Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

El "botelln"; perspectiva jove i adulta

Joana | 26 Mar, 2006 22:39 | meneame.net facebook.com google.com

Una neboda, a l’ entorn dels 18 anys me demana; “tia (en el sentit literal) i tu que trobes del botellón?”. He de començar per repetir  el tòpic- i no per això menys real- de que la pròpia llibertat no se  pot desvincular de la dels altres. Li explico que està molt malament destrossar comerços, embrutar carrer, no deixar dormir el veïnats.

-         Però, ¿què trobes del “botellón?, repeteix -    

     Depèn, ¿ t’hauria  agradat que haguessin destrossat la botiga de la teva padrina , quan la tenia?, ¿no poder dormir durant tota la nit per mor del renou?,  ¿trobar la  porta de ca teva plena de fems?, ¿que , per exemple el teu cosí més menut se fes un tall amb vidres romputs?. -         No. Tot això ja ho sé, però sempre vos pensau que feim lo pitjor  i els que fan  aquestes coses són molt pocs. ¿ Que hem de fer, idò?. Si tu ens convides a tots els meus amics a una “disco” hi anirem, però no tenim diners?, ¿ o no ho saps que no en  tenin?. -          Si que ho sé ¿ però, per quins motius feis “botellón”?.

 

-         Per sortir tots junts. Beuen  els que volen. ¿ I a les “discos” ¿què?, ¿no beuen?. Jo no bec més que una cervesa o dues. ¿ No podem estar al carrer?. Me deies que no  havia de ser una pija de marques i ara que he d’anar a les discos. I és lo mateix.

-         No te dic que siguis pija. Te dic que no molesteu els altres

 

-         Vale, idò que ens diguin com ho podem fer.¿ Què te creus, que no ens molesta no poder anar enlloc?

 

Pens que, en realitat  “botellón “ vol dir grups de joves que és reuneixen al carrer per a trobar-se ,consumir begudes que poden ser  alcohòliques  o no , lligar o no i escoltar música més o menys forta. Vull creure que la majoria no té el propòsit de fer desastres. I que  ho haurien de saber deixar tot tan net com estava el dia anterior. De les destrosses, ni parlar-ne

 

 Els problemes  de l’alcohol  i les drogues són molt complexes i no acabaran amb la prohibició del “botellón” .Tampoc no se pot  prohibir l’ entrada als menors de 18 anys al carrer, però els pares hi tenen molt a veure.. “ I si van a fer una volta per mirar a on són i controlen com tornen?.

Realment els que més s’oposen al “botellón” son els amos de bars i discoteques. . I record que en el darrer estiu els casos més greus d’intoxicacions es varen donar a discoteques eivissenques. per pastilles que segurament havien comprat  allà mateix ¿ Se controlen be les discoteques?, ¿ a on van els “sonómetros” dels municipals ?.

 

Ara   els joves volen ser al carrer. I això no s’hauria de  poder prohibir. Pensem que passarà quan, a més a més,  hi vulguin instal·lar tendes de campanya per a dormir o passar el cap de setmana, si cada vegada els hi resulta més difícil poder tenir la seva pròpia vivenda.

 

Carta a Catalina Cirer abans d'apostatar

Joana | 24 Mar, 2006 20:57 | meneame.net facebook.com google.com

Senyora batllessa:

Li escric aquesta carta abans dapostatar. I ben aposta per les seves recents decissions.

Mai no gosaria dir que vost es desfressa quan es vesteix de mallorquina del segle XIX, de fan del Mallorca o de penitent de Setmana Santa. Tot aix ho s i si ho vol mostrar, ho mostri, encara que cap de les tres coses tenguin molt a veure amb el seu crrec institucional. Mai no li demanaria, quan es vestir de batllessa?. Vost s una senyora daparena normal que, a vegades es posa vestits que tenen a veure amb un collectiu o altre.

Ara be, troba que ha d impedir als ciutadans que vagin de vestits de normals i laics en el divendres Sant i que com a tals celebrin un acte cvic en commemoraci d un fet histric com fou la II Repblica?. Vost no va voler autoritzar un acte de commemoraci dels 75 anys de la proclamaci de la II Repblica a l espai municipal de Ses Voltes per la coincidncia amb el Divendres Sant. Crec que el motiu era que la msica podia molestar els venats, els canonges de la Seu o, n hi havia ms?.

Desprs , tos els partits poltics d Esquerra, sindicats i entitats cviques varen decidir que si l acte no es podia fer a Ses Voltes es faria Cort que s el lloc en el qual se va proclamar la Repblica el 14 d abril de 1931. L hora , les dotze del migdia.

I veig que ara diu que tampoc, que no ens deixar utilitzar equips de so ni posar plataformes per mor del Va Crucis. Qu sha pensat?. Creu que el catolicisme pot aufegar qualsevol manifestaci que no s hi aplegui?. que ha de ser predominant sobre qualssevol commemoraci, concentraci jornada? .

Si ho pensa com a persona, s igual. Si ho vol aplicar com a batllessa, s greu. Vost hauria de respectar escrupolosament la Constituci, tan defensada pel seu partit poltic actual ( PP) encara que els seus antecessors ( AP) no la votassin en el seu moment

A ms a ms, el mxim que ens pot passar als que tanmateix ens concentrarem a Cort s que no ens deixin fer installacions al carrer. Per i si tocam la trompeta o portam equips de msica manuals?.

I per cert, s ha comunicat al Govern Civil que hi haur processons?. La consellera d Immigraci ho ha explicat als immigrants?. Es que me fa molta por que no se crei una gran alarma social: que els Africans que viuen a Mallorca no se pensin que ha sortit el kukusclan.

L'ecotaxa i el vot de l'esquerra

Joana | 11 Mar, 2006 01:22 | meneame.net facebook.com google.com

Estic totalment d acord amb els que consideren que la retirada del propsit decotaxa per part del PSOE s un error fatal . Ho han dit Maties Valles, Guillem Frontera o Eberhard Groske als qual he escoltat o llegit en els darrers dies.

Escric amb dades i fites de memria. No tenc cap paper ni gravaci al davant, per crec que he ents el que volien dir ells i molts altres :que no te cap sentit ara cercar vots a una hipottica reconciliaci entre el PSOE i els hotelers justament per mor de lecotaxa. Les cadenes que consideren que les Balears no poden ser un dest turstic amb futur ja desvien clients cap a altres indrets ( Sol, Acorn...). I altres hotelers intenten reconvert els seus hotels en apartaments per a estalviar gastos de personal.

Si realment els hotelers varen conseguir situar la majoria de vots a la dreta amb un discurs catastrofista, unes hipottiques repercussions de l ecotaxa a l enfonsament del turisme, a on s l error: a l ecotaxa o a la manca de comunicaci entre el Pacte de Progrs i els que els haurien d haver votat?. Varen arribar al treballadors i no dic sindicats? No te cap sentit que l Esquerra vulgui resoldre els problemes de tothom per a fer , en abstracte una societat millor i ms illustrada. Hauria d intentar resoldre els dels seus i, a ms a ms, procurar que ho entenguessin.

Una altra cosa s si l ecotaxa era bona o no per ella mateixa. Segurament hi havia errors de plantejament, corregibles. Per no potser dolenta una taxa dirigit a la millora del medi-ambient. Les mesures socials tamb varen ser molt minses durant l poca del Pacte . I els que encara volem votar l esquerra, ens trobam ara que enlloc de dir-nos el que volen fer per a anar envant, ens diuen el que volen fer cap enrera. Deu ser un tema de clientelisme poltic, per hauren de veure si sumen o resten. Jo no se sibaixar a la prxima estaci.

L' Institut Medina Mayurqa, un exemple

Joana | 08 Mar, 2006 19:17 | meneame.net facebook.com google.com

Per circumstncies de la vida i motius totalment casuals , en el termini d una setmana he sabut que l Institut Medina Mayurqa s ha convertit en un centre emblemtic per a molts joves de les Illes que, fins ara han estudiat a centres concertats i quan parlen amb amics que van a aquest institut , troben que segurament els entendrien millor i ells tamb es podrien trobar ms proper el que expliquen els professors.

Repetesc que s probable que tot sigui una casualitat. Per com s que fills dels meus amics, una neboda , els seus amics i amics dels amics diuen , de sobte que els hi agradaria anar al Medina Mayurqa?. El que vrem ser joves fa molt anys sols ens relacionvem amb els companys del mateix centre escolar. Ara no. Es troben en el carrer o a bars i parlen de com , com els hi va, com campa cadasc a la seva vida i quan fan comparacions troben que en el Medina Mayurqa l ensenyament els hi resultaria ms proper.

Des de sempre- i que duri- l ensenyament pblic ha sigut ms exigent que el privat. Si dius a algun d aquests joves que se volen canviar: haurs d estudiar ms, contesten: bueno, per si ho entenc m agradar ms.

No vull mitificar el Medina Mayurqa, per se que hi ha hagut escoles emblemtiques a Mallorca, a les quals els estudiants no entenien l aprenentatge com una espcie de cstig , sin com una manera de ser ms forts i ms persones. A la II Repblica Miquel Dei a Consell i Teodor Tarrs a Can Pastilla en foren dos exemples. En els darrers anys del franquisme, els instituts Ramon LLull i Joan Alcover. A la transici i fins ara, Mata de Jonc, fins i tot pels ms petits. Tamb tenc una amiga a Madrid que me contava que quan va voler agafar una setmana de vacances durant el curs escolar, la directora del collegi del seu fill, Josefina Aldecoa , li deia: que viaje, que vea mundo, Ya lo recuperar.

Pens que els professors del Medina Mayurqa no deuen voler ser ni coleguitas ni botxins. Segurament saben mantenir un equilibri en el seu comportament i en la seva manera d explicar les coses. Que shi fixi la Conselleria d Educaci. Si tots els que volen una plaa en el Medina Mayurqa no la poden lograr , haurien de trobar lloc a centres ms o menys semblants. Aquesta afecci dels joves per a anar a un centre en el qual els hi ensenyin coses, s un fenomen a analitzar . I tamb podrem comenar a parlar del dret dels joves majors de 16 anys a anar a un centre escolar en el qual es troben entesos i entenedors. Els controls de qualitat no haurien de consistir sols en quanta gent aprova la selectivitat, sino tamb en quanta recorda, deu anys desprs el que els hi varen ensenyar els seus professors d' Institut

Dona treballadora i terrorisme domstic

Joana | 07 Mar, 2006 23:19 | meneame.net facebook.com google.com

No puc entendre les xifres sobre les dones treballadores a Balears ni la poltica de l Institut de la dona. Segons la Conselleria de Treball tenim feina el 53,2 per cent, la qual cosa representa el porcentatje ms alt a tot lEstat, per durant quant temps?, tot l any?, amb contractes temporals?. Segons la directora general de Treball , les dones que ocupen crrecs directius son el 7,5 per cent de les dones o dels crrecs? . Aix significa dos punts per damunt la mitjana estatal , sin embargo, las que estn empleadas en niveles tcnicos representan en las Islas el 10,4 por ciento, mientras que el promedio estatal se eleva al 16 por ciento, diu la noticia.

Crec que aquestes xifres no sn ms que un doi estadstic. Segurament a l apartat de crrecs directius deuen incloure totes les dones que tenen una botiga o un petit negoci familiar . No me vull referir a les crtiques que es fan el Govern Central i l Estatal sobre com haurien de ser els ajuts, que tampoc no entenc ben be. Noms entenc que segurament aniria millor a totes les dones poder conixer exactament que fan uns i altres: tenir una espcie de finestra nica que pogus canalitzar tots els ajuts, venguin d on venguin. El tema s massa important per a convertir-lo en estadstica i discussi poltica. Aix, no s semblant al que passa amb el terrorisme?

Conec dones realment maltractades i no puc oblidar les declaracions que va fer una metgessa, amiga de la dona que varen matar fa poc als Hostalets, sobre el pelegrinatge que hagueren de fer els familiars per a saber qui s ocupa de que al marge de les manifestacions i els minuts de silenci.

Tamb conec altres dones majors de 45 anys que han patit maltractaments, sense arribar a la mort que no poden entendre com s que han de conviure amb el maltractador, mentre tenen com a nica opci fer un curset de cuina. L Institut de la dona va convocar un acte ms o menys de protesta per ahir, dia de la dona treballadora. per demanar, qu?, a qui?. a la societat en general ?. s molt brut el joc de voler demostrar que hi ha vctimes desemparades i jugar amb el seu dolor per motius poltics. Per encara ho s ms si el que convoca aquestes manifestacions te una certa responsabilitat. A on sn ara els fills de les dones mortes a Mallorca en els darrers anys?. El Govern ha posat mitjans per a garantir el seu dret a l educaci al menys fins el 18 anys, amb beques i ajuts de transport i menjador escolar?. Com que no ho se, ho pregunto.

COMUNITAT I MANIPULACIO PERIODISTICA

Joana | 01 Mar, 2006 23:49 | meneame.net facebook.com google.com

A un comentari anterior parlava de com intenta explicar la nostra histria el Govern Balear en el Parc Temtic que ha muntat davant el Consolat amb motiu del dia de la Comunitat. En resum: el segle XX s redueix al que varen escriure viatgers illustres com George Sand i l Arxiduc , el que va pintar Russinyol i l Obra del Diccionari. Per a fer activitats didctiques que acaben en el segle XVIII- sols expliquen els llocs en el qual va tenir lloc la Guerra de Successi i els nens ms guanyadors, se poden sentir Borbons per un dia.

He anat al Parc Temtic sobre el dia de la Comunitat com a persona directament implicada en el tema del Parc de les Vies , per, quan hi era, la meva mirada s ha desviat.M'he fixat en el que deien sobre la nostra histria
Desprs, alguns periodistes han penjat comentaris en el meu bloc sobre la situaci actual de RTVE a les Illes. Te a veure?. Moltssim. Si no ni ha veus i mirades independents del poder econmic i poltic , no podrem saber i entendre el que passa cada dia

Pensava que els actuals governants al menys tendrien una mica de respecte per al nostre passat ms immediat, per, no. Ara me fa molta por que els partits d Esquerra i UM ,enlloc de fer plantejaments seriosos sobre el que han de ser els mitjans de comunicaci pblics, posin el cap davall lala i el treguin sols per a demanar raconets per a les seves noticies.
Els mitjans de comunicaci sn cars i sols els periodistes que es dediquen al negoci empresarial o a la corrupci individual- coses separables- es fan rics. En conec alguns. Per el que encara no s s si a aquestes Illes hi ha algun partit que realment confi en mirades independents de la seva prpia. Si els partits sols pensen que les noticies sn correctes quan parlen d ells mateixos i les entitats ciutadanes que les seves activitats sols sn importants quan surten a la premsa, anam malament.
Hem de creure que cap partit creu, ni un poquet, que la informaci pblica te sentit?
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb