Joana Maria

Esborranys d'avui per demà

El desastre del Parc de Ses Estacions (2)

Joana | 28 Març, 2007 17:50 | meneame.net facebook.com google.com

     La plataforma del Parc de Ses Vies, que sempre ha demanat un gran Parc Central per a la Ciutat, ha fet avui una roda de premsa  a la qual ha explicat el seu posicionament respecte al desastre del Parc de Ses Estacions. Pensen, o pensam, que no sols hauria de ser un lloc d’esplai , joc i trobada, sinó també de passeig. Per la seva ubicació i dimensions , segons diuen, no hauria estat necessari tancar-lo- la qual cosa suposa una barrera entre les dues parts de la Ciutat-  amb un vallat lleig, anacrònic i de mala qualitat, com una gàbia.

     També han explicat que les casetes de vidre ( més de 25) són indignants, ja que  a més de no estar previstes en el projecte inicial provoquen renous i molèsties considerables. A més a més l’ actual parc  és molt poc respectuós amb el conjunt d’edificis protegits de l’entorn, ja que els de Ses Estacions de la Plaça d’ Espanya- amb el Terminus- “formen un conjunt que ha quedat totalment alterat per la inserció de dues casetes de les descrites i l’escala d’ accés a l’estació subterrània”. Opinen que  el soterrament de les vies i l’ estació se podrien haver fet sense tantes pèrdues per als ciutadans si l’ estació intermodal s’ hagués col·locat a les afores amb una terminal a la Plaça d’ Espanya, de  menors dimensions i se queixen de la manca d’arbres, l’ il·luminació excessiva i les molèsties per al carrer Marques de Fuensanta.

       El pressupost del nou parc- amb un projecte original sense les casetes- era d’uns 11 milions d’euros, amb ¿l’ alegre inconsciència? d’haver esbucat el parc anterior de l’arquitecte Carmen Pinós, que va tenir un cost per l éstil. Més de 3.000 milions de pessetes tudats per una instal·lació absurda  feta  al marge de les demandes dels arquitectes sobre un projecte unitari per a Ses Estacions i Jacint Verdaguer.

 De la destrucció hi ha fotos a un article anterior. Ara penjo altres dues imatges: com se va presentar el projecte i el que han fet,  molt més que publicitat enganyosa. M’al·lucina és el titol de la cançó de “ Ja t’ho diré” que he triat per a penjar un video en el You Tube.

Publicitat

Realitat (foto facilitada per la Plataforma del Parc de Ses Vies)

El desastre del Parc de Ses Estacions

Joana | 25 Març, 2007 21:18

  

El que va ser un dia el Parc de Ses Estacions és ara el sotil o terrat de les noves Estacions. Dues vegades s’ha destruït amb la justificació de que “no agradava als ciutadans”. No sé a quins. Tots hem pagat milions d’euros, per a fer un lloc cada vegada més hostil i tancat.  Avui dematí hi he anat i l’horabaixa he recuperat fotos antigues. Les col·loco en tres seqüències: 2004 ( quan encara no ens ho veiem venir), 2005 ( quan el desfeien) i 2007 ( el que han fet).

 Any  2004  

 

 Any 2005

   

 

 Any 2007

  

¿ Com així no l’ inauguren?, ¿ que més hi han de fer?. L’han tancat per mor de la Seguretat Ciutadana. ¿ De quins lladres ens volen salvar?. Ara és sols un lloc de pas -i lleig- que suporta l'aire acondicionat del metro .¿No hi ha altre alternativa?.  Però si encara potser pitjor - i ho potser si obrin carrers transversals-que ho deixin com està i li diguin "instalació"

JOVES SENSE ESPAI, HABITATGES DIGNES

Joana | 21 Març, 2007 23:55 | meneame.net facebook.com google.com

    Les júlies, julietes, romeus i julions  del  poema de Goytisolo ( “la vida es triste, pero a pesar de los pesares , tendrás amigos, tendrás amor”). tenen ara devers vint anys o més  i són mileurers que saben  poc de l’ època de Franco. Quan se volen independitzar  no tenen se possibilitats de comprar o llogar un pis i sovint treballen amb contractes precaris que fan que siguin més importants els criteris d’estalvi per l’empresa i submissió al “kefe” que la seva vàlua professional.

   Dissabte que ve, a les cinc de l’horabaixa  hi haurà una manifestació a la Plaça Major pel tema de la vivenda  que, segurament tendrá menys ressò en els mitjans de comunicació que la de dissabte passat.?..Diuen que per a ells

l’ habitatge no és un dret, sinó que sembla un luxe i expliquen , a que “A la ciutat de Palma, per exemple, hi ha un total de 35.080 habitatges buits, el preu del metre quadrat de les quals arriba fins als 2.127 euros. Les immobiliàries en fan el seu particular agost. Les persones joves, amb salaris de 1.000 euros, ens veiem endeutades de per vida. (…) D’ aquesta situació . les úniques s beneficiades en són les banques, les immobiliàries i les especuladores”.

 

   ¿Una anècdota?. No. En els programes electorals es parla del tema, però, ¿amb quina prioritat?, ¿quines xifres?, ¿ quins terminis?. Pel que he llegit se que Munar no ho acaba de veure clar i li agraden més els “xaletets” .El PP en parla poc  i l’ esquerra en fa referència, però sense molt èmfasi . Es un tema difícil i la paraula construir sembla maleïda de bon principi a aquesta Illa tan malmenada pel caos urbanístic. ¿No se pot trobar sòl a les ciutats?. ¿ Quan els terrenys es qualifiquen de interès social” ho han de ser com a de zones verdes o equipaments per a les urbanitzacions de més o  menys  de luxe. ¿Què s’ha de garantir, que els constructors guanyin molt o que els joves puguin viure dignament?.

     I a l’hora de fer un disseny de les ciutats, tot això: un urbanisme tancat o obert es nota molt.  Ara mateix Palma és una ciutat “arreplegada” . Els que som partidaris d’una façana oberta per a la Ciutat  sabem que això  no significa esbucar  l’edifici de GESA per a deixar el solar en mans d’uns urbanitzadors, que hi ha una gran maniobra especulativa entorn el port de Palma. I també que les voreres o les faroles de devora el Pont del Tren són infinitament menys importants que la destrucció del Parc de les Estacions , el seu tancament i la seva reconversió amb un “ Retiro” asfaltat. Ja no me deman ¿qui comanda a Ciutat?, sinó qui deixa comandar als que comanden amb tanta impunitat.  Es tracta d’escollir partits que no deixin comandar els constructors. 

Una manifestació històrica i cívica

Joana | 17 Març, 2007 22:58 | meneame.net facebook.com google.com

 

 La manifestació d’avui ha estat molt important pel número de manifestants ( les xifres ballen entre els 60.000 que  diuen els convocants i els 30.000 de la Policia Local) i sobre tot pel que el PP qualifica des de fa anys de “batiburrillo”,amb la intenció de  despreciar la diversitat i la pròpia capacitat (de col·lectius i de persones) per a considerar un tema concret  més important que altres, en aquest cas frenar l’especulació urbanística.

 

   Jo, personalment soc molt partidària del “batiburrillo” de les opinions  i molt poc del pensament únic i el lideratge inqüestionable. He vist de tot a la manifestació d’avui: plataformes i col·lectius que s’han format per a defensar un tema concret con els de La Real, el Parc de les Vies, la façana marítima, les antenes de telefonia mòbil o de les polítiques  urbanístiques de pobles com Felanitx, Bunyola, Soller o Calvià; altres que se definien com a directament emprenyats per tot en conjunt  , mags, tamborers, xeremiers i també polítics d’ esquerra: els candidats del PSOE a les properes eleccions i els del Bloc ,cada qual amb les seves banderoles i discretament allunyats de les primeres files.

 

   Es veia molt clar que molts col·lectius havien fet les seves pròpies pancartes o banderoles amb mitjans precaris. “ Prou destrucció. Salvem Mallorca” és un slogan molt ample , però també molt significatiu. Assustava una mica la pancarta dels joves del GOB que deia “aquets partits són una merda” i era més optimista la des escoltes : “defensam la natura i protegim la vida”. Però la presència dels joves era evident, com ho era la de gent gran de barris o pobles que veuen destruir el seu entorn.

 

  Jaume Matas troba que tot això forma part de la litúrgia. Segurament, si se vol parlar en termes més o menys religiosos. I és cert que en el fons tot és resumeix en una sola cosa: escollir els propis governants. UM diu que  està d’ acord amb “ el missatge”, però no en manifestar-se. El problema és fer-ho a l’ enervés : creure sols en les manifestacions i no en la importància de votar unes opcions o altres. ¿ Tots els polítics són iguals?. No. N'hi han que ens volen fer iguals i no igualitaris, que és molt diferent.

 

 (Segueix)

Triar el periodista i el missatge

Joana | 14 Març, 2007 17:45 | meneame.net facebook.com google.com

     Maria Antònia Munar diu que s’hauria d’escollir un periodista que no treballi a cap mitjà de comunicació per a moderar el debat sobre les properes eleccions autonòmiques. Totalment d’acord. Crec que no deu voler dir que podria ser  un que treballi a un gabinet de premsa, a la publicitat o que tengui una empresa privada.  Es deu voler referir a un jove, en atur. I jo hi estic d’acord.  S’hauria de cercar un jove llicenciat en Periodisme- fins i tot per Madre Alberta- que no tengui feina ni tan sols en aquest confús mon de les empreses que venen programes a les emissores públiques. No és tan difícil: al cap i a la fi , els temes centrals i els temps de les intervencions se poden acordar abans i s’ha de parlar de futur, per exemple la vivenda.  Però el que no se pot permetre és que l’ exclusió sigui justament exercir de periodista i no  per desenvolupar professions transversals, tangencials o confuses. Ja sabem que alguns partits prefereixen el propagandista al periodista. Però   aquest no  potser ser el criteri per a escollir el moderador.

    I si no troben un jove recentment llicenciat, poden cercar  algú  que treballi fora de Mallorca, o fins i tot d’ Espanya  o, un jubilat, però de l’ exercici periodístic, no de la propaganda.

 

     

EL SPIB DENÚNCIA LA PERVERSIÓ DELS MITJANS PÚBLICS AUTONÒMICS I INSULARS

Joana | 12 Març, 2007 15:48 | meneame.net facebook.com google.com



 
 

Darrer comunicat del  Sindicat de Periodistes. Es refereix als que, amb interessos polítics o econòmics, sobtadament s’han fet periodistes i la utilització de càmeres ocultes, com en el cas de La Real

El
 Sindicat de Periodistes dels Balears (SPIB) trasllada a l’opinió pública l’alarma i preocupació de la professió davant la deriva que s’observa en els mitjans de comunicació públics de les illes, IB3 i Mallorca TV, en diferent grau, i a poques setmanes de la cita amb les urnes.

El
SPIB rebutja qualsevol tipus de censura i manipulació, alhora que reprova les pràctiques d’aparença periodística que vulneren els principis deontològics i ètics que han de regir en qualsevol mitjà de comunicació i, en major mesura, en un mitjà públic sufragat amb els impostos dels ciutadans.

Aquesta alarma s’ha disparat en les últimes setmanes per diverses raons: la utilització perversa de càmeres ocultes que presenten igual que a delinqüents a ciutadans crítics amb el poder, tracta de desigual manera a les institucions en funció del seu color polític i selecciona els  testimonis de carrer per a convertir-los en un continu “
spot” governamental. Un mitjà públic no pot deixar els seus espais informatius en mans de persones que militen en la propaganda partidista, tenen interessos publicitaris i càrrecs de confiança política, el que constitueix un evident cas de intrusisme professional.

El
SPIB recorda que la càmera oculta és un recurs excepcional en circumstàncies extraordinàries -tràfic d’armes, de persones, de drogues, corrupció, etc.- on perilla la integritat del periodista i les seves fonts, així com l’obtenció de la informació. Al  Sindicat de Periodistes Balears li preocupa la percepció de realitats deformades per part del telespectador i la desconfiança que pot generar sobre el mitjà i el conjunt de la professió periodística.. No tot val. La desinformació erosiona la democràcia.


La preocupació professional i ciutadana davant aquesta deriva evidència el fracàs d’un model de gestió externalitzat d’aquests mitjans audiovisuals, sense criteris periodístics i en un direccionament que provoca descrèdit i desconfiança de l’opinió pública davant unes ràdios i televisions que haurien de ser referent de pluralitat, neutralitat política i independència.
  

CERCAU L'EMPRESA

Joana | 10 Març, 2007 20:37 | meneame.net facebook.com google.com

  

 

He sentit un petit calfred quan he escoltat  que a la radio algú deia que a la manifestació per a la salvació del que queda del territori “serem més “ que els que se varen reunir per a protestar en contra de que l’ etarra  de Juana tengui la seva presó rebaixada en un any i la pugui passar a ca-seva. No se poden contraposar  els conceptes. El públic de la manifestació del PP deia coses que poc tenien a veure amb l’excarcelació. ¿ Què passaria si Zapatero els hi fes cas?: que de Juana hauria de tornar al seu llit a la presó, al qual moriria o hi podria arribar a estar fins tres anys, però ja havia complit condemna pels delictes de sang.

  Jo, tenc poca paciència per a escoltar segons quines coses i faig molt zàping, però també vaig escoltar Mabel Cabrer quan a IB3 repetia “nosotros los buenos y ellos los malos”. Fan un trist favor a la democràcia els que volen  recollir aquest argument del PP per a donar-li la volta. No podem dir: “els bons som noltros” .

  Crec que s’han de poder, voler reconèixer mèrits dels partits que no se pensen votar.  No hi ha una societat de bons i dolents. Hi ha uns doblers públics i  diverses maneres de distribuir-los. Això són els programes de Govern que poden fer un partit sol o uns quants  junts que pactin  i.  Me fa molta por l'intent d’ establir una unica manera d'opinar per als ciutadans amb argumentacions del tipus:  “noltros hem fet be això ( per exemple una residència) a llavors som els bons i tots els altres, són dolents i volen treure els criminals al carrer”. M’ emprenya el territori destruït, però no sé si encara m`’emprenya més que vulguin destruir la nostra capacitat de pensar. 

Periodisme tranquil i la manipulació de IB3

Joana | 01 Març, 2007 22:26

            

No me pensava mai que en el programa de Gemma Nierga a la SER , d’avui horabaixa hi hagués un públic tan participatiu al qual he sentit rebutjar comentaris de Jaume Matas  sobre  Andratx d’urbanisme de Balears i la seva especulació  i  sobre política nacional. La presentadora que havia començat el programa amb les meravelles de la nostra llum ha hagut de demanar que deixassin parlar a Matas, qui, quan opinava sobre política urbanística,  ha  arribat a dir que “se que no juego con el público a favor”.

Ha intervengut Miquel Barceló des de París per a parlar de la capella del Santíssim i el miracle dels pans i els peixos. La professora  Mercé Gambús s’ha fet una mica pesada quan ha volgut explicar com ella va intervenir per a aconseguir la intervenció. Al darrera hi havia Biel Mesquida,  molt discret al principi i sobre el qual Barceló ha dit que era gairebé el seu representant a les negociacions. Provocador com sempre ( i que duri) Mesquida ha fet saber que ell és posiciona a favor d’un pacte d’esquerres per a acabar amb l’especulació que ens aufega i Barceló li ha donat la raó quan ha parlat contra la destrucció del paisatge. A llavors Gambús  ha dit més o menys que les opinions de Barceló eren reconegudes per esser un artista internacional mentre que no ho són tant les de Mesquida per ser “un escriptor proscrit” Un doi: publica molt a diaris i llibres i té reconeixements i medalles.

Maties Valles i Andreu Manresa han fet el posible per a projectar la mirada real i quotidiana a les Illes. Són hàbils, viuen a Mallorca i han aconseguit parlar del cas Andratx i les seves repercussions: per exemple les implicacions del Govern Balear. Nierga ha canviat una mica el to quan ha vist que aquestes illes no són tan paradís en la qual cosa semblaven estar d’acord  Mesquida, Barceló, Vallés i Manresa

 Finalment ha  estat un programa viu.No com aquell tan esmorteït que vaig veure ahir vespre a IB3 sobre “ La Real”. Quan me vaig  situar davant la pantalla ja s’ havia iniciat,  però segons  he llegit avui en el diari  Balears  volia ser de investigació, encara que jo el vaig entendre més com a d’infiltració  ja que feien les gravacions sense presentar-se com a periodistes, una càmara oculta, com si els ciutadans de “La Real” s’ haguessin d’amagar i no poguessin parlar del seu barri tranquil·lament. ¿ De qui s’ havien d’amagar: del PP o de la Plataforma? . ¿ Qui fa por?

 Varen treure dos o tres  veïnats amb la cara difuminada que “denunciaven” que els membres de la plataforma són d’ Esquerra Unida, Esquerra Republicana o el PSM, i per això protesten. El narrador també  va dir que havien intentat cercar una manifestació a favor de la preservació de La Real i no l’ havien trobat. Per a crear divisió o contraposició amb la suposada politització  varen explicar que el GOB “ tiene otros intereses” i posaren unes declaracions d’un dels seus membres que parlava d’interessos  clarament socials o ecològics. A més a més  explicaren que  ells saben  que la Plataforma se romprà aviat per discrepàncies internes .Volien demostrar que la construcció del segon Son Dureta a la Real beneficiaria la sanitat de les Illes que i els que s’hi oposen no volen  el be de la població, sols volen fer fora el PP. A l’inici s’havia deixat caure que els monjos de “la Real “  ( que no són d'una esglessia com toca) i els veïns de la plataforma  intenten  fer negoci.

 Jo ara proposaria  un veritable reportatge d’ investigació: ¿ quins interessos especulatius tenen els monjos de la Real i els veïns de la Plataforma en el solar en el qual se vol construir el segon Son Dureta?, ¿quins l’empresa constructora?, ¿quins  hi ha a l' Ajuntament ? .

Però una investigació d’aquest tipus hauria de ser realitzada per un equip professional  que pogués aconseguir que el veïnats parlessin a cara descoberta  i a més sapessin trobar els manifestants que jo se  que existeixen. No hem de confondre periodisme d’investigació amb penoses tècniques  de fantasmes . I voldria dedicar aquest article a l’amiga d’una neboda meva que va haver de tastar l’agre sabor de la productora de “El Mundo” que treballa per a IB3. Que mantengui el cap clari la seva independència

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb