Joana Maria

He rebut el document que adjunt , un Manifest per a un bloc Progresista. Ho trobo be. però pens que han oblidat un problema molt important : el de la vivenda, que a més a més és un desl que més preocupen els ciutadans.

No se pot simplificar diient “no s’ha de construir més” . A un altre comentari ja me referia a la gran diferència que hi ha en els preus de la vivenda en el conjunt de l’ Estat espanyol i a les Illes, però la solució no potser augmentar  el sol urbà o urbanitzable per a abaratir preus  i en conseqüència , destruir més el malmés territori.

Però els ciutadans d’aquestes illes i les generacions futures hi hem de poder tenir una casa, un pis, un apartament i s’hauria de fer una política clara de construcció de vivendes socials per a residents.

Repetesc una dada  anteior i adjunt part del manifest del bloc Progresista.

VIVENDES

Segons  el ministeri de la Vivenda el preu mitjà d’ una vivenda lliure en el conjunt d’ Espanya és de 1.887,6 euros/m²  a 2006 ,amb un increment del 12 punts respecte a l’ any passat mentre que a les Balears  el preu és de 2.120,8, amb un increment de 12,2.

  I el preu mitjà de la vivenda protegida ,en el primer trimestre d’ enguany , en el conjunt  d’ Espanya era de 971  euros/m²   amb una variació anual del 6,41 respecte a l’ any passat i a Balears 1.012,3  amb una variació del 17,1,

BLOC

Avui dematí m’ han contat que s’ ha d’ organitzar una espècie de cursa, recorregut o “ Camino de Santiago” per devers Calvià amb l’ intenció de reunir dobles per a nens  o joves amb discapacitats com els  d’ASNIMO. Com que fa molts anys que conec  els pares d’ una  al·lota que va cada dia a aquest centre, he arrufat una mica el nas i he pensat: caritat?, s’ ha de demanar caritat per a l’ atenció als discapacitats?.

 L’horabaixa  he trobat en Xisco, el pare de la jove que va a ASNIMO quan ell sortia i jo entrava  en el supermercat. Li he comentat. No sabia res. Ho demanarà, però també m’ ha dit: alerta amb el PP!.

No vull llançar acusacions infundades: no crec que el PP arribi a organitzar curses o “shows” en nom dels discapacitats amb destí poc clar del que es recapti. Seria massa barroer i miserable.

Però és ben segur que l’ activitat  s’ organitzarà. Per a arreglar què?. També em sembla molt i molt vergonyós que a aquesta comunitat, rica (diuen) se puguin muntar “shows” d’ aquesta casta per a garantir l’ atenció dels discapacitats. ¿ El Govern no ho fa?. A la Mallorca del segle XXI s’ han de demanar aportacions voluntàries per a atendre  persones amb síndrome de down?

Podria entendre que s’organitzàs una rifa o un festival per exemple per a un viatge a Paris, com a moltes escoles, però de cap de les maneres se pot fer amb el plantejament de que són un pobrets als quals  “s’ha d’emparar”. I, si l’ atenció es correcta: el mateix Govern no hauria de denunciar que el fan quedar com un pedaç brut?.

Ja se que no és molt correcte escoltar converses alienes, però pens que és molt pitjor no escoltar mai a ningú i per a orientar-me a aquesta confusa societat m’ agrada sentir el que diu la gent en els bars o restaurants..

Fins ara no he sentit a ningú parlar de l’ Estatut. Ni en els bars ens els que prenc un tallat, ni a les botigues,  ni a l’ascensor. I jo tampoc faig preguntes.  Puc demanar a un veïnat : “¿Què trobes del tremolor de l’ Escola Santa Isabel?”, o “¿com veus això de les obres de les Vies del Tren?”. Però mai no me passaria pel cap dir: “ al quart, ¿no?. I que troba de l’ Estatut?”.

Ho podria  preguntar  tan sols a la veinada del pis  de  baix que- de veritat- va decidir votar el PSM quan no se qui li va regalar un cossiol d’ aufebeguera i li va contar, més o menys que els mallorquins no ens hem de deixar trepitjar. Però clar, ella me contestaria, més o menys:”¿ perquè ens servirà?”. I jo no li podria parlar en abstracte d’un futur millor . Hauria de ser més concreta

No he vist a cap diari com queda el tema dels drets i deures dels ciutadans. I, ¿ no convendria ens explicassin una mica millor com pot repercutir el nou  Estatut a la vida de les persones?. Hi ha temes molt complicats com el del finançament o la solidaritat entre Comunitats, però també crec que un gran error és  pensar que si les Balears reben més dobles tots els ciutadans s’enriquiran quan aquestes Illes són un dels llocs d’ Espanya amb més desigualtats socials. Només dues dades: en el darrer trimestre del 2004 la renta per càpita a les Balears era de 22.888 euros, la més alta de l’ Estat que tenia com a mitjana 19.456 euros, però la capacitat d’ estalvi de les famílies era mot semblant ja que en ambdós casos només poden estalviar un 34 per cent i dècimes. També record que les jubilacions solen ser inferiors a la mitjana. Per tant la pregunta no és sols ¿què rebran les Illes?, sinó també ¿com repercutirà això a la vida de les persones?.

 Ja se que l’ Estatut no pot detallar futures polítiques socials, però crec que s’ hauria de referir als drets i deures dels ciutadans: per exemple, la vivenda. Si a mi me demanen si vull esser igual a la resta de ciutadans de l’ Estat , sols poc contestar ¿ quins?.

He vist en el bloc ( o a un missatge  a l’ associació de la memòria històrica ) que el PSM vol que l’ Ajuntament faci un homenatge als mestres republicans. Crec que se pot fer amb la participació de la majoria municipal o sense, si és que, de veritat se vol fer, com en els 75 anys de la II República.  Faig una petita aportació d’ algunes biografies.

  Llorenç Maria Duran Coli a 1932 va publicar un article a la revista “Almanac de les Lletres” titulat “ L’Escola nova  (consells a la mestressa)” en el qual volia orientar les joves mestresses que anaven a fer feina a un poble. Escriví:

Entra triomfant a l’escola que t’espera i dona-li l’escalfor de la teva ànima (...) Recorda la sala torturant que fou ton primer estudi i estalvia als nins aquell suplici. Fes d’aquesta caseta una continuació de la llibertat de l’ entorn: aporta-hi el sol del camp, les flors dels camins, el perfum de terra mullada i la cançó dels aucells lliures (....) Que l’escola sia l’ arbre dels infants des d’ on donaran la volada cap a l’ ideal, sempre dins la llum , nodrits per la sava que tu, mestressa, sabràs oferir-los. Estima tots els infants (...) Sapigués que Na Marieta no sap la lliçó perquè ha hagut de tenir esment del petit i que en Joanet no feu son dever perqué hagué de guardar els xais. Tal volta perquè tenien fred o perquè tenien fam.

També aconsellava a les joves mestres circumstancials  dels pobles rurals oblidar les urbs i els vestits festius, però l’ article acabava Mes...quan sies sola, en la tebior del llençol o vora la llar, en l’ abstracció d’ un llibre, recorda que portser la vida en el camp és circumstancial en ton camí, reprèn força nova per a no anquilosar-te o dissoldre tos ideals pristins en la inactivitat; recorda  que deus ésser en tot moment tu mateixa i, si cal, més perfecta, recorda que cal que sempre sies el llaç d’ unió del llogaret i la ciutat

 Fou mestre d’ escola, pedagog, polític i regidor per l’ Esquerra Republicana d’ Azaña a Sancelles Participa en el Avant Projecte d’ Estatut d’ Autonomia i va ser un dels signants de la “Resposta al missatge dels catalans”. Durant la guerra civil va ser empresonat i a 1940 separat del cos de mestres. Després va reorganitzar l’ impremta  del seu pare a Inca i va publicar alguns llibres didàctics com la Enciclopèdia Ingreso ( 1944) .

En el llibre de Jaume Oliver “Escola i Societat” , publicat a l’ editorial Moll a 1978 , el mateix mestre Llorenç Maria Duran Coli  va explicar :

Con el Alzamiento se produjeron las represiones contra el profesorado oficial. Del cuerpo de funcionarios del Estado, los que más padecieron  fueron los de la enseñanza. Cincuenta y seis maestros y maestras nacionales de Mallorca fueron separados definitivamente y noventa y nueve castigados con penas más o menos graves. Ciento cincuenta y cinco maestros fueron penalizados. Si se cuenta que en las cuatro islas, los maestros eran  más de 600, se puede pensar hasta donde llegó la represión. El inspector Fernando Leal fue asesinado en la carretera, como algunos maestros y profesores (....) En todas las prisiones abundaban los maestros detenidos (....) También las bibliiotecas públicas fueron objeto de censura. La circulante de Sancellas, con cerca de dos mil libros, fue asaltada, apelatonados los libros y se defecó encima

 L’ inspector Fernando Leal  (Madrid 1896-Palma 1936). Col.laborà a l’ organització del Museu Pedagògic de les Illes Balears amb Joan Capó i també en el secretariat d’ensenyament d’ Esquerra Republicana.  Com a inspector, fou un dels impulsors de la clausura de diverses escoles  de monges que no tenien  estudis de magisteri, després de la renovació que varen suposar les eleccions de 1936 . Va ser afussellat en el mes d’agost de 1936 a la carretera de Sóller. A l’ Escola Normal va coincidir amb Gabriel Viñes i Rosa Roig ( que surt a aquest bloc) i amb José Maria Eyaralar.

  El professor Eyaralar va participar a nombroses entitats ciutadades com el Foment del Civisme, la Creu Roja  o l’ Ateneu.. Estava casar amb Catalina Vives Piera, la primera dona espanyola que obtingué el doctorat en Ciències. Va ser sotmés a un Consell de Guerra en el qual se l’acusà de ser “ de ideología izquierdista “ en íntima unión con los directivos de la Sociedad Balear de Trabajadores de la enseñanza, afecta a la UGT” y també de “ admirador de la idea de Carlos Marx y excesivamente partidario de la democracia; contrario acérrimo al Estado Totalitario y gran enemigo del régimen actual  puso su personalidad e inteligencia  al servicio de los ideales de izquierda, circunstancias que le presentan como uno de los nefastos dirigentes de la época que precedió al Glorioso Movimiento Nacional”. Va estar tancat a Can Mir durant dos anys, separat del servei i inhabilitat  per a qualssevol carrec directiu. A 1944 , poc abans de morir va ser autoritzat per exercir a l’ Escola Graduada d’ Inca. Comentava “ me han elevado a la dignidad de maestro”.

El problema de la vivenda a les Balears és molt greu.Qualsevol ciutadà normal sap que comprar un habitatge a les Illes és cada vegada més difícil i, a la vegada veu com cada cop hi ha més grues a ciutats i pobles. No som economista, però he hagut de cercar xifres per temes de feina: poques, però clares i crec que molt més esgarrifadores que a la major part del territori espanyol.

Segons dades del ministeri de la Vivenda, a l’any 2002  se va iniciar la construcció de 9.024 vivendes “lliures” o sense protecció oficial a les Balears. En el 2.003 foren 5.572, en el 2004, 9.470  i en el 2005, 10.633.

 El Govern Balear a la seva publicació i CD “ Les Illes Balears en xifres” sols ofereix les dades  dels dos primers anys i se remet a la font del ministeri de Foment, encara que a un altre lloc  també se poden trobar referències a les vivendes protegides. En el 2002 se varen iniciar  817 habitatges protegits ; en el 2003, 496 ;en el 2004, 430 i en el 2005, 642.

Les primeres conclusions  són molt elementals : la construcció creix i  hi ha una gran desproporció entre la vivenda lliure i la de protecció oficial. Però ¿i els preus?

 Segons  el ministeri de la Vivenda el preu mitjà d’ una vivenda lliure en el conjunt d’ Espanya és de 1.887,6 euros/m²  a 2006 ,amb un increment del 12 punts respecte a l’ any pasta,  mentre que a les Balears  el preu és de 2.120,8, amb un increment de 12,2.

  I el preu mitjà de la vivenda protegida ,en el primer trimestre d’ enguany , en el conjunt  d’ Espanya era de 971  euros/m²   amb una variació anual del 6,41 respecte a l’ any passat i a Balears 1.012,3  amb una variació del 17,1, també segons dades del ministeri de la Vivenda

  En resum: la vivenda és més cara que a altres comunitats i la de protecció oficial, encara més. ¿Se parla del tema a l’ Estatut?. No em fa por que els alemanys puguin comprar vivendes .M’ asusta molt més que no ho puguin fer els habitants de les Illes.

 Potser algú és demani per quins motius no oferesc dades del Consell de Mallorca. Es que la seva plana sobre Urbanisme no es troba operativa ( disculpin les molèsties) la qual cosa coincideix en la manca d’ actualitzacions del Govern. ¿Han posat els economistes a controlar obres il·legals?. Potser convendria.  Encara ningú no les ha contat i és mal de fer

Aquest és el meu darrer article d’ abril, dedicat a la II República, però és que una petita  medalla m’ ha emocionat.

Quan feia  hores que treballava en un llibre sobre la II República que preparam amb Albert Herranz i Catalina Caldentey,  m’ he distret una mica i he recordat un comentari sobre personatges anònims fet a aquest bloc  per un tal Jordi Creus.  Que deia

Potser convendria fer un memorial d'anònims, un mapa de retrats i petites biografies dels caiguts, de les víctimes, per servar el seu exemple, encara que hagin passat 75 anys. ja hem vist molt els homes grossos, el cappares emperò ens manca saber qui era qui. Gracies Joana Maria per a teva contribució.

 Feia poc havia tengut a les mans una petita medalla que m´ha deixat una dona  d’ Alaró dins una petita capseta i  acompanyada d’unes minses anotacions a un paperet arruat. La medalla és molt  menuda, per  penjar amb un cordó d’ or o argent o amb una cinta.. He pensat ¿ a sobre els batecs de quin cor va ser anys i anys?, ¿quin suor de malsomnis la va enterbolir?, ¿ quines mans la varen acaronar?

 He vist la paraula EXECUTAT amb majúscula en el paperet amb el nom. He cercat en el  Diccionari Vermell de Llorenç Capella i  he trobat la referència, però sense imatge.

 Aquest jove que somreia era Bartomeu Rosselló Guardiola, executat  al vint-i-cinc anys. Era sabater d’ Alaró  i pertanyia a les Joventuts Socialistas Unificades. Després del cop d’ Estat de Franco es va amagar a diversos indrets ( una cova i a ca una germana). El varen detenir el 12 de desembre de 1936 i fou traslladat a Can  Mir.  El 18 de març de 1937 el varen treure de la presó amb l’ excusa de que quedava en llibertat i el mataren el mateix vespre. A qualsevol camí. La seva família sempre va conservar aquesta petita medalla així com alguna carta que els seus companys empresonats varen procurar que, malgrat tot els hi pogués arribar.

 A la Pasqua de Resurrecció  penjo quatre acudits de l’època republicana. Tots són d’una revista anticlerical - Fray Lazo-que és publicava a Madrid i que he trobat a un calaix del meu petit estudi . Són un  present  del pare  d’un amic del meu marit, o, millor dit, un amic meu,: el senyor Alfonso Roca , que, per alguna cosa les  va guardar. Molts altres no els hi haurien donat cap valor i jo, ara trob que é s un dels millors regals que m’han fet a la meva vida.

  Hi ha molts altres acudits a la mateixa publicació. N’ he seleccionat quatre que tenen a veure amb la hipocresia de la dreta. ¿ La mateixa d’ara?. No ho se. Opinau.

 Volia contestar a dos comentaris sobre aquest bloc, però, a la fi, he decidit fer un nou article sobre l’ensenyament a la II República.

  Antoni  Ramis Caldentey  deia que “ mai ningú ha nomenat a "Francesc Bonnin" com "Es Mut". Si que l'han anomenat amb molta freqüència com a "Es Mut Masseta". Ho rectific i pos una altra foto seva.  Pere Muñoz també és va mig enfadar quan algú li va indicar que s’havia dedicat un número de Pissara (117) als  mestres depurats i va contestar que “ja ho sabia”.  Enlloc de respondre faig noves aportacions.

Mateu Pascual i Fullana Alaró (   -1937) Sabater, membre de les joventuts socialistes Assessissinat el 15 de gener de 1937

 Ensenyament  i República

 L’ensenyament  va ser un dels principals objectius de la II República. Se volia formar ciutadans lliures  i 1931 se va eliminar l’ obligatorietat de l’ ensenyament de la religió i es va iniciar una important reforma pedagògica. Es va instaurar la coeducació  i l’escola única i laica. Es pretenia que estudiessin  a les mateixes al·lots de diferents extraccions socials, i la religió desapareixia dels plans d’estudis  Se va establir l’obligatorietat de l’ensenyament primari i l’ Estat  es va responsabilitzar de l’ educació que  no volia deixar en mans de l’ Església, com havia passat fins aleshores.

 Arreu d’ Espanya se va fer un pla per a la construcció de 5.000 noves escoles  A Mallorca,  l ’arquitecte autonomista Guillem Forteza  fou l’ autor de la major part de les noves construccions. Segons les seves anotacions privades  desde l’ estiu de 1931 va rebre l’encàrrec de construir unes cinquanta escoles públiques a les Illes.

  L’ Ajuntament de Palma a 1931 va aprovar un Pla de Construccions escolars  per a donar cabuda a una població escolar de 10.000 al·lots dels quals sols una tercera part estaven escolaritzats. La Ciutat havia de tenir 206 escoles S’ iniciaren les construccions a Génova, Cecilio Metelo, Sant Jordi, S’ Aranjassa , Son Rapinya, Son Serra, El Terreno, Coll d’ en Rebassa, Son Anglada, Son Hort Nou, Cadenes, Son Espanyolet , Jaume I i Hostalets, entre d’ altres.

 Així i tot , a 1932 ,en el conjunt de les Illes Balears , hi havia una geografia educativa controlada de manera majoritària pels capellans, frares i monges. 690 escoles de primer ensenyament eren de caràcter religiós, 109 de les quals eren de nins i 581 de nines. El número de centres públics de primària era de 420.

 Després del cop d’ Estat de Franco, en el mateix mes de novembre de 1936 se va iniciar un cruel procés de depuració contra els mestres republicans , que podien ser sancionats de dues  maneres: amb el trasllat els que haguessin simpatitzat amb partits nacionalistes “sin haber tenido participación directa ni indirecta con la subversión comunista-separatista” i amb la separació definitiva del servei pels que haguessin militat en el Front Popular o el que s’ anomenaven societats secretes “muy especialmente con posterioridad a la revolución de octubre y de un modo general los que perteneciendo o no a estas agrupaciones hayan simpatizado con ellas u orientado su enseñanza o actuación profesional en el mismo sentido disolvente”. La totalitat de mestres  depurats a les illes va ser de 155.

A la següent foto de Francesc Bonnin ( Es Mut Masseta) se veuen dos adolescents a la seva feina, quan els republicans encara no havien conquerit l' escolarització pels menors de 16 anys .

                                                                                                                                                                                                                                                                                Una altra cosa són els expedients de depuració de les  les dones mestres s’ ajuntaven dos factors: l’inteligència ( a Maria Herrrero, de Calvià   l’ acusaren de “gastar en sus conversaciones frases de marcado saber volteriano" i Magdalena Pujol, de Son Ferriol va ser acusada de tenir una gran amistat amb el mestre “ hasta el punto de pasear juntos del brazo y considerarla los vecinos de la barriada amiga íntima”. Ambdues també varen ser acusades  d’ensenyar “bailes de salón” a les seves alumnes.

Tot se va enterrar i ara quan feim, gairebé excavacions, ens equivocam. Però som molts els que les feim, no sols els historiadors oficials o oficialistes. Tota nova aportació serà ben rebuda en aquest blog.

Segons la Policia Municipal, avui dematí a Cort hi havia entre 400 i 600 persones. Segons els organitzadors i un grapat de periodistes que fa 25 anys van a les manifestacions, 1000 o més. Jo he fet diferentes perspectives iés ben segur que la plaça era plena. La festa ha estat emotiva, cívica i "carregada de raó".L'únic que ens ha molestat ha estat que no es tallàs la circulació com es fa sempre que hi ha una festa a la plaça de l' Ajuntament.

He fet aquestes fotos i altres . Les tenc en més alta ressolució. Si algú en vol alguna concreta i m'envia el seu email, li puc remetre. Se poden identificar "per ordre d'aparició"

Moltes dones anònimes varen viure una etapa il·lusionada la II República. La Constitució les considerava igual que els homes, se reconeixia el seu dret  a votar, al divorci, a un ensenyament igual entre nins i nines o a l’equiparament entre fills legítims i il·legítims.

En el diccionari Vermell de Llorenç Capellà  és dona noticia d’almenys 11 dones afusellades o assassinades a Mallorca per les seves idees, comportament ,afiliació o fidelitat als seus parents a la guerra civil. Moltes altres també varen patir una cruel marginació. Especialment les mestres que volien transmetre un missatge de formació per a la llibertat als seus alumnes. Pocs dies abans de la commemoració dels 75 anys de la II República vull fer un homenatge a les dones que lluitaren per la igualtat  entre les persones . I especialment a quatre.

Mayol Colom, Maria (Sóller 1883- Palma 1959). Feminista, escriptora, poètica. Durant la seva infantesa va residir a França i va estudiar a la Universitat de Burdeus.Va acabar el estudis de Perit mercantil . Fou  membre de la “ Associació per la Cultura de Mallorca”. També  va ser  fundadora i presidenta del Foment de la Cultura de la Dona de Sóller,  militant d’ Acció Republicana de Mallorca i posteriorment d’ Esquerra Republicana Balear.” Fou candidata a diputada per la coalició republicano-socialista a les eleccions de 1933. Col·laborava a les publicacions “Sóller “ i “ Felanitx. L’aixecament militar de juliol de 1936 la sorprengué a Madrid. Després de la guerra s’exilià  a França . Tornà a Mallorca  en els anys 40 i ja no es va voler significar . Va ser vigilada ja que se li atribuïa “anglòfila” i era considerada perillosa. A 1992 va ser anomenada filla il·lustre de Sóller.

Marqués Mayol, Jeanne ( Sóller 1914) Es neboda de Maria Mayol. La seva mare, germana de Maria, també era una activista política. va col·laborar en la fundació d’ “ Foment de la Cultura de la dona” a Sóller. El setembre de 1936 varen detenir el seu pare- que fou afusellat- i després la resta de la família, en total nou, acusats d’aplaudir els avions republicans. Primer va ser condemnada a mort i després a cadena perpetua. A la presó va conviure amb Aurora Picornell de la qual recorda la seva alegria i sentit de l’ humor. Més endavant la pena li fou rebaixada a quatre anys.. Es va exiliar a Mèxic i després va retornar a Mallorca.

Picornell Femenias , Aurora   ( Palma 1912- cementiri de Porreres 1937) Activista, política . El 1931 va organitzar el sindicat de sastresses. El 1932 es trasllada a  València i es casa Heribert Quiñones dirigent i agitador comunista, finalment afussellat. Va ser responsable del secretariat de la dona del PCE i va publicar articles sobre la dona treballadora a l’òrgan comunista “Nuestra palabra”. El 1934 va fer un viatge de propaganda a Menorca. on amb Quiñónes va organitzar el “Front únic”.  Més endavant col·labora, a Madrid, amb  Maria Teresa León ( dona de Rafael Alberti) i Lina Odena. Va participar en la creació del “Socors Roig Internacional”. Torna el mateix any a Mallorca per fer-se càrrec de la seva filla Octubrina d’ uns dos anys Participa a diversos mítings i actes comunistes. El 19 de juliol de 1936 va ser detinguda a la Casa del Poble i conduïda a la presó de dones de Ca’n Sales . El gener de 1937  va ser afusellada en el cementiri de Porreres junt amb Caterina Flaquer, Antònia Pascual i Maria Pascual.

Roig, Rosa (Marçà 1890- Barcelona 1969). Mestra i escriptora. Formada en els  ideals de l’ institucionalisme, a l’ escola Normal de Mallorca va intentar aplicar nous mètodes d’ ensenyament  pacifistes, progressistes i cívics  amb l’ utilització de divers material didàctic i sortides a l’ exterior. L’arribaren a acusar de pornografia per a l’ utilització de   làmines d’ escultures gregues o romanes a les seves classes .Va tenir un gran ressò a Mallorca un article seu en el qual  considerava una  monstruositat que les “vermelles" ( nines orfes o pobres) acompanyassin els morts de casa rica a canvi d’ uns doblers. A l’ estiu de 1936  es trobava a Barcelona, a on continuà treballant a l’ Escola Normal Va ser depurada, sotmesa a un consell de guerra i desterrada a l’escola Normal de Castelló .Va acabar la seva vida a una escola  Normal de Barcelona a les ordres d’ una directora que  l’ havia acusat de roja.

Nota: No se per quins motius, no he pogut afegir una foto de Jeanne Marqués quan era jove publicada a a revista Brisas. Si algú la vol veure és al album sobre la II República d' aquest bloc 

El divendres 14 d’abril es commemorerà la proclamació de la II República a nombrosos llocs de Mallorca.: Alaró, Santa Maria, Pollença, Inca, Felanitx, Santa Margalida, Porreres, Sa Pobla, Palma. ( a les 12, 30 a Cort). Cada poble te la seva història: records d’ una il·lusió i una tragèdia posterior i es ben normal que se vulgui commemorar recordant aquell ajuntament que volia afavorir l’ ensenyament, la  sanitat, una distribució més justa dels impostos... Foren aquells temps ( del 14 d’ abril de 1931 al 18 de juliol de 1936) dies de joia, il·lusió i esperança, per sortir del caciquisme, per condicions de treball dignes, per poder donar uns estudis als infants, per la igualtat de les dones, el dret a votar de tots.

Era un temps de música i alegria.¿ Què se va fer d’ aquella gent que cantava, ballava o tocava música en els primers anys de la República?. El cop d’ Estat de Franco va prohibir l’ alegria i ho va omplir tot de foscor.  En el 75 aniversari ,la coincidència amb el divendres Sant  no imposarà  el silenci sacre per a la commemoració. A les 8.30 de la nit, el grup Rock and Press actua a Alaró. Trob que hi hem d’ anar, sobretot, per a recuperar la música .He cercat algunes fotos al meu ordinador  que tenen a veure amb la música. Són:

·        Ball a Porreres

·        Banda de Jazz a Porreres

·        Banda de Música a Montuïri

·        Banda de Música a un llaüt de Felanitx ( foto Es Mut)

·        Banda de Música a Calvià

M' agradaria molt poder afegir música a aquest bloc. ¿ Se pot fer?

Tenc por. La fosca: no poder veure o trobar les coses és el que més por fa als infants i als adults. I ara me fa moltíssima por el que passa en els mitjans de comunicació de les Illes. M'asusta pensar que els periodistes som ara, gairebé una espècie a extingir.

El previsible retall de les emissions de "Radio Televisión Española" ( acursar o eliminar informatius i despedir o prejubilar treballadors) me fa por per moltes coses: que la informació sobre el que succeeix a les Illes es deixi en mans d' una empresa que funciona per subcontractacions com és IB3 amb la qual cosa no hi pot haver cap independència informativa i per la manca de respecte cap a cada autonomia sobre les ¿necessàries? reconversions.

I un gran calfred m'ha baixat per l' espatlla quan aquest migdia he sentit a la Ràdio que l' Executiu Balear ha aprovat un projecte de LLei per a la Creació d' un col·legi de periodistes, publicistes i relacions públiques , tots junts, però sense cap necessitat de titulació concreta.

Anem a veure. ¿ a que és dedica cadascú?

· Els periodistes a informar i opinar, deixant ben clar quan fan una cosa o altra

· Els publicistes a fer propaganda dels productes que volen promocionar els seus clients

· Els relacions públiques, no ho se molt be, però crec que deu ser a procurar que la gent s' entengui i pugui seguir unes regles de protocol social.

Crec que el SPIB ha fet un comunicat contrari a aquest col·legi únic, que si se forma, serà el primer col.legi groc d' Espaya Ja hi havia sindicats que ho eren, però no hi ha hagut mai cap col·legi que no definesqui en primer lloc la professió dels col·legiats. ¿ Periodista és lo mateix que publicista i relacions públiques?. Idò no. De cap manera. Es fins i tot incompatible i és èticament molt rebutjable voler presentar com a una informació la publicitat d' un producte.

I si els polítics se presenten com a productes a promocionar, la indignitat és encara major. En el fons és això: voler fer creure que aquest batibull de professions consisteix en "donar una bona imatge dels que paguen".No ho sé segur, però voldria creure que "sempre hi haurà periodistes"

La concentració contra les autopistes que se fan a Eivissa i , en general contra el desgavell constructor a les Illes ha resultat un èxit de convocatòria.   Fins i tot la policia ha dit que eren 3.000.

La festa de la II República de Ses Voltes, segons m'han contat s' ha interromput per a donar temps a la gent a anar a la plaça d' Espanya,

Deien que hi hauria 4 gats. Envio tres fotos: a les dues primeres els 4 gats es veuen de front i a la darera d' esquena.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Han arribat els periodistes
• L' Alzheimer, Maragall i el nostre Govern
• EFICACIA DE PaPer
• Son Espases i Son Dureta
• Solidaritat per donacions de medul.la
• Els darrers enteniments del Pacte
• Pacte i mitjans de comunicació
• Oratge a Cort
• Un pacte que és un discurs
• UM: estratègia raonable i raó
• Els pactes: res serà com abans
• Palma, ciutat coherent?
• La música dels pactes: “¿un bolero sin amor?”
• MANIPULACIO INFORMATIVA
• TOTS ELS PARTITS SÖN IGUALS?
• UN MANIFEST CIUTADÀ
• Santa Isabel : una petita plaça asfaltada
• La trampa de la campanya
• ¿I si ara el PP no és el PP?
• Ses Fontanelles :el testimoni d’un damnificat per IB3
• El desastre del Parc de Ses Estacions (3)
• IB3 fa veure que investiga la corrupció urbanística
• El desastre del Parc de Ses Estacions (2)
• El desastre del Parc de Ses Estacions
• JOVES SENSE ESPAI, HABITATGES DIGNES
• Una manifestació històrica i cívica
• Triar el periodista i el missatge
• EL SPIB DENÚNCIA LA PERVERSIÓ DELS MITJANS PÚBLICS AUTONÒMICS I INSULARS
• CERCAU L'EMPRESA
• Periodisme tranquil i la manipulació de IB3

• General [89]

• Thomàs: I que vos han donat a tu i a n'Andeuet per fer sa pilota al...
• busty anime: anime games |
• busty anime: anime games |
• busty anime: anime games |
• anime galleries: dark anime |
• free anime porn galleries: anime angel |
• anime boys: simpsons anime |
• anime boys: simpsons anime |
• teengay: Gay
• gayrape: Gay
• gaypics: Gay
• gaysex: Gay
• rapegay: Gay
• gayrape: Gay
• gayrape: Gay
• forcedgay: Gays http://my.mashable.com/gaysexmenfreemaleboy/ Boys...
• dategay: Gays http://my.mashable.com/gaysexmenfreemaleboy/ Boys...
• teengay: Gays http://my.mashable.com/gaysexmenfreemaleboy/ Boys...
• analgay: Gays http://my.mashable.com/gaysexmenfreemaleboy/ Boys...
• M: Hola Joana, Com a periodista aficionat (no tinc els...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents