Joana Maria

Observacions ciutadanes

Quan ens volen desubicar

Joana | 11 Febrer, 2006 02:50

 

 

La senyora Maria, molt major, plorava un dia perdura al mig d'un supermercat perquè no trobava les coses. Ella volia llet, pa i sucre, però sols el pa estava en el mateix lloc de sempre. L'estratègia comercial de canviar les coses de lloc crec que és per a  conquerir que els clients, mentre cerquen vegin coses en les quals no s' havien fixat. La conec poc., Segurament te una malaltia de desorientació que moles altres no patim. Si veim de sobte que a on hi havia un parc sols hi ha escombraries , els que tenim el cap una mica clar, no pensam "no se trobar el parc". Pensam: " l' han destruït". Si  no trobam el Pont, pensam igualment : "el s'han carregat". Si sentim a dir que a Eivissa , de sobre desapareixen cases de la pagesia  per fer autopistes, pensam "Les excavadores i la pressa per a fer obres".

 

Ara ja no vull parlar de la irracionalitat de la destrucció del patrimoni i la natura. Em vull referir a la desorientació democràtica i ciutadana que crea que les coses se puguin fer d' aquesta manera, sense exposicions públiques, sense  escoltar els veïnats, sense  plans que se puguin entendre. No parl ara d' atentants contra la natura . Me referesc a una clara violència contra la mateixa racionalitat de les persones. ¿ que pot pensar un ciutadà normal- per exemple un dels 20.000? que varen signar contra la circulació intensiva de cotxes en el Parc de les Vies si li diuen que això no te cap importància i al dia següent li demanen que signi contra l' Estatut de Catalunya?. Ens desubiquen com a ciutadans, ens descoloquen com a demòcrates, però no ens empenyen cap a fora dels marcs democràtics, són ells els que hi va sortint.

 

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb