Joana Maria

Esborranys d'avui per demà

Dolars i farols a Eivissa

Joana | 24 Febrer, 2006 01:38 | meneame.net facebook.com google.com

 Abel Matutes ofereix 50 milions de pessetes ( 30.000 euros)  a qui  pugui demostrar que esta directament relacionat amb la construcció de les autopistes d’ Eivissa . però les bases del concurs no estan clares. ¿ Sols empreses directament implicades o relacionades?. ¿ Això és una beca de la banca per a fer investigacions sobre relacions econòmiques  a l’ illa o una espècie de farol? . Els seus opositors: els de la Plataforma Antiautopistes  gairebé no tenen doblers per a pagar el seus propis advocats .Segurament són gent poc documentada . Pensen que Matutes te a veure amb el projecte territorial d’ Eivissa amb dades tan  simples i elementals com que  les seves empreses són les que tenen major poder econòmic a l’ Illa o i que el partit que governa és el PP, amb el qual Matutes  va ser ministre ,

 

¿Matutes té o no te a veure amb les autopistes eivissenques?. Se podria admetre que  no és el soci majoritari de les constructores i que la seva participació a  la constructora FCC és per motius professionals o professorals ja que és en el Consell d’ Administració per unes “dietes” que li paguen, a canvi d’ alguns consells i res més. També se pot  admetre que l’ adquisició d' una cantera participada per alguna de les seves empreses  no te res a veure amb la necessitat de grava per a l’ asfalt.  Aixi mateix se pot pensar que no te cap importància que la seva filla Estela sigui consellera de Carreteres en el Consell d Eivissa i Formentera i l’ obra és a càrrec del Govern Balear que noha de menester el vist i plau ni l’ autorització  de l’ institució eivissenca .

 

Però ¿ quin model de creixement  ha de menester Eivissa?.¿ Això te o no te a veure amb el mon empresarial de Matutres?.

 En el programa de Carles Francin l' excelent escriptor  Luis del Vall va fer un recurrent comentari sobre els paradisos i “la gallina de los huevos de oro”, massa tòpic per a ésser creïble. Ara ja no es tracta d’ urbanitzar Eivissa per a fer-la un destí turístic o deixar-la com a paradís. El turisme ja hi és i les carreteres actuals tenen el resultat de moles accidents., però ara no s’ eixamplen una mica i s’ eliminen curves. : s' expropien finques rústiques i es reconverteix tot un paissatge.

Mai ningú guanyarà el concurs convocar per Matutes amb unes bases tan poc clares. Es tracta ara de saber  com serà  Eivissa

 d’ aquí deu anys  i qui hi podrà viure amb tranquil·litat.

 

Antoni Monserrat, economista humà

Joana | 21 Febrer, 2006 00:01 | meneame.net facebook.com google.com

Antoni Monserrat, mort als 51 anys, per un càncer va ser, en realitat l’ introductor de la filosofia d’ això que ara deim blogs a aquestes illes. Li he de dedicar un record.

Crec que no tenia cap títol d’ economista, com Francesc de B Moll no en tenia de filòleg . Varen ser o han estat figures molt diferents a la nostra història, però en comú tenien un pensament sense boires i el convenciment de que podien saber i esbrinar coses i les autoritzacions els hi vendrien després.

Monserrat sabia més d’ economia que moles economistes i, sobre tot, ho sabia explicar millor. Abans que el Govern del Pacte de Progrés li demanàs que posàs ordre a les xifres de la nostra economia i el fes director general, molts periodistes ja l’ havíem anat a veure. Sabia com ningú que a aquestes Illes , les xifres de l’ atur no se poden ordenar per anys, que s’ ha de fer per temporades: gener amb gener i agost amb agost, que això de que “ la economia va bien” no significa res si no s’ explica a continuació per quins hi va i per quins , no. Quan els  economistes oficials parlaven sols de turistes que entraven i sortien dels aeroports, ell ja deia que això no defineix la importància del turisme, que s’ havia de parlar d’ allotjaments i, segurament  de places il·legals .

Va humanitzar la lectura de les xifres econòmiques i va ser un mur contra les interpretacions interessades. En els anys 80 i 90 quan els periodistes fèiem preguntes als sindicats, freqüentment ens contestaven : “esto  debe saberlo Antoni Monserrat”. I si no ho sabia, ho anava a cercar. Mai va contestar a una pregunta sobre economia amb un “ jo pens”. Ho feia amb xifres o explicava que ho intentaria esbrinar.

No va morir de pena. Va morir de malaltia. El recordarem els que l’ apreciàvem i clourem una mica els ulls i els llavis quan vegem discursos buits d’ economistes, sindicats o polítics i no poguem demanar ¿ I tu que trobes, Antoni Monserrat?.

 

No sols el Pont

Joana | 16 Febrer, 2006 21:08 | meneame.net facebook.com google.com

 

 Penjo un comunicat de la Plataforma de les Vies del Tren i el vull comentar.

 El comunicat diu:

 

 

SÍ A LA RESTITUCIÓN DEL PONT DES TREN, PERO CON

RESPETO Y SENSIBILIDAD

 

La redacción del proyecto de restitución del Pont des Tren y su ejecución, deben encargarse a profesionales y empresas especializadas con suficiente sensibilidad hacia el patrimonio.

 

Las dimensiones, el tipo de materiales y la ubicación deben ser idénticas al original.

 

El proyecto de restitución debe encargarse a alguien con la suficiente sensibilidad cómo para reconocerse en  la necesidad de los ciudadanos de recuperar  un signo de identidad de una barriada y de una ciudad.

Recuperar un elemento patrimonial como el Pont des Tren es muy importante, pero pretender alterar sus dimensiones demuestra desconocer el valor real del patrimonio común y sería intolerable.

La restitución se exige desde nuestra plataforma, además de por motivos patrimoniales, también cómo hecho ejemplarizante para los gobernantes.

 

Sobre el Parc de ses Estacions

La Plataforma mantiene su deseo de que se considere un proyecto unitario de corredor verde desde la Plaza de España hasta las afueras de la ciudad, tal y cómo pidieron arquitectos, geógrafos y vecinos en la mesa de diàlogo..

 

Hi estic d’ acord gairebé en tot, però vull comentar que :

1)    El Pont real sols és el que va dissenyar Gaspar  Bennazar . Ja el varen tomar i el que se faci a partir d’ ara sols serà decoració.

     2) El que s’ hauria d’ encarregar a tècnics amb sensibilitat hauria de ser un projecte de veritat per al Parc de les Estacions. No s’ha fet cap concurs públic i ara seria ridícul fer-lo sols per a restituir el Pont.

I soc membre de la Plataforma. Els hi tenc una gran estimació.

La dreta vol dir que no hem de tenir memòria?

Joana | 16 Febrer, 2006 19:00 | meneame.net facebook.com google.com

La II República és una etapa encara desconeguda de la nostra història i  sobre la qual

s’ han projectat nombrosos tòpics: que tot era un desordre, que els intel·lectuals  de l’ època eren grapat de persones de pensament dèbil que sols sabien seguir les instruccions de Catalunya, que se vivia a una societat agrària amb un feble turisme, que no hi havia dones disposades a treballar i a sortir de ca-seva. Els tòpics venen de tres parts:1) la mirada llunyana del que va ser la República arreu d’ Espanaya , 2) un ràpid contrast amb els resultats electorals a Mallorca , illa sobre la qual se sol dir que les dretes varen ser majoritàries (amb l’ excepció del 31) i que després, a la guerra civil va restar en mans dels sublevats i 3) sobretot, l’ intrerés de la dreta més fosca en fer veure que el manteniment dels seus privilegis dona “tranquilitat” i la resta són com a desviacions del que “hauria de ser”

  A un mapa simple de divulgació primària. Mallorca quedaria coloretjada com a zona blava a la II República i a la Guerra Civil  ¿Però  uantes persones varen ser afusellades, amb o sense judici a la Guerra civil?: S’ha parlat de 2.000 o 3.000 i ara mateix hi ha un grup d’ investigadors de la UIB que cerca desapareguts.¿ Quanta gent va quedar sense feina o depurada per mor de la seva adscripció ideològica?: també mils i mils, especialment mestres d’ escola i funcionaris. ¿ A quanta els hi tallar la veu, la opinió i el pensament?.A tots els que, de sobte es trobaren forçats a assumir les consignes ideològiques dels sublevats: que tothom havia de parlar la mateixa llengua (el castellà) , que els organitzadors de la societat havien de ser, per la força de les armes els militars, sense cap opció al lliure pensament a llibertat d’ elecció dels propis representants  polítics (cap sobirania popular) i que la dona, com que era inferior a l’ home havia de quedar marginada a l’ àmbit familiar, sense cap possibilitat d’ organitzar els seus propis negocis o estudis. Si una dona volia canviar de parella era considerada una puta. I els homes tenien les seves “queides” d’ amagat.

Durant l’ època republicana no se va conseguir l’ igualtat entre homes i dones. Tampoc un ensenyament gratuït per a tots els al·lots, ni condicions de treball i horaris dignes, ni que l’ Església  deixàs de voler cohesionar la societat per a restringir-se a l’ àmbit privat de la consciència de cada persona, però se varen fer les primeres passes. I el 18 de juliol de 1936 tot es va congelar i va tornar fosc. La II República va ser un camí obert que va topar amb un mur de silenci i mort. Ara, des de diverses instàncies polítiques, acadèmiques o sols ciutadanes  és vol gratar en el passat , recuperar la memòria històrica. I, en el Parlament, s’ han presentat iniciatives conjuntes dels grups d’ esquerra  per a fer declaracions conjuntes  i també treballs concrets. Si la dreta no ho admet, ¿ a que diu no? , ¿ a que no va passar o a que no vol que se sapiga?.

Propietaris de tot

Joana | 13 Febrer, 2006 04:19

 El 14 d’ abril se compliran 75 anys de la proclamació de la II  República i el 18 de juliol del  cop d’ Estat que la va anular i va ser l’ origen de la llarga nit del franquisme.

 

Se que se preparen  llibres i documentals sobre el tema. Particip a alguns.

 

Les edicions de llibres i la realització de documentals són cares. I el més absurd a aquesta fase inicial dels projectes és haver de convèncer a les institucions de que és ben cert que hi va haver una II República, plena de vida i una Guerra Civil, plena de mort . A la transició se va fer un pacte més o menys de reconciliació, però no potser que les institucions , ara democràtiques, entenguin que això significava oblidar l’historia.

 

Hi ha magnífics estudis, sobre la II República i la Guerra Civil , que  ja s’ han publicat. Els que se preparen ara, amb o sense el suport de les institucions, tantmateix sortiran.

 

Però me faig sols una pregunta, ¿ com potser que algunes institucions hagin arribat a dir que és un tema del qual ja no se n’hauria de parlar més?, ¿ Pensen que la història comença quan ells varen iniciar el seu poder?. Potser, però així. serà com justament  entraran ells a la història. Es lamentable que pensin que el territori ( l’espai)  és seu  i fa molta por que se pensin que també ho és el temps i el passat. ¿ Què més se pot fer per a intentar anul.lar una comunitat?

 

Quan ens volen desubicar

Joana | 11 Febrer, 2006 01:50

 

 

La senyora Maria, molt major, plorava un dia perdura al mig d’un supermercat perquè no trobava les coses. Ella volia llet, pa i sucre, però sols el pa estava en el mateix lloc de sempre. L’estratègia comercial de canviar les coses de lloc crec que és per a  conquerir que els clients, mentre cerquen vegin coses en les quals no s’ havien fixat. La conec poc., Segurament te una malaltia de desorientació que moles altres no patim. Si veim de sobte que a on hi havia un parc sols hi ha escombraries , els que tenim el cap una mica clar, no pensam “no se trobar el parc”. Pensam: “ l’ han destruït”. Si  no trobam el Pont, pensam igualment : “el s’han carregat”. Si sentim a dir que a Eivissa , de sobre desapareixen cases de la pagesia  per fer autopistes, pensam “Les excavadores i la pressa per a fer obres”.

 

Ara ja no vull parlar de la irracionalitat de la destrucció del patrimoni i la natura. Em vull referir a la desorientació democràtica i ciutadana que crea que les coses se puguin fer d’ aquesta manera, sense exposicions públiques, sense  escoltar els veïnats, sense  plans que se puguin entendre. No parl ara d’ atentants contra la natura . Me referesc a una clara violència contra la mateixa racionalitat de les persones. ¿ que pot pensar un ciutadà normal- per exemple un dels 20.000? que varen signar contra la circulació intensiva de cotxes en el Parc de les Vies si li diuen que això no te cap importància i al dia següent li demanen que signi contra l’ Estatut de Catalunya?. Ens desubiquen com a ciutadans, ens descoloquen com a demòcrates, però no ens empenyen cap a fora dels marcs democràtics, són ells els que hi va sortint.

 

El dret a escollir escola dels pares de Santa Isabel

Joana | 08 Febrer, 2006 00:46 | meneame.net facebook.com google.com

Ara, quan no veuen clar que l’ edifici  de Santa Isabel  pugui aguantar les embastides de les obres  resulta que s’ empanadeixen , demanen una mica de perdó i donen el passat  com a per esborrat. Maria Isabel  Cabrer ( Mabel ) diu que ja no hi ha pressa per a acabar les obres de construcció del metro i si fins ara s’ havia fet feina a tota pastilla de dia i nit devia ser per una ràbia estranya que tenia l’ empresa constructora . Diuen que  ens aturarem, ho repensarem  i farem un gran favor als infants de Santa Isabel. Les monges de Santa Mònica, sempre disposades a ajudar els més pobres , cediran uns locals per als nens més petits i la conselleria

 d’ Educació ha trobat unes aules devora la mar, a una escola de vela, Calanova, que no eren  per a seguir una escolarització normal sinó per que els pares amb dret a escollir l’ escola que volen pels seus fills també els poguessin ensenyar a navegar.

¿ I Santa Isabel?. Me fan molta por les declaracions d’algun representant veinal que insinua que “podria ser un centre cultural per a la barriada”. ¿ Sobre com anar en tren?, ¿ i tots els nins de la barriada a Calanova o a ca les monges per sempre més?. Mabel diu que Santa Isabel sempre havia tremolat quan passava el tren, però poquet . S’ha d’ estudiar si aguantarà la pressió de les obres de construcció del metro i supós que també s’ ha de saber si en el futur l’ edifici podrà o podria aguantar la pressió  d' un metro soterrat i tres carrils de cotxe a sobre.

No se si Mabel i Francisco Fiol (Xisco)  s’ han enfrontat directament per aquest tema. Però és ben segur que si la conselleria d’ Educació  diu que no s’ arrisca a mantenir els nens a

 l’ escola o se veu venir el perill o són molt inconscients. ¿ I com és que un Govern espera que siguin els tècnics d’ una conselleria  que s’ hauria de cuidar de la pedagogia i de que els pares puguin escollir l’ escola que volen pels fills siguin els que opinin sobre la seguretat de les obres?. No pot ser tanta frivolitat : que Mabel digui a Xisco: “ deus tenir raó, no hi havíem pensat. Ara ens ho mirarem millor”, és molt inconscient . I que, a sobre, vulguin fer declaracions sobre  les exageracions d’ uns veïnats que gosen a dir  que tanta precipitació devia ser per motius electoralistes, molt barrut

Si s’ han confessat, deuen tenir l’ absolució, però jo trobo no basta  que les institucions s’ empanedesquin del que han fe tmalament. També han d’assumir les seves responsabilitat i dir ara exactament com ho feran. Són ells els responsables. Encara recordo les llàgrimes d’ una mare que me deia  “ y encima nos amenazan con denunciarnos si los niños no van a clase por no escolarizarlos”. ¿ A quina fase de compliment de la promesa del PP sobre la lliure elecció de centre ens trobam?. ¿ era enguany o l’ any qui ve quan tots els pares havien de poder escollir al centre que més els hi agradàs per als seus fills?

 (Segueix)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb