Joana Maria

Observacions ciutadanes

L' Institut Medina Mayurqa, un exemple

Joana | 08 Març, 2006 20:17

Per circumstàncies de la vida i motius totalment casuals , en el termini d’ una setmana he sabut  que l’ Institut Medina Mayurqa s’ ha convertit en un centre emblemàtic per a molts joves de les Illes que, fins ara han estudiat a centres concertats i quan parlen amb amics que van a aquest institut , troben que segurament els entendrien millor i ells també es podrien trobar més proper el que expliquen els professors.

Repetesc que és probable que tot sigui una casualitat. Però ¿ com és que fills dels meus amics, una neboda , els seus amics i amics dels amics diuen , de sobte que els hi agradaria anar al Medina Mayurqa ?. El que vàrem ser joves fa molt anys sols ens relacionàvem amb els companys del mateix centre escolar. Ara no. Es troben  en el carrer o a bars i parlen de com , com els hi  va, com campa cadascú a la seva vida  i quan fan comparacions troben que en el Medina Mayurqa l’ ensenyament els hi resultaria més proper.

Des de sempre- i que duri- l’ ensenyament públic ha sigut més exigent que el privat. Si dius a algun d’ aquests joves que se volen canviar: “hauràs d’ estudiar més”, contesten: “bueno, però si ho entenc m’ agradarà més”.

No vull mitificar el “Medina Mayurqa”, però se que hi ha hagut escoles emblemàtiques a Mallorca, a les quals els estudiants no  entenien l’ aprenentatge com una espècie de càstig , sinó com una manera de ser més forts i més persones. A la II República Miquel Deià a Consell i Teodor Tarrés a Can Pastilla en foren dos exemples. En els darrers anys del franquisme, els instituts Ramon LLull i Joan Alcover. A la transició i fins ara, Mata de Jonc, fins i tot pels més petits. També tenc una amiga a Madrid que me contava que quan va voler agafar una setmana de vacances  durant el curs escolar, la directora del col·legi del seu fill, Josefina Aldecoa , li deia: “que viaje, que vea mundo, Ya lo recuperarà.”

Pens que els professors del Medina Mayurqa no deuen voler ser ni “coleguitas” ni botxins. Segurament saben mantenir un equilibri en el seu comportament i en la  seva manera d’ explicar les coses. Que s’hi fixi la Conselleria d’ Educació. Si tots els que volen una plaça en el Medina Mayurqa no la poden lograr , haurien de trobar lloc a centres més o menys semblants. Aquesta afecció dels joves per a anar a un centre en el qual els hi ensenyin coses, és un fenomen a analitzar . I també podríem començar a parlar del dret dels joves majors de 16 anys a anar a un centre escolar en el qual es troben entesos i entenedors. Els controls de qualitat no haurien de consistir sols  en quanta gent aprova la selectivitat, sino també en quanta recorda, deu anys després el que els hi varen ensenyar els seus professors d' Institut

General | Enllaç permanent | Comentaris (18) | Retroenllaços (0)

Dona treballadora i terrorisme domèstic

Joana | 08 Març, 2006 00:19

No puc entendre les xifres sobre les dones treballadores a Balears ni la política de l’ Institut de la dona. Segons la Conselleria de Treball tenim feina  el 53,2 per cent, la qual cosa representa el porcentatje més  alt a tot l’Estat, però ¿ durant quant temps?, ¿ tot l’ any?, ¿ amb contractes temporals?. Segons la directora general de Treball , les dones que ocupen càrrecs directius son el 7,5 per cent¿  de les dones o dels càrrecs? . Això significa  dos punts per damunt la mitjana estatal ,” sin embargo, las que están empleadas en niveles técnicos representan en las Islas el 10,4 por ciento, mientras que el promedio estatal se eleva al 16 por ciento”, diu la noticia.

Crec que aquestes xifres no són més que un doi estadístic. Segurament a l’ apartat de càrrecs directius deuen incloure totes les dones que tenen una botiga o un petit negoci familiar . No me vull referir a les crítiques que es fan el Govern Central i l’ Estatal  sobre com haurien de ser els ajuts, que tampoc no entenc ben be. Només entenc que segurament aniria millor a totes les dones poder conèixer exactament que fan uns i altres: tenir una espècie de finestra única que pogués canalitzar tots els ajuts, venguin d’ on venguin. El tema és massa important per a convertir-lo en estadística i discussió política. Això, ¿ no és semblant al que passa amb el terrorisme?

Conec dones realment maltractades i no puc oblidar les declaracions que va fer una metgessa, amiga de la dona que varen matar fa poc als Hostalets, sobre el pelegrinatge que hagueren de fer els familiars per a saber qui s’ ocupa de que al marge de les manifestacions i els minuts de silenci.

També conec altres dones majors de 45 anys que han patit maltractaments, sense arribar a la mort que no poden entendre com és que han de conviure amb el maltractador, mentre tenen com a única opció fer un curset de cuina. L’ Institut de la dona va convocar un acte més o menys de protesta per ahir, dia de la dona treballadora. ¿ per demanar, què?, ¿a qui?. ¿a la societat en general ?.  És molt brut el joc de voler demostrar que hi ha víctimes desemparades i jugar amb el seu dolor per motius polítics. Però encara ho és més si el que convoca aquestes manifestacions te una certa responsabilitat. ¿ A on són ara els fills de les dones mortes a Mallorca en els darrers anys?. El Govern ha posat mitjans per a garantir el seu dret a l’ educació al menys fins el 18 anys, amb beques i ajuts de transport i menjador escolar?. Com que no ho se, ho  pregunto.

 

General | Enllaç permanent | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb