Joana Maria

LA REVOLUCIO D’OCTUBRE I EL PP: ¿QUE VOLEN DIR?

Joana | 20 Juliol, 2006 23:36

Els partits d’ Esquerra condemnen el cop d’ Estat militar del 36 i UM els hi dona suport. El PP diu que ò que vol que també es condemnin les vagues que donaren lloc a la revolució d’ octubre de 1934. ¿ Que volen dir?. Són fets i situacions molt distints: El polític socialista mallorquí afusellat pels feisxistes Alexandre Jaume narra els aconteixements en n el seu magnífic llibre “La insurrección de octubre Cataluña, Asturias, Baleares”, editat per primera vegada a 1935.

Jaume es refereix textualment a “los atropellos injusticias y arbitrariedades que precedieron a la revolución como causas generadoras inmediatas de la misma y la gravísima responsabilidad en que han incurrido quienes para reprimirla han procedido prescindiendo, sin escrúpulos de toda norma jurídica y apelando a procedimientos condenados por el derecho de gentes y por los más elementales postulados de civilización”. Explica que el moviment revolucionari va tenir poca incidència a les Balears: “La Revolución –diu- vivió sólo en la espantada imaginación de las autoridades que perdieron desde el primer momento la serenidad y el tacto necesarios para el desempeño de las funciones a ellas encomendadas”. La realitat és que se varen destituir la major part dels Ajuntaments i nombroses persones varen ser empresonades. Jaume considerava que totes aquestes suspensions eren una clara infracció, un acte il·legal i arbitrari i qualificà com esquirols els que formaven part de la Comissió gestora de Palma. A la ciutat se varen empresonar 40 comunistes alguns membres d’altres partits. En els pobles la repressió se dirigí també a socialistes i republicans. En conjunt hi va haver més de cent empresonats que no havien fer res ni a Asturies ni a Catalunya. Tenien una ideologia contracia a la CEDA, en el Govern.

Entre les persones empresonades es trobava Pere Oliver i batle republicà de Felanitx i apotecari, que escrivi a la presó: “la población carcelaria es numerosa: rebasa en mucho los cien reclusos. (...). En el ágora socialista en que suelen alternar los izquierdistas, se reanuda el diálogo en torno a las bellas doctrinas y los insignes maestros. Los ilustres perseguidos: Largo Caballero, Azaña, González Peña y otros más suman las máximas simpatías de los tertulianos. La doctrina marxista se compagina perfectamente con la democracia liberal en el crisol de esta cárcel provinciana”.

Jo sols me deman : ¿que vol condemnar el PP de la revolució d’ octubre?, ¿el dret a la vaga?, ¿ els fets d’ Asturies i Catalunya?. En concret a les Balears, ¿de què parlen?. Se miri com se miri no hi ha justificació. Els “revolucionaris” d’ octubre no varen destituir cap institució. Varen ser ells els destituïts després de la repressió encapçalada per Franco com a assaig general del cruel cop d’ Estat i repressió posterior. Pens que la proposta alternativa que vol presentar el PP en el Parament és una trampa i una immoralitat. La revolució d’ octubre no era un cop d’ Estat i no hi ha compaació possible

El llibre d’ Alexandre Jaume “La insurrección de Octubre se va publicar a Res Publica Edicions a 1997. També recoman la lectura de l’article publicat avui en el DM i signat per José Jaume, així com el de Jordi Bayona, que trobareu en el seu bloc. Ambdós es refereixen a la figura d’ Alexandre Jaume.

Ha mort Jeanne Marqués, sense perdre la mirada digna de la II República

Joana | 14 Juliol, 2006 00:40

Jeanne Marqués ha mort i els diaris encara no s’han fer ressó.ningú n’ha parlat avui ni ahir ni despusahir ni la setmana passada . Jo ho vaig saber per casualitat i no ho podia creure.

Ara la record pel que vaig parlar amb ella i pel que he sabut de la seva família i les seves circumstàncies. Va néixer a 1914. El seu pare era un empresari de Sóller que va ser batlle d’ Esquerra Republicana . La seva mare era germana de Maria Mayol escriptora, feminista i política del mateix partit. No eren revolucionaris. Eren gent moderada amb un cert poder econòmic . Ella, a la a la República, era una atractiva senyoreta ben educada que llegia llibres i escoltava raonaments intel·lectuals.

Els detingueren en el setembre del 36: pare , mare i sis germans. Mataren el pare, Bernat, acusat de no se sap ben be que: d’ ésser republicà i demòcrata. Jeanne va conviure a la presó amb Aurora Picornell, Matilde Landa i moltes altres dones innocents, de diferent extracció social i a les quals sempre va recordar amb molt respecte.

L’ alliberaren a 1940.se va casar amb el metge Mora, se va exiliar a Mèxic amb els seus tres fills, va retornar, se va divorciar, se va fer empresària. i va conservar sempre una mirada lluminosa i molt digna. Se va sentir orgullosa del record que dedicaren al seu pare en el bosc de la memòria d’ Illetes.

La seva discreta dignitat mai no va tenir res de claudicació. ¿Cap institució li dedicarà un homenatge públic? Era una dona ferma i valenta que simbolitzava tota una generació de joves que defensaven cultura, llibertat i dignitat de la dona.

¿ Qui hi està en contra?. ¿ Fins quan aquest silenci sord?

Alguns batlles de la II República a Mallorca

Joana | 08 Juliol, 2006 23:49

Hi ha fets i persones que no perden actualitat, que formen part de la nostra història digui el que digui la dreta que encara nega la legitimitat de la II República. Vull deixar constància d’algunes biografies de batlles de Mallorca, quan comença l’estiu de l’any en el es commemoren els 75 anys de la República i els 70 de la guerra provocada pel cop d’Estat dels militars sublevats. Pos fotos d’alguns: que no se perdi la seva mirada.

Emili Darder, darrer batlle de Palma per Esquerra Republicana. Metge.

Educació, Sanitat i Cultura foren les seves principals preocupacions.

Afusellat pel colpistes el mes de febrer de 1937.

Antoni Amer batlle republicà de Manacor, Fomentà la construcció de noves escoles el sanejament de l’economia municipal. Va combatre l’atur Detingut empresonat i assassinat el setembre del 36.

Climent. Garau batlle de Porreres en el 36 per ’Esquerra Republicana. Havia prohibit les processons de Setmana Santa i projectà una nova escola laica. Assassinat a1936, amb el seu germà Joan, regidor.

Joan Mas batlle republicà de Montuïri des de les eleccions de 1931 .Impulsà els serveis educatius i culturals Creà la Biblioteca Popular .Assassinat, sense judici a 1936.

Antoni Mateu batlle d’Inca per la coalició republicano socialista entre 1932 i 33. Fundador d’Esquerra Republicana Balear. Partidari de l’escola laica. Sotmès a Consell de Guerra i afusellat .

Pere Oliver batlle republicà de Felanitx; a 1931. Destituït i empresonat arrel de la Revolució d’Octubre de 1934 i rehabilitat el 1936. Impulsà els serveis públics, creà el mercat i escoles. Escriptor. Apotecari. El 1936, fugí a Ciutadella, i després s’exilià a les Filipines.

Josep Piza batlle socialista, de Consell als darrers quatre darrers mesos de la República. Procurà feina als obrers aturats i tancà el col·legi religiós per l’orde ministerial general. Executat després d’un Consell de Guerra a l’octubre de 1938. acusat d’incitar als obrers a la vaga.

Josep Serra darrer batlle republicà de Sóller. Apotecari Participà a la creació de l’ Associació per a la cultura de Mallorca i d’Esquerra Republicana. Regidor entre 1931 i 1933. i batlle a partir del maig de 1936 . Preocupat especialment per la Sanitat. Detingut el setembre de 1936 ,empresonat condemnat a mort. La pena li fou commutada. L’alliberaren a 1943 .

Pere Vallespir. Batlle republicà de Costitx des de les eleccions del febrer de 1936. Assassinat al cementiri de Manacor.

Joan Alemany darrer batlle de Búger. Ebenista, El 1931 va ésser elegit batlle i diputat provincial. Detingut arrel dels fets del 34, Realitzà millores a l’ educació i les infrastructures. El 1936 tornà ser batlle amb les esquerres i. Detingut i mort sense judici a prop del cementiri de Santa Maria.

Pere Canaves Batlle de Pollença per Esquerra Republicana des del febrer de 1936, sotmès, encausat amb més de 140 persones de Pollença, entre militars i paisans per la seva oposició a la sublevació . Afusellat en el cementiri de Palma el 27 de gener de 1938

Tomàs Seguí batlle socialista d’ Esporles a 1931 i 1936 Va promoure la construcció d’una nova escola i el proveïment d’aigua. Suspès del seu càrrec arran dels fets d’octubre de 1934 i tancat a la presó una setmana En 1936 va recuperar la seva condició de regidor. Assassinat e febrer de 1937 sense judici.

CIUTADANS AL CARRER PER A EXIGIR EL PARC CENTRAL DE PALMA

Joana | 01 Juliol, 2006 01:16

Molts ciutadans de Palma han sortit al carrer per a demanar-reivindicar un veritable Parc de les Vies. Eren –o érem- persones de diferents edats, professions i segurament, tendències polítiques. No he vist cap càrrec del PP, però si alguns antics votants que es senten decebuts quan recorden que a les anteriors eleccions Catalina Cirer va prometre un gran parc central per a la Ciutat.

En el carrer de Sant Miquel una coneguda m’ha estirat del braç i m’ha mig renyat per no haver-la avisat. Deia que que havia topat la manifestació de casualitat , però “ jo vaig firmar un paper”. ¿ Quanta gent hi havia a la manifestació?. Més dels 1.000 que deia la Policia Municipal i menys dels 5.000 que deien els organitzadors. La manifestació ha estat la més nombrosa que s’ha fet mai per un tema ciutadà a Palma. I això és important. Però per a comptar les persones que s’oposen a la construcció d’una carretera quan s’hagin soterrat les vies del tren cal recorre al recull de més de 15.000 signatures amb nom i llinatge.

Hem vist la destrucció del Parc de les Estacions i del Pont del Tren i hem escoltat moltes mentides. S’han tudat molts dobles. S’han decebut moltes il·lusions El mateix Ajuntament del PP ha reconegut els seus despropòsits de fer i desfer sense cap lògica.

I ara ja és el moment de dir “prou” a moltes coses: una Ciutat deshumanitzada i dirigida cap el centre sense llocs per passejar . Palma no pot ser una “fatxada” marítima , un centre per a residents rics i la resta un desgavell . ¿ A on se perd la Ciutat?, ¿ a on deixa de ser un lloc humà?. Resulta ,senyors dirigents i aviat candidats del PP que “els altres” també volem viure a Ciutat i , com diu el darrer slogan de la Plataforma del Parc de les Vies, “ens ho mereixem”.