Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

Aznar i noltros, les bruixes

Joana | 27 Setembre, 2006 20:42 | meneame.net facebook.com google.com

  Aznar va fer unes declaracions impresentables sobre el mon islàmic. ¿Vol enfrontar religions?.

    "Es muy interesante ver que mucha gente en el mundo islámico reclama que el Papa pida perdón, pero no oigo a ningún musulmán que me pida perdón por conquistar España y estar allí ocho siglos" va dir fa pocs dies i crec que de veritat s’ha cregut el seu paper de Cid Campeador, personatge del qual se va disfressar fa temps.

                 

 

    ¿A quin segle vivim?: XXI. ¿ Quan varen acabar els vuit segles dels que parla?: XVI.

¿Quines coses importants han passat des de llavors a l’’àmbit de la convivència?: abolició de l’ esclavitud, separació de poders, democràcia , laïcisme, drets humans... 

    Se poques coses de la religió musulmana i gairebé vull oblidar les que sabia de la catòlica, però me decalar bruixa i podria exigir disculpes a Aznar en nom de totes les bruixes cremades per l’ Inquisició que eren dones que tenien una vida poc convencional i no necessariament per adulteris o comportaments sexuals, també per un cert coneixement de remeis i herbes que no convenien als xamans-metges oficials.

                    A un teatre d’ Alemanya s’ ha retirat una obra de Mozart pe a evitar reaccions terroristes ja que al final es talla el cap de Jesucrist, Mahoma i Buda. Gràcies a la coherència humana moltes persones han protestat. 

    Són durs els temps actuals en els que han ressuscitat els fanatismes religiosos i socials de l’ època del Cid-Aznar. Per un tema de seguretat podem viatjar sense cosmètics, però no ens poden fer circular sense pensament ni llibertat de crítica, caricatura o interpretació Si jo ara mateix dic que Torquemada era un assassí, que va cometre crimens molt greus  contra la humanitat que me demandin en els tribunals  el seus hereus. ¿ Ho podria fer Aznar?. Malgrat tot “ si muove” i no  propós que Aznar demani perdó a tots els heterodoxes de la Història Universal,  però  els demòcrates tampoc no  hauríem de deixar passar que un ex president del Govern digui coses com aquesta.

 (Segueix)

Matas Valls retrocedeix

Joana | 25 Setembre, 2006 21:31 | meneame.net facebook.com google.com

   

“Una crítica puede estar equivocada, una alabanza lo está”, és una de les frases del llibre de Matías Vallés  Un Paso atrás ( Reflexiones Dominicales) que ha publicat fa poc una editorial modesta que es diu Hiperdimensional. No se pot dir que és al carrer. És a les llibreries o a les cases dels lectors que volen rellegir o recordar les frases, gens lapidaries,  de Vallés en el DM. Jo ara vull fer justament una crítica equivocada i record la frase de Bergamín “Si me hubieran hecho objeto, seria objetivo, pero me hicieron sujeto”.

¿ Per quins motius Bergamín?. Podria dir que Vallés  té l’alçada de Bergamín a les seves frases dominicals, però no ho dic, encara que quan he llegit  les frases de Vallés: “Era tan impuntual que llegó tarde al fin del mundo” o “Los relojes se han adueñado del tiempo que ya no existe fuera de ellos” he recordat aquella de Bergamin que  més o menys deia “ Eres tan discutidora que hasta al reloj le discutes la hora”.

Vallés tampoc és com Groucho Marx. Sols una persona  molt subjectiva pot  relacionar les frases de Vallés “No tenia principios, lo cual no le impedía incumplirlos” o “ Si no puedes cambiar el mundo cambia tu punto de vista” amb aquella de Groucho que deia “ Estos son mis principios y si no les gustan, tengo otros”.

¿ Què deu voler dir el titol : Un paso atrás. . Escriu que “Caminando hacia atrás también se llega al futuro”, però aixó tampoc se pot prendre en el sentit literal. Mal lector el  qui hi cerqui doctrines o orientacions. I seria molt paradoxal la discussió sobre si Matías a aquest llibre escriu com a periodista o com a persona, la qual cosa l’acostaria al Papa .Tampoc s’han de cercar teories polítiques. Potser algunes observacions com aquella que diu que creia que perfeccionar la democràcia consistia en poder elegir el seus votants.

¿I si algú ara fes una tesis sobre Matías?. Més doiudes n’he vist. L’autor de l’estudi  no hauria d’oblidar establir algunes relacions amb la revista Brisas. No la d’ara: la de Llorenç Villalonga a la II República. La frase “Era artificial, pero con naturalidad”, sembla  dels germans Villalonga, especialistes com eren en observar les maneres d’acubar-se de les senyorets de l’ època.

Crec que, en el fons, Matías Vallés té un problema de memòria. Algú, ara no sé qui, va escriure que gairebé tot està dit, però com que la gent no escolta, convé dir-ho una altra vegada. I Gomez  de la Serna comentava  que un conegut seu tenia tan mala memòria que se va oblidar de que tenia mala memòria i a llavors es va recordar de tot. Matias tampoc té res a veure amb Borges i la seva “Història universal de la infamia”.

 Finalment èns  que  he aconseguit no fer cap lloança, la qual cosa pot agradar més als seus amics que als seus enemics. Al cap i a la fi  ell sols ha fet el mateix que Serrat en el seu disc "Tarrés" ( "si no fos per tu", que és ell mateix) però amb una mirada més ampla i pessismista. Escriu : Especulativa : "Me molesta que incluso el espejo tenga una mirada tan injusta de mi"

 (Segueix)

Ha mort Xisco Quetglas

Joana | 22 Setembre, 2006 18:10 | meneame.net facebook.com google.com

Seria una gran injustícia que se recordes a Francesc Quetglas- mort avui als 58 anys- per haver estat víctima del cas Bitel, que tanta repercussió mediática ha tengut i continuarà tenint.

 Sense currículums ni arxius  a ma,e l record sobre tot com un home honest que va voler canviar el caòtic urbanisme de Mallorca quan fou conseller del CIM, entre 1995 i 1999. El desprestigi dels que l’espiaren en certa manera l’honora. Sabien que no intentaria fer un urbanisme a mida dels especuladors i també que no passaria informació privilegiada a ningú, ni se voldria enriquir.

Si algú que no coneix la política balear demana ¿que va fer el Pacte de Progrés? , la primera cosa que me ve al cap ésel tren: Xisco Quetglas. Després se pot continuar parlant. Ell, a una conversa d’aquest tipus hi hauria posat ordre, coherència i cor. També humor. Era un home que sabia riure i que mai transmetia derrotisme ni pessimisme. Ho era  des de jove, quan - de veritat- va lluitar contra el franquisme.

 A la darrera etapa, a vegades el trobava els dissabtes dematí a la plaça de  l’Olivar . Ben conscient de la seva malaltia, trescava per les peixateries amb ganes de disfrutar de petits plaers. Un dia  que el vaig veure despistat me va explicar que preparava un llibre sobre el preu del sol, la vivenda i les hipoteques: pensava en solucions per a la terrible especulació d’aquesta Illa. Crec que els seus amics s’haurien d’encarregar de la publicació d’aquesta obra, si ell volia que se publicàs. No s’hauria de perdre a un calaix o un ordenador vell.

  (Segueix)

BARCEL A LA SEU: EL MIRACLE INACABAT

Joana | 18 Setembre, 2006 11:47 | meneame.net facebook.com google.com

                   

 

      

       

  Penjo fotos de la capella dels pans i els peixos, l’ obra de Miquel Barceló a la capella de Sant Pere de la seu  Seu: la natura aterrada que no desapereix, la mirada del pop i del peix, el retorn als fons submarins d’una  Catedral feta urbana...   S’han aturat les obres i l’advocat Rafael Perera ha estat anomenat representant de l’ Església a la fundació Art a la Seu pel bisbe Jesús Murgui, en substitució del canonge Pere Llabrés,  que va morir aquest aquest estiu,

No vull creuere  que això suposarà un altre enderrariment, però , ¿què fan les institucions?  ¿se repetirà la història de Gaudí a la Seu?.

                

                 

                  

                         

                    

                     

                         

     I val més que el Papa ho vengui a visitar quan ja estigui acabat del tot

 (Segueix)

PEPE RUBIANES, LORCA, LEO BASSI I MUNCH

Joana | 09 Setembre, 2006 00:24 | meneame.net facebook.com google.com

Quan avui al mat he sentit les declaracions de Pepe Rubianes sobre la retirada de la seva obra Lorca eran todos a Madrid el primer que he pensat s la vull veure. Desprs he recordat els motius: quan hi havia el debat sobre l Estatut de Catalunya li varen fer una entrevista a TV3 i quan li varen preguntar sobre la campanya espanyolista, va muntar una bufonada escatolgica : que se metan Espaa por el culo y les reviente o una cosa semblant. Va ser precipitat i desproporcionat i tant ell com el presentador del programa Albert Omhan demanat disculpes. Se va passar.

Aix justifica que Gallardn la cara suposadament civilitzada del PP hagi decidit que Rubianes no pot fer cap representaci en el seu territori urb? . Ha retirat lobra molt pressionat i amb un raonament clar: que no vol provocar la dimissi de Mario Gas, director del teatre Espaol de Madrido la regidora, Alicia Moreno, filla de Nuria Espert Si ellos me hubieran dicho que siguiera con la obra, yo no la hubiera retirado". Tots recordam una cosa semblant: quanel Bisbat de Mallorcava negar els seus locals del Teatre del Mar a Leo Bassi, per una obra que feina befa de la religi catlica, il'Ajuntament de Palma es va tancar en banda i fou el Teatre de Lloseta qui obr l'espai.

Per tant: si alg te mala conducta o fa declaracions contraries a la ideologia oficial del PP, se censuren les seves obres. I s la mateixa gent que va organitzar una contramanifestaci a Son Servera , tericament a favor de la llibertat d expressi i amb largument de que la manifestaci contra la piscina illegal de Pedro J en realitat suposava una persecuci a la llibertat d expressi de El Mundo.

Per tot aquest desgavell pentura te remei. La directora de IB3 ho s dna entitat que agrupa totes les televisions autonmiques: no podrien proposar a Rubianes fer una gravaci de l obra i desprs transmetre-la a totes?. Perventura, fins i tot ens sortiria menys car que alg dels programes amb comentaristes de la mala bilis . I, a ms a ms, les autonmiques recuperarien la gravaci dobres de teatre que no se per quins motius no fan ja que solen ser millors que les telenoveles.

I aprofit per a recomenar a tothom que vai a veure l exposici de Munch a la fundaci La Caixa. No hi ha El grito, per s igual. Se veuen els mateixos sentiments. Els nazis consideraven que la seva obra era arte degenerado. Quan la cotitzaci de l artista ha pujat molt i molt parlen d art reconegut i robat. Alguns sempre volen tapar tots els crits o expressions dels que no pensen com ells.

Nota: Disculpes a Rock and Press. Tamb hauria pogut parlar d ells.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb