no retiraria ni un euro del que me correspon com a ciutadana, per ajudar els sords argentins. Però ¿ com pot ser que el mateix dia surtin a diferents televisions elogis sobre el que se fa a Argentina i crítiques sobre el que es deixa de fer aquí?. El problema de la comunicació dels sords amb la resta de la societat és evident. I el del Govern amb la societat real?.  Deuen saber que  hi ha importants mancances si  mantenen  els ajuts a Argentina . Però i a les Illes?.

 

    No voldria que de cap manera  que aquest escrit s’interpretàs  com que s’han de retirar els ajuts a l’ Argentina. Hi ha  moltes altres maneres de resoldre el problema. Fins i tot se podria enviar a dos o tres directors generals a aprendre el llenguatge dels sords: farien cultura i tendrien una sortida per quan  deixin el càrrec. El que resulta més incomprensible és que les subvencions o ajuts no es donin o mantenguin amb criteris clars de necessitats socials, sinó d’una altre manera que ara mateix no se qualificar ja que sols se m’acut la paraula electoralista.

Preguntes pendents sobre la Sanitat Privada

Joana | 06 Novembre, 2008 20:30 | meneame.net facebook.com google.com

He escoltat l’entrevista que ha fet Tomàs Ibar al director de la Policlínica, en el programa “al dia” de IB3 ràdio. Ben feta i amb la fórmula Ibar de deixar parlar les persones. M’hauria agradat ésser-hi – a vegades vaig a aquest programa- per a fer sols una pregunta. ¿ L’ Administració- responsable de la Sanitat Pública- supervisa la Sanitat Privada?.

Es una pregunta que duc com a penjada o “endarrere”. Quan vaig entrevistar el conseller de Sanitat , fa poc temps, tampoc li vaig saber fer. Ara em volta al cap per una recent experiència personal.

Fa poc temps vaig escriure una carta a una clínica privada a la qual demanava què podria passar si un malalt no tengués parents que poguessin estar amb ell o ella les 24 hores del dia. No varen contestar i jo encara me deman :¿ Què podria passar?

La EMT i la COPE

Joana | 05 Novembre, 2008 23:49 | meneame.net facebook.com google.com

No estic acostumada a agafar l’autobús a les 9 del dematí, ja que a la feina , fora de Palma hi vaig en cotxe i quan tenc coses a fer a Ciutat, camin i me mir i me torn mirar la terra desgraciada del Parc de les Estacions. Avui dematí, trista per motius familiars, he agafat la línea 3, que va d’Aragó a devers la clínica Rotger. M’esperava un dia llarg , tancada a una habitació amb una malalta estimada i volia pensar en altres coses, mirar la gent, pensar en on devien anar, si es trobaven carregats d’obligacions  avorrides o disposats a passar un bon dia. Hi havia dos tipus de persones: els hermètics que entraven, sortien anaven envant o enrere, s’asseien o aixecaven sense cap gest i els més transparents “dramàtics” o “comediants” que s’ho miraven tot i canviaven l’expressió del rostre. Eren de totes les edats i procedències.

Jo pensava ¿ quantes d’aquestes persones deuen trobar que s’ha de dissoldre el Govern?, ¿ com s’informen?, ¿ que saben de les mesures de Zapatero o Antich contra la crisi?, ¿els importa que Obama hagi guanyat les eleccions a Estats Units?. De coa d’ull he vist que una senyora llegia a un diari gratuït que “suben los plátanos y bajan las manzanas”. I de sobte he recordat que vaig llegir fa temps que encara hi ha un conveni entre la MT i la COPE perquè en els autobusos se sintonitzàs aquesta emissora. Efectivament, parlava Jimenez Los Santos, però el xofer ( simpàtic, que diu bon dia i torna canvi) tenia la ràdio baixeta i crec que ningú escoltava l’emissora. He sentit al locutor que deia “esto nos llevará a la dictadura” o una cosa semblant .

I, a llavors, ja no m’he fet més preguntes sobre les cares de la gent, els seus drames o les seves vides personals. Només  em preguntava :¿com potser que els autobusos de Palma sintonitzin la COPE?, ¿han mantingut un conveni econòmic del PP o ho fan per inèrcia?. Seria més lògic que els convenis fossin amb emissores públiques, o que no n’hi hagués cap: bona música, promoció de grups locals  o només “Les quatre Estacions” de Vivaldi.

Per cert en el Parc de Ses Estacions hi havia una època a la qual posaven aquesta peça de Vivaldi tot el dia per les relacions establertes entre una cosa i altre per algun assessor de gran cultura. Ja no sona ni brollen les fonts. També estaven mal fetes.

Tres anys de l'enderrocament del Pont d'es Tren

Joana | 03 Novembre, 2008 16:41 | meneame.net facebook.com google.com

  Va ser el de 5  de novembre de 2005 quan se va enderrocar el Pont d’es Tren. Ja s’havia duit endavant la desteta del “Parc de Ses Estacions” i Rodrigo de Santos era regidor d’urbanisme. Han passat tres anys i la “reconstrucció” de cartó i pedra que s’ha demostrat inviable. Continua tancat. Els materials i el tràfic de quan el va construir l’arquitecte Gaspar Bennazzar eren uns altres i el nou pont va ser  ja com un element  de  “pastís de noces” o “parc temàtic”. En el projecte original del nou i malaurat Parc de les Estacions, de l’arquitecte Gonzalez havia previst fer un gir de noranta graus i posar-lo en sentit enlloc d’horitzontal, vertical, segons es miri.

El projecte de Gonzalez, quan Catalina Cirer era batllessa, Rodrigo de Santos , regidor d’ Urbanisme i Jaume Matas president de la Comunitat,va suposar la destrucció total, absoluta i molt cara de l’ antic Parc de les Estacions, dissenyat per l’arquitecta Carme Pinós , que no vol fer entrevistes i  s’ha mostrat dolguda per tot aquest desgavell.

Jo també hi estic dolguda, com a ciutadana. Abans de les eleccions municipals i autonòmiques vaig anar a un mitin d’Eberhard Groske a en el qual va dir als veïns de Jacint Verdaguer ( prolongació del Parc de Ses Estacions): “aquí a on ara teniu un carrer hi haurà un parc”. Tot és ara ben igual que quan ell parlava sobre una “tarima” de la plaça Santa Isabel: el mateix carrer.

El Parc de Ses Estacions també és  ara un carrer amb arbres, castellets de fusta -de la mateixa empresa que segons sembla va tenir relacions més que tèrboles amb Rodrigo de Santos- i casetes per a l’aire condicionat del “metro” que va ser una idea de Jaume  Matas posterior a la remodelació del parc.  Tot, un desgavell . No s’ha arreglat res, però crec que l’ Ajuntament vol fer o  ha convocat un concurs per a la “remodelació” del conjunt: Parc de Ses Estacions i Jacint Verdaguer.

La Plataforma del Parc de les Vies és part de la Comissió que haurà de decidir sobre l’adjudicació del suposat projecte.  Jo hi  formava part quan no s’havia registrat com a associació supós que ara ja  amb uns estatuts, una comissió executiva i  unes obligacions d’elegir els càrrecs i fer actes. Vaig partir pel seu excessiu pragmatisme de voler parlar amb Rodrigo de Santos o Cirer abans de plantejar accions jurídiques.

En els darrers temps els fiscals anticorrupció han fet també una important labor de pedagogia democràtica. Arribarem a saber que les decisions polítiques no han de ser per empatia o influències , sinó per normes o acords clars.

També esper que en el Parlament tot continui amb acords clars sobre coses concretes. Crec que Vicenç ja no té cap tipus de recoltzament polític i si la Llei electoral obliga a legislar amb ell, els partits polítics haurien de saber arribar a acords per a evitar que ell, justament ell pugui comandar a aquesta Comunitat.

Comentaris irresponsables sobre l' Alzheimer

Joana | 01 Novembre, 2008 19:13 | meneame.net facebook.com google.com

Sempre m’ha semblat irresponsable que els periodistes ens poguéssim pronunciar o fer comentaris sobre malalties,  tractaments mèdics o esperances de noves investigacions. Això ho han de fer directament els metges i noltros, en tot cas,  podem “traduir” el resultat de les seves investigacions, reclamar una major claredat en el llenguatge mèdic i una atenció adient als malalts, com tothom, però potser amb un major coneixement de les tècniques  i funcionaments dels mitjans de comunicació.

 

 Per això i per motius familiars de coneixement de l’ Alzheimer, ja que ma mare el pateix, em sembla totalment irresponsable i ofensiu pels malalts d’ Alzheimer i el seus familiars l’article de Joan Riera publicat a “Balears” el passat dia 29 titulat : “ O té alzheimer o és un mentider incurable” referit a les declaracions de l’exconseller de Comerç Josep Joan Cardona sobre el cas Scala i les suposades corrupcions i cobrament de comissions . Com a volent fer una gracieta, l’autor, Joan Riera, diu que després d’haver llegit la declaració completa de Cardona “només queden dues conclusions racionals. La primera és que, malgrat només tenir 48 anys, l’exconseller d’Indústria i Comerç de Matas pateix d’alzheimer incurable. La segona és que té pell d’hipopòtam i és capaç de comportar-se com un mentider impulsiu. No sé quin dels dos pronòstics és l’encertat, però la questa declaració ofèn la condició humana”.

 No vull entrar en el mateix joc sobre  “pronòstics” ja que se molt poc sobre malalties  neurològiques o mentals. Però se ben be que la malaltia d’Alzheimer  res te a veure amb comportaments més o menys immorals i  que perdre la memòria no significa oblidar comportaments ètics  ni “ofendre la condició humana”. No sé si s’arribarà a la conclusió de que Cardona va  tenir comportaments delinqüents , però és  ben segur que la malaltia d’ Alzheimer no té com a conseqüència oblits intencionats per a afavorir negocis. Per tant, el paral·lelisme me pareix impresentable i ofensiu. I francament, ara per ara,  no crec que ni els fiscals, ni la familia de Cardona demanin proves sobre l’ alzheimer, que són científiques. Una malaltia no es pot confondre amb un adjectiu, que és el que fa el senyor Riera. I a mí, personalment, no me fa cap gràcia que se pugui arribar a dir que l'alzheimer pugui tenir com a conseqüència justificacions inmorals del propi comportament. 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb