Joana Maria

Observacions ciutadanes

El "botellón"; perspectiva jove i adulta

Joana | 27 Març, 2006 00:39

Una neboda, a l' entorn dels 18 anys me demana; "tia (en el sentit literal) i tu que trobes del botellón?". He de començar per repetir  el tòpic- i no per això menys real- de que la pròpia llibertat no se  pot desvincular de la dels altres. Li explico que està molt malament destrossar comerços, embrutar carrer, no deixar dormir el veïnats.

-         Però, ¿què trobes del "botellón?, repeteix -    

     Depèn, ¿ t'hauria  agradat que haguessin destrossat la botiga de la teva padrina , quan la tenia?, ¿no poder dormir durant tota la nit per mor del renou?,  ¿trobar la  porta de ca teva plena de fems?, ¿que , per exemple el teu cosí més menut se fes un tall amb vidres romputs?. -         No. Tot això ja ho sé, però sempre vos pensau que feim lo pitjor  i els que fan  aquestes coses són molt pocs. ¿ Que hem de fer, idò?. Si tu ens convides a tots els meus amics a una "disco" hi anirem, però no tenim diners?, ¿ o no ho saps que no en  tenin?. -          Si que ho sé ¿ però, per quins motius feis "botellón"?.

 

-         Per sortir tots junts. Beuen  els que volen. ¿ I a les "discos" ¿què?, ¿no beuen?. Jo no bec més que una cervesa o dues. ¿ No podem estar al carrer?. Me deies que no  havia de ser una pija de marques i ara que he d'anar a les discos. I és lo mateix.

-         No te dic que siguis pija. Te dic que no molesteu els altres

 

-         Vale, idò que ens diguin com ho podem fer.¿ Què te creus, que no ens molesta no poder anar enlloc?

 

Pens que, en realitat  "botellón " vol dir grups de joves que és reuneixen al carrer per a trobar-se ,consumir begudes que poden ser  alcohòliques  o no , lligar o no i escoltar música més o menys forta. Vull creure que la majoria no té el propòsit de fer desastres. I que  ho haurien de saber deixar tot tan net com estava el dia anterior. De les destrosses, ni parlar-ne

 

 Els problemes  de l'alcohol  i les drogues són molt complexes i no acabaran amb la prohibició del "botellón" .Tampoc no se pot  prohibir l' entrada als menors de 18 anys al carrer, però els pares hi tenen molt a veure.. " I si van a fer una volta per mirar a on són i controlen com tornen?.

Realment els que més s'oposen al "botellón" son els amos de bars i discoteques. . I record que en el darrer estiu els casos més greus d'intoxicacions es varen donar a discoteques eivissenques. per pastilles que segurament havien comprat  allà mateix ¿ Se controlen be les discoteques?, ¿ a on van els "sonómetros" dels municipals ?.

 

Ara   els joves volen ser al carrer. I això no s'hauria de  poder prohibir. Pensem que passarà quan, a més a més,  hi vulguin instal·lar tendes de campanya per a dormir o passar el cap de setmana, si cada vegada els hi resulta més difícil poder tenir la seva pròpia vivenda.

 

General | Enllaç permanent | Comentaris (10) | Retroenllaços (0)

Carta a Catalina Cirer abans d'apostatar

Joana | 24 Març, 2006 21:57

Senyora batllessa:

Li escric aquesta carta  abans d’apostatar. I ben aposta per les seves recents decissions.

Mai no gosaria dir que vostè es desfressa quan es vesteix de mallorquina del segle XIX, de “fan” del Mallorca o de penitent de Setmana Santa. Tot això ho és i  si ho vol mostrar, ho mostri, encara que cap de les tres coses tenguin molt a veure amb el seu càrrec institucional. Mai no li demanaria, quan es vestirà de batllessa?. Vostè és una senyora d’aparença normal que, a vegades es posa vestits que tenen a veure amb un col·lectiu o altre.

Ara be, ¿ troba que ha d’ impedir als ciutadans que vagin de vestits de normals i laics en el divendres Sant i que com a tals celebrin un acte cívic en commemoració d’ un fet històric com fou la II República?. Vostè no va voler autoritzar un acte de commemoració dels 75 anys de la proclamació de la II República a l’ espai  municipal  de Ses Voltes per la coincidència amb el Divendres Sant. Crec que el motiu era que la música podia molestar els veïnats, els canonges de la Seu o, n’ hi  havia més?.

Després , tos els partits polítics d’ Esquerra, sindicats i entitats cíviques varen decidir que si l’ acte no es podia fer a Ses Voltes es faria Cort que és el lloc en el qual se va proclamar la República el 14 d’ abril de 1931. L’ hora , les dotze del migdia.

 I veig que ara diu que tampoc, que no ens deixarà utilitzar equips de so ni posar “plataformes” per mor del Vía Crucis. ¿ Què s’ha pensat?. ¿Creu que el catolicisme pot aufegar qualsevol manifestació que no s’ hi aplegui?. ¿ que ha de ser predominant sobre qualssevol  commemoració, concentració jornada…? .

Si ho pensa com a persona, és igual. Si ho vol aplicar com a batllessa, és greu.  Vostè hauria de respectar escrupolosament la Constitució, tan defensada pel seu partit polític actual ( PP)  encara que els seus antecessors ( AP) no la votassin en el seu moment

A més a més, el màxim que ens pot passar als que  tanmateix  ens concentrarem a Cort  és que no ens deixin fer instal·lacions al carrer. Però ¿i si tocam la trompeta o portam equips de música manuals?.

I per cert, ¿ s’ ha comunicat  al Govern Civil que hi haurà processons?. ¿ La consellera d’ Immigració ho ha explicat als immigrants?. Es que me fa molta por que no se crei una gran alarma social: que els Africans que viuen a Mallorca no se pensin que ha sortit el kukusclan.

General | Enllaç permanent | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

L'ecotaxa i el vot de l'esquerra

Joana | 11 Març, 2006 02:22

Estic totalment d’ acord amb els que consideren que la retirada del propòsit d’ecotaxa per part del PSOE  és un error fatal . Ho han dit  Maties Valles, Guillem Frontera o Eberhard Groske als qual he escoltat o llegit en els darrers dies.

 

Escric amb dades i  fites de memòria. No tenc cap paper ni gravació al davant, però crec que he entès el que volien dir ells i molts altres  :que no te cap sentit ara cercar vots a una hipotètica reconciliació entre el PSOE i els hotelers justament per mor de l’ecotaxa. Les cadenes que  consideren que les Balears no poden ser un destí turístic amb futur ja desvien clients cap a altres indrets ( Sol, Acorn...). I altres  hotelers intenten reconvertí els seus hotels en apartaments per a estalviar gastos de personal.

 

Si realment els hotelers varen  conseguir situar la majoria de vots a la dreta amb un discurs  catastrofista,  unes hipotètiques repercussions de l’ ecotaxa a l’ enfonsament del turisme, ¿a on és l’ error: a l’ ecotaxa o a la manca de comunicació entre el Pacte de Progrés i els que els haurien d’ haver votat?. ¿Varen arribar al treballadors i no dic sindicats?   No te cap sentit que l’ Esquerra  vulgui resoldre els problemes de tothom  per a fer , en abstracte una societat millor i més il·lustrada. Hauria d’ intentar resoldre els dels seus i, a més a més, procurar que ho entenguessin.

 

Una altra cosa és si l’ ecotaxa era bona o no per ella mateixa. Segurament hi havia errors de plantejament, corregibles. Però no potser  dolenta una taxa dirigit a la millora del medi-ambient. Les mesures socials també varen ser molt minses durant l’ època del Pacte . I els que encara volem votar l’ esquerra, ens trobam ara que enlloc de dir-nos el que volen fer per a anar  envant, ens diuen el que volen fer cap enrera. Deu ser un tema de clientelisme polític, però hauríen de veure si sumen o resten. Jo no se si baixaré a la pròxima estació.

General | Enllaç permanent | Comentaris (9) | Retroenllaços (0)

L' Institut Medina Mayurqa, un exemple

Joana | 08 Març, 2006 20:17

Per circumstàncies de la vida i motius totalment casuals , en el termini d’ una setmana he sabut  que l’ Institut Medina Mayurqa s’ ha convertit en un centre emblemàtic per a molts joves de les Illes que, fins ara han estudiat a centres concertats i quan parlen amb amics que van a aquest institut , troben que segurament els entendrien millor i ells també es podrien trobar més proper el que expliquen els professors.

Repetesc que és probable que tot sigui una casualitat. Però ¿ com és que fills dels meus amics, una neboda , els seus amics i amics dels amics diuen , de sobte que els hi agradaria anar al Medina Mayurqa ?. El que vàrem ser joves fa molt anys sols ens relacionàvem amb els companys del mateix centre escolar. Ara no. Es troben  en el carrer o a bars i parlen de com , com els hi  va, com campa cadascú a la seva vida  i quan fan comparacions troben que en el Medina Mayurqa l’ ensenyament els hi resultaria més proper.

Des de sempre- i que duri- l’ ensenyament públic ha sigut més exigent que el privat. Si dius a algun d’ aquests joves que se volen canviar: “hauràs d’ estudiar més”, contesten: “bueno, però si ho entenc m’ agradarà més”.

No vull mitificar el “Medina Mayurqa”, però se que hi ha hagut escoles emblemàtiques a Mallorca, a les quals els estudiants no  entenien l’ aprenentatge com una espècie de càstig , sinó com una manera de ser més forts i més persones. A la II República Miquel Deià a Consell i Teodor Tarrés a Can Pastilla en foren dos exemples. En els darrers anys del franquisme, els instituts Ramon LLull i Joan Alcover. A la transició i fins ara, Mata de Jonc, fins i tot pels més petits. També tenc una amiga a Madrid que me contava que quan va voler agafar una setmana de vacances  durant el curs escolar, la directora del col·legi del seu fill, Josefina Aldecoa , li deia: “que viaje, que vea mundo, Ya lo recuperarà.”

Pens que els professors del Medina Mayurqa no deuen voler ser ni “coleguitas” ni botxins. Segurament saben mantenir un equilibri en el seu comportament i en la  seva manera d’ explicar les coses. Que s’hi fixi la Conselleria d’ Educació. Si tots els que volen una plaça en el Medina Mayurqa no la poden lograr , haurien de trobar lloc a centres més o menys semblants. Aquesta afecció dels joves per a anar a un centre en el qual els hi ensenyin coses, és un fenomen a analitzar . I també podríem començar a parlar del dret dels joves majors de 16 anys a anar a un centre escolar en el qual es troben entesos i entenedors. Els controls de qualitat no haurien de consistir sols  en quanta gent aprova la selectivitat, sino també en quanta recorda, deu anys després el que els hi varen ensenyar els seus professors d' Institut

General | Enllaç permanent | Comentaris (17) | Retroenllaços (0)

Dona treballadora i terrorisme domèstic

Joana | 08 Març, 2006 00:19

No puc entendre les xifres sobre les dones treballadores a Balears ni la política de l’ Institut de la dona. Segons la Conselleria de Treball tenim feina  el 53,2 per cent, la qual cosa representa el porcentatje més  alt a tot l’Estat, però ¿ durant quant temps?, ¿ tot l’ any?, ¿ amb contractes temporals?. Segons la directora general de Treball , les dones que ocupen càrrecs directius son el 7,5 per cent¿  de les dones o dels càrrecs? . Això significa  dos punts per damunt la mitjana estatal ,” sin embargo, las que están empleadas en niveles técnicos representan en las Islas el 10,4 por ciento, mientras que el promedio estatal se eleva al 16 por ciento”, diu la noticia.

Crec que aquestes xifres no són més que un doi estadístic. Segurament a l’ apartat de càrrecs directius deuen incloure totes les dones que tenen una botiga o un petit negoci familiar . No me vull referir a les crítiques que es fan el Govern Central i l’ Estatal  sobre com haurien de ser els ajuts, que tampoc no entenc ben be. Només entenc que segurament aniria millor a totes les dones poder conèixer exactament que fan uns i altres: tenir una espècie de finestra única que pogués canalitzar tots els ajuts, venguin d’ on venguin. El tema és massa important per a convertir-lo en estadística i discussió política. Això, ¿ no és semblant al que passa amb el terrorisme?

Conec dones realment maltractades i no puc oblidar les declaracions que va fer una metgessa, amiga de la dona que varen matar fa poc als Hostalets, sobre el pelegrinatge que hagueren de fer els familiars per a saber qui s’ ocupa de que al marge de les manifestacions i els minuts de silenci.

També conec altres dones majors de 45 anys que han patit maltractaments, sense arribar a la mort que no poden entendre com és que han de conviure amb el maltractador, mentre tenen com a única opció fer un curset de cuina. L’ Institut de la dona va convocar un acte més o menys de protesta per ahir, dia de la dona treballadora. ¿ per demanar, què?, ¿a qui?. ¿a la societat en general ?.  És molt brut el joc de voler demostrar que hi ha víctimes desemparades i jugar amb el seu dolor per motius polítics. Però encara ho és més si el que convoca aquestes manifestacions te una certa responsabilitat. ¿ A on són ara els fills de les dones mortes a Mallorca en els darrers anys?. El Govern ha posat mitjans per a garantir el seu dret a l’ educació al menys fins el 18 anys, amb beques i ajuts de transport i menjador escolar?. Com que no ho se, ho  pregunto.

 

General | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)

COMUNITAT I MANIPULACIO PERIODISTICA

Joana | 02 Març, 2006 00:49

   A un comentari  anterior parlava de com intenta explicar la nostra història  el Govern Balear en el Parc Temàtic que ha muntat davant el Consolat amb motiu del dia de la Comunitat. En resum: el segle XX és redueix al que varen escriure viatgers il·lustres com George Sand i l’ Arxiduc , el que va pintar Russinyol i l’ Obra del Diccionari.  Per a fer activitats didàctiques – que acaben en el segle XVIII- sols expliquen els llocs en  el qual va tenir lloc la Guerra de Successió i els nens més guanyadors, se poden sentir Borbons per un dia.
 He anat al  Parc Temàtic sobre el dia de la Comunitat com a persona directament implicada en el tema del Parc de les Vies , però,  quan hi era, la meva mirada s’ ha desviat.M'he fixat en el que deien sobre la nostra història
Després, alguns periodistes han penjat comentaris en el meu bloc sobre la situació actual de RTVE a les Illes. ¿ Te a veure?. Moltíssim. Si no ni ha veus i mirades independents del poder econòmic i polític , no podrem saber i entendre el que passa cada dia
Pensava que els actuals governants al menys  tendrien una mica de respecte per al nostre  passat més immediat, però, no. Ara me fa molta por que els partits d’ Esquerra i UM ,enlloc de fer plantejaments seriosos sobre el que han de ser els mitjans de comunicació públics, posin el cap davall l’ala i el treguin sols per a demanar raconets per a les seves noticies.
Els mitjans de comunicació són cars i sols els periodistes que es dediquen al negoci empresarial o a la corrupció individual- coses separables- es fan rics. En conec alguns. Però el que encara no sé és si a aquestes Illes hi ha  algun partit que realment  confií  en mirades independents de la seva pròpia. Si els partits sols pensen que les noticies són correctes quan parlen d’ ells mateixos  i les entitats ciutadanes que les seves activitats sols són importants quan surten a la premsa,  anam malament.
¿ Hem de creure que cap partit creu, ni un poquet, que la informació pública te sentit?

General | Enllaç permanent | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb