Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

LA REVOLUCIO DOCTUBRE I EL PP: QUE VOLEN DIR?

Joana | 20 Juliol, 2006 21:36 | meneame.net facebook.com google.com

Els partits d Esquerra condemnen el cop d Estat militar del 36 i UM els hi dona suport. El PP diu que que vol que tamb es condemnin les vagues que donaren lloc a la revoluci d octubre de 1934. Que volen dir?. Sn fets i situacions molt distints: El poltic socialista mallorqu afusellat pels feisxistes Alexandre Jaume narra els aconteixements en n el seu magnfic llibre La insurreccin de octubre Catalua, Asturias, Baleares, editat per primera vegada a 1935.

Jaume es refereix textualment a los atropellos injusticias y arbitrariedades que precedieron a la revolucin como causas generadoras inmediatas de la misma y la gravsima responsabilidad en que han incurrido quienes para reprimirla han procedido prescindiendo, sin escrpulos de toda norma jurdica y apelando a procedimientos condenados por el derecho de gentes y por los ms elementales postulados de civilizacin. Explica que el moviment revolucionari va tenir poca incidncia a les Balears: La Revolucin diu- vivi slo en la espantada imaginacin de las autoridades que perdieron desde el primer momento la serenidad y el tacto necesarios para el desempeo de las funciones a ellas encomendadas. La realitat s que se varen destituir la major part dels Ajuntaments i nombroses persones varen ser empresonades. Jaume considerava que totes aquestes suspensions eren una clara infracci, un acte illegal i arbitrari i qualific com esquirols els que formaven part de la Comissi gestora de Palma. A la ciutat se varen empresonar 40 comunistes alguns membres daltres partits. En els pobles la repressi se dirig tamb a socialistes i republicans. En conjunt hi va haver ms de cent empresonats que no havien fer res ni a Asturies ni a Catalunya. Tenien una ideologia contracia a la CEDA, en el Govern.

Entre les persones empresonades es trobava Pere Oliver i batle republic de Felanitx i apotecari, que escrivi a la pres: la poblacin carcelaria es numerosa: rebasa en mucho los cien reclusos. (...). En el gora socialista en que suelen alternar los izquierdistas, se reanuda el dilogo en torno a las bellas doctrinas y los insignes maestros. Los ilustres perseguidos: Largo Caballero, Azaa, Gonzlez Pea y otros ms suman las mximas simpatas de los tertulianos. La doctrina marxista se compagina perfectamente con la democracia liberal en el crisol de esta crcel provinciana.

Jo sols me deman : que vol condemnar el PP de la revoluci d octubre?, el dret a la vaga?, els fets d Asturies i Catalunya?. En concret a les Balears, de qu parlen?. Se miri com se miri no hi ha justificaci. Els revolucionaris d octubre no varen destituir cap instituci. Varen ser ells els destituts desprs de la repressi encapalada per Franco com a assaig general del cruel cop d Estat i repressi posterior. Pens que la proposta alternativa que vol presentar el PP en el Parament s una trampa i una immoralitat. La revoluci d octubre no era un cop d Estat i no hi ha compaaci possible

El llibre d Alexandre Jaume La insurreccin de Octubre se va publicar a Res Publica Edicions a 1997. Tamb recoman la lectura de larticle publicat avui en el DM i signat per Jos Jaume, aix com el de Jordi Bayona, que trobareu en el seu bloc. Ambds es refereixen a la figura d Alexandre Jaume.

Ha mort Jeanne Marqus, sense perdre la mirada digna de la II Repblica

Joana | 13 Juliol, 2006 22:40 | meneame.net facebook.com google.com

Jeanne Marqus ha mort i els diaris encara no shan fer ress.ning nha parlat avui ni ahir ni despusahir ni la setmana passada . Jo ho vaig saber per casualitat i no ho podia creure.

Ara la record pel que vaig parlar amb ella i pel que he sabut de la seva famlia i les seves circumstncies. Va nixer a 1914. El seu pare era un empresari de Sller que va ser batlle d Esquerra Republicana . La seva mare era germana de Maria Mayol escriptora, feminista i poltica del mateix partit. No eren revolucionaris. Eren gent moderada amb un cert poder econmic . Ella, a la a la Repblica, era una atractiva senyoreta ben educada que llegia llibres i escoltava raonaments intellectuals.

Els detingueren en el setembre del 36: pare , mare i sis germans. Mataren el pare, Bernat, acusat de no se sap ben be que: d sser republic i demcrata. Jeanne va conviure a la pres amb Aurora Picornell, Matilde Landa i moltes altres dones innocents, de diferent extracci social i a les quals sempre va recordar amb molt respecte.

L alliberaren a 1940.se va casar amb el metge Mora, se va exiliar a Mxic amb els seus tres fills, va retornar, se va divorciar, se va fer empresria. i va conservar sempre una mirada lluminosa i molt digna. Se va sentir orgullosa del record que dedicaren al seu pare en el bosc de la memria d Illetes.

La seva discreta dignitat mai no va tenir res de claudicaci. Cap instituci li dedicar un homenatge pblic? Era una dona ferma i valenta que simbolitzava tota una generaci de joves que defensaven cultura, llibertat i dignitat de la dona.

Qui hi est en contra?. Fins quan aquest silenci sord?

Alguns batlles de la II Repblica a Mallorca

Joana | 08 Juliol, 2006 21:49 | meneame.net facebook.com google.com

Hi ha fets i persones que no perden actualitat, que formen part de la nostra histria digui el que digui la dreta que encara nega la legitimitat de la II Repblica. Vull deixar constncia dalgunes biografies de batlles de Mallorca, quan comena lestiu de lany en el es commemoren els 75 anys de la Repblica i els 70 de la guerra provocada pel cop dEstat dels militars sublevats. Pos fotos dalguns: que no se perdi la seva mirada.

Emili Darder, darrer batlle de Palma per Esquerra Republicana. Metge.

Educaci, Sanitat i Cultura foren les seves principals preocupacions.

Afusellat pel colpistes el mes de febrer de 1937.

Antoni Amer batlle republic de Manacor, Foment la construcci de noves escoles el sanejament de leconomia municipal. Va combatre latur Detingut empresonat i assassinat el setembre del 36.

Climent. Garau batlle de Porreres en el 36 per Esquerra Republicana. Havia prohibit les processons de Setmana Santa i project una nova escola laica. Assassinat a1936, amb el seu germ Joan, regidor.

Joan Mas batlle republic de Monturi des de les eleccions de 1931 .Impuls els serveis educatius i culturals Cre la Biblioteca Popular .Assassinat, sense judici a 1936.

Antoni Mateu batlle dInca per la coalici republicano socialista entre 1932 i 33. Fundador dEsquerra Republicana Balear. Partidari de lescola laica. Sotms a Consell de Guerra i afusellat .

Pere Oliver batlle republic de Felanitx; a 1931. Destitut i empresonat arrel de la Revoluci dOctubre de 1934 i rehabilitat el 1936. Impuls els serveis pblics, cre el mercat i escoles. Escriptor. Apotecari. El 1936, fug a Ciutadella, i desprs sexili a les Filipines.

Josep Piza batlle socialista, de Consell als darrers quatre darrers mesos de la Repblica. Procur feina als obrers aturats i tanc el collegi religis per lorde ministerial general. Executat desprs dun Consell de Guerra a loctubre de 1938. acusat dincitar als obrers a la vaga.

Josep Serra darrer batlle republic de Sller. Apotecari Particip a la creaci de l Associaci per a la cultura de Mallorca i dEsquerra Republicana. Regidor entre 1931 i 1933. i batlle a partir del maig de 1936 . Preocupat especialment per la Sanitat. Detingut el setembre de 1936 ,empresonat condemnat a mort. La pena li fou commutada. Lalliberaren a 1943 .

Pere Vallespir. Batlle republic de Costitx des de les eleccions del febrer de 1936. Assassinat al cementiri de Manacor.

Joan Alemany darrer batlle de Bger. Ebenista, El 1931 va sser elegit batlle i diputat provincial. Detingut arrel dels fets del 34, Realitz millores a l educaci i les infrastructures. El 1936 torn ser batlle amb les esquerres i. Detingut i mort sense judici a prop del cementiri de Santa Maria.

Pere Canaves Batlle de Pollena per Esquerra Republicana des del febrer de 1936, sotms, encausat amb ms de 140 persones de Pollena, entre militars i paisans per la seva oposici a la sublevaci . Afusellat en el cementiri de Palma el 27 de gener de 1938

Toms Segu batlle socialista d Esporles a 1931 i 1936 Va promoure la construcci duna nova escola i el provement daigua. Susps del seu crrec arran dels fets doctubre de 1934 i tancat a la pres una setmana En 1936 va recuperar la seva condici de regidor. Assassinat e febrer de 1937 sense judici.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb