Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 

 

 Maria té 35 anys i una carrera universitària. Treballa a una Administració Pública. El seu marit, Toni, una mica major era autònom i va haver de tancar la empresa, per manca de crèdits, com tants d'altres. Està indignat, diu que tots els polítics són iguals i que l'han deixat a la vorera.  El matrimoni ha hagut de reduir despeses i han prescindit de la dona de la neteja i dels viatges. Toni intenta cercar socis per obrir un nou negoci i procura estar informat sobre ofertes de feina o d'economia negra . Els dematins s'aixeca una mica més tard que abans  i surt a veure si pot trobar alguna cosa. Procura gastar poc, però algunes vegades fins i tot s'atura a comprar fruita i una mica de carn a la botiga del costat. I quan ella arriba de la feina somriu i li diu, que no  és necessari que l'horabaixa vagi a comprar fruita, ni llet, ni aigua, ni carn, que ell ho ha fet per ella.

 

Les primeres vegades, quan ella  va veure les bosses  sols sense desfer li va donar les gràcies. Després va fer el dinar, va escurar, va posar la rentadora, va netejar la casa i va deixar el sopar del seu marit fet abans d'anar a dormir.

 

Ara ja no li dóna les gràcies quan el veu venir amb dues bosses de taronges, una botella de llet i un paquet de llom tallat. Li diu que ho podria haver col·locat a la cuina i que podria haver preparat alguna cosa per dinar .També,  cualque horabaixa ha intentat  que ell planxés roba de la bugada. Però en Toni  diu que no en sap i de cap manera  vol pujar al terrat comunitari a estendre "per si el veuen". No es considera gens masclista i fins i tot ha dit en públic, que  tots els polítics són iguals i si no fos per la seva dona, ho passarien molt malament. Només deixa d'anar a comprar de preparar un dinar, de llom i patates fregides, quan la seva mare va a passar un dies a ca  el matrimoni.  Aquets dies la sogra de na Maria li ajuda una mica en les feines de la casa  i quan una planxa i l'altre aplega roba li diu " trob que hauríeu de tenir un fill".

 

Maria ha explicat les seves circumstàncies a una bona amiga, que te dos fills petits i també treballa fora. El  seu marit no ha perdut la feina i fins i tot té temps d'anar a cercar els al·lots a escola. Les dues coneixen casos més dramàtics. Tenen una amiga en comú que ara se separa i que després de molts anys els hi va explicar que el seu  marit li havia pegat unes quantes vegades. Ho sospitaven. L'havien vist humiliada quan ell deia en els sopars d'amics "tu calla que d'això no n'entens" i  també l'havien vist trista i amb els ulls inflats.

 

Fins i tot riuen una mica quan  en els sopars d'amics els marits els hi diuen que"ara les dones comanden més que mai, basta veure na Maria Antònia Munar". O que " tots sabem que les dones compren més que els homes", encara que elles ja saben que és que també compren  el que han de consumir els homes i que en època de crisi no és gens entretingut  comparar els preus dels productes més bàsics. També troben injust que una altre coneguda  segurament hagi  de deixar la feina perquè ha de tenir cura de la seva sogra- no la mare-  malalta d' Alzhèimer, ja que no li surten els comptes si ha de pagar una persona aliena perquè la cuidi.

 

 Cap de les tres dones ha anat mai a una manifestació del Dia de la Dona Treballadora ni contra la violència masclista. Enguany no saben si tendran ganes i temps. Si hi van,  no ho contaran als marits. Ells dirien " quin doi! I què heu aclarit?", però en el fons elles saben que hi ha alguna cosa -allò ocult o invisible que deien les primeres feministes- que s'ha de deixar clar. És un tema de respecte, encara que no ells no ho entenguin. I sense respecte no hi ha qualitat de vida.

 

 

 

 

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 

 

 

 

 Fa una mica més de dos anys (febrer del 2008)  el diputat popular Antoni Serra va demanar l' elecció democràtica i feta per consens de les dues terceres parts de la Cambra Autonòmica del director general de IB3. Rectificava així el sistema que el mateix PP havia donat per bo a l'anterior legislatura i  volia recordar les promeses fetes per Antich a l'època electoral. El grup parlamentari va arribar a presentar una proposició no de Llei.

 

El director de IB3 s'havia elegit en el Parlament un any i mig abans, amb majoria simple, per proposta de UM i acord entre tots els partits del "Pacte de Progrés". D'aquesta manera la radiotelevisió pública havia passat a ser "competència" d'UM, com una conselleria i la ràdio del Bloc, teòricament,  per concessió.

 

 No s'ha dissenyat cap model de radiotelevisió pública ni s'ha elegit un nou director de l'ens  . En el juliol de 2008 els informatius de IB3 se varen adjudicar a SBT de l' empresari Jacinto Farrús, tal com ja  havia fet el PP de Jaume Matas. Després se va disparar el deute acumulat de IB3 i el 2009, també a l'estiu, el Consell  de Govern va aprovar un "contracte programa", mitjançant el qual  el Govern pagaria el deute acumulat  a IB3 des de la seva  creació,  que era de 170 milions d'euros i  se destinarien  a la programació  63 milions d'euros  a 2010 i  58 a 2011.

 

Dues grans empreses: SBT i el grup Serra se reparteixen ara  la major part de la programació i  Farrús és també propietari d'altres petites productores  que treballen a IB3. No ha arribat el model, la definició, l'esquema, el projecte, la intenció sobre com hauria de ser la radiotelevisió pública de les Illes Balers  I el programes informatius no són única responsabilitat d'IB3, sinó que hi ha una fórmula mixta mitjançant la qual alguns (directius) cobren d'IB3 i la resta de SBT.

 

 A qui interessa això?, Per què no se va desmuntar l'esquema? Contractar amb una empresa externa abarateix els costos dels informatius o de la mateixa tele?: No. Però encara que fos així, els mitjans de comunicació públics són massa importants per a plantejar-los únicament en termes de rendibilitat econòmica. En democràcia haurien de garantir l'accés a l' informació  imparcial i veraç dels ciutadans.

 

Quan Francesc Antich va destituir tots els càrrecs d'UM en el seu govern, la direcció de IB3 va quedar ben igual, ja que Martorell que tenia el seu càrrec per elecció del Parlament,  no va dimitir.  I  el PP ja no  recordava o no volia recordar  la seva proposta sobre la necessitat de que el director de l' ens públic  fos elegit per dues terceres parts del Parlament.

 

 Ara els populars  tampoc volen aplicar els mateixos principis sobre majories a la TV de Mallorca.  Han arribat a un acord amb UM per demanar la destitució de la directora de  "M",  Marisa Goñi que  també  fou elegida per majoria simple i a proposta de la presidenta del Consell. El PP ja no parla  de dos terços de vots per l'elecció de directors de les televisions públiques.

 

Són jugades  segurament  legítimes. S'han romput els pactes. Tots menys els del nomenament de director d'IB3, que no se pot canviar si no és directament en el Parlament. Tant si hi ha eleccions anticipades com no, el panorama informatiu dels mitjans públics pot quedar escorat cap al PP- UM,. No se si això pot fer definir unes eleccions. El que pot suposar és molt avorriment pels electors.

 

L'advocat del Sindicat de Periodistes mig en serio i mig en broma va dir a una assemblea que tenim un recurs important: la paraula i va proposar una alternativa massa trencadora, que quan els periodistes de IB3 es véssim del tot acorralats i menyspreats, ho diguéssim directament en els micròfons o davant les càmeres. Són massa professionals per a fer-ho.

 

 Però els periodistes hem de saber defensar la nostra feina. I mai hauríem d'admetre que  per exemple un senyor assegut a un despatx ens digui el que hem de veure quan sortim al carrer i si hem d'explicar les coses "a favor o en contra de....". O que tatxí o veti. La precarietat no és bona per fer una feina amb garanties d'imparcialitat. Per això i amb l'experiència dels darrers anys s'hauran d'exigir garanties de comportament democràtic per la gestió dels mitjans de comunicació públics. Va més enllà de la prevista  Llei de Publicitat. Les ràdios i televisions públiques haurien de tenir uns estatuts i convenis col·lectius clars. Els comptes han de ser clars no sols pels Consells d' Administració, sinó també pels accionistes que som tots els ciutadans.

Es parla de model de Ciutat quan es vol fer fora la batllessa de Palma, Aina Calvo? En pura matemàtica és molt cert que, en aquests moments, governa en minoria (13 regidors front els 14 del PP i els 2 d'UM), però això no significa que els govern no sigui legítim, democràtic. Significa que només donen suport al govern municipal 13 regidors, 14 són a l'oposició i altres dos, els d'UM, que varen recolzar un programa per quatre anys, estan molt enrabiats amb la batllessa, però el seu partit, liderat ara per Josep Melià, no ha decidit encara si donarà suport o no a una hipotètica moció de censura per desdir-se així del que acordaren quan varen decidir la majoria municipal.

Què ha passat de llavors ençà? S'ha dissenyat una ciutat diferent a la que va prometre quan es va escollir la nova batllessa i per això ha decebut? No. Si Aina Calvo ha emprenyat UM ha estat per la seva decisió de fer-la fora de l'equip de govern i les empreses públiques quan el president de la Comunitat, Francesc Antich, va decidir trencar del tot amb UM ja que un dels escàndols de corrupció fou destapat en el seu propi Govern.

Va ser molt lícita la reacció dels 'uemites', que se sentiren estigmatitzats i expulsats, gairebé condemnats a l'ostracisme. Però no per això varen decidir que, de sobte, ja els agradava tot el programa del PP. Josep Melià va ser molt prudent i va dir que se sentien fora del Pacte, a l'oposició, i que votarien segons el seu programa electoral.

No és el moment de discutir d'idoneïtat de les llistes obertes. Si Nadal i Cerdó s'haguessin presentat sense partit, el panorama seria molt clar (potser ja ho hauria estat al principi de la legislatura) però es varen presentar per un partit polític, que va dir que tenia més coses en comú amb el programa del PSOE que amb el del PP. I els actuals i no qüestionats dirigents d'UM mai no haurien imaginat que es descobrissin tants casos de corrupció entre les seves files, que són el motiu de la ruptura. Per això varen signar un pacte anticorrupció.

Els efectes de la decisió potser extemporània d'Antich no tenen una sola lectura. Justifiquen que UM passi de donar per bo el programa de la majoria municipal a assumir el dels que han estat sempre oposició: el PP? El problema, el veritable problema, no és de programa. És de càrrecs. Es discuteix, per exemple, el "carril-bici", els eixos cívics o corredors verds i els equipaments públics? I si és així, el PP ho vol fer enrere?  I què diu UM? Si prosperàs la moció de censura, s'hauria de desfer el que ja s'ha fet? I com va quedar comprovat en el Parc de Ses Estacions, el PP no te manies en desfer coses fetes -fins i tot si les han fet ells mateixos-.

Ara bé, també és ben cert que tanta boira no ha deixat veure la feina de l'Ajuntament i en bona part n'és responsable l'equip de govern. Ho vaig comprovar dissabte quan vaig anar a Pere Garau. Els pagesos que hi venen sense intermediaris sols han entès que els volen fer fora. La reforma s'ha explicat molt malament i això és especialment greu en època de crisi i quan s'ha demostrat que els intermediaris i els que inflen els preus han estat el corc de la nostra economia.

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 

 

 

Fa molt temps que els historiadors i sociòlegs diuen que a la nostra societat li manca cohesió social :  esser una societat civil forta. Aquesta anàlisi ha tengut també interpretacions perverses. Alguns partits ho han confós amb el clientelisme: satisfer grups i associacions amb subvencions, ajuts o prebendes a canvi d'una "simpatia" que amb una "empenta" posterior ( un berenar i un autocar)  "afavoreixen" el vot.  Hi ha hagut promeses de llocs de treball ( més enllà de direccions generals o assessories) o ajuts molt directes a empreses concretes. Afavorir amics o simpatitzants, subvencionar sense criteris i objectius no és crear cohesió social, sol ser clientelisme i corrupció.  Que quedi clar.

 

Quan se parla de societat civil i cohesió social se vol dir tenir en compte les opinions, criteris i objectius d' entitats cíviques i agents socials. En abstracte és molt fàcil. Basta fer un llistat de conceptes, més o menys elàstics ( no vull dir buits)  com sostenibilitat, economia productiva, desestacionalització,  medi ambient, defensa de l'ocupació, innovació,  tecnologia, etcètera. I a partir d'aquí, dir que hi ha acord o, encara més, intentar fer veure que des de una  posició institucional s'ha convençut per exemple als hotelers  i sindicats de que cal "desestacionalitzar"  i renovar. Es més complicat convèncer als empresaris de que han de mantenir llocs de feina i als sindicats de que s'han de fer contractes cada vegada més ajustats a les  suposades necessitats immediates de l'economia.

 

En els  moments polítics , tan  plens d'espines i desencontres,  que vivim,  , tots els partits tenen un vocabulari ple d'obvietats però manca una veritable mirada a la societat civil. Per devers els 80 % dels espanyols el problema principal és l'atur i  la "classe política" sols preocupa a devers un 14 %,, segons el CIS. Crec que a les Illes Balears, punt amunt, punt abaix, les xifres deuen ser semblants. També els mitjans de comunicació van plens de noticies "polítiques" i pocs periodistes tenen com a feina "observar" ( ja no dic investigar) els importants canvis socials que hi ha hagut a les  illes en els darrers temps, amb 90.000 aturats i un 20% d'economia negre.  Nuvols d'informadors  es desplacen de la seu d'un partit polític a una altre per intentar trobar un titular, una frase clara que comenci, acabi i signifiqui qualque cosa.

 

 Hi ha hagut reunions  del president Antich amb el PP i UM sense acords, ja s'esperava....continuarà?: No ho sé, però el que més m'estora és que no s'hagi fet esment especial en el Pacte per l' Ocupació signat pels representants dels empresaris: CAEB i PIMEM  i dels treballadors: CCOO i UGT al qual, s'havien assignat 307 milions d'euros en tres anys ( 2009/11) per aplicar mesures de formació, contractació, habitatge... El que s'anomena "agents socials" se varen començar a reunir el 2007 , se varen posar d'acord en moltes coses i de devers 17 pactes sectorials en varen fer un de global. Crec que totes les formacions polítiques ho haurien de respectar si volen "cohesionar" la societat. S'entén que els partits que pràcticament ja han entrat en campanya electoral,  se vulguin distanciar i remarcar els seus perfils, però no  se justifica  que si el problema principal per als ciutadans és l'atur i  els representants dels empresaris i els treballadors ja han signat un pacte de mesures,  el PP tengui com a principal objectiu aïllar i destruir el Govern Antich.  I  tampoc que UM  vulgui  fer veure que "s'ho pensen" Si governassin , ja no procurarien posar d'acord empresaris i sindicats ,amb les dificultats que això comporta,  o intentarien que repetissin les mateixes reunions dies i dies, per arribar als mateixos acords?.

 

És trista la situació política i els ciutadans se distancien cada vegada més. Ni befa se n'ha fet a la Rua d'enguany de l'absurda situació política que es viu a les Illes. Simptomàtic.

 

 

 

 

http://blogs.ibdigital.net/estacions/una_fulla_de_ruta_i_la_flor_romanial.html

Ja tenim nou Govern i noves promeses sobre les seves bones intencions i feina a fer. Encara que el PSOE entengui que és una prolongació del Pacte, però sense UM, aquest partit no ho veu de la mateixa manera. El president novell d'UM, Josep Melià, ha dit que a partir d'ara han de complir el seu programa electoral i res pus. Hi ha massa ferides obertes, massa sospites projectades sobre la gestió de tots i cada un dels seus càrrecs.

I entre tanta confusió els ciutadans tenim dret a plantejar-nos com serà el futur immediat de les nostres institucions i sobretot,  quines decisions repercutiran a la nostra vida quotidiana més immediata: els que han de menester els 400 euros que reben perquè han acabat les prestacions de l'atur, els joves amb ajuts per pagar l'hipoteca o el lloguer, les beques escolars, l'aplicació de la Llei de Dependència, la sanitat pública...

El PSOE no vol eleccions anticipades encara que no ho descarta del tot. Creuen que tenen dret a governar sense UM, ja que aquest partit no és ara com creien que era, quan li varen demanar el recolzament? També deuen pensar que l'escenari electoral no és avui el mateix de quan se varen celebrar les eleccions.

L'executiu autonòmic, el Consell i els Ajuntaments tenen uns pressupostos aprovats, amb el vot d'UM. Els comptes del Govern, si no han de menester mesures legislatives, se podran desenvolupar. Serà més difícil en el Consell i l'Ajuntament de Palma per tots els temes que hagin de passar pel Ple. Voldria pensar que UM no es dedicarà per sistema a "fer la punyeta" i que donarà per bo tot el que cregui que beneficia els ciutadans, però moltes qüestions i mínimes paraules poden provocar que s'aixequin i partesquin i no sé si alguna moció de censura a les institucions que tenen un candidat alternatiu

La situació és difícil i segurament ja no s'aprovaran uns nous pressupostos. O hi haurà eleccions anticipades o en el 2011 se prorrogaran els d'enguany. I el Parlament pot quedar pràcticament immobilitzat. No veig clar que UM doni suport a totes les propostes de noves Lleis que presentin el PSOE i el encara Bloc.

Ja s'han reduït conselleries, o millor dit, Medi Ambient reparteix les seves competències entre dues: Mobilitat i Agricultura. Esports passa a Cultura i Joventut a Afers Socials. Però també hi ha el tema de les nombroses assessories i direccions generals - més de cinquanta sols en el Govern-. En concret a Medi Ambient -de sis direccions generals se passa a tres-, però segurament aquesta no és l'única conselleria a la qual se pot estalviar. ¿No havíem quedat en que l'esquema de l'anterior govern s'havia fet per quan no hi havia crisi? A les conselleries del PSOE i dels partits del Bloc també hi deu haver direccions generals -no parl de persones- ben prescindibles.

Costarà recuperar la confiança dels ciutadans, però una cosa haurà quedat clara, que cada vegada se volen més concrecions i menys declaracions d'intencions que no signifiquen res si no tenen un quan i un com. I si de veritat se vol connectar amb la ciutadania s'ha de redactar una veritable "fulla de ruta". No basta dir que el principal és lluitar contra l'atur i la marginació.  Amb tot crec que l'espectacle dels darrers mesos, amb tants imputats, encausats i condemnats haurà servit per a fer veure als electors que no basta confiar més o menys en una opció política, votar-la i esperar eleccions. La propera campanya -que de fet, ja ha començat-  haurà de ser molt més clara, amb menys acusacions de contes de fades, bruixes, princeses, granots i joanets que cerquen la flor romanial i l'anomenen "sostenibilitat". El govern d'ara plora per l'atur, però els aturats ploren més.

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Antich haurà de fer un nou govern. Ja ha fet fora els tres consellers d'UM Ara mateix no tenen cap les conselleries de Turisme, Medi- Ambient i Esports. També s'hauran de fer remodelacions o reestructuracions semblants a l' Ajuntament de Palma i el Consell. El número d'alts càrrecs afectats, entre assessors i als càrrecs afectats supera el centenar.

La situació és difícil i segurament durarà sols fins l'any que ve. Crec que se podrà continuar governant en minoria i més o menys se podran desenvolupar els pressupostos aprovats per enguany. No veig clar que UM recolzi en tot les propostes de noves Lleis en el Parlament  que presentin el PSOE i el encara Bloc.

UM s'ha enrabiat amb la decisió d'UM que "no esperava". L'exconseller de Turisme gairebé no ha tengut temps de fer res, el de Medi-Ambient ha fet feina , però és un imputat i el d'Esports ha fet tot el que ha pogut. Ara, les tres conselleries sense consellers ni directors generals es paralitzen, al marge dels assumptes "de tràmit".

A època de crisi, el president Antich ha deixat entendre que voldria reduir conselleries. ¿Esports a Cultura o Interior?. Es probable. ¿Turisme a una altre conselleria: no ho crec. El sector hoteler és massa important com per amagagar-lo a o deixar-lo a una direcció general d'altre conselleria. ¿ Medi Ambient a Agricultura?. Tampoc no ho veig molt clar i, a més a més, el bloc sempre ha volgut tenir la seva senyera a Medi-Ambient.

Però després hi ha el tema de les nombroses assessories i direccions generals. I és ben segur que en sobren. També del PSOE si de veritat se volen estalviar doblers públics .Encara que no digui quantes, Antich haurà d'anunciar que en vol reduir.

¿Hi podria haver eleccions anticipades?. Crec que ara mateix no. No li convé a ningú. Ni al PSOE, que governa, ni al PP amb tant "tinglado" intern i casos de corrupció, ni a UM pel mateix, ni al Bloc que ja no sabem si continuarà essent "Bloc".

Però no crec que UM durant aquest any quedi sols "darrere la roca", ni que vulguin tornar invisibles. Hauran de treure pit, s'hauran de fer notar.  I no trobaria estrany que plantegessin alguna moció de censura ( Ajuntament) o que votessin amb el PP alguna Llei o Pla d'Ordenació, per exemple,  el de Mallorca que al cap i a la fi varen fer junts ambdós partits.

Crec en resum que els partits i les institucions passaran aquest any com puguin i amb els seus pressupostos ja aprovats i que se perllongaran l' any que ve .

Tampoc crec lògic fer ara un plantejament de com s'haurien de formar les institucions segons el resultat de les darreres eleccions. Hem sabut moltes coses que no sabien sobre l'anterior època PP-UM  i potser això hauria modificat alguns vots. Antich vol demostrar que quan ell governa rebutja i fa fora la corrupció, però ¿ho demostrarà?. Un any.   

 

 

 

Bona al·lota ( així com s'entén normalment) no ho soc.  Tampoc soc valenta. A la meva edat ja puc dir que soc una mica "puta"(esper que la meva sogra no llegesqui això) . Però no vull evitar les mirades dels marginats i algunes me queden clavades en el cervell com a tatxes. La rumana que demana almoina  a l'entrada  del SYP del meu barri és una dona jove, que cada dia s'asseu al mateix lloc amb una mirada molt i molt llarga i plena de llums diferents. No me consider politòloga, però una mica miratòlega si que ho som. He vist moltes mirades i crec que les entenc, me diguin lo que me diguin  sobre els  rumans.

 Quan era jove,abans de la crisi,  anava a comprar una vegada o dues per setmana i  sovint tudava doblers. Ara m'administro d'altre manera i puc sortir de ca meva fins i tot per anar a comprar dos prebes vermells i una barra de pa&..I sempre que vaig a la botiga del meu barri  hi ha una rumana, la petita rumana asseguda al portal de la botiga Es una captaire

Se que ve de Rumania perquè li vaig demanar d'on era la primera vegada que li vaig donar això que es diu "una almoina ". No ho volia fer de mala manera com a tirant unes monedes a la ma i li vaig  fer preguntes : d'on éts?  on vius? i  tens fills?, home o company ?, quin temps que va que vius a Mallorca&   No vaig voler entrar en els per què?. I així vaig saber o me va explicar que  te tres fills, que fa tres mesos que  viu a Mallorca,  en "el campo" i que li agradaria treballar.

Un altre dia, ja  la vaig mirar directament als ulls abans d'entrar a comprar.: "¿Cómo estàs?". Me va contestar : "Tengo hambre, ¿me puede comprar un pan"?. Podia.. Li vaig comprar quatre panets, formatge i aigua .

El dia següent,  vaig tornar a comprar  a la botiga  i ella, la petita rumana, asseia en el mateix lloc  sobre el trespol.  Enlloc de donar-li monedes, li vaig dir : que li compraria menjar  i me va contestar: " si puede ser, algo de carne para mis hijos " .I la meva pregunta va ser:"¿ puede ser de cerdo?". Quin doi aquesta pregunta una rumana! , però no acab de tenir clar el tema de les religions i la seva ubicació.

Quan vaig sortir de la botiga- devers les vuit i mitja-  m'esperava devora  un  home,  també molt jove.: el seu marit , que  l'havia anat a cercar .I ella  li va fer un gest com de dir  que era cert que m' havien d'esperar . El vaig mirar i li vaig demanar. "¿tu tampoco trabajas?. Me va  contestar que no, però si jo sabia alguna cosa&

Me poden dir i diuen- que som massa impresionable i que me prenen el pèl, que els dos rumans joves  formen part d'una màfia i que amb  els meus comportaments no  resolc res. Dit. Idò que els serveis socials de l' Ajuntament vagin a on són els marginats  i els oferesquin casa i menjar. Així ja no me preocuparé per ells. Però, mentres tant, jo, que no me consider molt bona persona, crec que he de fer alguna cosa i la faig. Si fos polític me consideraria igual de bona , mala o regular persona, però me trobaria mal polític, segur

Mil vegades s'ha explicat la crisi dels mitjans de comunicació i més de mil llocs de treballs s'han destruït o perdut arreu d' Espanya en els darrers mesos. Els motius i el com se poden analitzar de moltes maneres. Les injustícies dels acomiadaments tenen repercussions , històries i frustracions individuals . ¿ Deixarem de creure en el periodisme o en les empreses tal com són ara per ara?.¿Què és la crisi?: especulacions, doblers que els banc deixaven i no podien recuperar, hipoteques, expectatives falses a una economia de fum i rajoles. 

 Ara els governs donen o deixen doblers als bancs i algunes poderoses empreses. El d' Espanya  també ha engegat un pla d'Obres Públiques i se posen molts "parxes" amb el nom de " gestionar mejor los servicios sociales".Però a l' àmbit dels mitjans de comunicació tot és, ara per ara, molt confús. No ho és que s'han produït uns 3.000 acomiadaments, rescissions de contractes o prejubilacions en els darrers  mesos i cada vegada es més precària la feina de becaris i corresponsals d'agències o altres mitjans ( a tant la peça).  Ho és el com i per què.

¿ Estaven sobre dimensionades les empreses de comunicació?.¿Hi havia molta gent que no feia res i cobrava?. ¿ Com així  ho consentien els empresaris de premsa?. ¿ Sols era que els hi agradava presumir de "plantilles"?. Se suposa que tenien un criteri sobre com s'ha de fer un diari o mitja de comunicació . I ara, si volen fer el mateix producte amb menys gent, la qualitat serà diferent. Si hi ha menys demanda de cotxes se poden produir menys unitats cada dia , però no se poden fer la meitat o tres quartes parts d'un diari o un informatiu un dia i esperar el següent per a donar-lo per bo.

.Ara venen les eleccions europees i la Federació Europea de Periodistes (EFJ) ha demanat als partits polítics que incloguin a les seves campanyes propostes per a la situació dels mitjans de comunicació, ja que considera  que el sector té tant dret o més a ser protegit que els bancs o les companyies automobilístiques que han rebut bilions d'euros,  Però en el cas- improbable- que se concedissin aquets bilions d'euros, ¿com es distribuirien?. Sindicats i associacions de periodistes han demanat moltíssimes vegades una "mesa"o  unes quantes sectorials, per autonomies . Diuen que s'hauria de constituir per a per conèixer com és distribueixen els doblers públics en ajuts i publicitat,  com es mantenen i amb quins criteris els mitjans anomenats públics i quina legalitat o lògica  tenen els  Expedients de Regulació d' Ocupació. 

A les Balears també hauríem de demanar una "mesa" . I els sindicats, una real representació en els consells d' Administració i ¿assessors? de les emissores públiques.

És cert que per mor de la pressió dels sindicats i la intervenció de la conselleria de Treball a principis d'any  se va evitar que SBT (empresa contractada per IB3) despedís  més d'un centenar de treballadors, que la ràdio se trasladàs a la seu de la TV i que se fessin contractes amb polivalència de ràdio i televisió .

 

 Però no s'ha canviat el model de la radio- televisió pública  de Balears , proposat pel PP i, és més, encara no se sap quin és el model o si  és "com una conselleria més" , encara que a la ràdio comanda més el "pacte". I aquesta manca de model, amb empreses subcontractades,  no sols amenaça els llocs de feina dels treballadors, també el sentit mateix dels mitjans públics que haurien de garantir l' accés a l' informació de tots els ciutadans sense pressions polítiques o publicitàries. Més informació a

http://www.speriodistes.com/

  
 

     

   Els nins de les escoles del barri dels Hostalets no van a jugar al Parc de Ses Estacions i el tenen molt aprop. D'horabaixa, quan surten d'escola els de Ses Monges s'apleguen tots a la petita plaça de "Santa Isabel", com abelles, com a borinos. Criden, corren i utilitzen el petit parc infantil, a una minsa placeta que si hi hagués el Parc de Ses Vies seia un racó a un espai verd i ara és l'únic espai de joc realment utilitzat.

A vegades hi duc un nebot que té cinc anys i quan li dic que podríem anar a l'altre parc- Ses Estacions-  que és més gran contesta que no li agrada i ho raona "hi ha moltes coses, que són poques coses". Ho entenc i quedam a Santa Isabel a on hi ha poques coses, però utilitzables i jugatbles.

El Parc de Ses Estacions és un carrer ample amb pasteres a les voreres i unes absurdes reixes. Es un bulevard enreixat que  amb els espais inutilitzables d'una atracció, la zona de les fonts i de moment el que era l'aparcament en superfície del autocars. A més a més, les casetes fetes per a treure l'aire del "metro" són obstacles per a un espai obert i ample.  El Parc ni  tan sols respon al projecte de l' arquitecte González, adjudicat sense concurs i amb l'absurd argument de que no agradava  l' anterior de Carme Pinós,  a l'època del PP a Palma, quan Rodrigo de Santos era regidor.¿ S'ho replantejaran?. A les zones inutilitzades basta treure ciment i posar arbres. Les casetes ¿ han de ser tan grans?,  ¿ no se podrien almenys dissimular o deixar en mans de "graffiters" que els hi donassin vida?

La plataforma del Parc de Ses Vies no va voler utilitzar la via judicial. Preferien les visites a l' Ajuntament per a fer valer la seva honesta opinió i sortir als diaris. Però la veritat és que  tampoc no se que haurien aconseguit si haguessin  impugnat una decisió tan important com adjudicar la destrucció, planejament i nova construcció del parc sense concurs ni res. Per ventura sols la raó moral i ètica que tenen ara els veïnats de Son Espases, però ja seria alguna cosa: el reconeixement de que aquest parc ni és parc ni és res. Es un monument a les obres absurdes i arbitraries, ¿per quins motius?

Mentres tant s'ha fet una "emulació" del Pont des Tren amb molta parafernàlia, però no hi, cap parc ni a  Ses Estacions, ni a les Vies. Hi ha dos carrers amples i crec que un projecte de remodelació del qual  gairebé no se parla i que els veïns, menys deu o dotze desconeixem.

  Quantes vegades hem sentit tots inconcretes i  llargues respostes  de polítics a preguntes ben concretes i delimitades!, Quantes hem escoltat discursos buits o amb l'únic propòsit d'explicar que fan el que fan per be de tots i "coherència " amb la seva ideologia!: fer volar coloms, marejar la perdiu, flors violes i romaní.

No se si té raó el conseller Manera o si la te l'analista Riera sobre la profunditat de la crisi i si això que vivim, tècnicament és o no és recessió. Crec que Manera, quan fa de conseller, a la vegada fa una mica massa de professor d'Història Econòmica o de l' Economia, però encara me pareix pitjor que Riera del centre Econòmic de " Sa Nostra" vulgui  "estirar les orelles" al Govern per una qüestió de coincidència o no amb l'abast de la crisi. ¿Què és això, una discussió entre professors?. ¿Riera analitzarà també l'abast dels préstecs concedits a Grande per Sa Nostra?. ¿ Aconsellarà sobre els crèdits per a ajudar a empresaris i aturats o sols per augmentar els beneficis de la Caixa d'Estalvis?.

Sovint, des de les institucions s'anuncien "mesures per a pal·liar la crisi", però poques vegades s'explica si les anunciades han servit per alguna cosa: quanta gent s'ha beneficiat, de quina manera, quants han demanat els ajuts i no els han rebut. Se podria dir que els mitjans de comunicació no ho fan públic perquè "és avorrit", però jo trob que encara ho és més llegir una vegada i altre: farem, farem, com a la complicadíssima Llei de la Dependència que encara és un anunci per a molts.

I com que no expliquen res clar, se poden decidir les eleccions pel tamany i preu del cotxe del president d'una Comunitat. Els votants "sociològics" de la dreta ( que diria Tarabini)  a Galicia se varen mantenir fidels a la seva opció de comandar i els altres no tenien grans i engrescadors motius per a defensar els que els havien governat en els darrers quatre anys i no varen recolzar l'esquerra.

Els mitjans de comunicació són uns dels més perjudicats per la crisi, amb regulacions d'ocupació, prejubilacions, acomiadaments, tancament de mitjans. Tenen menys publicitat i manco vendes. Llegir el diari, sovint,  no serveix per a saber el que passa, sinó el que els polítics diuen que potser passarà. I això té a veure amb els acords entre gabinets de comunicació i mitjans sobre anuncis condicionats. La major part de periodistes gairebé no tenen temps d'observar la realitat en els cinc minuts que els hi queden lliures entre una roda de premsa i una altre.

Se que exagero, però podríem començar a pensar en qui fa feina per a trobar sortida a la crisi i qui la fa per demostrar que ell analitza be, i si les administracions donen doblers per a ajudar a situacions concretes o per cercar el recoltzament de col.lectius als qual annomenen "agentes sociales" i dels quals no hi formen part els aturats.

  Hi ha oficis poc valorats , malgrat el gran esforç que suposen. Sobretot, el que més: mestressa de casa i la ministra d' Igualtat, la tengut una idea: que la feina que han fet se pugui reconèixer com a "capacitació professional" alhora d' accedir a un títol de Formació Professional.

  Iñaqui Gabilondo va dedicar un programa a la idea de Bibiana ,el vaig veure ahir al Canal Plus i vaig quedar boca badada ( ja hi tenia els ulls després d'escoltar Rajoy poc temps abans). Hi havia una senyora, al programa  que havia estat secretària de direcció i ara treballa sols a ca-seva. Va fer bromes intel·ligents sobre que era "mediadora entre conflictos", "cap de personal", " administradora", de ca seva etcètera. Me va recordar la meva amiga Magdalena i me va fer una certa gràcia, però quan vaig sentir dir que una dona que havia cuidat el seu marit malalt devers dos anys , per això perventura podria tenir dret a reclamar la convalidació d'assignatures d' ATS, vaig pensar ¡quin doi i quina gran confusió!. Aquesta senyora hauria d'haver tengut dret en el seu moment a una atenció sanitària, no s'hauria d'haver vist obligada a aprender-ne sola i gairebé per intuïció. Altres, com ella, o com noltros també hauríem de tenir dret a una  atenció per les persones dependents més clara, però me sembla fins i tot cruel que si moltes famílies amb una persona dependent no acabam d'entendre com ni quan ens ajudaran ens venguin a contar que pentura algú s'estalviarà algunes assignatures de la FP. si la cuida

  ¿Quan aterraran?. ¿ No entenen que l'època dels intangibles dels doblers i els discursos ja s'ha acabat?. Personalment sempre m'han fet ràbia els discursos buits de continguts, però ara mateix, en aquesta època de crisi tan important,  molt més.

 Molts capitals construïts  sobre l'especulació cauen i perden prestigi els discursos sobre el guanyar doblers sense fer res. ¿ La major crisi des de 1929? : No ho sé, però  ve de molt antic, més enllà de Tom Wolfe, fins i tot, a la primera "Sabrina". I ja ha arribat l'hora, certament, de pensar com s'ha d'evitar que hi hagi persones amb sous tan alts per mèrits especulatius i piramidals , però poc productius i gens repartidors de riquesa. Maquinar per a fer fortuna amb el treball dels altres no se si és un pecat pels catòlics ni quan se pot considerar un delicte, però si que ho trobo una gran immoralitat i el major mal de la societat contemporània.

 No tenc bona memòria pels programes electorals i a més a més, no els arxivo, ni guard. Però record que a la darrera campanya se va parlar molt de noves tecnologies i accés a Internet: la societat de l'informació, facilitar que els joves tenguin accés a la informació universal,, tenir en compte que a una illa no se poden fabricar materials pessats pels costs de la insularitat, noves professions.. .I?

Fa poc ha sortit en els diaris que a algunes zones de Menorca, en concret el Mercadal s'instal·larà una línea wifi, que no serà gratuïta pels usuaris a ca seva, però en teoria se podria utilitzar sense pagar a alguns llocs públics com places i hospitals. A Mallorca hi ha una línea així que se pot emprar en els centres del Consell, també en els jardins de la Misericòrdia , però que quan arriba a les clíniques properes, en concret la Rótger- aquesta línea o una altra- s'ha de pagar i molt cara.

Ara que tots tornam més pobres per mor dels irresponsables taurons que han mogut els nostres doblers i ens han obligat a fer hipoteques per crear més doblers que els enriqueixen a ells, ara que ens passa això, els poders públics s'haurien de preocupar una mica més de garantir un accés menys car a Internet i, repetesc, crec que ho varen prometre.

Les xarxes inalambriques o amb cables que circulen pel mon, en realitat recorren i utilitzen espais públics, com les ones de la ràdio o la televisió i s'haurien de regular molt millor, com l'aigua . Però, mentres tant, ja que parlen tant de noves tecnologies.¿ no podrien començar per intentar abaratir l'accés a Internet dels ciutadans?.

 Tenc el reprovable costum d'escoltar el que diuen els altres quan  som a un bar o restaurant . I avui he sentit dir a una dona , que no se si havia tancat el comerç o s'havia quedat sense feina,  que hauria de deixar de pagar la connexió a Intenet i argumentava que encara que els fills  diguin que és molt necessària per a estudiar, ella no s'ho acaba de creure, ja que "el que fan és jugar amb l'ordinador i per estudiar, ja els hi compram els llibres". He pensat que si la mare actua així, aquets al·lots no tendran les mateixes oportunitat que altres per a estudiar. Però no se si ho han pensat els nostres polítics que ens volen fer més cults repartint el primer capítol d'una novel·la a un autobús i li diuen "tastau" o una cosa així.

Només avui horabaixa he rebut dues cridades de "taurons" interessats en el canvi de la meva línea telefònica. Encara la tenim al nom del meu pare que va morir fa molts anys. En el "llistí" surt pel llinatge i una inicial : una M que potser Miquel, Marià. Macià, Manel o molts més. ¿ Com ho saben?. ¿ Com endevinen el nom si no tenen accés al llistat de la companyia?. No demanen pel titular de la línea, demanen per ell i això és molt sospitós i fa pensar que la protecció de dades de la qual tan es parla no és més que una fal·làcia. Gairebé tots ( no és la primera vegada que me passa) tenen un accent sud-americà i els imagin com a persones a les quals una empresa : jaztel, orange, movistar, ono..la que sigui ha donat una llista i un discurset sobre com estalviarà el consumidor si els contracta i amb la "coletilla" de "¿usted no se ha dado cuenta de que paga más de lo necesario?"

Demanar directament per la persona, supós que deu tenir a veure amb tècniques de "marketing" consistents en fer-te  sentir important i únic, fins i tot intel·ligent, les mateixes que han provocat que molta gent perdés bona part dels seus estalvis per confiar en venedors de borsa "brokers" o "cuentistas" que els hi explicaven que podrien fer inversions més intel·ligents que els altres i guanyar molts dobles: tota una roda de falsa economia i falses relacions.

Jo no vull que un senyor que ven doblers, accions o connexions a Internet me faci sentir intel·ligent i tampoc que m'estimi una televisió o un banc. Vull que m'expliquin les coses clares i després amb la meva major o menor intel·ligència , les meves idees i la meva ètica, ja escolliré, però que no me diguin que som fantàstica si no me coneixen i, sobretot, que no ho diguin igualment a altres que jo conec i sé que no ho són.

 Ara mateix és una mala època per a l'enteniment i la llibertat d'expressió .En general ho és pels periodistes  que treballen als mitjans de comunicació privats ( que volgueren fer negoci amb la transmissió  de continguts i deixaren de banda conceptes bàsics  com eren saber primer el que es volia transmetre i després de quina manera: PRISA, ZETA i molts més). Però també pels que fan feina a mitjans públics.

"El medio es el mensaje" es un concepte paradigmàtic que s'explicava a les facultats d'informació a finals dels anys 70. Els estudiants de l'època ho enteníem d'una manera blana ( que cada mitjà te el seu llenguatge). Ara és molt és dur i textual: que qui té el mitjà fa el missatge i si respecten  una mica els periodistes és per que saben que si no hi ha informació no omplirà la seva capsa, el seu continent, el seu mitjà, la seva propietat.

Però el periodisme : explicar les coses que s'observen per a posar-les a l'abast de la majoria o persones que no eren al lloc quan passaven les coses, és viu. No crec que sigui exactament una vocació  individual, però se ben segur que és una necessitat social per fer possible el que es diu a totes les constitucions democràtiques : llibertat d'expressió.

 Per això,  és una llàstima i  gairebé un assajament democràtic aquesta  "externalització"  dels serveis informatius que permeten alguns canals públics com IB3. ¿ No es tractava d'impedir que d'informació depengués sols del mercat?, ¿ No es tractava de que hi hagués mitjans de comunicació públics per a garantir la llibertat constitucional d'informació i expressió?. I a més a més, ¿de veritat governs socialistes com el d' Antich volen  deixar en mans d'empreses privades i multisectorials  l'informació sobre el que succeeix a la Comunitat?.

Els treballadors de IB3 ràdio i alguns de la televisió mantenen la seva vaga en defensa d`uns mitjans de comunicació que de veritat siguin públics i a una sentència del jutjat  1 de lo social de Palma s'ha desestimat una demanda del Sindicat de Periodistes de les Balears ( SPIB) http://www.speriodistes.com)sobre el conflicte d'IB3 per una "excepció processal". 

Això, més o menys significa que s'entén que  vuit treballadors "no estan dintre l'àmbit d'actuació del sindicat, per tractar-se de no periodistes a la vista de relació de llocs de treballs": productors, ajudants de producció, coordinadors, indexadors, auxiliars de magatzem, l'administrador i el director de la ràdio. 

 Així i tot, l'advocat de l' SPIB creu que la Sentència és favorable ja que s' està aprop de "demostrar que és un conflicte col"lectiu i una cessió il"legals de treballadors entre IB3 i SBT".  Sembla ser que el Sindicat podria guanyar la demanda si és restringís als periodistes, però jo no ho veig gens clar. Per exemple, un productor ¿no és periodista?. Jo en conec a molts que sí que ho són i molt. Conec programes de ràdio que no serien possibles sense una magnífica labor de producció.

 El que passa a IB3 ens sobrepassa a tots: serveis informatius que depenen de productores privades ( SBT) que renoven els seus contractes amb el Govern amb ofertes econòmiques  "a la baixa", com si el més important fos estalviar els sous dels treballadors de l'informació, mentre hi ha gastos  de cursis campanyes de promoció amb tinta color de rosa i un absurd eslògan de "t'estim", que només pot provocar una resposta: "així no, així no vull que m'estimis". 

Però pens, a més a més que el magnífic advocat laboralista que és Ferran Gomila no duia els estatuts del sindicat a la butxaca o el jutge no  el va entendre si els hi va llegir. A l' article 2 és diu textualment que  "Per periodista entenem el/la professional que intervé directament en l'elaboració deIs continguts informatius deIs mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, agències i gabinets de premsa, sempre que sigui aquesta l'ocupació principal, regular i retribuïda.
El caràcter professional deIs afiliats i afiliades serà garantit per la Comissió de Garanties, la qual proposarà el que es trobi adient en la resolució de qualsevol impugnació referent a aquest extrem.".  

I ja està. No entenc la filosofia del jutge sobre el que és o no és un periodista. Només se que no ho és el que posa interessos polítics o comercials per sobre de l'informació. Difícil. Ja ho se. Però se pot ser un magnífic director d'un mitjà de comunicació públic amb aquets principis. Marisa Goñi a la TV de Mallorca gairebé ho és. Antoni Martorell, a IB3, no.  

  La situació actual d' IB3 és un desastre del qual, sembla que ningú és vol fer responsable. Ni el PP que va crear l' ens, ni  tampoc el PSIB- PSOE i el BLOC, que la mantenen . Sols agrada a UM que s'ha plantejat la Radio i Televisió públiques com "una conselleria més". 

Entre els dies 27 de novembre i 3 de desembre  hi haurà una vaga a IB3 ràdio . contra l'externalització dels informatius i els serveis tècnics i en defensa dels llocs de feina dels treballadors. Els contractes entre l'empresa concessionària dels informatius de la ràdio i la tv públiques (SBT) i els treballadors finalitzen el proper 31 de desembre i l'empresa ha renovat la concessió de IB3 per a 2009,  però encara no  s'ha informat sobre quines rescissions s'han previst, ni per Illes ni per mitjans. Una imprecisa dada són les paraules del director general d'IB3  Antoni Martorell qui  va dir a la seva compareixença en el Parlament del 12 de novembre que una de les parts més importants de l' estalvi pressupostari vol que sigui "la reducció  de l'import dels serveis d'informatius i tècnics".

També va explicar que la seva intenció és que hi hagi  una redacció única  de la ràdio i la TV, que utilitzaria els sistemes digitals de la televisió i per a posar les informacions "a disposició dels informatius de ràdio, de televisió, d'Internet, de telefonia mòbil i de les productores". Les mateixes persones haurien de fer una pàgina web "informativa" i no sols promocional. No se sap ben be quants anirien a treballar a la seu de Calvià i quants al parc BIT ni quantes hores haurien de dedicar a cadascuna de les seves múltiples funcions. ¿Contractes de redactors "pel que sigui"?

Mentres tant, el grup parlamentari del PP  ha presentat una moció al Parlament que, segons facilitaria un nou model de radio i televisió públiques "obert a donar la màxima estabilitat possible als treballadors dels informatius". Afegeixen que existeix "la necessitat de reconèixer que el traspàs dels treballadors de l'anterior concessionari dels informatius a l'actual està essent un vertader desastre"...Però resulta que el concessionari dels informatius ha estat sempre SBT,des de el govern Mates, tant per la ràdio com pe r la televisió.

El representant del PSIB-PSOE va anar més enllà a la seva intervenció parlamentaria el 12 de " volem que els informatiu estiguin fets per persones de la casa, per persones d'IB3. Açò significa augmentar la plantilla d'IB3, per un costat, però també significa reduir la contractació d'empreses externes, per un altre".

El BLOC va ser poc contundent en el Parlament, però a una roda de premsa del  mes d'agost, Biel Barceló va dir que no donarien suport als pressuposts de la Comunitat Autònoma el 2009 si no s'aconseguia un consens per a canviar el model de gestió. Va considerar "inacceptable" i "inassumible" el concurs de IB3 per a la gestió dels informatius i  va afegir  que el Bloc ja havia presentat un estudi al PSOE en el qual proposava  la "interiorització" dels serveis informatius la qual cosa suposaria reduir en un 10 per cent els costos de l'Ens i incrementar en un 20 per cent el sou dels treballadors."I

 fa més d'un mes que, Antoni Martorell i José Antonio Santos, director general de coordinació interdepartamental del Govern es varen comprometre a presentar una proposta d'internalització  de la ràdio i TV públiques, abans del 21 de novembre a l'SPIB. Però no ha estat així.  l un judici sobre la demanda que  el sindicat va interposar contra IB3 i l'empresa concessionària dels informatius SBT  tendrà lloc el divendres 28 de novembre.

Tot és, ara mateix, un embull. El model ni es modifica ni agrada a gairebé  ningú. O només a UM,?. Així ho consenten la resta de partits del Pacte?. El PP veu ara el que no va veure quan va crear IB3?. Però si tots menys UM volen canviar el mode ,com així no ho fan?.

 

 Antoni Martorell, director general de IB3 va anunciar a la seva compareixença en el Parlament per a explicar el Projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma per a  2009 que en el nou contracte dels informatius, adjudicat a SBT, se contempla la creació d'una redacció única per ràdio i televisió. Va dir textualment:

 "Per evitar confusions, sàpiguen que el que es du a Calvià és el centre de producció de ràdio, de la mateixa manera que la televisió, però sàpiguen que una mesura de cost important, d'estalvi de cost important que hem aplicat en el nou contracte dels informatius, és tenir una redacció única, és a dir, compartir despeses de redacció tant per ràdio i televisió, com internet, com telefonia mòbil. Vol dir això que evitarem que vagin a una roda de premsa, per exemple, un redactor de la ràdio i un altre de la televisió, hi anirà un equip i aquesta informació s'introduirà en els sistemes digitals de la televisió i es posaran a disposició dels informatius de ràdio, de televisió, d'Internet, de telefonia mòbil i de les productores, per tant anem a optimitzar". 

 Va qualificar el parlamentaris del seu "equip directiu: "jo aprofit per venir a dir les coses clares en aquesta cambra, que és la que em va triar a mi i jo, com a conseqüència, és el meu equip directiu que és a la cambra a qui em dec".

També va afirmar que la cambra de diputats no és el fòrum per a discutir el model de l'ens públic.  I va fer saber que: "els informatius no són una cosa que vengui feta per una empresa, que aterren com extraterrestres i ens posen una cinta, no és així; els continguts els tria IB3, la línia editorial és d'IB3 i es fan els informatius que volen els equips d'edició, de documentació, de producció, de direcció d'IB3 (&) no els fa una empresa, sinó que aquesta empresa fa una producció d'un producte informatiu, produeix un producte, li dóna forma i té una agència de notícies que subministra aquest material però la selecció de notícies, el plantejament, l'escaleta, tot això és feina de professionals d'IB3".

 Crec que devia voler dir que un sol redactor ha de poder fer les noticies per la ràdio i la TV i, si no van be les coses, algun parlamentari del "seu equip directiu" ha de poder donar una ma (aguantar la càmera) sense qüestionar el model d'IB3. Però ¿segur que tot això  no te res a veure amb els "extraterrestres"?. 

Les noticies que han sortit darrerament sobre IB3 mereixerien una explicació: naturalment de  "l'ens"  (suposadament públic)  el Govern i les empreses concessionàries. Han succeit moltes coses.

IB3 ni és ni ha estat  mai una empresa periodística pública, malgrat s'ha pagat sempre amb doblers públics. Això significa que els costs han anat a càrrec dels pressuposts de la Comunitat, però,  la major part de la programació, fins i tot,  els informatius,  s'ha adjudicat a empreses externes o alienes, en concret els informatius de la ràdio i la televisió,  a SBT.

 Ho va iniciar el PP i ho ha continuat el "pacte" d'ara. Ben clar s'ha dit i demostrat  que IB3 és com "una conselleria més".  Però aquesta manera de fer va en contra de qualsevol  plantejament sobre el que han de ser els mitjans de comunicació públics, suposadament independents dels poders econòmics i polítics per a poder garantir l' accés a l'informació dels ciutadans.

 Amb tot aquest desgavell a les Illes Balears hi ha més de cent periodistes despedits o en risc d' ésser-ho. Alguns  depenen  directament d' IB3 , com  és el cas  de  dos treballadors  acomiadats recentment a Menorca, però són molts més i, de fet, la direcció de IB3  ha comunicat l'acomiadament  de 14 treballadors dels aproximadament 120 que treballaven directament a la Ràdio i TV públiques, amb minses i ridícules  explicacions sobre "l' empatia amb l'empresa" .

  Altres treballadors en risc d' esser  acomiadats són els contractats per SBT ( empresa concessionària dels informatius de la ràdio i la TV). La direcció  de l' empresa ja els hi ha comunicat  que rescindirà tots  el  contractes per obra i servei , ja que  a partir de l'1 de gener entrarà en vigor la nova concessió dels informatius, otorgada per la direcció d' IB3, directament, sense control parlamentari ni res.

 El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears ha plantejat una demanda , amb l' argument bàsic de que no resulta tan fàcil desfer-se de treballadors,  que tenen horaris i clares obligacions laborals, si l' empresa continua fent les mateixes funcions. El judici s'havia de celebrar  dia 16 d'octubre, però  a una reunió convocada per la conselleria de Presidència a la qual també va assistir  el director general de IB3, Antoni Martorell, els representants del Govern se varen comprometre a presentar un pla d'internalització dels  serveis informatius de la Ràdio i la Televisió. Si el Govern  no presenta el seu pla  o resulta inacceptable,  el judici se celebrarà el 28 de novembre.

 No veig molt clar que  el Govern pugui  tenir un pla si no tornen als origens de la campanya electoral i decideixen que s'ha de fer una empresa pública de ràdio i televisió.¿SBT estalvia doblers al Govern o suposa una càrrega pressupuestaria que  no existiria amb la contractació directa dels periodistes i els seus corresponents caps d'informatius?

El director general de IB3 ha dit que amb les reestructuracions se podria estalviar devers un milió d' euros, més o menys el que els hi podria costar una campanya que tenen preparada sobre la nova imatge de l' ens. Una vergonya.¿ Algú podria imaginar que el govern del Pacte tengui com a fita que més de cent periodistes sense feina vegin l'acomiadament de l' any 2008 i les campanades de Cort amb un nou logo d'IB3 ?.¿Així es resol la crísi?. ¿així es fa democràcia? 

  

 

  Soc, segurament,  una de les poques persones que avui ha vist dos reportatges sobre els sords i els ajuts del Govern a diferents televisions( estatal i mallorquina) el mateix dia. La meva impressió és que no hi ha un criteri sobre les subvencions i cap coordinació.

 

   A l'habitació d'una clínica privada -després d'haver pagat 50 euros per a tenir encesa una rudimentària televisió una setmana- feia  zapping per a intentar trobar alguna cosa que tengués el més mínim interès . I  en aquestes circumstàncies he vist un reportatge a la televisió pública estatal  en el qual s'explicava que a les Balears és un del llocs en els quals el problema dels sords  està pitjor resolt ja que sols hi ha tres traductors a la Comunitat que coneguin el llenguatge i, per tant, no  tenen intèrprets per a desenvolupar la seva vida quotidiana com anar al metge, o a fer tràmits administratius.

 

   Unes hores més tard  he vist un altre reportatge a la TV de Mallorca sobre els ajusts del Govern Balear a una escola de sords a Argentina. He pujat el volum del televisor. Un representant  la casa Balear a l' Argentina ha dit que a 2004,  el Govern els va demanar que  escollissin una activitat solidària per a invertir els doblers i ells varen pensar que l'escola de sords era la més adient.

 

    Res a dir. He pensat que no van desviar doblers públics i jo no retiraria ni un euro del que me correspon com a ciutadana, per ajudar els sords argentins. Però ¿ com pot ser que el mateix dia surtin a diferents televisions elogis sobre el que se fa a Argentina i crítiques sobre el que es deixa de fer aquí?. El problema de la comunicació dels sords amb la resta de la societat és evident. I el del Govern amb la societat real?.  Deuen saber que  hi ha importants mancances si  mantenen  els ajuts a Argentina . Però i a les Illes?.

 

    No voldria que de cap manera  que aquest escrit s'interpretàs  com que s'han de retirar els ajuts a l' Argentina. Hi ha  moltes altres maneres de resoldre el problema. Fins i tot se podria enviar a dos o tres directors generals a aprendre el llenguatge dels sords: farien cultura i tendrien una sortida per quan  deixin el càrrec. El que resulta més incomprensible és que les subvencions o ajuts no es donin o mantenguin amb criteris clars de necessitats socials, sinó d'una altre manera que ara mateix no se qualificar ja que sols se m'acut la paraula electoralista.

He escoltat l'entrevista que ha fet Tomàs Ibar al director de la Policlínica, en el programa "al dia" de IB3 ràdio. Ben feta i amb la fórmula Ibar de deixar parlar les persones. M'hauria agradat ésser-hi - a vegades vaig a aquest programa- per a fer sols una pregunta. ¿ L' Administració- responsable de la Sanitat Pública- supervisa la Sanitat Privada?.

Es una pregunta que duc com a penjada o "endarrere". Quan vaig entrevistar el conseller de Sanitat , fa poc temps, tampoc li vaig saber fer. Ara em volta al cap per una recent experiència personal.

Fa poc temps vaig escriure una carta a una clínica privada a la qual demanava què podria passar si un malalt no tengués parents que poguessin estar amb ell o ella les 24 hores del dia. No varen contestar i jo encara me deman :¿ Què podria passar?

No estic acostumada a agafar l'autobús a les 9 del dematí, ja que a la feina , fora de Palma hi vaig en cotxe i quan tenc coses a fer a Ciutat, camin i me mir i me torn mirar la terra desgraciada del Parc de les Estacions. Avui dematí, trista per motius familiars, he agafat la línea 3, que va d'Aragó a devers la clínica Rotger. M'esperava un dia llarg , tancada a una habitació amb una malalta estimada i volia pensar en altres coses, mirar la gent, pensar en on devien anar, si es trobaven carregats d'obligacions  avorrides o disposats a passar un bon dia. Hi havia dos tipus de persones: els hermètics que entraven, sortien anaven envant o enrere, s'asseien o aixecaven sense cap gest i els més transparents "dramàtics" o "comediants" que s'ho miraven tot i canviaven l'expressió del rostre. Eren de totes les edats i procedències.

Jo pensava ¿ quantes d'aquestes persones deuen trobar que s'ha de dissoldre el Govern?, ¿ com s'informen?, ¿ que saben de les mesures de Zapatero o Antich contra la crisi?, ¿els importa que Obama hagi guanyat les eleccions a Estats Units?. De coa d'ull he vist que una senyora llegia a un diari gratuït que "suben los plátanos y bajan las manzanas". I de sobte he recordat que vaig llegir fa temps que encara hi ha un conveni entre la MT i la COPE perquè en els autobusos se sintonitzàs aquesta emissora. Efectivament, parlava Jimenez Los Santos, però el xofer ( simpàtic, que diu bon dia i torna canvi) tenia la ràdio baixeta i crec que ningú escoltava l'emissora. He sentit al locutor que deia "esto nos llevará a la dictadura" o una cosa semblant .

I, a llavors, ja no m'he fet més preguntes sobre les cares de la gent, els seus drames o les seves vides personals. Només  em preguntava :¿com potser que els autobusos de Palma sintonitzin la COPE?, ¿han mantingut un conveni econòmic del PP o ho fan per inèrcia?. Seria més lògic que els convenis fossin amb emissores públiques, o que no n'hi hagués cap: bona música, promoció de grups locals  o només "Les quatre Estacions" de Vivaldi.

Per cert en el Parc de Ses Estacions hi havia una època a la qual posaven aquesta peça de Vivaldi tot el dia per les relacions establertes entre una cosa i altre per algun assessor de gran cultura. Ja no sona ni brollen les fonts. També estaven mal fetes.

  Va ser el de 5  de novembre de 2005 quan se va enderrocar el Pont d'es Tren. Ja s'havia duit endavant la desteta del "Parc de Ses Estacions" i Rodrigo de Santos era regidor d'urbanisme. Han passat tres anys i la "reconstrucció" de cartó i pedra que s'ha demostrat inviable. Continua tancat. Els materials i el tràfic de quan el va construir l'arquitecte Gaspar Bennazzar eren uns altres i el nou pont va ser  ja com un element  de  "pastís de noces" o "parc temàtic". En el projecte original del nou i malaurat Parc de les Estacions, de l'arquitecte Gonzalez havia previst fer un gir de noranta graus i posar-lo en sentit enlloc d'horitzontal, vertical, segons es miri.

El projecte de Gonzalez, quan Catalina Cirer era batllessa, Rodrigo de Santos , regidor d' Urbanisme i Jaume Matas president de la Comunitat,va suposar la destrucció total, absoluta i molt cara de l' antic Parc de les Estacions, dissenyat per l'arquitecta Carme Pinós , que no vol fer entrevistes i  s'ha mostrat dolguda per tot aquest desgavell.

Jo també hi estic dolguda, com a ciutadana. Abans de les eleccions municipals i autonòmiques vaig anar a un mitin d'Eberhard Groske a en el qual va dir als veïns de Jacint Verdaguer ( prolongació del Parc de Ses Estacions): "aquí a on ara teniu un carrer hi haurà un parc". Tot és ara ben igual que quan ell parlava sobre una "tarima" de la plaça Santa Isabel: el mateix carrer.

El Parc de Ses Estacions també és  ara un carrer amb arbres, castellets de fusta -de la mateixa empresa que segons sembla va tenir relacions més que tèrboles amb Rodrigo de Santos- i casetes per a l'aire condicionat del "metro" que va ser una idea de Jaume  Matas posterior a la remodelació del parc.  Tot, un desgavell . No s'ha arreglat res, però crec que l' Ajuntament vol fer o  ha convocat un concurs per a la "remodelació" del conjunt: Parc de Ses Estacions i Jacint Verdaguer.

La Plataforma del Parc de les Vies és part de la Comissió que haurà de decidir sobre l'adjudicació del suposat projecte.  Jo hi  formava part quan no s'havia registrat com a associació supós que ara ja  amb uns estatuts, una comissió executiva i  unes obligacions d'elegir els càrrecs i fer actes. Vaig partir pel seu excessiu pragmatisme de voler parlar amb Rodrigo de Santos o Cirer abans de plantejar accions jurídiques.

En els darrers temps els fiscals anticorrupció han fet també una important labor de pedagogia democràtica. Arribarem a saber que les decisions polítiques no han de ser per empatia o influències , sinó per normes o acords clars.

També esper que en el Parlament tot continui amb acords clars sobre coses concretes. Crec que Vicenç ja no té cap tipus de recoltzament polític i si la Llei electoral obliga a legislar amb ell, els partits polítics haurien de saber arribar a acords per a evitar que ell, justament ell pugui comandar a aquesta Comunitat.

Sempre m'ha semblat irresponsable que els periodistes ens poguéssim pronunciar o fer comentaris sobre malalties,  tractaments mèdics o esperances de noves investigacions. Això ho han de fer directament els metges i noltros, en tot cas,  podem "traduir" el resultat de les seves investigacions, reclamar una major claredat en el llenguatge mèdic i una atenció adient als malalts, com tothom, però potser amb un major coneixement de les tècniques  i funcionaments dels mitjans de comunicació.

 

 Per això i per motius familiars de coneixement de l' Alzheimer, ja que ma mare el pateix, em sembla totalment irresponsable i ofensiu pels malalts d' Alzheimer i el seus familiars l'article de Joan Riera publicat a "Balears" el passat dia 29 titulat : " O té alzheimer o és un mentider incurable" referit a les declaracions de l'exconseller de Comerç Josep Joan Cardona sobre el cas Scala i les suposades corrupcions i cobrament de comissions . Com a volent fer una gracieta, l'autor, Joan Riera, diu que després d'haver llegit la declaració completa de Cardona "només queden dues conclusions racionals. La primera és que, malgrat només tenir 48 anys, l'exconseller d'Indústria i Comerç de Matas pateix d'alzheimer incurable. La segona és que té pell d'hipopòtam i és capaç de comportar-se com un mentider impulsiu. No sé quin dels dos pronòstics és l'encertat, però la questa declaració ofèn la condició humana".

 No vull entrar en el mateix joc sobre  "pronòstics" ja que se molt poc sobre malalties  neurològiques o mentals. Però se ben be que la malaltia d'Alzheimer  res te a veure amb comportaments més o menys immorals i  que perdre la memòria no significa oblidar comportaments ètics  ni "ofendre la condició humana". No sé si s'arribarà a la conclusió de que Cardona va  tenir comportaments delinqüents , però és  ben segur que la malaltia d' Alzheimer no té com a conseqüència oblits intencionats per a afavorir negocis. Per tant, el paral·lelisme me pareix impresentable i ofensiu. I francament, ara per ara,  no crec que ni els fiscals, ni la familia de Cardona demanin proves sobre l' alzheimer, que són científiques. Una malaltia no es pot confondre amb un adjectiu, que és el que fa el senyor Riera. I a mí, personalment, no me fa cap gràcia que se pugui arribar a dir que l'alzheimer pugui tenir com a conseqüència justificacions inmorals del propi comportament. 

" Han arribat els periodistes":  " Pobrets, els hi doni alguna cosa per menjar" .
És una referència o acudit molt conegut en el mon dels mitjans de comunicació. I no parlam sols d'altres èpoques. Molts joves il·lusionats en fer una feina de informar o comunicar el que succeeix en el seu entorn es poden trobar a la porta d'una duquessa d'auba o crepuscle amb l'obligació d'informar sobre si a la fi se casarà o no amb un home de devers 50 anys.

 I no passa sols als programes de xafardeig de les televisions privades. També IB3 hi ha mostrat un cert interès. La veritat és que no sabem ( o jo no se ben be) si IB3 és una televisió pública, una conselleria més o un "ja ho veurem".  Però és molt clar que les contractacions amb productores privades deixen els periodistes en unes condicions fins ara d'indefensió que no se poden consentir

També me resulta molt mal de creure el que vaig llegir en el Diario de Mallorca: además, según la nota remitida por IB3, el equipo de reporteros se propone hacer las veces de detectives e investigar casos de bajas laborales, infidelidades y alquileres impagados, entre otras cuestiones.

     En els darrers dies i arrel de l'anunci fet per Pasqual Maragall sobre el seu Alzheimer he vist molts reportatges i he llegit molts comentaris de la malaltia, la major part amb una gran dosi d'hipocresia i de "fer-ho venir be". A alguns s'insinua que Maragall ha dit el que ha dit i ha fet el que ha fet  darrerament ( deixar el PSC) , per mor de la seva malaltia, a altres que pateix la malaltia per un bloqueig emocional i psicosomàtic per l' actitud hostil que va trobar en els seus companys de partit. Se treuen estudis de tot tipus: si la nicotina és perjudicial o ajuda a conservar la memòria , si el deteriorament és més ràpid o lent segons els estudis o hàbits intel·lectuals que es tenguin, si la pèrdua de memòria és paral·lela o no a la de les habilitats cognitives, si suposa sempre un augment de l' agressivitat, si hi ha sempre tres fases o si, a vegades no és fàcil distingir entre una i altra, quin temps pot durar el malalt...M'hi he interessat  especialment per qüestions familiars ( ma mare, el pateix i el seu deteriorament és evident). No sé si m'he de fer de l'associació de familiars d'aquets malats ni si hi duraria molt si hi entràs. M'aturen unes quantes coses:  

• Haver de donar per suposat que el malalt i els familiars han de patir molt i t tot el temps.

• No poder entendre la Llei de Dependència, encara que l' he llegit de manera ràpida en el meu ordinador ni tampoc que vol fer el Govern Balear si és que vol  fer alguna cosa.

• Els meus dubtes sobre les associacions privades referides a malalties  que cerquen subvencions no se sap ben be si per elles mateixes o pels malats: ¿investigació?, ¿ fer un nou repartiment d'ajuts al marge del que fa l' Administració?, ¿ divulgació?.

    I se que a Palma només hi ha 24 places públiques per a malats d' Alzheimer i  que les residències privades costen devers 2.000 euros al mes. També que fins ara això de l' ajut a  domicili s'ha entès com una cosa continuada, impossible de demanar per exemple els caps de setmana, per tal que els familiars puguin tenir un temps lliure sense haver de fer contractacions privades que no se sap ben be quina atenció donaran al malalt sense una supervisió dels familiars. 

 Crec que el comportament de Maragall és molt digne i correcte. No me fa pena sino coratge. Ma mare, amb el seu Alzheimer sovint resta absent i tanca els ulls. Si li dic, "no te dormis", me contesta que no dormia que pensava en "coses": el seu home, les seves filles, la seva mare .  A llavors record Miquel Bauça quan diu que s'hauria d'inventar alguna cosa  per captar els somnis  i que no estimar el propi cervell produeix una gran follia. La solidaritat amb la tragèdia (un imponderable) sols és una gran hipocresia sino suposa una acció contra aquesta mateixa tragèdia.

    Millor si ajuden a Maragall i tots els altres malalts d' Alzheimer a cercar solucions efectives i reals, si pot ser, sense plorar aigua groga ni fer veure que el malat sempre delira, fins i tot en els inicis de la malaltia.

 Temps estranys. Gairebé res és ara com ens imaginàvem que seria  si de bell nou l esquerra i el centre  governaven a les Illes. La decisió sobre Son Espases : un ensurt i una decepció  Tots els que s'hi oposaven i ara diuen que les coses han de ser d'una altra manera , per motius econòmics i de temps , ho podrien haver pensat abans . Els polítics han de ser sempre una mica demagogs i retòrics, però és millor, gairebé imprescindible, que estiguin documentats.

 

No se si el bloc hauria d'haver sortit o no del Govern per coherència. Ells diuen que Son Espases no és l'únic tema i, en això si que tenen raó.  A les manifestacions  i programes electorals hi sortien moltes altres coses. : vivendes  socials, façana marítima, Ses Fontanelles, Parc de Ses Estacions, de les Vies, atenció als discapacitats i als vells ( LLei de Dependència) &.En el fons tot era dir que « una altra política és possible". Esperem

 

 Però ara mateix, el nou Govern gairebé  no ha pogut fer res. Ha hagut d'administrar amb espant la catastròfica a herència del Govern anterior - el metro- empitjorada per les desgràcies del temporal. Me recorden aquelles figures de joguina que tenen una bolla abaix i que, per  moltes empentes que rebin, mai cauen del tot.

 Encara no se si m'agrada com ho fa el Govern actual, però he vist com se desfeia un tòpic molt important, potser el més repetit pels mitjans de comunicació: que el Govern del PP era més eficaç i tècnic i l' esquerra només dubtava i discutia per no arribar a fer mai res.

Eficàcia de paper era l´única del PP. Mirau aquest metro pensat per a fer-hi passar un "scalectrix" sense gent, un metro que només existia en el cap dels dirigents com una cosa ràpida i espectacular, però sense exigències d'eficàcia a les empreses que el construïren.

 I és que en el fons tot és això. ¿ Qui comanda el Govern o les grans empreses?, ¿qui controla a qui?.

S'hauran de refer les males obres d'aquell govern que presumia d'eficàcia i esper que hi hagi pressupost per a fer-ne de noves, però tant si són poques com moltes s' hauríen d'adjudicar sempre amb concursos públics i garanties . Mai més inaugurar res sense saber ben cert que funcionarà.

   Soc, en principi contrària a que el nou hospital "de referència" s'hagi de construir a Son Espases per motius ambientals, arqueològics, històrics i de l'especulació afavorida en el seu temps  pel PP. També soc partidària de resoldre els nombrosos problemes d'atenció sanitària i assistencial  que hi ha a aquesta Comunitat  quan abans, millor.

   Puc creure que reformar Son Dureta suposaria un retardament a les obres i no sé si també una limitació a l' espai destinat a l' atenció sanitària. No se que se podria fer a Son Espases si l' opció fos Son Dureta i tampoc quines previsions te el Govern actual per a Son Dureta si l'opció és Son Espases.

   Diu el Govern que ho analitza tot i que ens  explicaran alguna cosa la propera setmana. També ignor si en els seus anàlisi hi entren un solar proposat per Francina Armengol, presidenta del Consell Insular de Mallorca i uns altres dos, proposats per Grosske, tinent de batlle a Palma. 

    Armengol i Grosske són imaginatius, actius i se suposa que, amb bona voluntat. Les seves propostes més o menys indiquen que ja veuen venir que no convé reformar Son Dureta durant tant temps i amb tants malats incomodats. Però cap dels dos- i tampoc el Govern- han parlat del que proposen per el ja antic edifici de Son Dureta si el nou hospital se fa a una altra part. I deuen saber que a aquesta illa hi ha unes vergonyoses llistes d'espera per a  l'atenció a persones majors : per posar un exemple, a Palma  sols hi ha 24 places per a malalts d' Alzheimer .  

   Crec que abans de decidir, el Govern s'hauria de fixar -i molt- en les veritables necessitats dels malats i d'aquelles persones depenents que no poden ser ateses per les seves famílies,  no parlar sols d' allà a on pensen fer el nou hospital, sinó també de com quedarà Son Dureta i com resoldran les llistes d'espera. ¿No havien dit que el Govern actual tendria un caire, sobretot, social?.

    El pitjor que ens podria passar seria que el nou hospital es fes a Son Espases, l'antic edifici de Son Dureta es degradas cada vegada més i  la portaveu del Govern repetís que han fet el millor per noltros i que  ho entendrem quan siguem grans.

     

     Si una persona no pot invertir dues o tres hores de la seva vida per a intentar salvar la vida d'una altre, s'ha de repensar per a intentar esbrinar que vol dir ser una persona. Si coneix d'aprop algun cas d'algú que hagi de menester urgentment un trasplantament i no hi fa res, també

    Jo conec un cas molt proper: una nina que no ha fet un any, que té leucèmia i ha de menester un trasplantament de medul·la. Es mallorquina, però potser el més compatible amb ella o la seva medul·la visqui a Catalunya, França , Andalusia,  Itàlia o Rússia . I també potser que alguna nina  de qualsevol part de la resta del mon hagi de menester un trasplantament  d'una medul·la compatile amb la  d'un mallorquí que mai no s'ho havia plantejat fer aquest tipus de donació.

     No vull ni puc  personalitzar la cridada i crit urgent que faig per a demanar a tothom  que  se fassi donant de medul·la. Les donacions no se fan ni se poden fer per a una persona concreta, segurament per a evitar l'especulació i el tèrbol negoci que se podria crear a l' entorn . Els que coneixem i estimam  la nina de la qual parl ho vendríem tot per salvar la seva vida i el donant, en realitat no tendria cap perjudici greu, però seria molt injust per a altre gent que no te res a vendre i un infant també malalt

      L' enunciat de "Donant de Medul·la » pot espantar el profans com jo mateixa i dur a pensar que si dones medul·la  te quedes sense a l' interior dels ossos, com si te traguessin un ronyó. Però és diferent, molt més semblant a la donació de sang. El procés consisteix en que te fan un ximple anàlisi de sang i així saben si la teva medul·la és compatible amb algú que l'hagi de menester. Si ho és  ( o sigui, si és ben segur que pots salvar una vida) un altre dia, si vols,  te fan una extracció que no dura més de dues hores . El donant continua ben igual de que abans i ha salvat la vida a alguna persona desconeguda o justament a aquest infant que tenim tan aprop, a Mallorca.

     Per a  fer-se donant  s'han de tenir entre 18 i 55 anys i pesar més de 50 kilos. S' ha d' acudir a la " Fundació de Teixits i Trasplantaments" que es troba en el carrer Rosselló i Cazador, devora la Creu Rotja . Després, quan arriba la nit, alguna cosa somriu a la foscor.

          

Si un

   Pareix com si visquéssim un terratrèmol, després del qual tot s'ha de recompondre o un puzle desfet en el qual s'han de col·locar les peces.¿ Què manca ara per a saber si definitivament es signarà el pacte de  diàleg permanent del centre esquerra? Sembla ser que decidir qui tendra la conselleria d' Educació: ¿ hi ha divergències de programa entre el PSIB i el BLOC o tot és aclarir qui serà conseller?. Moltes vegades s'ha dit que el PSM és un partit de mestres d'escola, professors, bibliotecaris i qualque biòleg. Bastantes persones mantenen una doble militància al PSM i l'STEI. I no me pareix ni malament ni be. És un fet.Segurament el PSM té mes gent preparada que el PSOE per a fer feina en el terreny de l' Educació. Però si el programa, en el fons no és diferent ¿un conseller del PSOE no podria admetre direccions generals del PSM?.¿ Una "conselleria" és com una plaça que s'agafa se "blinda" amb "els nostros"?

  Entre tots els rumors que he sentit en els darrers dies, un me va sobtar especialment: que Isidre Cañelles s ( UM)eria conseller de Medi ambient i Joan Mayol director general. Vaig pensar: "està bé. Cañelles : com a polític correspon a la quota de repartiments de càrrecs i és molt probable que UM no tengui  ningú millor per a la direcció general que Mayol , biòleg expert i rigorós i a més a mes funcionari de la conselleria. Però després me varen dir "no potser mai que UM i el PSM compartesquin llocs de decisió".També sonava el nom de Biel Mesquida com director de l'Insitut d'Estudis Baleàrics que podria ser  adient per a dur endavant la necessària reconciliació amb el Ramón LLull, però algú me va comentar: "ha de ser algú del PSM". Tot massa trist i gris.

   S'ha romput el monopoli del PP. Ara manca saber com se pot fer un govern de centre esquerra i nacionalista que, de veritat, obri portes i finestres i que no sembli una desfilada de fidelitats. Els programes són imprescindibles per a governar ¿ però tenen una lletra menuda o petites clàusules fins i tot  per a l' nomenament d'alts càrrecs?

  Me provoca una cerca desubicació pensar que els partits nacionalistes per a negociar han de menester que el PSIB sigui intermediari. Segurament és que el seu nacionalisme no és el mateix .Probablement el nacionalisme és un concepte massa ampla i difús, encara entenc menys l'espanyol, exclusivista i  destructiu.

Jaume Matas, que ha dimitit per no saber, poder o voler o dialogar amb altres partits polítics, durant anys va voler mantenir una imatge de dreta civilitzada. Quan convenia, també mostrava un cert victimisme i sovint un discurs  amb repetició de tòpics i obvietats sobre el que és real i el que és pensa amb un enllaç immediat, com si el que es pensa sobre les coses fos exactament el que passa. Per exemple : el PP ha estat el partit més votat (cert) i això li dona un dret a governar que els altres " li prenen" ( més que discutible ja que la capacitat pe a arribar a acords entre partits forma part de la democràcia).

El tema del seu "palacete," malgrat ser important , crec que és secundari en comparació amb altres que són més un mirall del seu quefer, com el gran muntatge de medis de comunicació: una IB3 que no és ni una televisió pública , sinó una xarxa empresarial amb subcontractacions sense cap respecte pel dret a la informació dels ciutadans ni a l' exercici de la professió periodística. Tots els que diuen que Matas era o és l' ala negociadora i centrada del PP el deuen conèixer molt a fons o gens. No entenc que volen dir ¿ que els desastres urbanístics  se feien  malgrat ell ( punts perduts com Andratx) o que la política lingüística i cultural ( amb l' inaplicable decret de trilingüísme) era plena de bones intencions i una de les mostres podia ser el fitxatge de Maria de la Pau Janer?.

 Es estrany que Matas, quan deixi la política, hagi de passar una temporada de "descompressió "a Madrid abans d'anar a EEUU a muntar un negoci o una assessoria.  Me sona d'altres megalomanies. ¿Se deu cercar "el mateix" com alguns mals lectors d'obsoletes teories psicològiques?. Per analogia me venen al cap imatges mitològiques i de contes infantils: emperadors romans, enrevoltats de servidors que els hi donaven la raó i acabaven cremant ciutats, algun narcís ofegat a la seva pròpia imatge, el rei aquell al qual ningú deia que es passejava nu.  Literatura.

 La realitat és que el darrer govern Matas va tenir encerts i errors, però va crear un sistema de comunicació institucional, pública i mitjans fidels que ho va fer tot massa èpic i ximple. D' aquí surten alguns frikis de "La guerra de les Galàxies", amb representacions de "bruixes " i "princeses".

 Ara convendria recordar que els mitjans de comunicació públics no són armes en mans dels partits  I trob vergonyós que hi hagi la més mínima discussió entre els que han de pactar sobre qui comandarà a la ràdio i la televisió pagada per tots els ciutadans. Mal presagi per una època que s' anuncia com a transparent. ¿ No havia de ser per elecció del Parlament?.

 Que la força acompany a Matas quan passi de lèpica a la comèdia quotidiana. Ai, Macarena!. Però els que volen fer política a les Balears, no hauríen de repetir els seus mateixos errors.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Març 2010					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

• Dones treballadores
• Mitjans de comunicació públics també en crisi
• Model de ciutat o de càrrecs?
• Cohesió social, clientelisme i punyetes
• Una fulla de ruta i la flor romanial
• El nou Govern serà una prova de foc
• No voldria haver de donar almoines
• Crisi i mitjans de comunicació a Balears
• Moltes coses que són poques coses
• Discutir o posar remei a la crisi
• Oficis dignes, especulacions indignes
• No ens varen prometre més facilitats per conectar Internet?
• Falsa protecció de dades
• Mala època per a la llibertat d’ expressió
• I què és un periodista?
• A quí agrada el model d'IB3?
• Martorell, director d'IB3 i els “extraterrestres”
• IB3, una vergonya
• Estranys comportaments del Govern amb els sords
• Preguntes pendents sobre la Sanitat Privada
• La EMT i la COPE
• Tres anys de l'enderrocament del Pont d'es Tren
• Comentaris irresponsables sobre l' Alzheimer
• Han arribat els periodistes
• L' Alzheimer, Maragall i el nostre Govern
• EFICACIA DE PaPer
• Son Espases i Son Dureta
• Solidaritat per donacions de medul.la
• Els darrers enteniments del Pacte
• Pacte i mitjans de comunicació

• General [112]

• Fabián: Me resulta muy difícil entender el primer párrafo: Si sólo tiene...
• TONI: Mafia és el que hi ha a UNAC i a ASNIMO amb la Crespo i el...
• Hugo: Entré en el instituto Madina Mayurqa hace ya 16 años. Ahora que...
• PEP PELLISE: NO TE RE AVEURE EN AQUET TEMA, ESTIC CERCAN UN ANTIC COMPANY DE...
• CATI: Hola: Estic cercant un llibre per fer un regal a un amic...
• Pere: Atès el teu escrit i els comentaris que se fan, me deman si tens...
• Jo mateix: El II Congrés de la Federació de Sindicats de Periodistes...
• Miquel Fernández: Ahir el Pedro Jota Ramírez deia que a Estats Units han perdut la...
• Maria Antònia: Els periodistes són treballadors a sou d'empreses que guanyen i...
• fernando: resulta que la crisis también os afecta a los periodistas, spib,...
• Psoe: CONFIAU AMB N'AINA CALVO QUE AL FINAL FARÀ LES COSES QUE TOCA, I...
• Angel Suau: PERFECTA DESCRIPCION: El Parc de Ses Estacions és un...
• Miquel: Quina tudadissa d'espai i de diners arreu AL PARC DE SES...
• Francisca: El Parc de Ses Estacions i Son Espases són les majors decepcions...
• Xesc Ferrer: N'Antich moltes vegades no saben si és del PSOE o del PSM o...
• Palma: La Doctora Birguita Nortfelt
• Miquela Vadell: Convendria que els remeis els posem tots. Anant de debat i...
• Francisca: Si abans de fer les coses s'ho misrassin una mica, potser no...
• Francisca Pujol: M'agrada el to dels teus comentaris. Supòs que no tens collar de...
• Serafí Quintana (Pòrtol): PERFECTE. VALENT. Maquinar per a fer fortuna amb el treball dels...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents