Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

PSM I SOMNIS ABARATITS

Joana | 30 Maig, 2006 19:50 | meneame.net facebook.com google.com

Hi ha moltes necrolgiques que no voldria haver de fer. Ja he patit massa mort de persones estimades. Tampoc no voldria haver descriure mai un requiem pel PSM. Abans del seu Congrs del darrer cap de setmana pensava que si decidien formar part dun bloc seria per a aportar la seva ideologia i plantejaments. Ara tot s com a molt trist : abaratir el somni?

No entenc be com va ser el desenvolupament del Congrs. Pensava que se podria aprovar o rebutjar la voluntat de formar part d un bloc, per a desprs negociar amb els altres hipottics integrants programa i llista , no un bloc com un globus al qual pujar sense saber a on arribar.

Ara, segons els que he llegit en els mitjans de comunicaci sembla com si els que volen el bloc ( 51 per cent) haguessin renunciat a tot el seu programa per a diluir-se a una abstracta coalici progressista i els que no el volen es trobin tan desemparats que s estimin ms dimitir.

Es correcte auto-estima en catal?. Algunes veus assenyades diuen que tot va ser massa precipitat i que el PSM hauria dhaver tengut ms temps per a pensar. No ho s

Un bon final per a aquesta histria , ms que trbola ,confusa, seria que els partidaris del bloc deixessin ben clares les seves condicions i els contraris , desprs expliquessin en quines coses concretes no hi estan dacord. No crec que faci be a ning la immediata dimissi de Pere Muoz i ell mateix hauria guanyat molts punts si no hagus decidit desvincular-se dels que el varen votar Una persona propera i molt velleta avui mateix me deia ( i no mho invent) mirau i jo que sempre cercava el que havia dit a l Ajuntament en Muoz.

No tenc experincia de participaci directa a la vida poltica, per me resulta mal de creure que EU-Els Verds sigui com a una fora absorbent i centrfuga que anulli a la resta dels que se vulguin presentar amb ells.

A ms a ms el bloc havia de ser per tot o sols per a la Comunitat? Jo pensava que era per al Govern de les Illes i que desprs, cada poble decidiria si el feia o no per a les municipals. Ara, segons el diari Balears sembla ser que a Sller, Santa Eugnia, Muro, Alar, Vilafranca, Bunyola, Felanitx i Algaida han previst reunions durant aquesta setmana en les quals s'estudiar la possibilitat de desvincular-se del partit. Entre les opcions que plantegen aquestes agrupacions, vinculades al moviment renovador, est la de presentar-se amb l'etiqueta de Nacionalistes per i el nom del municipi corresponent. Tamb me deman: qu aconsellaran per a les autonmiques? un candidat de Nacionalistes per .. o no res?

En aquest mateix blog Sepharad feia dos comentaris amb els quals estic molt d acord:

  • Ben trist que els guanyadors del candidat a la presidncia, dins el PSM, creguessim que amb el 51% dels vots ja ho tenien tot controlat i no tenien que fer cap petit esfor per intentar integrar a l'altra meitat del partit.

  • Amb la retirada de Mateu Cresp i Pere Muoz el sector 'renovador' perd els seus principals defensors, perd (definitivament?) l'empenta per poder controlar el partit i la pregunta s si perd (o guanya) el PSM.

Me faig les mateixes preguntes . I tamb s possible un govern progressista per al 2007. I tamb s igual si hi s o no hi s?

BON DIA, DIGNITAT

Joana | 25 Maig, 2006 21:55 | meneame.net facebook.com google.com

La dignitat i la capacitat per a defensar les seves prpies idees s una de les coses ms importants que tenim les persones. Qu seria de nosaltres sense un bell somni?, es demanava Serrat a una de les seves canons.

Entenc els arguments dels que no volen un bloc poltic per a no perdre la seva identitat com a partit, per Jaume Sans troba de veritat que el discurs del PSM s ms vigent que mai, les nostres propostes sn les que donen solucions a la societat mallorquina d'avui, i aix la gent del carrer ho sap. Ara necessitam una direcci forta i coherent, que cregui de veres en aquest projecte i motivi de nou a tota la militncia i a l'electorat.?, Me deman de quins carrers ?, que vol dir una direcci forta?, de veritat creuen que podrien formar Govern o obtenir la batlia de Palma?.

Els signats del Bloc pel manifest progresista consideren que el Govern del PP i UM han suposat La destrucci mediambiental a una escala sense precedents que amenaa greument el futur i la personalitat d'aquest poble; en un oblit seguit a la llengua catalana; en un atac sistemtic als serveis pblics i en el tancament de les empreses no vinculades a l'oligopoli de la construcci. I creuen que la fragmentacio dels progressistes podria suposar una altra vicrtria del PP. En bona lgica de matemtica electoral, s aix .

Per per ventura s ms important un PSM cohesionat que un Govern format per la coalici dels partits desquerra ; per ventura s cert que aix del Pacte de Progrs i el tripartit de Catalunya no eren ms que un batiburrillo, segons expressi del PP. Els intelectuals del PSM deuen estar cansats de tant pensar i deuen trobar molt feixuc haver de convncer els altres partits de lhipottic blocsobre les seves idees. Si s aix, a la propera legislatura podran fer una oposici clara i coherent. .

I a Palma?. Crec difcil triar el msadient per a fer oposici a Caralina Cirer. M agradaria ms un govern municipal amb regiduries del PSM , d EU-Els Verds i potser d Esquerra Republicana. Fer un bloc vol dir diluir les ideologies a un maremagnum estrany?. Sn com a turons les ideologies de l esquerra? Si la discussi s sobre quin candidat ha d anar a cada lloc, s una altra cosa.

Una dura realitat meditica i poltica

Joana | 23 Maig, 2006 21:05 | meneame.net facebook.com google.com

El que passa ara mateix a Mallorca en el terreny dels mitjans de comunicaci i la poltica. s un desgavell. No se demanen i defineixen espais honests i clars per a la comunicaci, sin que se rebutgen les actuacions poc tiques dels altres L equip de Govern de l Ajuntament de Calvi diu que ha romput relacions amb el grup Serra per duns plantejaments que creuen poc tics consistents amb reiterades crtiques injustificades i en mesclar la poltica amb la vida particular dalguns regidors. Be

Per com shauria de definir l tica dels mitjans de comunicaci?, com a IB3 que s una empresa pblica que depn de productores privades per a realitzar fins i tot els informatius?, Aix s, humiliant per a qualsevol professional dels mitjans de comunicaci (periodista). I aquesta fosca frmula t uns antecedents clars a Rdio Calvi concedida a GADESO quan el PSOE comandava a Calvi.

El PSOE tamb s el partit poltic que proposa un pla de reconversi de la Televisi i la Rdio Pblica que suposaria importants retalls a la programaci i la plantilla. Crec que a aquests dos mitjans si que hi havia i hi ha uns comportaments tics. Per els socialistes tampoc tenen prou valentia per a fer un S.O.S per a la comunicaci pblica a les Illes.

Quan des del Sindicat de Periodistes de les Illes ( SPIB) explicaven que la informaci s cara volien dir que els periodistes hi hem de dedicar moltes hores i mitjans. Ara me fa por que s entengui per car haver de pagar el que val una pgina o mitja hora a un mitja de comunicaci, si els que venen sn les productores o les agncies de publicitat i que la nostra professi acabi per ser una mescla de pregoners, taqugrafs , decoradors, publicistes i promotors de l espectacle. Hi ha alg que pensi que la informaci pblica te sentit a aquestes Illes?. A Europa, passa.

Massa mentides de l Ajuntament de Palma

Joana | 21 Maig, 2006 22:29 | meneame.net facebook.com google.com

La batllessa mentidera, amb un nas gros- de pinotxo- per a haver proms a l anterior campanya electoral; me pareix ara una imatge molt passada. Ja sha demostrat abastament que per Parc Central no entenia un lloc per passejar i en el qual el protagonisme fos dels vianants i no dels cotxes.

Ara mateix , me sembla absurd insistir en el compliment daquesta promesa. Si durant tres anys el grup municipal del PP a Palma no ha fet cap desmentit i ha intentat explicar que per a ells un Parc potser una carretera amb aceres amples, ja est.

El tema de fons i futur es saber com hauria de ser el parc . La plataforma del Parc de les Vies proposa un trnsit regulat com el de primera lnea del Molinar i que hi hagus comunicaci viria transversal entre les barriades dels dos costats fins ara separades per les vies.

Pere Muoz , del PSM, diu que fa moltes coses que no se transmeten a traves dels mitjans i me deman si s que els mitjans no ho volen transmetre o ells no ho expliquen.

Convindria saber :qu entn exactament l Ajuntament de Palma per Parc Central?, quants carrils de circulaci i amb quin recorregut?, el projecte tamb compren l ordenaci del malaurat parc de les Estacions?. com sadjudicar, si s que fan comptes fer algun tipus de concurs?.

I unes altres preguntes sn: els anuncis publicitaris que se fan signifiquen que el ciutad sha de fiar d inconcreccions propagandstiques per a saber com ser el seu entorn?.

Lactivitat publicitria me pareix molt legtima si s sobre projectes aprovats, per consider absurd i una veritable presa de pel per als ciutadans que se faci una campanya publicitria sobre una ordenaci urbanstica inexistent. Es humiliant per als venats del Parc de les Vies que el Govern i l Ajuntament facin una campanya que ms o ms vengui a dir : No vos preocupeu, que tot ser guapo Si els anuncis sn anteriors als projectes, crec que el missatge s bastant fraudulent . I potser, desprs podrem tenir dret a exigir que es complesqui exactament el que se mostra al vdeo, si s que aix s entn que sha de fer la informaci pblica.

Props tntol. Quan noms manca un any per a les properes eleccions, me pareix doiut reclamar el que varen prometre a les anteriors. Es hora de preguntar: qu proposen a les properes?.

La Plataforma del Parc de les Vies cerca slogans i cartells nous, en els quals se pugui apreciar clarament que una cosa s el que entn el PP per Parc i una altra, un parc de veritat, amb arbres i llocs per a caminar .Volen propostes de ciutadans que no es deixin prendre el pel amb anuncis de plastilina. S ha de pensar

HOMENATGE ALS MESTRES REPUBLICANS

Joana | 16 Maig, 2006 22:15 | meneame.net facebook.com google.com

La II Repblica va plantejar com un dels seus principals objectius l ensenyament: laic, mixt, igualitari. Els mestres i encara ms les mestres creien que a travs de la cultura i el coneixement se podrien formar ciutadans lliures i amb capacitat i possibilitats per a escollir el seu futur. Es un tema sobre el qual he parlat a altres comentaris daquest bloc. Recomanassistir a lhomenatge que se far a la UIB:


Dijous 18 maig, 12 h. Aula Magna Edifici Guillem Cifre de Colonya (Campus
Universitari).
CANONS REPUBLICANES
Biel Majoral, Antoni Artigues, Antnia Font, Delf Mulet.
Convoca: Facultat d'Educaci
Intervendran: Vice-deg de la Facultat d'Educaci; mestres i filles de
mestres; Associaci per a la Recuperaci de la Memria Histrica de
Mallorca.

I, per si encara nhi han que pensen que l escola franquista no fou repressiva, especialment amb la dona, adjunto algunes mostres del que es deia en els llibres de la Seccin Femenina en els anys 50. Alg els va guardar i els va difondre per Internet. Jo sols ho he adaptat per a aquesta pgina. Les dones del PP, no volen condemnar el franquisme ni retirar els seus smbols dels carrers de Ciutat?. Avemariapurssima

El batec i el tremolor d' Eivissa

Joana | 14 Maig, 2006 16:32 | meneame.net facebook.com google.com

Penjo tres fotos fetes ahir a Eivissa. Els eivissencs saben que no volen convertir l'illa ni en un scalextric ni en un parc temtic. A la fira sobre l'artesania d'ahir, dissabte, hi era ben present la reivindicaci contra les autopistes que suposarien la destrucci del paisatge i la identitat.

PERIODISTES I GOVERN

Joana | 11 Maig, 2006 22:10 | meneame.net facebook.com google.com

Sobre el projecte de creaci dun collegi professional de publicistes, relacions pbliques i periodistes que prepara el Governs Balear sols em faig unes poques preguntes bsiques :a qui defensaria?, de que?, a qui interessa?.

El collegiats ,segons el projecte, haurien de ser tots els que tenen a veure amb el mon de la comunicaci, quina?, la que se transmet com?: sembla ser la que te a veure amb els mitjans de comunicaci ( publicistes i periodistes) per tamb la interpersonal en els aeroports, els trens, els hotels, les botigues, els hospitals, les agncies d assegurances,en el que se refereix als relacions pbliques.

Segons publica avui el Diario de Mallorca, si aix se dugus a la prctica , les Balears serien la primera Comunitat Autnoma a la qual la col.legiaci dels periodistes seria obligatria i, sobretot, a on se mescles amb publicistes i relacions pbliques. Per, no passar. N estic ben segura. En els diaris , rdios i televisions que formen part de cadenes estatals, els empresaris no feran una excepci a les Balears Tamb se ben segur que el grup Serra no far ni punyetero cas a aquest projecte tan absurd. Que faria Jaume Mates si la major part dels periodistes de Ultima Hora i Balears no es volguessin collegiar?, posaria multes al grup Serra ?.Lopini o els interessos dels empresaris de la comunicaci no coincideixen necessriament amb la dels poltics i bons son ells per a admetre una regulaci extica com la que pretn el Govern sobre obligacions de col.legiaci.

El tema deontologic s una altra cosa. Arreu del mon civilitzat se sap que l exercici de la professi periodstica s incompatible amb la publicitat. I quan parl de civilitzat vull dir demcrata, o sigui, all a on se considera important la llibertat d expressi

Tot s un doi, un despropsit : bubotes, ganes de fer por als joves. Es evident que la intenci final s matar o esturmiar el Sindicat de Periodistes, per tamb ho s que la mesura no pot agradar als empresaris. Vol dir que no poden organitzar masters, o, per exemple que un Relacions Pbliques pot ser responsable de les pgines de Salut d un diari i un metge no?. Si alg s pren el projecte en serio, perventura tendr ms facilitats de contractaci a segons quins mitjans, per per aix haurien pogut intentar crear directament una associaci de periodistes simpatitzants del PP amb qualsevol nom.Exactament. quin carnet volen que tenguem els periodistes?.

UN METRO COM EL DE MADRID

Joana | 03 Maig, 2006 18:21 | meneame.net facebook.com google.com

Tot arreglat: Esperanza Aguirre ha d assessorar a Jaume Matas per a la construcci del metro de Ciutat i les raons sn ben comprensibles :a Madrid tenen metro des de l any 20 i encara dura i a ms a ms, segons he sentit que deia la presidenta de la Comunitat de Madrid a l informatiu de la SER aquesta no ser una obra sols important per a Palma, tamb per a tota Espanya, Europa i, general pel mon; pels milions de turistes que ens visiten.

Els proper slogans turstics ser : Palma: una ciudad con metro nuevo? . Creuen que vendran ms turistes per a poder anar en metro?.

No potser mai. Cap persona assenyada pot pensar que un atractiu turstic per a Palma potser un metro soterrat i una autopista a sobre, per les reflexions arriben una mica tard. Deu ser que, a la fi, han decidit fer el Parc de les Vies: un ample passeig en el centre de la Ciutat, humanitzar una mica Palma i que el metro s utilitzi com a transport pblic.

Tamb arriba tard l anunci de l assessoria dels tcnics de Madrid .Si ho haguessin pensat abans, segurament shaurien fet estudis geolgics, d impacte ambiental, de renous i no shauria hagut de desallotjar els nins de la Escola Santa Isabel ni haurien tremolat les cases dels Hostalets.

Esper que el tema no soblidi., que loposici municipal i parlamentaria sho prengui seriosament, dugui un seguiment del tema , que te tan en quan demanin :com va l assessoria?, qu diuen els tcnics de Madrid?. Tot junt te a veure amb la llei de capitalitat?.

Es que per a ser una capital de bon de veres, s ha d anar a demanar consell a Madrid?, per el batlle no era Gallardn?. Deu ser que els batlles sn poquet pels presidents de Comunitat del PP, sempre tan jerrquics i compostets.

A continuaci reproduesc dues imatges sobre lestat de les obres que han de menester assessoria de la prspera i no propera Comunitat de Madrid.

Nota: Sa pastanaga s bona per sa vista ( ho he sentit de passada a uns dibuixos de IB3). Llenguatge colloquial i salat en els mitjans de comunicaci i un metro standart com el de Madrid a Palma. Es que no saben com ho han de fer per a construir un "metro" sense fer malb edificis propers?, com l' escola de Santa Isabel?. Ridicul.

GRAVERES I DESTRUCCIO DE LES NOSTRES MUNTANYES

Joana | 01 Maig, 2006 16:39 | meneame.net facebook.com google.com

La destrucci de les nostres muntanyes per a fer grava s un tema molt greu del qual es parla poc als diaris, com se pot apreciar a la foto anterior de la gravera a Porreres. Lafany per a tenir nous materials per a la construcci ja sha menjat ms de mitja serralada. I aix no es pot entendre com una ancdota intranscendent.

La destrucci a la costa ha sigut brutal. I , en els darrers anys ha continuat a linterior, amb un proteccionisme molt minso que ha perms urbanitzacions com les que es poden veure a la segent imatge, del municipi de Felanitx.

Jaconec la major part dels arguments demagogs de la dreta constructora , segons els quals, si la grava sha dimportar, la construcci ser encara ms cara i, a ms a ms, els ciutadans de les Illes ho tendran cada vegada ms difcil per a poder tenir la seva prpia vivenda, per aix sols els favoreix a ells.

Lurbanisme actual ni protegeix el paisatge, ni controla les construccions illegals, ni afavoreix les vivendes socials. I, a ms a ms, amb tota impunitat permet la destrucci de muntanyes o serralades. No se quins sn el propietaris de les graveres de Porreres, per s que a Eivissa, Abel Matutes te participaci a les que proporcionen material per a les noves autopistes.

Fins i tot podrem permetre que ens prenguin les muntanyes com si fos una cosa secundria i sense importncia?.

Es un tema molt denunciable

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb