Joana Maria

Esborranys d'avui per demà

L' Alzheimer, Maragall i el nostre Govern

Joana | 23 Octubre, 2007 22:30 | meneame.net facebook.com google.com

     En els darrers dies i arrel de l’anunci fet per Pasqual Maragall sobre el seu Alzheimer he vist molts reportatges i he llegit molts comentaris de la malaltia, la major part amb una gran dosi d’hipocresia i de “fer-ho venir be”. A alguns s’insinua que Maragall ha dit el que ha dit i ha fet el que ha fet  darrerament ( deixar el PSC) , per mor de la seva malaltia, a altres que pateix la malaltia per un bloqueig emocional i psicosomàtic per l’ actitud hostil que va trobar en els seus companys de partit. Se treuen estudis de tot tipus: si la nicotina és perjudicial o ajuda a conservar la memòria , si el deteriorament és més ràpid o lent segons els estudis o hàbits intel·lectuals que es tenguin, si la pèrdua de memòria és paral·lela o no a la de les habilitats cognitives, si suposa sempre un augment de l’ agressivitat, si hi ha sempre tres fases o si, a vegades no és fàcil distingir entre una i altra, quin temps pot durar el malalt...M’hi he interessat  especialment per qüestions familiars ( ma mare, el pateix i el seu deteriorament és evident). No sé si m’he de fer de l’associació de familiars d’aquets malats ni si hi duraria molt si hi entràs. M’aturen unes quantes coses:  

  • Haver de donar per suposat que el malalt i els familiars han de patir molt i t tot el temps.
  • No poder entendre la Llei de Dependència, encara que l’ he llegit de manera ràpida en el meu ordinador ni tampoc que vol fer el Govern Balear si és que vol  fer alguna cosa.
  • Els meus dubtes sobre les associacions privades referides a malalties  que cerquen subvencions no se sap ben be si per elles mateixes o pels malats: ¿investigació?, ¿ fer un nou repartiment d’ajuts al marge del que fa l’ Administració?, ¿ divulgació?.

    I se que a Palma només hi ha 24 places públiques per a malats d’ Alzheimer i  que les residències privades costen devers 2.000 euros al mes. També que fins ara això de l’ ajut a  domicili s’ha entès com una cosa continuada, impossible de demanar per exemple els caps de setmana, per tal que els familiars puguin tenir un temps lliure sense haver de fer contractacions privades que no se sap ben be quina atenció donaran al malalt sense una supervisió dels familiars. 

 Crec que el comportament de Maragall és molt digne i correcte. No me fa pena sino coratge. Ma mare, amb el seu Alzheimer sovint resta absent i tanca els ulls. Si li dic, “no te dormis”, me contesta que no dormia que pensava en “coses”: el seu home, les seves filles, la seva mare .  A llavors record Miquel Bauça quan diu que s’hauria d’inventar alguna cosa  per captar els somnis  i que no estimar el propi cervell produeix una gran follia. La solidaritat amb la tragèdia (un imponderable) sols és una gran hipocresia sino suposa una acció contra aquesta mateixa tragèdia.

    Millor si ajuden a Maragall i tots els altres malalts d’ Alzheimer a cercar solucions efectives i reals, si pot ser, sense plorar aigua groga ni fer veure que el malat sempre delira, fins i tot en els inicis de la malaltia.

EFICACIA DE PaPer

Joana | 19 Octubre, 2007 22:33 | meneame.net facebook.com google.com

 Temps estranys. Gairebé res és ara com ens imaginàvem que seria  si de bell nou l esquerra i el centre  governaven a les Illes. La decisió sobre Son Espases : un ensurt i una decepció  Tots els que s’hi oposaven i ara diuen que les coses han de ser d’una altra manera , per motius econòmics i de temps , ho podrien haver pensat abans . Els polítics han de ser sempre una mica demagogs i retòrics, però és millor, gairebé imprescindible, que estiguin documentats.

 

No se si el bloc hauria d’haver sortit o no del Govern per coherència. Ells diuen que Son Espases no és l’únic tema i, en això si que tenen raó.  A les manifestacions  i programes electorals hi sortien moltes altres coses. : vivendes  socials, façana marítima, Ses Fontanelles, Parc de Ses Estacions, de les Vies, atenció als discapacitats i als vells ( LLei de Dependència) ….En el fons tot era dir que « una altra política és possible”. Esperem

 

 Però ara mateix, el nou Govern gairebé  no ha pogut fer res. Ha hagut d’administrar amb espant la catastròfica a herència del Govern anterior - el metro- empitjorada per les desgràcies del temporal. Me recorden aquelles figures de joguina que tenen una bolla abaix i que, per  moltes empentes que rebin, mai cauen del tot.

 Encara no se si m’agrada com ho fa el Govern actual, però he vist com se desfeia un tòpic molt important, potser el més repetit pels mitjans de comunicació: que el Govern del PP era més eficaç i tècnic i l’ esquerra només dubtava i discutia per no arribar a fer mai res.

Eficàcia de paper era l´única del PP. Mirau aquest metro pensat per a fer-hi passar un “scalectrix” sense gent, un metro que només existia en el cap dels dirigents com una cosa ràpida i espectacular, però sense exigències d’eficàcia a les empreses que el construïren.

 I és que en el fons tot és això. ¿ Qui comanda el Govern o les grans empreses?, ¿qui controla a qui?.

S’hauran de refer les males obres d’aquell govern que presumia d’eficàcia i esper que hi hagi pressupost per a fer-ne de noves, però tant si són poques com moltes s’ hauríen d’adjudicar sempre amb concursos públics i garanties . Mai més inaugurar res sense saber ben cert que funcionarà.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb