Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

CIUTADANS AL CARRER PER A EXIGIR EL PARC CENTRAL DE PALMA

Joana | 30 Juny, 2006 23:16 | meneame.net facebook.com google.com

Molts ciutadans de Palma han sortit al carrer per a demanar-reivindicar un veritable Parc de les Vies. Eren o rem- persones de diferents edats, professions i segurament, tendncies poltiques. No he vist cap crrec del PP, per si alguns antics votants que es senten decebuts quan recorden que a les anteriors eleccions Catalina Cirer va prometre un gran parc central per a la Ciutat.

En el carrer de Sant Miquel una coneguda mha estirat del bra i mha mig renyat per no haver-la avisat. Deia que que havia topat la manifestaci de casualitat , per jo vaig firmar un paper. Quanta gent hi havia a la manifestaci?. Ms dels 1.000 que deia la Policia Municipal i menys dels 5.000 que deien els organitzadors. La manifestaci ha estat la ms nombrosa que sha fet mai per un tema ciutad a Palma. I aix s important. Per per a comptar les persones que soposen a la construcci duna carretera quan shagin soterrat les vies del tren cal recorre al recull de ms de 15.000 signatures amb nom i llinatge.

Hem vist la destrucci del Parc de les Estacions i del Pont del Tren i hem escoltat moltes mentides. Shan tudat molts dobles. Shan decebut moltes illusions El mateix Ajuntament del PP ha reconegut els seus despropsits de fer i desfer sense cap lgica.

I ara ja s el moment de dir prou a moltes coses: una Ciutat deshumanitzada i dirigida cap el centre sense llocs per passejar . Palma no pot ser una fatxada martima , un centre per a residents rics i la resta un desgavell . A on se perd la Ciutat?, a on deixa de ser un lloc hum?. Resulta ,senyors dirigents i aviat candidats del PP que els altres tamb volem viure a Ciutat i , com diu el darrer slogan de la Plataforma del Parc de les Vies, ens ho mereixem.

Sobre mestres i periodistes : tres llenges, tres professions i cap tica del Govern

Joana | 18 Juny, 2006 21:56 | meneame.net facebook.com google.com

Se poden tenir opinions de tipus molt general sobre el Govern Balear:

  • Destrucci del territori

  • Manca de respecte per la llengua i la cultura

  • Clientelisme i aprofitament econmic per a les empreses que els recolzen

Per, dit aix conv acostar lobjectiu i parlar del dia a dia, Els periodistes i els professors som ara els dos collectius ms directament afectats. El Govern te o tenia- el propsit de crear un collegi que aplegs periodistes, publicistes i relacions pbliques , per la veritable intenci no era fer-nos sentir a tots comunicadors en general o una mica de cada cosa. Era -i s- deixar el mon de la comunicaci en mans dempreses de tot i sense cap referent al cdig deontlgic dels periodistes que bsicament consisteix en separar informaci dopini i entendre que una altra cosa sn la publicitat i la propaganda: convertir-nos en gent que no pensa i escriu el que li diuen, sense cap dret a l`etica

El decret de trilingsme, potser no plantegi molt inconvenients des de el punt de vista legal. Es voluntari i, segons la conselleria devers el 15 per cent dels centres escolars en el proper curs es trobaran en condicions de dur-lo a la prctica mitjanant subvencions o aportacions concretes del mateix Govern. No shauria danomenar de sin en trilingsme ja que el seu objectiu s que devers una tercera part de les assignatures sexpliquin en un idioma estranger . I s evident que la major part de professors d assignatures relacionades amb la Histria, la Biologia, les Matemtiques, la Fsica o la Qumica ( pens en llicenciats) no tenen prou preparaci per a explicar les seves matries en angls o xins.

Sn tan douides les excuses que inventa el PP per a subvencionar a qui troba que no se si val la pena plantejar-lo a la inversa: que tos els llicenciats que fan de professors shagin dinscriure obligatriament a un sol collegi en el qual tamb hi hagi esteticistes, peluquers i decoradors i que la conselleria. d Educaci I Cultura subvencioni pgines en angls en els diaris: que no siguin de propaganda, sols traducci per a fomentar el trilinguisme entre la major part de la poblaci i deixi de banda el anuncis propagandstics a la SER, per si tenen problemes de pressupots

La realitat s que els periodistes no som publicistes i que la major part dels professors no sn trilinges . Es molt elemental. Fa fins i tot vergonya haver-ho de recordar

Els tercios de la conselleria d Educaci

Joana | 17 Juny, 2006 01:05 | meneame.net facebook.com google.com

No acabo dentendre com se podr dur a la prctica el "decret de trilingsme" , aprovat pel Govern Balear. No me surten els comptes A un comunicat del Govern es diu que la tercera llengua ocuparia entre una tercera i una cinquena part de lhorari escolar i que: les dues llenges oficials s'imparteixen amb un horari relativament igual, sempre respectant el projecte lingstic i l'autonomia pedaggica de cada centre, i seguint criteris d'eficincia i racionalitat en la planificaci. El conseller Francesc Fiol tamb ha explicat que el decretno soposa ni a la Llei de Normalitzaci lingstica ni a capnorma anterior. Tampoc al Decret de Mnims segons el qual almenys un cinquanta per cent de lensenyament ha de ser en catal?. Si s aix , puc entendre que la meitat de lensenyament hauria de ser en catal, per no me surten els tants per cent a repartir entre les altres dues llenges - la castellana i lestrangera- a no ser que la proporci del castell hagi de ser de devers un vint o trenta per cent del total . I no crec que aquest sigui el proposit de lactual conselleria d Educaci del Govern Balear.

Si a dos cinquanta per cent hi sumes un trenta, surt un cent trenta per cent i si els dos idiomes oficials han de tenir un quaranta cada un amb un vint per lestranger, el Decret de Mnims ja queda fora de circulaci. Es tot una trampa per a restringir el catal o no han fet be els comptes?

Elnou decret se planteja com a voluntari i progressiu. El mateix conseller ha dit que en el proper curs, el podrien dur a la prctica devers un quinze per cent dels centres als quals shi podrien destinar recursos complementaris un eufemisme per a dir ms diners? .

L actor Guillermo Toledo que participa en el festival contra les autopistesd Eivissa ha explicat avui a la SER que li fa rbia que la dreta ens prengui per benets i ens digui que no entenem les coses. Jo sent la mateixa rbia i no entenc les divisions de la conselleria de Cultura. I amb aix no vull dir que no cregui molt important lensenyament de langls o lalemany a les escoles. Potser shaurien de repassar els plans densenyament en conjunt , per no intentar estirar-los com si fossin de plstic.

IMATGES DUNA FAMILIA VICTIMA DE LA GUERRA CIVIL

Joana | 14 Juny, 2006 22:42 | meneame.net facebook.com google.com

Avui mhan deixat unes fotografies que trob molt significatives per al coneixement de la nostra histria. Sn poc conegudes i tenc perms per a divulgar-les. Sortiran a diversos treballs que se preparen sobre la II Repblica.

Joan i Pellicer i Estades i Joan Pellicer i Castell , oncle i nebot, ambds de Calvi, foren assessinats loctubre de 1936 .

El primer de molt jove va prendre el forat cam de limmigraci , necessari i urgent per a molts calvianers de famlies pobres i va partir cap a Frana a on es va casar i va obrir una botiga de queviures. El nebot el va acompanyar i li feia dajudant. Repartien fruites per les cases i aprengueren a parlar francs. Quan ja havien fet una petita fortuna i l oncle shavia divorciat decidiren tornar al poble.

Loncle, durant la II Repblica s va involucrar molt directament a diverses associacions cviques de Calvi . Tenia gaireb quaranta anys i feia treballs ocasionals que alguns han relacionat amb el contrabandol. El seu nebot i quan va esclatar el Movimiento es trobava de perms , del servei militar que feia a Menorca . Va decidir que no se volia presentar a Capitania per a servir a les tropes del bndol nacional i tots dos, oncle i nebot, se varen amagar a la muntanya de Na Burguesa amb altres companys : Antoni Alemany i Gabriel Calafell. Foren delatats i un grup de feixistes els va anar a cercar. Mataren a Calafell quan intentava fugir i semportaren els altres tres a la pres de Can Mir. Varen ser sotmesos a un judici sense ra ni defensa possible i els mataren en el cementiri de Palma.

Per la trista histria familiar no va acabar aix.. Mateu Pellicer i Estades, germ dun i pare de laltre tamb va ser assassinat, sense judici, a qualsevol part. La seva famlia forma part del grup de la memria histrica que cerca les despulles dels desapareguts. No entenen per quins motius els mataren. Tampoc no saben segur si eren dirigenta o afiliats a algn partit, sindicat o entitat cvica

.

Tenia 22 anys quan el mataren

Ofendre la llengua i la intelligncia

Joana | 12 Juny, 2006 23:40 | meneame.net facebook.com google.com

He sentit a la rdio que el PP no vol que l aprenentatge del catal shagi de convertir en obligatori i que el PSOE no volia modificar el que diu l Estatut en vigor sobre la nostra llengua. A l article 3 , en castell es diu que:

. 1. La llengua catalana, propia de las Illes Balears, tendr, junto con la castellana, el carcter de idioma oficial.

2. Todos tienen el derecho de conocerla y utilizarla, y nadie podr ser discriminado por razn del idioma.

3. Las instituciones de las Illes Balears garantizarn el uso normal y oficial de los dos idiomas, tomarn las medidas necesarias para asegurar su conocimiento y crearn las condiciones que permitan llegar a la igualdad plena de las dos lenguas en cuanto a los derechos de los ciudadanos de las Illes Balears.

Tamb he llegit que el PP ho vol redactar d una altra manera per no haver dobligar a ning a aprendre catal .I aprendre castell, ser obligatori o tampoc no importa?. Hi ha pendent un decret de trilingsme.per a una tercera llengua que no sabem si s angles, xins, alemany, francs. itali o un altre .

Si volen dir que lnic idioma obligatori ha de ser el castell i desprs el catal i una tercera llengua han de ser secundries i ms o menys obligatries segons lescola a la que sacudesqui, que ho fessin directament, que no ens obliguin a haver-ho dinterpretar .Molts ho trobarem una ofensa contra la nostra identitat, per aix com ho fan ofenen fins i tot la intelligncia de qualsevol persona racional.

Algunes associacions i partits poltics diuen que al darrera sols hi ha lintenci danular el pensament i la llengua catalana. Jo me deman si no s encara molt pitjor. Pensament?.

La indefensi d' un infant maltractat

Joana | 11 Juny, 2006 00:08 | meneame.net facebook.com google.com

Resulta realment esdgarrifador que des de dimarts a la nit, fins el diumenge, els Serveis Socials del Consell de Mallorca sols no hagin pogut fer altra comunicat sense dir altra cosa que sobre el cas de nin maltractat i en coma a Son Dureta ms que les avaluacions fetes a la famlia adoptiva eren favorables.

En el primer dia desprs de l ingrs (dimecres) podien haver mantingut una actitud de sorpresa i una voluntat dinvestigaci, en el segon (dijous) podrien haver intentat explicar els motius del seu minso seguiment quan la policia, a partir dels informes metges ja havia explicat que totes les lesions no se podien haver produt el mateix dia, en el tercer (divendres) podrien haver intentat explicar per quins motius no varen detectar que els maltractaments shavien des dels primers moments de ladopci ja que se sabia que s havia ingressat el nin al 2002 amb un bra romput i la mare ja havia confessat que lhavia emps contra la paret i enterra fins que el va deixar inconscient i en el quart (dissabte) quan els diaris ja havien publicat que segons investigacions de la policia en tres anys va haver de ser ats unes quaranta vegades en els serveis durgncia d una assegurana privada, aquests Serveis Socials ( del CIM) shaurien dhaver dissolt o fus. Ens volen fer creure que noms passa el que ells veuen?.

Se suposa que, quan sadopta un nen, s ha de fer un seguiment molt ms puntual que si el fill s biolgic. Me deman si no hi poden haver molts altres casos de maltractaments a infants de Mallorca sobre el que ning no sap res fins que es converteixen en realment greus. Diuen que una professora ho havia vist , per no ho va denunciar a la conselleria. Tampoc ho varen fer els venats. Les institucions estan preparades per a rebre i atendre denncies daques tipus? Encara no sabem si el nin ha sortit del coma profund ni si les seves lesions seran irreversibles.

FIOL: "IMPOSiBLE EL ALEMAN"

Joana | 06 Juny, 2006 22:48 | meneame.net facebook.com google.com

Al migdia he sentit a la SER que el conseller Fiol deia que si a les aules hi ha ms conflictivitat que a altre llocs s per qu sha de suportar el pes de la immigraci. Suportar no se que vol dir exactament per a l actual conselleria, per puc intuir que s com un pes que els hi fa nosa. La realitat de la presncia de molts immigrants a les aules no se pot respondre amb comentaris daquest tipus i desprs una utpica pretensi de que aqu tothom podr estudiar en tres llenges. Si al cap i a la fi el que volen s una excusa per a subvencionar collegis privats , s millor que ho diguin directament: El mateix conseller va explicar a un altre moment que, segurament, el decret sobre trilingsme no se podr generalitzar en el proper curs i sols se podr fer de manera experimental a alguns centres.

Si en el fons el que volen s poder subvencionar amb ms dobles pblics als centres que se presenten com a possibles trilinges que ho fassin. Que diguin que subvencionen ms alguns centres elitistes, ja que troben que sn molt necessaris Hi haur els centres pblics, els concertas i els ms concertats encara per mor de l experiment trilinge . Per tamb s ha de respectar el principi del PP sobre el dret del pares a escollir el centre que volen per als seus fills sense cap relaci amb la proximitat entre el domicili i el collegi. quants valents immigrants amb vivenda per devers Pere Garau i papers tramitats pensen que tenen dret a matriculat el seus fills a un centre privat?. A ms a ms, la majoria sn religiosos, per aix s una altra histria.

M han contat que a les presons mallorquines quan feien cantar himnes feixistes , enlloc de dir impasible el ademn, alguns deien imposible el alemn . I no vull fer parallelismes. Aix s un bloc, sense teories poltiques. Sols s una ancdota en la qual he pensat quan reflexionava sobre el trilingisme.

LES TRAMPES DEL TRILINGSME

Joana | 04 Juny, 2006 21:58 | meneame.net facebook.com google.com

Quins sn els criteris pedaggics del trilingsme que promet la conselleria d Educaci?.

Fins ara shavia d ensenyar almenys un cinquanta per cent en catal i la resta en castell. Ara la conselleria d Educaci vol introduir una tercera llengua. Tothom hi est dacord: totes les associacions de pares i de professors. Els problemes sn la proporci i la preparaci dels mestres : 33% cada llengua? 40% catal i castell i 20% l altra llengua?. 50% com a mnim en catal i la resta a repartir?. Se poden fer moltes combinacions i cabries. I tamb se poden contar moltes pellcules que s el que fa la conselleria d Educaci

Els que s oposen en concret a aquest decret fan dos tipus dargumentacions: que el catal no ha d anar enrere i que si shan dimpartir algunes assignatures en angls o alemany , el mestre o professor ha de conixer la llengua., La conselleria d Educaci, de veritat considera que les dues llenges de la Comunitat es troben en igualtat de condicions?, creu exagerat que almenys la meitat de l ensenyament se impartesqui en catal ?.

A ms a ms + quins han se de ser els criteris per a decidir quines assignatures se fan en la tercera llengua?. No convendria ms preparar abans els professors, reservar part de la seva jornada per a anar a estudiar angls, francs o alemany i desprs , quan fossin trilinges veure com se introdueix lensenyament en tres llenges a les escoles?. Per aix, lgicament suposaria un increment de plantilles

Avui sha presentat la candidatura d Antich a la Comunitat i ha proms que l Educaci ser una de les seves prioritats, sense concretar molt. Ja ho veurem, per sups que se devia referir a ms centres pblics, ms mitjans econmics, ms professors. Quantes ms coses sapin els joves, millor i quants ms les puguin aprendre, encara ms.

Ja veig que quan se critiqui la redacci del decret alg dir que loposici no vol que els joves siguin multilinges i no s aix. Es que ara el PP vol que ensenyin en angls els que no el coneixen abastament i i tampoc els hi ofereixen classes. Mentres tant el porcentaje de catal se redueix en teoria per a ser europeus. Ms lgica i menys enterbolits missatges difusos s el sha de menester.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb