Joana Maria

Només seria possible que en els primers anys de les escoles se pogués escollir entre si s'ensenya en  català o castellâ si hi hagués moltíssims més recursos. Jo crec que la llengua vehicular o d'immersió  ha de ser el català o és el que és el mateix: mallorquí, menorquí eivissenc. Quin absurd haver de posar desprès de castellà : "sevillano, nicaragüense, colombiano, toledano..!"

Veig que el Círculo Balear es queixa de que  centenars d' opositors   han estat exclosos d'oposicions a funcionaris  per no haver obtés el certificat corresponent a la prova de català. Lamentable el seu coneixement d'aquesta llengua , però qui garanteix que saben castellà?. Crec que els funcionaris o aspirants a ésser-ho haurien d'entendre i poder-se  explicar les dues llengües de la Comunitat. Per tant, no sols els hi haurien de fer proves del coneixement del català, també del castellà. ¿ Qui el saben?, potser només el malmenen.

 "NUESTRAS LENGUAS NOS UNEN. VOLEM LLIBERTAT D'ELECCIÓ" és l'eslògan  d'una manifestació que vol fer el " Círculo" properament. ¿Elecció o exclusió?. Volen dir que, per això  que ja no s'ha de demostrar que se coneix la nostra llengua per a accedir a l'Administració?. I donen per suposat que tothom sap el castellà sense proves, ni res?.¿ Aquesta és la marginació?.  Per a esser coherents , ells, el del " Círculo" hauríen de demanar  també exàmens de castellà a les oposicions a l'Administració .O volen que no s'hagi d'exigir el coneixement de cap llengua ?

Es una trampa i una falàcia  dir que se defensa el bilingüisme  sense necessitat de conèixer el català . I és clar que se poden trobat adeptes entre els joves que volen una feina ara mateix i pocs problemes. Però el bilingüisme real no suposa suprimir el català , sinó millorar el coneixements i les proves sobre ambdues llengües amb molts  més doblers  per a les escoles públiques. Reclamar la llibertat d' elecció d'escola  també vol dir que totes les escoles tenguin els mateixos recursos.

Mil vegades s'ha explicat la crisi dels mitjans de comunicació i més de mil llocs de treballs s'han destruït o perdut arreu d' Espanya en els darrers mesos. Els motius i el com se poden analitzar de moltes maneres. Les injustícies dels acomiadaments tenen repercussions , històries i frustracions individuals . ¿ Deixarem de creure en el periodisme o en les empreses tal com són ara per ara?.¿Què és la crisi?: especulacions, doblers que els banc deixaven i no podien recuperar, hipoteques, expectatives falses a una economia de fum i rajoles. 

 Ara els governs donen o deixen doblers als bancs i algunes poderoses empreses. El d' Espanya  també ha engegat un pla d'Obres Públiques i se posen molts "parxes" amb el nom de " gestionar mejor los servicios sociales".Però a l' àmbit dels mitjans de comunicació tot és, ara per ara, molt confús. No ho és que s'han produït uns 3.000 acomiadaments, rescissions de contractes o prejubilacions en els darrers  mesos i cada vegada es més precària la feina de becaris i corresponsals d'agències o altres mitjans ( a tant la peça).  Ho és el com i per què.

¿ Estaven sobre dimensionades les empreses de comunicació?.¿Hi havia molta gent que no feia res i cobrava?. ¿ Com així  ho consentien els empresaris de premsa?. ¿ Sols era que els hi agradava presumir de "plantilles"?. Se suposa que tenien un criteri sobre com s'ha de fer un diari o mitja de comunicació . I ara, si volen fer el mateix producte amb menys gent, la qualitat serà diferent. Si hi ha menys demanda de cotxes se poden produir menys unitats cada dia , però no se poden fer la meitat o tres quartes parts d'un diari o un informatiu un dia i esperar el següent per a donar-lo per bo.

.Ara venen les eleccions europees i la Federació Europea de Periodistes (EFJ) ha demanat als partits polítics que incloguin a les seves campanyes propostes per a la situació dels mitjans de comunicació, ja que considera  que el sector té tant dret o més a ser protegit que els bancs o les companyies automobilístiques que han rebut bilions d'euros,  Però en el cas- improbable- que se concedissin aquets bilions d'euros, ¿com es distribuirien?. Sindicats i associacions de periodistes han demanat moltíssimes vegades una "mesa"o  unes quantes sectorials, per autonomies . Diuen que s'hauria de constituir per a per conèixer com és distribueixen els doblers públics en ajuts i publicitat,  com es mantenen i amb quins criteris els mitjans anomenats públics i quina legalitat o lògica  tenen els  Expedients de Regulació d' Ocupació. 

A les Balears també hauríem de demanar una "mesa" . I els sindicats, una real representació en els consells d' Administració i ¿assessors? de les emissores públiques.

És cert que per mor de la pressió dels sindicats i la intervenció de la conselleria de Treball a principis d'any  se va evitar que SBT (empresa contractada per IB3) despedís  més d'un centenar de treballadors, que la ràdio se trasladàs a la seu de la TV i que se fessin contractes amb polivalència de ràdio i televisió .

 Però no s'ha canviat el model de la radio- televisió pública  de Balears , proposat pel PP i, és més, encara no se sap quin és el model o si  és "com una conselleria més" , encara que a la ràdio comanda més el "pacte". I aquesta manca de model, amb empreses subcontractades,  no sols amenaça els llocs de feina dels treballadors, també el sentit mateix dels mitjans públics que haurien de garantir l' accés a l' informació de tots els ciutadans sense pressions polítiques o publicitàries. Més informació a

http://www.speriodistes.com/

   Els nins de les escoles del barri dels Hostalets no van a jugar al Parc de Ses Estacions i el tenen molt aprop. D'horabaixa, quan surten d'escola els de Ses Monges s'apleguen tots a la petita plaça de "Santa Isabel", com abelles, com a borinos. Criden, corren i utilitzen el petit parc infantil, a una minsa placeta que si hi hagués el Parc de Ses Vies seia un racó a un espai verd i ara és l'únic espai de joc realment utilitzat.

A vegades hi duc un nebot que té cinc anys i quan li dic que podríem anar a l'altre parc- Ses Estacions-  que és més gran contesta que no li agrada i ho raona "hi ha moltes coses, que són poques coses". Ho entenc i quedam a Santa Isabel a on hi ha poques coses, però utilitzables i jugatbles.

El Parc de Ses Estacions és un carrer ample amb pasteres a les voreres i unes absurdes reixes. Es un bulevard enreixat que  amb els espais inutilitzables d'una atracció, la zona de les fonts i de moment el que era l'aparcament en superfície del autocars. A més a més, les casetes fetes per a treure l'aire del "metro" són obstacles per a un espai obert i ample.  El Parc ni  tan sols respon al projecte de l' arquitecte González, adjudicat sense concurs i amb l'absurd argument de que no agradava  l' anterior de Carme Pinós,  a l'època del PP a Palma, quan Rodrigo de Santos era regidor.¿ S'ho replantejaran?. A les zones inutilitzades basta treure ciment i posar arbres. Les casetes ¿ han de ser tan grans?,  ¿ no se podrien almenys dissimular o deixar en mans de "graffiters" que els hi donassin vida?

La plataforma del Parc de Ses Vies no va voler utilitzar la via judicial. Preferien les visites a l' Ajuntament per a fer valer la seva honesta opinió i sortir als diaris. Però la veritat és que  tampoc no se que haurien aconseguit si haguessin  impugnat una decisió tan important com adjudicar la destrucció, planejament i nova construcció del parc sense concurs ni res. Per ventura sols la raó moral i ètica que tenen ara els veïnats de Son Espases, però ja seria alguna cosa: el reconeixement de que aquest parc ni és parc ni és res. Es un monument a les obres absurdes i arbitraries, ¿per quins motius?

Mentres tant s'ha fet una "emulació" del Pont des Tren amb molta parafernàlia, però no hi, cap parc ni a  Ses Estacions, ni a les Vies. Hi ha dos carrers amples i crec que un projecte de remodelació del qual  gairebé no se parla i que els veïns, menys deu o dotze desconeixem.

  Quantes vegades hem sentit tots inconcretes i  llargues respostes  de polítics a preguntes ben concretes i delimitades!, Quantes hem escoltat discursos buits o amb l'únic propòsit d'explicar que fan el que fan per be de tots i "coherència " amb la seva ideologia!: fer volar coloms, marejar la perdiu, flors violes i romaní.

No se si té raó el conseller Manera o si la te l'analista Riera sobre la profunditat de la crisi i si això que vivim, tècnicament és o no és recessió. Crec que Manera, quan fa de conseller, a la vegada fa una mica massa de professor d'Història Econòmica o de l' Economia, però encara me pareix pitjor que Riera del centre Econòmic de " Sa Nostra" vulgui  "estirar les orelles" al Govern per una qüestió de coincidència o no amb l'abast de la crisi. ¿Què és això, una discussió entre professors?. ¿Riera analitzarà també l'abast dels préstecs concedits a Grande per Sa Nostra?. ¿ Aconsellarà sobre els crèdits per a ajudar a empresaris i aturats o sols per augmentar els beneficis de la Caixa d'Estalvis?.

Sovint, des de les institucions s'anuncien "mesures per a pal·liar la crisi", però poques vegades s'explica si les anunciades han servit per alguna cosa: quanta gent s'ha beneficiat, de quina manera, quants han demanat els ajuts i no els han rebut. Se podria dir que els mitjans de comunicació no ho fan públic perquè "és avorrit", però jo trob que encara ho és més llegir una vegada i altre: farem, farem, com a la complicadíssima Llei de la Dependència que encara és un anunci per a molts.

I com que no expliquen res clar, se poden decidir les eleccions pel tamany i preu del cotxe del president d'una Comunitat. Els votants "sociològics" de la dreta ( que diria Tarabini)  a Galicia se varen mantenir fidels a la seva opció de comandar i els altres no tenien grans i engrescadors motius per a defensar els que els havien governat en els darrers quatre anys i no varen recolzar l'esquerra.

Els mitjans de comunicació són uns dels més perjudicats per la crisi, amb regulacions d'ocupació, prejubilacions, acomiadaments, tancament de mitjans. Tenen menys publicitat i manco vendes. Llegir el diari, sovint,  no serveix per a saber el que passa, sinó el que els polítics diuen que potser passarà. I això té a veure amb els acords entre gabinets de comunicació i mitjans sobre anuncis condicionats. La major part de periodistes gairebé no tenen temps d'observar la realitat en els cinc minuts que els hi queden lliures entre una roda de premsa i una altre.

Se que exagero, però podríem començar a pensar en qui fa feina per a trobar sortida a la crisi i qui la fa per demostrar que ell analitza be, i si les administracions donen doblers per a ajudar a situacions concretes o per cercar el recoltzament de col.lectius als qual annomenen "agentes sociales" i dels quals no hi formen part els aturats.

  Hi ha oficis poc valorats , malgrat el gran esforç que suposen. Sobretot, el que més: mestressa de casa i la ministra d' Igualtat, la tengut una idea: que la feina que han fet se pugui reconèixer com a "capacitació professional" alhora d' accedir a un títol de Formació Professional.

  Iñaqui Gabilondo va dedicar un programa a la idea de Bibiana ,el vaig veure ahir al Canal Plus i vaig quedar boca badada ( ja hi tenia els ulls després d'escoltar Rajoy poc temps abans). Hi havia una senyora, al programa  que havia estat secretària de direcció i ara treballa sols a ca-seva. Va fer bromes intel·ligents sobre que era "mediadora entre conflictos", "cap de personal", " administradora", de ca seva etcètera. Me va recordar la meva amiga Magdalena i me va fer una certa gràcia, però quan vaig sentir dir que una dona que havia cuidat el seu marit malalt devers dos anys , per això perventura podria tenir dret a reclamar la convalidació d'assignatures d' ATS, vaig pensar ¡quin doi i quina gran confusió!. Aquesta senyora hauria d'haver tengut dret en el seu moment a una atenció sanitària, no s'hauria d'haver vist obligada a aprender-ne sola i gairebé per intuïció. Altres, com ella, o com noltros també hauríem de tenir dret a una  atenció per les persones dependents més clara, però me sembla fins i tot cruel que si moltes famílies amb una persona dependent no acabam d'entendre com ni quan ens ajudaran ens venguin a contar que pentura algú s'estalviarà algunes assignatures de la FP. si la cuida

  ¿Quan aterraran?. ¿ No entenen que l'època dels intangibles dels doblers i els discursos ja s'ha acabat?. Personalment sempre m'han fet ràbia els discursos buits de continguts, però ara mateix, en aquesta època de crisi tan important,  molt més.

 Molts capitals construïts  sobre l'especulació cauen i perden prestigi els discursos sobre el guanyar doblers sense fer res. ¿ La major crisi des de 1929? : No ho sé, però  ve de molt antic, més enllà de Tom Wolfe, fins i tot, a la primera "Sabrina". I ja ha arribat l'hora, certament, de pensar com s'ha d'evitar que hi hagi persones amb sous tan alts per mèrits especulatius i piramidals , però poc productius i gens repartidors de riquesa. Maquinar per a fer fortuna amb el treball dels altres no se si és un pecat pels catòlics ni quan se pot considerar un delicte, però si que ho trobo una gran immoralitat i el major mal de la societat contemporània.

 No tenc bona memòria pels programes electorals i a més a més, no els arxivo, ni guard. Però record que a la darrera campanya se va parlar molt de noves tecnologies i accés a Internet: la societat de l'informació, facilitar que els joves tenguin accés a la informació universal,, tenir en compte que a una illa no se poden fabricar materials pessats pels costs de la insularitat, noves professions.. .I?

Fa poc ha sortit en els diaris que a algunes zones de Menorca, en concret el Mercadal s'instal·larà una línea wifi, que no serà gratuïta pels usuaris a ca seva, però en teoria se podria utilitzar sense pagar a alguns llocs públics com places i hospitals. A Mallorca hi ha una línea així que se pot emprar en els centres del Consell, també en els jardins de la Misericòrdia , però que quan arriba a les clíniques properes, en concret la Rótger- aquesta línea o una altra- s'ha de pagar i molt cara.

Ara que tots tornam més pobres per mor dels irresponsables taurons que han mogut els nostres doblers i ens han obligat a fer hipoteques per crear més doblers que els enriqueixen a ells, ara que ens passa això, els poders públics s'haurien de preocupar una mica més de garantir un accés menys car a Internet i, repetesc, crec que ho varen prometre.

Les xarxes inalambriques o amb cables que circulen pel mon, en realitat recorren i utilitzen espais públics, com les ones de la ràdio o la televisió i s'haurien de regular molt millor, com l'aigua . Però, mentres tant, ja que parlen tant de noves tecnologies.¿ no podrien començar per intentar abaratir l'accés a Internet dels ciutadans?.

 Tenc el reprovable costum d'escoltar el que diuen els altres quan  som a un bar o restaurant . I avui he sentit dir a una dona , que no se si havia tancat el comerç o s'havia quedat sense feina,  que hauria de deixar de pagar la connexió a Intenet i argumentava que encara que els fills  diguin que és molt necessària per a estudiar, ella no s'ho acaba de creure, ja que "el que fan és jugar amb l'ordinador i per estudiar, ja els hi compram els llibres". He pensat que si la mare actua així, aquets al·lots no tendran les mateixes oportunitat que altres per a estudiar. Però no se si ho han pensat els nostres polítics que ens volen fer més cults repartint el primer capítol d'una novel·la a un autobús i li diuen "tastau" o una cosa així.

Només avui horabaixa he rebut dues cridades de "taurons" interessats en el canvi de la meva línea telefònica. Encara la tenim al nom del meu pare que va morir fa molts anys. En el "llistí" surt pel llinatge i una inicial : una M que potser Miquel, Marià. Macià, Manel o molts més. ¿ Com ho saben?. ¿ Com endevinen el nom si no tenen accés al llistat de la companyia?. No demanen pel titular de la línea, demanen per ell i això és molt sospitós i fa pensar que la protecció de dades de la qual tan es parla no és més que una fal·làcia. Gairebé tots ( no és la primera vegada que me passa) tenen un accent sud-americà i els imagin com a persones a les quals una empresa : jaztel, orange, movistar, ono..la que sigui ha donat una llista i un discurset sobre com estalviarà el consumidor si els contracta i amb la "coletilla" de "¿usted no se ha dado cuenta de que paga más de lo necesario?"

Demanar directament per la persona, supós que deu tenir a veure amb tècniques de "marketing" consistents en fer-te  sentir important i únic, fins i tot intel·ligent, les mateixes que han provocat que molta gent perdés bona part dels seus estalvis per confiar en venedors de borsa "brokers" o "cuentistas" que els hi explicaven que podrien fer inversions més intel·ligents que els altres i guanyar molts dobles: tota una roda de falsa economia i falses relacions.

Jo no vull que un senyor que ven doblers, accions o connexions a Internet me faci sentir intel·ligent i tampoc que m'estimi una televisió o un banc. Vull que m'expliquin les coses clares i després amb la meva major o menor intel·ligència , les meves idees i la meva ètica, ja escolliré, però que no me diguin que som fantàstica si no me coneixen i, sobretot, que no ho diguin igualment a altres que jo conec i sé que no ho són.

"El medio es el mensaje" es un concepte paradigmàtic que s'explicava a les facultats d'informació a finals dels anys 70. Els estudiants de l'època ho enteníem d'una manera blana ( que cada mitjà te el seu llenguatge). Ara és molt és dur i textual: que qui té el mitjà fa el missatge i si respecten  una mica els periodistes és per que saben que si no hi ha informació no omplirà la seva capsa, el seu continent, el seu mitjà, la seva propietat.

Però el periodisme : explicar les coses que s'observen per a posar-les a l'abast de la majoria o persones que no eren al lloc quan passaven les coses, és viu. No crec que sigui exactament una vocació  individual, però se ben segur que és una necessitat social per fer possible el que es diu a totes les constitucions democràtiques : llibertat d'expressió.

 Per això,  és una llàstima i  gairebé un assajament democràtic aquesta  "externalització"  dels serveis informatius que permeten alguns canals públics com IB3. ¿ No es tractava d'impedir que d'informació depengués sols del mercat?, ¿ No es tractava de que hi hagués mitjans de comunicació públics per a garantir la llibertat constitucional d'informació i expressió?. I a més a més, ¿de veritat governs socialistes com el d' Antich volen  deixar en mans d'empreses privades i multisectorials  l'informació sobre el que succeeix a la Comunitat?.

Els treballadors de IB3 ràdio i alguns de la televisió mantenen la seva vaga en defensa d`uns mitjans de comunicació que de veritat siguin públics i a una sentència del jutjat  1 de lo social de Palma s'ha desestimat una demanda del Sindicat de Periodistes de les Balears ( SPIB) http://www.speriodistes.com)sobre el conflicte d'IB3 per una "excepció processal". 

Això, més o menys significa que s'entén que  vuit treballadors "no estan dintre l'àmbit d'actuació del sindicat, per tractar-se de no periodistes a la vista de relació de llocs de treballs": productors, ajudants de producció, coordinadors, indexadors, auxiliars de magatzem, l'administrador i el director de la ràdio. 

 Així i tot, l'advocat de l' SPIB creu que la Sentència és favorable ja que s' està aprop de "demostrar que és un conflicte col"lectiu i una cessió il"legals de treballadors entre IB3 i SBT".  Sembla ser que el Sindicat podria guanyar la demanda si és restringís als periodistes, però jo no ho veig gens clar. Per exemple, un productor ¿no és periodista?. Jo en conec a molts que sí que ho són i molt. Conec programes de ràdio que no serien possibles sense una magnífica labor de producció.

 El que passa a IB3 ens sobrepassa a tots: serveis informatius que depenen de productores privades ( SBT) que renoven els seus contractes amb el Govern amb ofertes econòmiques  "a la baixa", com si el més important fos estalviar els sous dels treballadors de l'informació, mentre hi ha gastos  de cursis campanyes de promoció amb tinta color de rosa i un absurd eslògan de "t'estim", que només pot provocar una resposta: "així no, així no vull que m'estimis". 

Però pens, a més a més que el magnífic advocat laboralista que és Ferran Gomila no duia els estatuts del sindicat a la butxaca o el jutge no  el va entendre si els hi va llegir. A l' article 2 és diu textualment que  "Per periodista entenem el/la professional que intervé directament en l'elaboració deIs continguts informatius deIs mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, agències i gabinets de premsa, sempre que sigui aquesta l'ocupació principal, regular i retribuïda.
El caràcter professional deIs afiliats i afiliades serà garantit per la Comissió de Garanties, la qual proposarà el que es trobi adient en la resolució de qualsevol impugnació referent a aquest extrem.".  

I ja està. No entenc la filosofia del jutge sobre el que és o no és un periodista. Només se que no ho és el que posa interessos polítics o comercials per sobre de l'informació. Difícil. Ja ho se. Però se pot ser un magnífic director d'un mitjà de comunicació públic amb aquets principis. Marisa Goñi a la TV de Mallorca gairebé ho és. Antoni Martorell, a IB3, no.  

  La situació actual d' IB3 és un desastre del qual, sembla que ningú és vol fer responsable. Ni el PP que va crear l' ens, ni  tampoc el PSIB- PSOE i el BLOC, que la mantenen . Sols agrada a UM que s'ha plantejat la Radio i Televisió públiques com "una conselleria més". 

Entre els dies 27 de novembre i 3 de desembre  hi haurà una vaga a IB3 ràdio . contra l'externalització dels informatius i els serveis tècnics i en defensa dels llocs de feina dels treballadors. Els contractes entre l'empresa concessionària dels informatius de la ràdio i la tv públiques (SBT) i els treballadors finalitzen el proper 31 de desembre i l'empresa ha renovat la concessió de IB3 per a 2009,  però encara no  s'ha informat sobre quines rescissions s'han previst, ni per Illes ni per mitjans. Una imprecisa dada són les paraules del director general d'IB3  Antoni Martorell qui  va dir a la seva compareixença en el Parlament del 12 de novembre que una de les parts més importants de l' estalvi pressupostari vol que sigui "la reducció  de l'import dels serveis d'informatius i tècnics".

També va explicar que la seva intenció és que hi hagi  una redacció única  de la ràdio i la TV, que utilitzaria els sistemes digitals de la televisió i per a posar les informacions "a disposició dels informatius de ràdio, de televisió, d'Internet, de telefonia mòbil i de les productores". Les mateixes persones haurien de fer una pàgina web "informativa" i no sols promocional. No se sap ben be quants anirien a treballar a la seu de Calvià i quants al parc BIT ni quantes hores haurien de dedicar a cadascuna de les seves múltiples funcions. ¿Contractes de redactors "pel que sigui"?

Mentres tant, el grup parlamentari del PP  ha presentat una moció al Parlament que, segons facilitaria un nou model de radio i televisió públiques "obert a donar la màxima estabilitat possible als treballadors dels informatius". Afegeixen que existeix "la necessitat de reconèixer que el traspàs dels treballadors de l'anterior concessionari dels informatius a l'actual està essent un vertader desastre"...Però resulta que el concessionari dels informatius ha estat sempre SBT,des de el govern Mates, tant per la ràdio com pe r la televisió.

El representant del PSIB-PSOE va anar més enllà a la seva intervenció parlamentaria el 12 de " volem que els informatiu estiguin fets per persones de la casa, per persones d'IB3. Açò significa augmentar la plantilla d'IB3, per un costat, però també significa reduir la contractació d'empreses externes, per un altre".

El BLOC va ser poc contundent en el Parlament, però a una roda de premsa del  mes d'agost, Biel Barceló va dir que no donarien suport als pressuposts de la Comunitat Autònoma el 2009 si no s'aconseguia un consens per a canviar el model de gestió. Va considerar "inacceptable" i "inassumible" el concurs de IB3 per a la gestió dels informatius i  va afegir  que el Bloc ja havia presentat un estudi al PSOE en el qual proposava  la "interiorització" dels serveis informatius la qual cosa suposaria reduir en un 10 per cent els costos de l'Ens i incrementar en un 20 per cent el sou dels treballadors."I

 fa més d'un mes que, Antoni Martorell i José Antonio Santos, director general de coordinació interdepartamental del Govern es varen comprometre a presentar una proposta d'internalització  de la ràdio i TV públiques, abans del 21 de novembre a l'SPIB. Però no ha estat així.  l un judici sobre la demanda que  el sindicat va interposar contra IB3 i l'empresa concessionària dels informatius SBT  tendrà lloc el divendres 28 de novembre.

Tot és, ara mateix, un embull. El model ni es modifica ni agrada a gairebé  ningú. O només a UM,?. Així ho consenten la resta de partits del Pacte?. El PP veu ara el que no va veure quan va crear IB3?. Però si tots menys UM volen canviar el mode ,com així no ho fan?.

 Antoni Martorell, director general de IB3 va anunciar a la seva compareixença en el Parlament per a explicar el Projecte de llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma per a  2009 que en el nou contracte dels informatius, adjudicat a SBT, se contempla la creació d'una redacció única per ràdio i televisió. Va dir textualment:

 "Per evitar confusions, sàpiguen que el que es du a Calvià és el centre de producció de ràdio, de la mateixa manera que la televisió, però sàpiguen que una mesura de cost important, d'estalvi de cost important que hem aplicat en el nou contracte dels informatius, és tenir una redacció única, és a dir, compartir despeses de redacció tant per ràdio i televisió, com internet, com telefonia mòbil. Vol dir això que evitarem que vagin a una roda de premsa, per exemple, un redactor de la ràdio i un altre de la televisió, hi anirà un equip i aquesta informació s'introduirà en els sistemes digitals de la televisió i es posaran a disposició dels informatius de ràdio, de televisió, d'Internet, de telefonia mòbil i de les productores, per tant anem a optimitzar". 

 Va qualificar el parlamentaris del seu "equip directiu: "jo aprofit per venir a dir les coses clares en aquesta cambra, que és la que em va triar a mi i jo, com a conseqüència, és el meu equip directiu que és a la cambra a qui em dec".

També va afirmar que la cambra de diputats no és el fòrum per a discutir el model de l'ens públic.  I va fer saber que: "els informatius no són una cosa que vengui feta per una empresa, que aterren com extraterrestres i ens posen una cinta, no és així; els continguts els tria IB3, la línia editorial és d'IB3 i es fan els informatius que volen els equips d'edició, de documentació, de producció, de direcció d'IB3 (&) no els fa una empresa, sinó que aquesta empresa fa una producció d'un producte informatiu, produeix un producte, li dóna forma i té una agència de notícies que subministra aquest material però la selecció de notícies, el plantejament, l'escaleta, tot això és feina de professionals d'IB3".

 Crec que devia voler dir que un sol redactor ha de poder fer les noticies per la ràdio i la TV i, si no van be les coses, algun parlamentari del "seu equip directiu" ha de poder donar una ma (aguantar la càmera) sense qüestionar el model d'IB3. Però ¿segur que tot això  no te res a veure amb els "extraterrestres"?. 

Les noticies que han sortit darrerament sobre IB3 mereixerien una explicació: naturalment de  "l'ens"  (suposadament públic)  el Govern i les empreses concessionàries. Han succeit moltes coses.

IB3 ni és ni ha estat  mai una empresa periodística pública, malgrat s'ha pagat sempre amb doblers públics. Això significa que els costs han anat a càrrec dels pressuposts de la Comunitat, però,  la major part de la programació, fins i tot,  els informatius,  s'ha adjudicat a empreses externes o alienes, en concret els informatius de la ràdio i la televisió,  a SBT.

 Ho va iniciar el PP i ho ha continuat el "pacte" d'ara. Ben clar s'ha dit i demostrat  que IB3 és com "una conselleria més".  Però aquesta manera de fer va en contra de qualsevol  plantejament sobre el que han de ser els mitjans de comunicació públics, suposadament independents dels poders econòmics i polítics per a poder garantir l' accés a l'informació dels ciutadans.

 Amb tot aquest desgavell a les Illes Balears hi ha més de cent periodistes despedits o en risc d' ésser-ho. Alguns  depenen  directament d' IB3 , com  és el cas  de  dos treballadors  acomiadats recentment a Menorca, però són molts més i, de fet, la direcció de IB3  ha comunicat l'acomiadament  de 14 treballadors dels aproximadament 120 que treballaven directament a la Ràdio i TV públiques, amb minses i ridícules  explicacions sobre "l' empatia amb l'empresa" .

  Altres treballadors en risc d' esser  acomiadats són els contractats per SBT ( empresa concessionària dels informatius de la ràdio i la TV). La direcció  de l' empresa ja els hi ha comunicat  que rescindirà tots  el  contractes per obra i servei , ja que  a partir de l'1 de gener entrarà en vigor la nova concessió dels informatius, otorgada per la direcció d' IB3, directament, sense control parlamentari ni res.

 El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears ha plantejat una demanda , amb l' argument bàsic de que no resulta tan fàcil desfer-se de treballadors,  que tenen horaris i clares obligacions laborals, si l' empresa continua fent les mateixes funcions. El judici s'havia de celebrar  dia 16 d'octubre, però  a una reunió convocada per la conselleria de Presidència a la qual també va assistir  el director general de IB3, Antoni Martorell, els representants del Govern se varen comprometre a presentar un pla d'internalització dels  serveis informatius de la Ràdio i la Televisió. Si el Govern  no presenta el seu pla  o resulta inacceptable,  el judici se celebrarà el 28 de novembre.

 No veig molt clar que  el Govern pugui  tenir un pla si no tornen als origens de la campanya electoral i decideixen que s'ha de fer una empresa pública de ràdio i televisió.¿SBT estalvia doblers al Govern o suposa una càrrega pressupuestaria que  no existiria amb la contractació directa dels periodistes i els seus corresponents caps d'informatius?

El director general de IB3 ha dit que amb les reestructuracions se podria estalviar devers un milió d' euros, més o menys el que els hi podria costar una campanya que tenen preparada sobre la nova imatge de l' ens. Una vergonya.¿ Algú podria imaginar que el govern del Pacte tengui com a fita que més de cent periodistes sense feina vegin l'acomiadament de l' any 2008 i les campanades de Cort amb un nou logo d'IB3 ?.¿Així es resol la crísi?. ¿així es fa democràcia? 

  

  Soc, segurament,  una de les poques persones que avui ha vist dos reportatges sobre els sords i els ajuts del Govern a diferents televisions( estatal i mallorquina) el mateix dia. La meva impressió és que no hi ha un criteri sobre les subvencions i cap coordinació.

   A l'habitació d'una clínica privada -després d'haver pagat 50 euros per a tenir encesa una rudimentària televisió una setmana- feia  zapping per a intentar trobar alguna cosa que tengués el més mínim interès . I  en aquestes circumstàncies he vist un reportatge a la televisió pública estatal  en el qual s'explicava que a les Balears és un del llocs en els quals el problema dels sords  està pitjor resolt ja que sols hi ha tres traductors a la Comunitat que coneguin el llenguatge i, per tant, no  tenen intèrprets per a desenvolupar la seva vida quotidiana com anar al metge, o a fer tràmits administratius.

   Unes hores més tard  he vist un altre reportatge a la TV de Mallorca sobre els ajusts del Govern Balear a una escola de sords a Argentina. He pujat el volum del televisor. Un representant  la casa Balear a l' Argentina ha dit que a 2004,  el Govern els va demanar que  escollissin una activitat solidària per a invertir els doblers i ells varen pensar que l'escola de sords era la més adient.

    Res a dir. He pensat que no van desviar doblers públics i jo no retiraria ni un euro del que me correspon com a ciutadana, per ajudar els sords argentins. Però ¿ com pot ser que el mateix dia surtin a diferents televisions elogis sobre el que se fa a Argentina i crítiques sobre el que es deixa de fer aquí?. El problema de la comunicació dels sords amb la resta de la societat és evident. I el del Govern amb la societat real?.  Deuen saber que  hi ha importants mancances si  mantenen  els ajuts a Argentina . Però i a les Illes?.

He escoltat l'entrevista que ha fet Tomàs Ibar al director de la Policlínica, en el programa "al dia" de IB3 ràdio. Ben feta i amb la fórmula Ibar de deixar parlar les persones. M'hauria agradat ésser-hi - a vegades vaig a aquest programa- per a fer sols una pregunta. ¿ L' Administració- responsable de la Sanitat Pública- supervisa la Sanitat Privada?.

Es una pregunta que duc com a penjada o "endarrere". Quan vaig entrevistar el conseller de Sanitat , fa poc temps, tampoc li vaig saber fer. Ara em volta al cap per una recent experiència personal.

Fa poc temps vaig escriure una carta a una clínica privada a la qual demanava què podria passar si un malalt no tengués parents que poguessin estar amb ell o ella les 24 hores del dia. No varen contestar i jo encara me deman :¿ Què podria passar?

No estic acostumada a agafar l'autobús a les 9 del dematí, ja que a la feina , fora de Palma hi vaig en cotxe i quan tenc coses a fer a Ciutat, camin i me mir i me torn mirar la terra desgraciada del Parc de les Estacions. Avui dematí, trista per motius familiars, he agafat la línea 3, que va d'Aragó a devers la clínica Rotger. M'esperava un dia llarg , tancada a una habitació amb una malalta estimada i volia pensar en altres coses, mirar la gent, pensar en on devien anar, si es trobaven carregats d'obligacions  avorrides o disposats a passar un bon dia. Hi havia dos tipus de persones: els hermètics que entraven, sortien anaven envant o enrere, s'asseien o aixecaven sense cap gest i els més transparents "dramàtics" o "comediants" que s'ho miraven tot i canviaven l'expressió del rostre. Eren de totes les edats i procedències.

Jo pensava ¿ quantes d'aquestes persones deuen trobar que s'ha de dissoldre el Govern?, ¿ com s'informen?, ¿ que saben de les mesures de Zapatero o Antich contra la crisi?, ¿els importa que Obama hagi guanyat les eleccions a Estats Units?. De coa d'ull he vist que una senyora llegia a un diari gratuït que "suben los plátanos y bajan las manzanas". I de sobte he recordat que vaig llegir fa temps que encara hi ha un conveni entre la MT i la COPE perquè en els autobusos se sintonitzàs aquesta emissora. Efectivament, parlava Jimenez Los Santos, però el xofer ( simpàtic, que diu bon dia i torna canvi) tenia la ràdio baixeta i crec que ningú escoltava l'emissora. He sentit al locutor que deia "esto nos llevará a la dictadura" o una cosa semblant .

I, a llavors, ja no m'he fet més preguntes sobre les cares de la gent, els seus drames o les seves vides personals. Només  em preguntava :¿com potser que els autobusos de Palma sintonitzin la COPE?, ¿han mantingut un conveni econòmic del PP o ho fan per inèrcia?. Seria més lògic que els convenis fossin amb emissores públiques, o que no n'hi hagués cap: bona música, promoció de grups locals  o només "Les quatre Estacions" de Vivaldi.

Per cert en el Parc de Ses Estacions hi havia una època a la qual posaven aquesta peça de Vivaldi tot el dia per les relacions establertes entre una cosa i altre per algun assessor de gran cultura. Ja no sona ni brollen les fonts. També estaven mal fetes.

  Va ser el de 5  de novembre de 2005 quan se va enderrocar el Pont d'es Tren. Ja s'havia duit endavant la desteta del "Parc de Ses Estacions" i Rodrigo de Santos era regidor d'urbanisme. Han passat tres anys i la "reconstrucció" de cartó i pedra que s'ha demostrat inviable. Continua tancat. Els materials i el tràfic de quan el va construir l'arquitecte Gaspar Bennazzar eren uns altres i el nou pont va ser  ja com un element  de  "pastís de noces" o "parc temàtic". En el projecte original del nou i malaurat Parc de les Estacions, de l'arquitecte Gonzalez havia previst fer un gir de noranta graus i posar-lo en sentit enlloc d'horitzontal, vertical, segons es miri.

El projecte de Gonzalez, quan Catalina Cirer era batllessa, Rodrigo de Santos , regidor d' Urbanisme i Jaume Matas president de la Comunitat,va suposar la destrucció total, absoluta i molt cara de l' antic Parc de les Estacions, dissenyat per l'arquitecta Carme Pinós , que no vol fer entrevistes i  s'ha mostrat dolguda per tot aquest desgavell.

Jo també hi estic dolguda, com a ciutadana. Abans de les eleccions municipals i autonòmiques vaig anar a un mitin d'Eberhard Groske a en el qual va dir als veïns de Jacint Verdaguer ( prolongació del Parc de Ses Estacions): "aquí a on ara teniu un carrer hi haurà un parc". Tot és ara ben igual que quan ell parlava sobre una "tarima" de la plaça Santa Isabel: el mateix carrer.

El Parc de Ses Estacions també és  ara un carrer amb arbres, castellets de fusta -de la mateixa empresa que segons sembla va tenir relacions més que tèrboles amb Rodrigo de Santos- i casetes per a l'aire condicionat del "metro" que va ser una idea de Jaume  Matas posterior a la remodelació del parc.  Tot, un desgavell . No s'ha arreglat res, però crec que l' Ajuntament vol fer o  ha convocat un concurs per a la "remodelació" del conjunt: Parc de Ses Estacions i Jacint Verdaguer.

La Plataforma del Parc de les Vies és part de la Comissió que haurà de decidir sobre l'adjudicació del suposat projecte.  Jo hi  formava part quan no s'havia registrat com a associació supós que ara ja  amb uns estatuts, una comissió executiva i  unes obligacions d'elegir els càrrecs i fer actes. Vaig partir pel seu excessiu pragmatisme de voler parlar amb Rodrigo de Santos o Cirer abans de plantejar accions jurídiques.

En els darrers temps els fiscals anticorrupció han fet també una important labor de pedagogia democràtica. Arribarem a saber que les decisions polítiques no han de ser per empatia o influències , sinó per normes o acords clars.

També esper que en el Parlament tot continui amb acords clars sobre coses concretes. Crec que Vicenç ja no té cap tipus de recoltzament polític i si la Llei electoral obliga a legislar amb ell, els partits polítics haurien de saber arribar a acords per a evitar que ell, justament ell pugui comandar a aquesta Comunitat.

Sempre m'ha semblat irresponsable que els periodistes ens poguéssim pronunciar o fer comentaris sobre malalties,  tractaments mèdics o esperances de noves investigacions. Això ho han de fer directament els metges i noltros, en tot cas,  podem "traduir" el resultat de les seves investigacions, reclamar una major claredat en el llenguatge mèdic i una atenció adient als malalts, com tothom, però potser amb un major coneixement de les tècniques  i funcionaments dels mitjans de comunicació.

 

 Per això i per motius familiars de coneixement de l' Alzheimer, ja que ma mare el pateix, em sembla totalment irresponsable i ofensiu pels malalts d' Alzheimer i el seus familiars l'article de Joan Riera publicat a "Balears" el passat dia 29 titulat : " O té alzheimer o és un mentider incurable" referit a les declaracions de l'exconseller de Comerç Josep Joan Cardona sobre el cas Scala i les suposades corrupcions i cobrament de comissions . Com a volent fer una gracieta, l'autor, Joan Riera, diu que després d'haver llegit la declaració completa de Cardona "només queden dues conclusions racionals. La primera és que, malgrat només tenir 48 anys, l'exconseller d'Indústria i Comerç de Matas pateix d'alzheimer incurable. La segona és que té pell d'hipopòtam i és capaç de comportar-se com un mentider impulsiu. No sé quin dels dos pronòstics és l'encertat, però la questa declaració ofèn la condició humana".

 No vull entrar en el mateix joc sobre  "pronòstics" ja que se molt poc sobre malalties  neurològiques o mentals. Però se ben be que la malaltia d'Alzheimer  res te a veure amb comportaments més o menys immorals i  que perdre la memòria no significa oblidar comportaments ètics  ni "ofendre la condició humana". No sé si s'arribarà a la conclusió de que Cardona va  tenir comportaments delinqüents , però és  ben segur que la malaltia d' Alzheimer no té com a conseqüència oblits intencionats per a afavorir negocis. Per tant, el paral·lelisme me pareix impresentable i ofensiu. I francament, ara per ara,  no crec que ni els fiscals, ni la familia de Cardona demanin proves sobre l' alzheimer, que són científiques. Una malaltia no es pot confondre amb un adjectiu, que és el que fa el senyor Riera. I a mí, personalment, no me fa cap gràcia que se pugui arribar a dir que l'alzheimer pugui tenir com a conseqüència justificacions inmorals del propi comportament. 

" Han arribat els periodistes":  " Pobrets, els hi doni alguna cosa per menjar" .
És una referència o acudit molt conegut en el mon dels mitjans de comunicació. I no parlam sols d'altres èpoques. Molts joves il·lusionats en fer una feina de informar o comunicar el que succeeix en el seu entorn es poden trobar a la porta d'una duquessa d'auba o crepuscle amb l'obligació d'informar sobre si a la fi se casarà o no amb un home de devers 50 anys.

 I no passa sols als programes de xafardeig de les televisions privades. També IB3 hi ha mostrat un cert interès. La veritat és que no sabem ( o jo no se ben be) si IB3 és una televisió pública, una conselleria més o un "ja ho veurem".  Però és molt clar que les contractacions amb productores privades deixen els periodistes en unes condicions fins ara d'indefensió que no se poden consentir

També me resulta molt mal de creure el que vaig llegir en el Diario de Mallorca: además, según la nota remitida por IB3, el equipo de reporteros se propone hacer las veces de detectives e investigar casos de bajas laborales, infidelidades y alquileres impagados, entre otras cuestiones.

     En els darrers dies i arrel de l'anunci fet per Pasqual Maragall sobre el seu Alzheimer he vist molts reportatges i he llegit molts comentaris de la malaltia, la major part amb una gran dosi d'hipocresia i de "fer-ho venir be". A alguns s'insinua que Maragall ha dit el que ha dit i ha fet el que ha fet  darrerament ( deixar el PSC) , per mor de la seva malaltia, a altres que pateix la malaltia per un bloqueig emocional i psicosomàtic per l' actitud hostil que va trobar en els seus companys de partit. Se treuen estudis de tot tipus: si la nicotina és perjudicial o ajuda a conservar la memòria , si el deteriorament és més ràpid o lent segons els estudis o hàbits intel·lectuals que es tenguin, si la pèrdua de memòria és paral·lela o no a la de les habilitats cognitives, si suposa sempre un augment de l' agressivitat, si hi ha sempre tres fases o si, a vegades no és fàcil distingir entre una i altra, quin temps pot durar el malalt...M'hi he interessat  especialment per qüestions familiars ( ma mare, el pateix i el seu deteriorament és evident). No sé si m'he de fer de l'associació de familiars d'aquets malats ni si hi duraria molt si hi entràs. M'aturen unes quantes coses:  

• Haver de donar per suposat que el malalt i els familiars han de patir molt i t tot el temps.

• No poder entendre la Llei de Dependència, encara que l' he llegit de manera ràpida en el meu ordinador ni tampoc que vol fer el Govern Balear si és que vol  fer alguna cosa.

• Els meus dubtes sobre les associacions privades referides a malalties  que cerquen subvencions no se sap ben be si per elles mateixes o pels malats: ¿investigació?, ¿ fer un nou repartiment d'ajuts al marge del que fa l' Administració?, ¿ divulgació?.

    I se que a Palma només hi ha 24 places públiques per a malats d' Alzheimer i  que les residències privades costen devers 2.000 euros al mes. També que fins ara això de l' ajut a  domicili s'ha entès com una cosa continuada, impossible de demanar per exemple els caps de setmana, per tal que els familiars puguin tenir un temps lliure sense haver de fer contractacions privades que no se sap ben be quina atenció donaran al malalt sense una supervisió dels familiars. 

 Crec que el comportament de Maragall és molt digne i correcte. No me fa pena sino coratge. Ma mare, amb el seu Alzheimer sovint resta absent i tanca els ulls. Si li dic, "no te dormis", me contesta que no dormia que pensava en "coses": el seu home, les seves filles, la seva mare .  A llavors record Miquel Bauça quan diu que s'hauria d'inventar alguna cosa  per captar els somnis  i que no estimar el propi cervell produeix una gran follia. La solidaritat amb la tragèdia (un imponderable) sols és una gran hipocresia sino suposa una acció contra aquesta mateixa tragèdia.

    Millor si ajuden a Maragall i tots els altres malalts d' Alzheimer a cercar solucions efectives i reals, si pot ser, sense plorar aigua groga ni fer veure que el malat sempre delira, fins i tot en els inicis de la malaltia.

 Temps estranys. Gairebé res és ara com ens imaginàvem que seria  si de bell nou l esquerra i el centre  governaven a les Illes. La decisió sobre Son Espases : un ensurt i una decepció  Tots els que s'hi oposaven i ara diuen que les coses han de ser d'una altra manera , per motius econòmics i de temps , ho podrien haver pensat abans . Els polítics han de ser sempre una mica demagogs i retòrics, però és millor, gairebé imprescindible, que estiguin documentats.

No se si el bloc hauria d'haver sortit o no del Govern per coherència. Ells diuen que Son Espases no és l'únic tema i, en això si que tenen raó.  A les manifestacions  i programes electorals hi sortien moltes altres coses. : vivendes  socials, façana marítima, Ses Fontanelles, Parc de Ses Estacions, de les Vies, atenció als discapacitats i als vells ( LLei de Dependència) &.En el fons tot era dir que « una altra política és possible". Esperem

 Però ara mateix, el nou Govern gairebé  no ha pogut fer res. Ha hagut d'administrar amb espant la catastròfica a herència del Govern anterior - el metro- empitjorada per les desgràcies del temporal. Me recorden aquelles figures de joguina que tenen una bolla abaix i que, per  moltes empentes que rebin, mai cauen del tot.

 Encara no se si m'agrada com ho fa el Govern actual, però he vist com se desfeia un tòpic molt important, potser el més repetit pels mitjans de comunicació: que el Govern del PP era més eficaç i tècnic i l' esquerra només dubtava i discutia per no arribar a fer mai res.

Eficàcia de paper era l´única del PP. Mirau aquest metro pensat per a fer-hi passar un "scalectrix" sense gent, un metro que només existia en el cap dels dirigents com una cosa ràpida i espectacular, però sense exigències d'eficàcia a les empreses que el construïren.

 I és que en el fons tot és això. ¿ Qui comanda el Govern o les grans empreses?, ¿qui controla a qui?.

S'hauran de refer les males obres d'aquell govern que presumia d'eficàcia i esper que hi hagi pressupost per a fer-ne de noves, però tant si són poques com moltes s' hauríen d'adjudicar sempre amb concursos públics i garanties . Mai més inaugurar res sense saber ben cert que funcionarà.

   Soc, en principi contrària a que el nou hospital "de referència" s'hagi de construir a Son Espases per motius ambientals, arqueològics, històrics i de l'especulació afavorida en el seu temps  pel PP. També soc partidària de resoldre els nombrosos problemes d'atenció sanitària i assistencial  que hi ha a aquesta Comunitat  quan abans, millor.

   Puc creure que reformar Son Dureta suposaria un retardament a les obres i no sé si també una limitació a l' espai destinat a l' atenció sanitària. No se que se podria fer a Son Espases si l' opció fos Son Dureta i tampoc quines previsions te el Govern actual per a Son Dureta si l'opció és Son Espases.

   Diu el Govern que ho analitza tot i que ens  explicaran alguna cosa la propera setmana. També ignor si en els seus anàlisi hi entren un solar proposat per Francina Armengol, presidenta del Consell Insular de Mallorca i uns altres dos, proposats per Grosske, tinent de batlle a Palma. 

    Armengol i Grosske són imaginatius, actius i se suposa que, amb bona voluntat. Les seves propostes més o menys indiquen que ja veuen venir que no convé reformar Son Dureta durant tant temps i amb tants malats incomodats. Però cap dels dos- i tampoc el Govern- han parlat del que proposen per el ja antic edifici de Son Dureta si el nou hospital se fa a una altra part. I deuen saber que a aquesta illa hi ha unes vergonyoses llistes d'espera per a  l'atenció a persones majors : per posar un exemple, a Palma  sols hi ha 24 places per a malalts d' Alzheimer .  

   Crec que abans de decidir, el Govern s'hauria de fixar -i molt- en les veritables necessitats dels malats i d'aquelles persones depenents que no poden ser ateses per les seves famílies,  no parlar sols d' allà a on pensen fer el nou hospital, sinó també de com quedarà Son Dureta i com resoldran les llistes d'espera. ¿No havien dit que el Govern actual tendria un caire, sobretot, social?.

    El pitjor que ens podria passar seria que el nou hospital es fes a Son Espases, l'antic edifici de Son Dureta es degradas cada vegada més i  la portaveu del Govern repetís que han fet el millor per noltros i que  ho entendrem quan siguem grans.

     Si una persona no pot invertir dues o tres hores de la seva vida per a intentar salvar la vida d'una altre, s'ha de repensar per a intentar esbrinar que vol dir ser una persona. Si coneix d'aprop algun cas d'algú que hagi de menester urgentment un trasplantament i no hi fa res, també

    Jo conec un cas molt proper: una nina que no ha fet un any, que té leucèmia i ha de menester un trasplantament de medul·la. Es mallorquina, però potser el més compatible amb ella o la seva medul·la visqui a Catalunya, França , Andalusia,  Itàlia o Rússia . I també potser que alguna nina  de qualsevol part de la resta del mon hagi de menester un trasplantament  d'una medul·la compatile amb la  d'un mallorquí que mai no s'ho havia plantejat fer aquest tipus de donació.

     No vull ni puc  personalitzar la cridada i crit urgent que faig per a demanar a tothom  que  se fassi donant de medul·la. Les donacions no se fan ni se poden fer per a una persona concreta, segurament per a evitar l'especulació i el tèrbol negoci que se podria crear a l' entorn . Els que coneixem i estimam  la nina de la qual parl ho vendríem tot per salvar la seva vida i el donant, en realitat no tendria cap perjudici greu, però seria molt injust per a altre gent que no te res a vendre i un infant també malalt

      L' enunciat de "Donant de Medul·la » pot espantar el profans com jo mateixa i dur a pensar que si dones medul·la  te quedes sense a l' interior dels ossos, com si te traguessin un ronyó. Però és diferent, molt més semblant a la donació de sang. El procés consisteix en que te fan un ximple anàlisi de sang i així saben si la teva medul·la és compatible amb algú que l'hagi de menester. Si ho és  ( o sigui, si és ben segur que pots salvar una vida) un altre dia, si vols,  te fan una extracció que no dura més de dues hores . El donant continua ben igual de que abans i ha salvat la vida a alguna persona desconeguda o justament a aquest infant que tenim tan aprop, a Mallorca.

     Per a  fer-se donant  s'han de tenir entre 18 i 55 anys i pesar més de 50 kilos. S' ha d' acudir a la " Fundació de Teixits i Trasplantaments" que es troba en el carrer Rosselló i Cazador, devora la Creu Rotja . Després, quan arriba la nit, alguna cosa somriu a la foscor.

Si un

   Pareix com si visquéssim un terratrèmol, després del qual tot s'ha de recompondre o un puzle desfet en el qual s'han de col·locar les peces.¿ Què manca ara per a saber si definitivament es signarà el pacte de  diàleg permanent del centre esquerra? Sembla ser que decidir qui tendra la conselleria d' Educació: ¿ hi ha divergències de programa entre el PSIB i el BLOC o tot és aclarir qui serà conseller?. Moltes vegades s'ha dit que el PSM és un partit de mestres d'escola, professors, bibliotecaris i qualque biòleg. Bastantes persones mantenen una doble militància al PSM i l'STEI. I no me pareix ni malament ni be. És un fet.Segurament el PSM té mes gent preparada que el PSOE per a fer feina en el terreny de l' Educació. Però si el programa, en el fons no és diferent ¿un conseller del PSOE no podria admetre direccions generals del PSM?.¿ Una "conselleria" és com una plaça que s'agafa se "blinda" amb "els nostros"?

  Entre tots els rumors que he sentit en els darrers dies, un me va sobtar especialment: que Isidre Cañelles s ( UM)eria conseller de Medi ambient i Joan Mayol director general. Vaig pensar: "està bé. Cañelles : com a polític correspon a la quota de repartiments de càrrecs i és molt probable que UM no tengui  ningú millor per a la direcció general que Mayol , biòleg expert i rigorós i a més a mes funcionari de la conselleria. Però després me varen dir "no potser mai que UM i el PSM compartesquin llocs de decisió".També sonava el nom de Biel Mesquida com director de l'Insitut d'Estudis Baleàrics que podria ser  adient per a dur endavant la necessària reconciliació amb el Ramón LLull, però algú me va comentar: "ha de ser algú del PSM". Tot massa trist i gris.

   S'ha romput el monopoli del PP. Ara manca saber com se pot fer un govern de centre esquerra i nacionalista que, de veritat, obri portes i finestres i que no sembli una desfilada de fidelitats. Els programes són imprescindibles per a governar ¿ però tenen una lletra menuda o petites clàusules fins i tot  per a l' nomenament d'alts càrrecs?

  Me provoca una cerca desubicació pensar que els partits nacionalistes per a negociar han de menester que el PSIB sigui intermediari. Segurament és que el seu nacionalisme no és el mateix .Probablement el nacionalisme és un concepte massa ampla i difús, encara entenc menys l'espanyol, exclusivista i  destructiu.

Jaume Matas, que ha dimitit per no saber, poder o voler o dialogar amb altres partits polítics, durant anys va voler mantenir una imatge de dreta civilitzada. Quan convenia, també mostrava un cert victimisme i sovint un discurs  amb repetició de tòpics i obvietats sobre el que és real i el que és pensa amb un enllaç immediat, com si el que es pensa sobre les coses fos exactament el que passa. Per exemple : el PP ha estat el partit més votat (cert) i això li dona un dret a governar que els altres " li prenen" ( més que discutible ja que la capacitat pe a arribar a acords entre partits forma part de la democràcia).

El tema del seu "palacete," malgrat ser important , crec que és secundari en comparació amb altres que són més un mirall del seu quefer, com el gran muntatge de medis de comunicació: una IB3 que no és ni una televisió pública , sinó una xarxa empresarial amb subcontractacions sense cap respecte pel dret a la informació dels ciutadans ni a l' exercici de la professió periodística. Tots els que diuen que Matas era o és l' ala negociadora i centrada del PP el deuen conèixer molt a fons o gens. No entenc que volen dir ¿ que els desastres urbanístics  se feien  malgrat ell ( punts perduts com Andratx) o que la política lingüística i cultural ( amb l' inaplicable decret de trilingüísme) era plena de bones intencions i una de les mostres podia ser el fitxatge de Maria de la Pau Janer?.

 Es estrany que Matas, quan deixi la política, hagi de passar una temporada de "descompressió "a Madrid abans d'anar a EEUU a muntar un negoci o una assessoria.  Me sona d'altres megalomanies. ¿Se deu cercar "el mateix" com alguns mals lectors d'obsoletes teories psicològiques?. Per analogia me venen al cap imatges mitològiques i de contes infantils: emperadors romans, enrevoltats de servidors que els hi donaven la raó i acabaven cremant ciutats, algun narcís ofegat a la seva pròpia imatge, el rei aquell al qual ningú deia que es passejava nu.  Literatura.

 La realitat és que el darrer govern Matas va tenir encerts i errors, però va crear un sistema de comunicació institucional, pública i mitjans fidels que ho va fer tot massa èpic i ximple. D' aquí surten alguns frikis de "La guerra de les Galàxies", amb representacions de "bruixes " i "princeses".

 Ara convendria recordar que els mitjans de comunicació públics no són armes en mans dels partits  I trob vergonyós que hi hagi la més mínima discussió entre els que han de pactar sobre qui comandarà a la ràdio i la televisió pagada per tots els ciutadans. Mal presagi per una època que s' anuncia com a transparent. ¿ No havia de ser per elecció del Parlament?.

 Que la força acompany a Matas quan passi de lèpica a la comèdia quotidiana. Ai, Macarena!. Però els que volen fer política a les Balears, no hauríen de repetir els seus mateixos errors.

    Demà dematí Aina Calvo iniciarà la seva feina a l' Ajuntament de Palma, si és que no l'a iniciada ja  Pel que ha dit serà dialogant i  perseverant. Governarà amb 15 regidors que representen més de 72.000 persones, front als 14 del PP que en representen un poc més de 66.000. Es ben cert que comença una nova etapa a la qual, Palma s'ha d'obrir a molts coses: nou urbanisme, barris, participació, vivenda, després de 16 anys de ser una ciutat arreplegada i trista.

 Cort va ser realment una festa ahir al matí.: a l'interior de l' Ajuntament i a fora. No sols ha aconseguit fer un pacte de centreesquerra, sinó que també l'ha fet amb il·lusió.

     Aina Calvo passarà moments difícils, haurà de fer algunes renúncies, però ara per ara veig molt difícil que se pugui plantejar cap moció de censura. El BLOC segur que no ho farà i UM es gairebé impossible. Hauria de tenir motius clars sobre decisions que perjudicassin els ciutadans i el PP hauria d'estar d'acord en que els perjudiquen. 

   Ara se l'ha de deixar treballar i no pensar que en 16 mesos se pot canviar el que s'ha fet en 16 anys. Quan hagin passat les quatre estacions de l' any i començi un nou estiu hi haurà una certa perspectiva i uns nous pressuposts. Ara, la sensació ben clara de que bufa un nou vent o un oratge que entra per les finestres.

• El suport decidit a la igualtat en el marc d'uns valors respectuosos amb la llibertat i la tolerància
• Una actuació planificada front a una política improvisada i desordenada
• El desenvolupament d'una política cultural activa, arrelada a la nostra realitat i projectada cap a l'exterior.

 Una proposta molt concreta és fer un "Pla estratègic de sòl i habitatge de Palma amb els objectius d'impulsar la construcció d'habitatges dignes, distribuïts harmònicament pel conjunt de la ciutat i evitant la construcció de guetos.També  ho és la " prioritat a l'habitatge en règim de lloguer amb una reserva específica per a joves i una especial atenció a famílies monoparentals i dones amb càrregues familiars, persones dependents i famílies nombroses". 

  Però sobre  altres temes importants  de Palma se diuen coses poc definides com:

• Protegir adequadament els espais naturals de la Serra de Na Burguesa, es Carnatge i ses Fontanelles. En el cas de Ses Fontanelles s'estudiarà la viabilitat jurídica i financera d'estendre el més possible aquesta protecció
• Es suspendran les llicències de la urbanització de la Façana Marítima de Palma i s'iniciaran negociacions per un nou projecte de gran parc públic.
• Es posarà en marxa un estudi de viabilitat per a la transformació l'edifici de GESA en un espai cívic, cultural i artístic que esdevengui un referent a la Mediterrània
• S'impulsarà la construcció del Palau de Congressos, revisant-ne el projecte previst, i d'un Recinte Firal ubicat a un lloc consensuat amb el sector, valorant la proposta d'ubicació al Polígon de Llevant.

  A l' apartat dels barris  No se parla, per exemple  dels Hostalets amb edificacions que ja es construeixen i segurament es troben fora d' ordenació ni de la remodelació del Parc de Les Estacions, encara que es diu que  "és transformarà Jacint Verdaguer en un Parc" la qual cosa també és molt inconcreta. 

I a la meva precipitada lectura no he vist res de l' entorn del monestir de la Real ( Son Espases)  encara que:se parla de vetllar pel Patrimoni i elaborar una carta Arqueològica de la  Ciutat. ¿ Hem de ser optimistes?.  No ho sé.  Es parla de convocar el Primer Congrés Municipal de Cultura a partir de les conclusions del qual s'elaborarà "un Projecte Cultural per a la ciutat i es crearà el Consell de la Cultura de Palma".

  Ja ho veurem quan es posin a fer feina, però el que  s'ha signat té molts punts inconcrets que Calvo hauria de "localitzar". Els votants confien en la seva gestió, no sols en les seves intencions. I la pregunta és si s'ha deixat així per contentar a UM o per que encara no se sap ben be  com i quan se podran  dur a la pràctica les promeses.

 Finalment l'estratègia de UM és la negociació fins el darrer moment , i el tema a tema.Ara per ara donen per bons els pactes amb el PSIB i el PSOE en els ajuntaments, Però això no significa que tot estigui fermat. I  fins dilluns o UM no  dirà  si també recoltza una opció d'esquerra a altres institucions . ¿ A canvi de què?, ¿ unes conselleries?. 

 Es evident que en el Consell Insular de Mallorca, la presidència de Francisca Armengol, amb molts Ajuntaments presidits pel PSIB o UM , suposaria  una nova Ordenació del  Territori , fer un nou Pla Territorial o adaptar-se al que hi ha. ¿Interessa?, ¿ Maria Antònia Munar el vol defensar ja que sap ben  com se va fer . ¿ Se pot substituir per un altre en un termini raonable de temps?, ¿ el deixaria en mans del PSIB? ¿quantes maniobres especulatives s'evitarien d'aquesta manera?. 

Francament, no entenc per quins motius UM ha anunciat que  votarà Aina Calvo  a Palma però se repensarà la resta de  pactes . ¿Fins on vol estrènyer al PSIB per a donar-lis la presidència del Govern i el Consell?. ¿ O és que no saben  ben be si els hi volen donar i en el fons pretenen mantenir aquesta situació de "sempre necessari" durant tota la legislatura.

 Potser l'estratègia final de Munar sigui  voler esser sempre imprescindible i madona de les claus.  Per edat i sabiduria ja no és una  " Princesa". Es més be una "Madona"  ( en el sentit  que se dona a aquesta paraula  en tot el Mediterrani) però no crec que els mallorquins ens haguem d'acostumar a pensar el que ella  decideix és sempre el més raonable. No és decissoria per sàbia ni elegida. Ho és per la mecànica de la llei electoral i el pactes.

  De memòria record l' estratègia d' un emperador del qual parla Robert Graves  que donava una pissarra als que volien fer propostes per tal que ho escrivissin tot. I quan s' havien allargat massa, havien d'esborrar i tornar començar.: uns  mínims clars i no  carregar-ho tot de xorrades o coses secundàries . Sigui com sigui el Pacte no es pot iniciar amb una espècie de síndrome de Diógenes. Aire .Però no exactament el que volia Rosa Estaràs que congelava, el d'una  temperatura ambient.

Ara mateix hi ha informacions molt contradictòries sobre els pactes. Improbable que tant Cirer ( PP)  com Calvo ( PSIB)  vulguin donar la batllia a Nadal ( UM)  ni amb un pacte de dos anys cadascú i ho trob molt lògic. Crec que a Palma hi haurà un govern en minoria i que la propera batllessa ( una o altra) haurà de cercar consens per a les propostes més importants. Inestabilitat?. Potser. ¿ Pitjor que una majoria absoluta?. Vist el que s' ha vist, crec que no.

 Els consells de Menorca. Eivissa i Formentera, seran governats per l' esquerra. El de Mallorca depèn dels pactes ¿ han de ser els mateixos que a l' Ajuntament de Palma i molts altres  ajuntaments de Mallorca en els quals UM te la clau?. Tampoc no ho sé:potser que UM trobi que pot pactar amb uns  a algunes institucions i amb  partits diferents  a altres Això dels programes locals, als ajuntament  sovint és molt subtil, i pot dependre de  d'alguna  qualificació urbanística o  fins i tot  de relacions personals o insults a la campanya.  

Dissabte qui ve sabrem quina és l'orientació general , però encara no s'haurà decidit el Consell de Mallorca ni el Govern. Sigui com sigui i si és cert que és pacten programes , supós que UM no deixarà marginar la nostra llengua per un trilingüísme més bo de dur a la pràctica a les escoles amb més recursos que a lespúbliques i que en el fons perjudica l' ensenyament del català. ¿ O sí?. Si són nacionalistes no poden donar per bona la minsa política cultural i educativa del PP en els darrers anys. Un amic me comentava: "es que se juguen passar de "U" a "P" i al principi no el vaig entendre . Volia dir de Unió a Partit de bon de veres.

 El fitxatge de Maria de la Pau Janer, ara trob que no va ser tan dolent. Ha espantat  mosques, les més reaccionaries del PP.  Potser  més que travar,  ha afavorit el centre-esquerra . Ara mateix, sense majories absolutes,  ningú vol signar un xec en blanc. Ho diu UM amb veu bronca i el BLOC amb una veueta més prima. Cap dels dos es volen deixar engolir pels partits estatals. Que no se perdi cap veu.

 I és ben segur que ningú podrà governar amb un despreci total i absolut pel que pensen o proposen altres partits. Si el PP arribàs al govern, hauria de ser un altre PP i si hi arriba el PSIB, també. 

 Diuen que UM s'inclina a pactar amb l' esquerra .  Les ofenses del PP eren massa importants i s' havia obert una encletxa massa ampla. Tot haurà de començar per l' Ajuntament de Palma i esper que Aina Calvo continui defensat la seva opció a ser batlessa. Crec que tant ella com Maria Antònia Munar són  dues dones fortes i frontals , a las quals entenc encara que me pugui sentir més propera d'una de les dues ideologies.Pama, hauria de ser, almenys una ciutat coherent

L' Ajuntament de Palma  ha quedat massa tocat i massa ferit per no deixar-lo refer amb un projecte clar. Aina Calvo el te,  si escolta . I Nadal ha dit que comparteix moltes coses que podria desenvolupar. No li mancarà feina ni mitjans en els quals projectar-se. No  crec que per ell sigui una derrota no ser batle si sols te dos regidors. I és evident que si pacta amb Calvo ella haurà de llegir el seu programa i parlar-ne.

  ¿Els pactes poden ser així: com "un bolero sin amor" ?. ¿ De que parla Maria Antònia Munar quan diu que no vol càrrecs, sols contrastar programes per a decidir a qui recolzarà UM en les diferents institucions?. Una de les coses més indignants d'aquesta etapa post-electoral és que alguns electes vulguin fer veure que no han llegit ni escoltat els programes dels altres i  els hi  han d'explicar a les taules de negociacions, Aina Calvo inclosa, ja que així va parlar a una entrevista en el D.M, a la qual més o menys va dir que ella sols coneixia el seu propi programa.

¿No sap que el seu partit te més punts de coincidència amb UM que amb el PP amb temes com El Parc Central ( Les Estacions i les Vies), l'entorn de la Real i fins i tot la façana marítima encara que les propostes no siguin idèntiques.

 Munar si que ho sap i crec que no deixarà la batllia de Palma en mans de Catalina Cirer,  ja que això seria un evident suïcidi polític i UM  és diluiria en el lloc en el qual ha augmentat més: la Ciutat. És molt probable que dissabte qui ve, a l' Ajuntament de Palma  que el bloc recolzi el PSOE, però crec impossible un recolzament incondicional de UM al PP .

 Una etapa sense majoria absoluta del PP  a Palma potser molt positiva. A cada ple se podrà veure com és això de les coincidències dels programes. També podran pensar en com se pot modificar la barbaritat de "Ses Fontanelles" o Son Espases. 

Després vendran el segon i el tercer capítol ( Consell i Govern) . Ja  s`haurà de parlar de llengua, cultura i territori. ¿ Ningú no sap el que volen els altres, no llegeixen diaris, ni escolten ràdios ni miren televisions ni estàn pendents de la política quotidiana?. M'agradaria veure per un foradet , no una nefasta càmara oculta , la resposta que podria donar Mates a Munar quan ella li demanàs " ¿i això del trilingüísme, Jaume, exactament com és? Ella és  molt pragmàtica i segurament faria preguntes sobre com desenvolupar les bones intencions, costos i necessitats. " ¿ Vols dir, Jaume, que a totes les escoles hi ha professors preparats per a fer la seva assignatura en anglès? 

El trilingüísme és una d'aquestes coses en les quals s'insulta una mica la intel·ligència de les persones i crec que Munar no vol ser insultada. És una bona funambulista i se la pot comparar amb els munyecos de fira als quals se tiren bolles i se tornen aixecar amb el mateix somriure, però deu tenir sentiments i deu pensar que els altres, també. Se deu haver sentit insultada per la campanya de Rosa Estaràs i el seu "aire fresco" a la qual l'acusava de corrupta i dictatorial. Ho vaig sentir.

Si s'ha de governar amb una mica de dignitat no se pot compartir poder a la mateixa institució amb qui, més que fer propostes, te vol eliminar. Però l'enfrontament entre Munar i Estaràs no és una brega de moixes, ho es de plantejaments electorals. Fa mal la prepotència quan es converteix en insult cap els que pensen diferent. Ara el que voldríem els electors seria que en els pactes s'introduïssin elements d' il·lusió.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Quan parlen de la llibertat d'elecció de llengua
• Crisi i mitjans de comunicació a Balears
• Moltes coses que són poques coses
• Discutir o posar remei a la crisi
• Oficis dignes, especulacions indignes
• No ens varen prometre més facilitats per conectar Internet?
• Falsa protecció de dades
• Mala època per a la llibertat d’ expressió
• I què és un periodista?
• A quí agrada el model d'IB3?
• Martorell, director d'IB3 i els “extraterrestres”
• IB3, una vergonya
• Estranys comportaments del Govern amb els sords
• Preguntes pendents sobre la Sanitat Privada
• La EMT i la COPE
• Tres anys de l'enderrocament del Pont d'es Tren
• Comentaris irresponsables sobre l' Alzheimer
• Han arribat els periodistes
• L' Alzheimer, Maragall i el nostre Govern
• EFICACIA DE PaPer
• Son Espases i Son Dureta
• Solidaritat per donacions de medul.la
• Els darrers enteniments del Pacte
• Pacte i mitjans de comunicació
• Oratge a Cort
• Un pacte que és un discurs
• UM: estratègia raonable i raó
• Els pactes: res serà com abans
• Palma, ciutat coherent?
• La música dels pactes: “¿un bolero sin amor?”

• General [106]

• CATI: Hola: Estic cercant un llibre per fer un regal a un amic...
• Pere: Atès el teu escrit i els comentaris que se fan, me deman si tens...
• damià jover: llibertat per a qui? Per Jorge Campos
• damià jover: llibertat per a qui? Per Jorge Campos
• Jo mateix: El II Congrés de la Federació de Sindicats de Periodistes...
• Miquel Fernández: Ahir el Pedro Jota Ramírez deia que a Estats Units han perdut la...
• Maria Antònia: Els periodistes són treballadors a sou d'empreses que guanyen i...
• fernando: resulta que la crisis también os afecta a los periodistas, spib,...
• Psoe: CONFIAU AMB N'AINA CALVO QUE AL FINAL FARÀ LES COSES QUE TOCA, I...
• Angel Suau: PERFECTA DESCRIPCION: El Parc de Ses Estacions és un...
• Miquel: Quina tudadissa d'espai i de diners arreu AL PARC DE SES...
• Francisca: El Parc de Ses Estacions i Son Espases són les majors decepcions...
• Xesc Ferrer: N'Antich moltes vegades no saben si és del PSOE o del PSM o...
• Palma: La Doctora Birguita Nortfelt
• Miquela Vadell: Convendria que els remeis els posem tots. Anant de debat i...
• Francisca: Si abans de fer les coses s'ho misrassin una mica, potser no...
• Francisca Pujol: M'agrada el to dels teus comentaris. Supòs que no tens collar de...
• Serafí Quintana (Pòrtol): PERFECTE. VALENT. Maquinar per a fer fortuna amb el treball dels...
• Miqui: Vius i ungles...putes, periodistes, policies
• Montse Joan Guiu: El Govern ens vol fer nins i donar-nos màsters per questions...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents