Joana Maria

Esborranys d'avui per dem

Dolars i farols a Eivissa

Joana | 24 Febrer, 2006 01:38 | meneame.net facebook.com google.com

 Abel Matutes ofereix 50 milions de pessetes ( 30.000 euros)  a qui  pugui demostrar que esta directament relacionat amb la construcció de les autopistes d’ Eivissa . però les bases del concurs no estan clares. ¿ Sols empreses directament implicades o relacionades?. ¿ Això és una beca de la banca per a fer investigacions sobre relacions econòmiques  a l’ illa o una espècie de farol? . Els seus opositors: els de la Plataforma Antiautopistes  gairebé no tenen doblers per a pagar el seus propis advocats .Segurament són gent poc documentada . Pensen que Matutes te a veure amb el projecte territorial d’ Eivissa amb dades tan  simples i elementals com que  les seves empreses són les que tenen major poder econòmic a l’ Illa o i que el partit que governa és el PP, amb el qual Matutes  va ser ministre ,

 

¿Matutes té o no te a veure amb les autopistes eivissenques?. Se podria admetre que  no és el soci majoritari de les constructores i que la seva participació a  la constructora FCC és per motius professionals o professorals ja que és en el Consell d’ Administració per unes “dietes” que li paguen, a canvi d’ alguns consells i res més. També se pot  admetre que l’ adquisició d' una cantera participada per alguna de les seves empreses  no te res a veure amb la necessitat de grava per a l’ asfalt.  Aixi mateix se pot pensar que no te cap importància que la seva filla Estela sigui consellera de Carreteres en el Consell d Eivissa i Formentera i l’ obra és a càrrec del Govern Balear que noha de menester el vist i plau ni l’ autorització  de l’ institució eivissenca .

 

Però ¿ quin model de creixement  ha de menester Eivissa?.¿ Això te o no te a veure amb el mon empresarial de Matutres?.

 En el programa de Carles Francin l' excelent escriptor  Luis del Vall va fer un recurrent comentari sobre els paradisos i “la gallina de los huevos de oro”, massa tòpic per a ésser creïble. Ara ja no es tracta d’ urbanitzar Eivissa per a fer-la un destí turístic o deixar-la com a paradís. El turisme ja hi és i les carreteres actuals tenen el resultat de moles accidents., però ara no s’ eixamplen una mica i s’ eliminen curves. : s' expropien finques rústiques i es reconverteix tot un paissatge.

Mai ningú guanyarà el concurs convocar per Matutes amb unes bases tan poc clares. Es tracta ara de saber  com serà  Eivissa

 d’ aquí deu anys  i qui hi podrà viure amb tranquil·litat.

 

Antoni Monserrat, economista hum

Joana | 21 Febrer, 2006 00:01 | meneame.net facebook.com google.com

Antoni Monserrat, mort als 51 anys, per un cncer va ser, en realitat l introductor de la filosofia d aix que ara deim blogs a aquestes illes. Li he de dedicar un record.

Crec que no tenia cap ttol d economista, com Francesc de B Moll no en tenia de filleg . Varen ser o han estat figures molt diferents a la nostra histria, per en com tenien un pensament sense boires i el convenciment de que podien saber i esbrinar coses i les autoritzacions els hi vendrien desprs.

Monserrat sabia ms d economia que moles economistes i, sobre tot, ho sabia explicar millor. Abans que el Govern del Pacte de Progrs li demans que poss ordre a les xifres de la nostra economia i el fes director general, molts periodistes ja l havem anat a veure. Sabia com ning que a aquestes Illes , les xifres de l atur no se poden ordenar per anys, que s ha de fer per temporades: gener amb gener i agost amb agost, que aix de que la economia va bien no significa res si no s explica a continuaci per quins hi va i per quins , no. Quan els economistes oficials parlaven sols de turistes que entraven i sortien dels aeroports, ell ja deia que aix no defineix la importncia del turisme, que s havia de parlar d allotjaments i, segurament de places illegals .

Va humanitzar la lectura de les xifres econmiques i va ser un mur contra les interpretacions interessades. En els anys 80 i 90 quan els periodistes fiem preguntes als sindicats, freqentment ens contestaven : esto debe saberlo Antoni Monserrat. I si no ho sabia, ho anava a cercar. Mai va contestar a una pregunta sobre economia amb un jo pens. Ho feia amb xifres o explicava que ho intentaria esbrinar.

No va morir de pena. Va morir de malaltia. El recordarem els que l aprecivem i clourem una mica els ulls i els llavis quan vegem discursos buits d economistes, sindicats o poltics i no poguem demanar I tu que trobes, Antoni Monserrat?.

No sols el Pont

Joana | 16 Febrer, 2006 21:08 | meneame.net facebook.com google.com

Penjo un comunicat de la Plataforma de les Vies del Tren i el vull comentar.

El comunicatdiu:

S A LA RESTITUCIN DEL PONT DES TREN, PERO CON

RESPETO Y SENSIBILIDAD

La redaccin del proyecto de restitucin del Pont des Tren y su ejecucin, deben encargarse a profesionales y empresas especializadas con suficiente sensibilidad hacia el patrimonio.

Las dimensiones, el tipo de materiales y la ubicacin deben ser idnticas al original.

El proyecto de restitucin debe encargarse a alguien con la suficiente sensibilidad cmo para reconocerse en la necesidad de los ciudadanos de recuperar un signo de identidad de una barriada y de una ciudad.

Recuperar un elemento patrimonial como el Pont des Tren es muy importante, pero pretender alterar sus dimensiones demuestra desconocer el valor real del patrimonio comn y sera intolerable.

La restitucin se exige desde nuestra plataforma, adems de por motivos patrimoniales, tambin cmo hecho ejemplarizante para los gobernantes.

Sobre el Parc de ses Estacions

La Plataforma mantiene su deseo de que se considere un proyecto unitario de corredor verde desde la Plaza de Espaa hasta las afueras de la ciudad, tal y cmo pidieron arquitectos, gegrafos y vecinos en la mesa de dilogo..

Hi estic d acord gaireb en tot, per vull comentar que :

1) El Pont real sols s el que va dissenyar Gaspar Bennazar . Ja el varen tomar i el que se faci a partir d ara sols ser decoraci.

2) El que s hauria d encarregar a tcnics amb sensibilitat hauria de ser un projecte de veritat per al Parc de les Estacions. No sha fet cap concurs pblic i ara seria ridcul fer-lo sols per a restituir el Pont.

I soc membre de la Plataforma. Els hi tenc una gran estimaci.

La dreta vol dir que no hem de tenir memria?

Joana | 16 Febrer, 2006 19:00 | meneame.net facebook.com google.com

La II Repblica s una etapa encara desconeguda de la nostra histria i sobre la qual

s han projectat nombrosos tpics: que tot era un desordre, que els intellectuals de l poca eren grapat de persones de pensament dbil que sols sabien seguir les instruccions de Catalunya, que se vivia a una societat agrria amb un feble turisme, que no hi havia dones disposades a treballar i a sortir de ca-seva. Els tpics venen de tres parts:1) la mirada llunyana del que va ser la Repblica arreu d Espanaya , 2) un rpid contrast amb els resultats electorals a Mallorca , illa sobre la qual se sol dir que les dretes varen ser majoritries (amb l excepci del 31) i que desprs, a la guerra civil va restar en mans dels sublevats i 3) sobretot, l intrers de la dreta ms fosca en fer veure que el manteniment dels seus privilegis dona tranquilitat i la resta sn com a desviacions del que hauria de ser

A un mapa simple de divulgaci primria. Mallorca quedaria coloretjada com a zona blava a la II Repblica i a la Guerra Civil Per uantes persones varen ser afusellades, amb o sense judici a la Guerra civil?: Sha parlat de 2.000 o 3.000 i ara mateix hi ha un grup d investigadors de la UIB que cerca desapareguts. Quanta gent va quedar sense feina o depurada per mor de la seva adscripci ideolgica?: tamb mils i mils, especialment mestres d escola i funcionaris. A quanta els hi tallar la veu, la opini i el pensament?.A tots els que, de sobte es trobaren forats a assumir les consignes ideolgiques dels sublevats: que tothom havia de parlar la mateixa llengua (el castell) , que els organitzadors de la societat havien de ser, per la fora de les armes els militars, sense cap opci al lliure pensament a llibertat d elecci dels propis representants poltics (cap sobirania popular) i que la dona, com que era inferior a l home havia de quedar marginada a l mbit familiar, sense cap possibilitat d organitzar els seus propis negocis o estudis. Si una dona volia canviar de parella era considerada una puta. I els homes tenien les seves queides d amagat.

Durant l poca republicana no se va conseguir l igualtat entre homes i dones. Tampoc un ensenyament gratut per a tots els allots, ni condicions de treball i horaris dignes, ni que l Esglsia deixs de voler cohesionar la societat per a restringir-se a l mbit privat de la conscincia de cada persona, per se varen fer les primeres passes. I el 18 de juliol de 1936 tot es va congelar i va tornar fosc. La II Repblica va ser un cam obert que va topar amb un mur de silenci i mort. Ara, des de diverses instncies poltiques, acadmiques o sols ciutadanes s vol gratar en el passat , recuperar la memria histrica. I, en el Parlament, s han presentat iniciatives conjuntes dels grups d esquerra per a fer declaracions conjuntes i tamb treballs concrets. Si la dreta no ho admet, a que diu no? , a que no va passar o a que no vol que se sapiga?.

Propietaris de tot

Joana | 13 Febrer, 2006 04:19

 El 14 d’ abril se compliran 75 anys de la proclamació de la II  República i el 18 de juliol del  cop d’ Estat que la va anular i va ser l’ origen de la llarga nit del franquisme.

 

Se que se preparen  llibres i documentals sobre el tema. Particip a alguns.

 

Les edicions de llibres i la realització de documentals són cares. I el més absurd a aquesta fase inicial dels projectes és haver de convèncer a les institucions de que és ben cert que hi va haver una II República, plena de vida i una Guerra Civil, plena de mort . A la transició se va fer un pacte més o menys de reconciliació, però no potser que les institucions , ara democràtiques, entenguin que això significava oblidar l’historia.

 

Hi ha magnífics estudis, sobre la II República i la Guerra Civil , que  ja s’ han publicat. Els que se preparen ara, amb o sense el suport de les institucions, tantmateix sortiran.

 

Però me faig sols una pregunta, ¿ com potser que algunes institucions hagin arribat a dir que és un tema del qual ja no se n’hauria de parlar més?, ¿ Pensen que la història comença quan ells varen iniciar el seu poder?. Potser, però així. serà com justament  entraran ells a la història. Es lamentable que pensin que el territori ( l’espai)  és seu  i fa molta por que se pensin que també ho és el temps i el passat. ¿ Què més se pot fer per a intentar anul.lar una comunitat?

 

Quan ens volen desubicar

Joana | 11 Febrer, 2006 01:50

 

 

La senyora Maria, molt major, plorava un dia perdura al mig d’un supermercat perquè no trobava les coses. Ella volia llet, pa i sucre, però sols el pa estava en el mateix lloc de sempre. L’estratègia comercial de canviar les coses de lloc crec que és per a  conquerir que els clients, mentre cerquen vegin coses en les quals no s’ havien fixat. La conec poc., Segurament te una malaltia de desorientació que moles altres no patim. Si veim de sobte que a on hi havia un parc sols hi ha escombraries , els que tenim el cap una mica clar, no pensam “no se trobar el parc”. Pensam: “ l’ han destruït”. Si  no trobam el Pont, pensam igualment : “el s’han carregat”. Si sentim a dir que a Eivissa , de sobre desapareixen cases de la pagesia  per fer autopistes, pensam “Les excavadores i la pressa per a fer obres”.

 

Ara ja no vull parlar de la irracionalitat de la destrucció del patrimoni i la natura. Em vull referir a la desorientació democràtica i ciutadana que crea que les coses se puguin fer d’ aquesta manera, sense exposicions públiques, sense  escoltar els veïnats, sense  plans que se puguin entendre. No parl ara d’ atentants contra la natura . Me referesc a una clara violència contra la mateixa racionalitat de les persones. ¿ que pot pensar un ciutadà normal- per exemple un dels 20.000? que varen signar contra la circulació intensiva de cotxes en el Parc de les Vies si li diuen que això no te cap importància i al dia següent li demanen que signi contra l’ Estatut de Catalunya?. Ens desubiquen com a ciutadans, ens descoloquen com a demòcrates, però no ens empenyen cap a fora dels marcs democràtics, són ells els que hi va sortint.

 

El dret a escollir escola dels pares de Santa Isabel

Joana | 08 Febrer, 2006 00:46 | meneame.net facebook.com google.com

Ara, quan no veuen clar que l edifici de Santa Isabel pugui aguantar les embastides de les obres resulta que s empanadeixen , demanen una mica de perd i donen el passat com a per esborrat. Maria Isabel Cabrer ( Mabel ) diu que ja no hi ha pressa per a acabar les obres de construcci del metro i si fins ara s havia fet feina a tota pastilla de dia i nit devia ser per una rbia estranya que tenia l empresa constructora . Diuen que ens aturarem, ho repensarem i farem un gran favor als infants de Santa Isabel. Les monges de Santa Mnica, sempre disposades a ajudar els ms pobres , cediran uns locals per als nens ms petits i la conselleria

d Educaci ha trobat unes aules devora la mar, a una escola de vela, Calanova, que no eren per a seguir una escolaritzaci normal sin per que els pares amb dret a escollir l escola que volen pels seus fills tamb els poguessin ensenyar a navegar.

I Santa Isabel?. Me fan molta por les declaracions dalgun representant veinal que insinua que podria ser un centre cultural per a la barriada. Sobre com anar en tren?, i tots els nins de la barriada a Calanova o a ca les monges per sempre ms?. Mabel diu que Santa Isabel sempre havia tremolat quan passava el tren, per poquet . Sha d estudiar si aguantar la pressi de les obres de construcci del metro i sups que tamb s ha de saber si en el futur l edifici podr o podria aguantar la pressi d' un metro soterrat i tres carrils de cotxe a sobre.

No se si Mabel i Francisco Fiol (Xisco) s han enfrontat directament per aquest tema. Per s ben segur que si la conselleria d Educaci diu que no s arrisca a mantenir els nens a

l escola o se veu venir el perill o sn molt inconscients. I com s que un Govern espera que siguin els tcnics d una conselleria que s hauria de cuidar de la pedagogia i de que els pares puguin escollir l escola que volen pels fills siguin els que opinin sobre la seguretat de les obres?. No pot ser tanta frivolitat : que Mabel digui a Xisco: deus tenir ra, no hi havem pensat. Ara ens ho mirarem millor, s molt inconscient . I que, a sobre, vulguin fer declaracions sobre les exageracions d uns venats que gosen a dir que tanta precipitaci devia ser per motius electoralistes, molt barrut

Si s han confessat, deuen tenir l absoluci, per jo trobo no basta que les institucions s empanedesquin del que han fe tmalament. Tamb han dassumir les seves responsabilitat i dir ara exactament com ho feran. Sn ells els responsables. Encara recordo les llgrimes d una mare que me deia y encima nos amenazan con denunciarnos si los nios no van a clase por no escolarizarlos. A quina fase de compliment de la promesa del PP sobre la lliure elecci de centre ens trobam?. era enguany o l any qui ve quan tots els pares havien de poder escollir al centre que ms els hi agrads per als seus fills?

 (Segueix)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb