Joana Maria

Observacions ciutadanes

No sols el Pont

Joana | 16 Febrer, 2006 22:08

 

 Penjo un comunicat de la Plataforma de les Vies del Tren i el vull comentar.

 El comunicat diu:

 

 

SÍ A LA RESTITUCIÓN DEL PONT DES TREN, PERO CON

RESPETO Y SENSIBILIDAD

 

La redacción del proyecto de restitución del Pont des Tren y su ejecución, deben encargarse a profesionales y empresas especializadas con suficiente sensibilidad hacia el patrimonio.

 

Las dimensiones, el tipo de materiales y la ubicación deben ser idénticas al original.

 

El proyecto de restitución debe encargarse a alguien con la suficiente sensibilidad cómo para reconocerse en  la necesidad de los ciudadanos de recuperar  un signo de identidad de una barriada y de una ciudad.

Recuperar un elemento patrimonial como el Pont des Tren es muy importante, pero pretender alterar sus dimensiones demuestra desconocer el valor real del patrimonio común y sería intolerable.

La restitución se exige desde nuestra plataforma, además de por motivos patrimoniales, también cómo hecho ejemplarizante para los gobernantes.

 

Sobre el Parc de ses Estacions

La Plataforma mantiene su deseo de que se considere un proyecto unitario de corredor verde desde la Plaza de España hasta las afueras de la ciudad, tal y cómo pidieron arquitectos, geógrafos y vecinos en la mesa de diàlogo..

 

Hi estic d’ acord gairebé en tot, però vull comentar que :

1)    El Pont real sols és el que va dissenyar Gaspar  Bennazar . Ja el varen tomar i el que se faci a partir d’ ara sols serà decoració.

     2) El que s’ hauria d’ encarregar a tècnics amb sensibilitat hauria de ser un projecte de veritat per al Parc de les Estacions. No s’ha fet cap concurs públic i ara seria ridícul fer-lo sols per a restituir el Pont.

I soc membre de la Plataforma. Els hi tenc una gran estimació.

General | Enllaç permanent | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

La dreta vol dir que no hem de tenir memòria?

Joana | 16 Febrer, 2006 20:00

La II República és una etapa encara desconeguda de la nostra història i  sobre la qual

s’ han projectat nombrosos tòpics: que tot era un desordre, que els intel·lectuals  de l’ època eren grapat de persones de pensament dèbil que sols sabien seguir les instruccions de Catalunya, que se vivia a una societat agrària amb un feble turisme, que no hi havia dones disposades a treballar i a sortir de ca-seva. Els tòpics venen de tres parts:1) la mirada llunyana del que va ser la República arreu d’ Espanaya , 2) un ràpid contrast amb els resultats electorals a Mallorca , illa sobre la qual se sol dir que les dretes varen ser majoritàries (amb l’ excepció del 31) i que després, a la guerra civil va restar en mans dels sublevats i 3) sobretot, l’ intrerés de la dreta més fosca en fer veure que el manteniment dels seus privilegis dona “tranquilitat” i la resta són com a desviacions del que “hauria de ser”

  A un mapa simple de divulgació primària. Mallorca quedaria coloretjada com a zona blava a la II República i a la Guerra Civil  ¿Però  uantes persones varen ser afusellades, amb o sense judici a la Guerra civil?: S’ha parlat de 2.000 o 3.000 i ara mateix hi ha un grup d’ investigadors de la UIB que cerca desapareguts.¿ Quanta gent va quedar sense feina o depurada per mor de la seva adscripció ideològica?: també mils i mils, especialment mestres d’ escola i funcionaris. ¿ A quanta els hi tallar la veu, la opinió i el pensament?.A tots els que, de sobte es trobaren forçats a assumir les consignes ideològiques dels sublevats: que tothom havia de parlar la mateixa llengua (el castellà) , que els organitzadors de la societat havien de ser, per la força de les armes els militars, sense cap opció al lliure pensament a llibertat d’ elecció dels propis representants  polítics (cap sobirania popular) i que la dona, com que era inferior a l’ home havia de quedar marginada a l’ àmbit familiar, sense cap possibilitat d’ organitzar els seus propis negocis o estudis. Si una dona volia canviar de parella era considerada una puta. I els homes tenien les seves “queides” d’ amagat.

Durant l’ època republicana no se va conseguir l’ igualtat entre homes i dones. Tampoc un ensenyament gratuït per a tots els al·lots, ni condicions de treball i horaris dignes, ni que l’ Església  deixàs de voler cohesionar la societat per a restringir-se a l’ àmbit privat de la consciència de cada persona, però se varen fer les primeres passes. I el 18 de juliol de 1936 tot es va congelar i va tornar fosc. La II República va ser un camí obert que va topar amb un mur de silenci i mort. Ara, des de diverses instàncies polítiques, acadèmiques o sols ciutadanes  és vol gratar en el passat , recuperar la memòria històrica. I, en el Parlament, s’ han presentat iniciatives conjuntes dels grups d’ esquerra  per a fer declaracions conjuntes  i també treballs concrets. Si la dreta no ho admet, ¿ a que diu no? , ¿ a que no va passar o a que no vol que se sapiga?.

General | Enllaç permanent | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb