Joana Maria

Observacions ciutadanes

SOBRE ELS MESTRES REPUBLICANS I LA PROPOSTA DEL PSM

Joana | 24 Abril, 2006 22:07

He vist en el bloc ( o a un missatge  a l’ associació de la memòria històrica ) que el PSM vol que l’ Ajuntament faci un homenatge als mestres republicans. Crec que se pot fer amb la participació de la majoria municipal o sense, si és que, de veritat se vol fer, com en els 75 anys de la II República.  Faig una petita aportació d’ algunes biografies.

 

 

  Llorenç Maria Duran Coli a 1932 va publicar un article a la revista “Almanac de les Lletres” titulat “ L’Escola nova  (consells a la mestressa)” en el qual volia orientar les joves mestresses que anaven a fer feina a un poble. Escriví:

Entra triomfant a l’escola que t’espera i dona-li l’escalfor de la teva ànima (...) Recorda la sala torturant que fou ton primer estudi i estalvia als nins aquell suplici. Fes d’aquesta caseta una continuació de la llibertat de l’ entorn: aporta-hi el sol del camp, les flors dels camins, el perfum de terra mullada i la cançó dels aucells lliures (....) Que l’escola sia l’ arbre dels infants des d’ on donaran la volada cap a l’ ideal, sempre dins la llum , nodrits per la sava que tu, mestressa, sabràs oferir-los. Estima tots els infants (...) Sapigués que Na Marieta no sap la lliçó perquè ha hagut de tenir esment del petit i que en Joanet no feu son dever perqué hagué de guardar els xais. Tal volta perquè tenien fred o perquè tenien fam.

També aconsellava a les joves mestres circumstancials  dels pobles rurals oblidar les urbs i els vestits festius, però l’ article acabava Mes...quan sies sola, en la tebior del llençol o vora la llar, en l’ abstracció d’ un llibre, recorda que portser la vida en el camp és circumstancial en ton camí, reprèn força nova per a no anquilosar-te o dissoldre tos ideals pristins en la inactivitat; recorda  que deus ésser en tot moment tu mateixa i, si cal, més perfecta, recorda que cal que sempre sies el llaç d’ unió del llogaret i la ciutat

 Fou mestre d’ escola, pedagog, polític i regidor per l’ Esquerra Republicana d’ Azaña a Sancelles Participa en el Avant Projecte d’ Estatut d’ Autonomia i va ser un dels signants de la “Resposta al missatge dels catalans”. Durant la guerra civil va ser empresonat i a 1940 separat del cos de mestres. Després va reorganitzar l’ impremta  del seu pare a Inca i va publicar alguns llibres didàctics com la Enciclopèdia Ingreso ( 1944) .

En el llibre de Jaume Oliver “Escola i Societat” , publicat a l’ editorial Moll a 1978 , el mateix mestre Llorenç Maria Duran Coli  va explicar :

Con el Alzamiento se produjeron las represiones contra el profesorado oficial. Del cuerpo de funcionarios del Estado, los que más padecieron  fueron los de la enseñanza. Cincuenta y seis maestros y maestras nacionales de Mallorca fueron separados definitivamente y noventa y nueve castigados con penas más o menos graves. Ciento cincuenta y cinco maestros fueron penalizados. Si se cuenta que en las cuatro islas, los maestros eran  más de 600, se puede pensar hasta donde llegó la represión. El inspector Fernando Leal fue asesinado en la carretera, como algunos maestros y profesores (....) En todas las prisiones abundaban los maestros detenidos (....) También las bibliiotecas públicas fueron objeto de censura. La circulante de Sancellas, con cerca de dos mil libros, fue asaltada, apelatonados los libros y se defecó encima

 

 L’ inspector Fernando Leal  (Madrid 1896-Palma 1936). Col.laborà a l’ organització del Museu Pedagògic de les Illes Balears amb Joan Capó i també en el secretariat d’ensenyament d’ Esquerra Republicana.  Com a inspector, fou un dels impulsors de la clausura de diverses escoles  de monges que no tenien  estudis de magisteri, després de la renovació que varen suposar les eleccions de 1936 . Va ser afussellat en el mes d’agost de 1936 a la carretera de Sóller. A l’ Escola Normal va coincidir amb Gabriel Viñes i Rosa Roig ( que surt a aquest bloc) i amb José Maria Eyaralar.

  El professor Eyaralar va participar a nombroses entitats ciutadades com el Foment del Civisme, la Creu Roja  o l’ Ateneu.. Estava casar amb Catalina Vives Piera, la primera dona espanyola que obtingué el doctorat en Ciències. Va ser sotmés a un Consell de Guerra en el qual se l’acusà de ser “ de ideología izquierdista “ en íntima unión con los directivos de la Sociedad Balear de Trabajadores de la enseñanza, afecta a la UGT” y també de “ admirador de la idea de Carlos Marx y excesivamente partidario de la democracia; contrario acérrimo al Estado Totalitario y gran enemigo del régimen actual  puso su personalidad e inteligencia  al servicio de los ideales de izquierda, circunstancias que le presentan como uno de los nefastos dirigentes de la época que precedió al Glorioso Movimiento Nacional”. Va estar tancat a Can Mir durant dos anys, separat del servei i inhabilitat  per a qualssevol carrec directiu. A 1944 , poc abans de morir va ser autoritzat per exercir a l’ Escola Graduada d’ Inca. Comentava “ me han elevado a la dignidad de maestro”.

 

 

 

 

General | Enllaç permanent | Comentaris (13) | Retroenllaços (0)

¿ PODREM VIURE A LES ILLES BALEARS?

Joana | 24 Abril, 2006 03:29

 

 

 

El problema de la vivenda a les Balears és molt greu.Qualsevol ciutadà normal sap que comprar un habitatge a les Illes és cada vegada més difícil i, a la vegada veu com cada cop hi ha més grues a ciutats i pobles. No som economista, però he hagut de cercar xifres per temes de feina: poques, però clares i crec que molt més esgarrifadores que a la major part del territori espanyol.

 

Segons dades del ministeri de la Vivenda, a l’any 2002  se va iniciar la construcció de 9.024 vivendes “lliures” o sense protecció oficial a les Balears. En el 2.003 foren 5.572, en el 2004, 9.470  i en el 2005, 10.633.

 El Govern Balear a la seva publicació i CD “ Les Illes Balears en xifres” sols ofereix les dades  dels dos primers anys i se remet a la font del ministeri de Foment, encara que a un altre lloc  també se poden trobar referències a les vivendes protegides. En el 2002 se varen iniciar  817 habitatges protegits ; en el 2003, 496 ;en el 2004, 430 i en el 2005, 642.

  

Les primeres conclusions  són molt elementals : la construcció creix i  hi ha una gran desproporció entre la vivenda lliure i la de protecció oficial. Però ¿i els preus?

 

 Segons  el ministeri de la Vivenda el preu mitjà d’ una vivenda lliure en el conjunt d’ Espanya és de 1.887,6 euros/m²  a 2006 ,amb un increment del 12 punts respecte a l’ any pasta,  mentre que a les Balears  el preu és de 2.120,8, amb un increment de 12,2.

  I el preu mitjà de la vivenda protegida ,en el primer trimestre d’ enguany , en el conjunt  d’ Espanya era de 971  euros/m²   amb una variació anual del 6,41 respecte a l’ any passat i a Balears 1.012,3  amb una variació del 17,1, també segons dades del ministeri de la Vivenda

 

  En resum: la vivenda és més cara que a altres comunitats i la de protecció oficial, encara més. ¿Se parla del tema a l’ Estatut?. No em fa por que els alemanys puguin comprar vivendes .M’ asusta molt més que no ho puguin fer els habitants de les Illes.

 

 Potser algú és demani per quins motius no oferesc dades del Consell de Mallorca. Es que la seva plana sobre Urbanisme no es troba operativa ( disculpin les molèsties) la qual cosa coincideix en la manca d’ actualitzacions del Govern. ¿Han posat els economistes a controlar obres il·legals?. Potser convendria.  Encara ningú no les ha contat i és mal de fer

General | Enllaç permanent | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb