"   Ara venc". Anava a comprar i patapam , vaig travelar devora un pas de vianants. Vaig ficar  un tacó curt i prim entre les reixes d'un forat fet ,crec que per recoir les aigües de la Ciutat quan plou. Vaig topar amb tota la cara a la voravia . Me vaig fer molt mal.  Sang. Tot me dolia, però no vaig ser  conscient de que m' havia romput el nas i el llavi inferior fins que alguns ciutadans amables me varen asseure a un banc i me varen dir "no se mogui". No vaig perdre el coneixement ni me vaig acubar.  Me vaig veure envoltada de gent que me mirava , entre ells un municipal  que justament era allà amb la seva moto quan vaig caure i que  va decidir cridar una ambulància.  

 Mentres esperàvem  i amb la sang que em rajava pel nas i  la gavardina   tota  tacada, per fer temps i donar conversa  vaig dir  al municipal que posaria una demanda a l' Ajuntament per com tenen els carrers. Va fer mala cara.  Així  que vaig decidir  dirigir-me a un ciutadà  amable per demanar-li  que telefonàs al meu home.

   N' Andreu va arribar una mica abans que l' ambulància. El municipal   s' en va anar sense tramitar cap parte. No se si enfadat i tot.  A mi  me varen aficar a la part del darrera de  l' ambulància. ¿ El bolso?. Si. No l' havia perdut.  Les dones sempre pensam a on tenim el bolso . Varen seure  el meu home devora el xofer i no varen deixar  que fes el trajecte fins la clínica  privadaal meu costat.

   Una dona jove, a l' ambulància,  me mirava espantada.  No vaig voler  perdre el coneixement i com que ella me deia poques coses vaig ser jo la que vaig moure conversa. Així vaig saber que la professió d' Auxiliar d' Ambulància aviat serà gairebé universitària, però encara no  ho és. No me va informar sobre si el servei era gratis o no.

   A la clínica  Rotger, el primer que me varen demanar va ser la tarja del seguro ( jo ja sabia que si una persona té un accident el darrer que ha de perdre és el bolso i sempre, sempre ha de dur la tarja de les assegurances).  Després va passar molt temps mentre comprovaven si jo era jo i el meu seguro , el meu. També vaig notar que miraven el meu home amb una certa desconfiança. ¿ Per quins motius?. Ho vaig entendre  poc després , però vaig pensar que siguin quins siguin el necessaris protocols quan una dona te la cara rompuda, és millor, primer atendre les ferides i després omplir formularis. Reia i el llavi s' obria més.

  He anat a quatre o cinc consultes.  Ja estic bé. El nas me quedarà una mica tort i més xato, però és igual  .Durant els quinze dies de convalescència he tengut una excusa perfecta per quedar a ca meva sense obligacions , no haver d' anar a fastigosos sopars de Nadal , llegir i mirar pel·lícules o documentals que mai són els del animals de la 2.

     Però me tocarà pagar. He rebut una carta d' ASISA a la qual , sense explicar els motius diuen que els hi dec uns 120 euros. ¿Quan me varen atendre a urgències?, ¿quan me varen posar els punts?, ¿ quan els varen treure?. No ho diuen. I alguns amics m' aconsellen que no pagui . Altres que posi una demanda a l' Ajuntament per com tenen els carrers. He pogut comprovar que  molta gent   a Palma té un amic, una mare o un cosí que va caure pels desnivells i obstacles que hi ha per tot arreu. I gairebé ningú posa demandes. Si no fos tan poc gregaria podria crear una associació de damnificats pels clots.

   No se ben be que faré, però la meva única reflexió en aquets moments és que me puc donar de baixa del seguro privat, però de la Ciutat no.  Pot semblar ironia, però de bon de veres he notat el que significa  poder posar els peus a terra. Abans ja

 m' emprenyaven  una mica tants anuncis sobre  reflexions  de coses cent vegades dites. ¿ Encara no sabem el que volem?. ¿ I si comenzam per poder trepitjar  Ciutat? . Ho confessaré. Quan vaig caure no mirava enterra. Pensava en incerts projectes culturals. Ara pens en sabates planes.¿ Rebaixes?.

     En els darrers dies i arrel de l'anunci fet per Pasqual Maragall sobre el seu Alzheimer he vist molts reportatges i he llegit molts comentaris de la malaltia, la major part amb una gran dosi d'hipocresia i de "fer-ho venir be". A alguns s'insinua que Maragall ha dit el que ha dit i ha fet el que ha fet  darrerament ( deixar el PSC) , per mor de la seva malaltia, a altres que pateix la malaltia per un bloqueig emocional i psicosomàtic per l' actitud hostil que va trobar en els seus companys de partit. Se treuen estudis de tot tipus: si la nicotina és perjudicial o ajuda a conservar la memòria , si el deteriorament és més ràpid o lent segons els estudis o hàbits intel·lectuals que es tenguin, si la pèrdua de memòria és paral·lela o no a la de les habilitats cognitives. Si suposa sempre un augment de l' agressivitat, si hi ha sempre tres fases o si, a vegades no és fàcil distingir entre una i altra, quin temps pot durar el malalt...M'hi he interessat  especialment per qüestions familiars ( ma mare, el pateix i el seu deteriorament és evident). No sé si m'he de fer de l'associació de familiars d'aquets malats ni si hi duraria molt si hi entràs. M'aturen unes quantes coses:  

• Haver de donar per suposat que el malalt i els familiars han de patir molt i t tot el temps.

• No poder entendre la Llei de Dependència, encara que l' he llegit de manera ràpida en el meu ordinador ni tampoc que vol fer el Govern Balear si és que vol  fer alguna cosa.

• Els meus dubtes sobre les associacions privades referides a malalties  que cerquen subvencions no se sap ben be si per elles mateixes o pels malats: ¿investigació?, ¿ fer un nou repartiment d'ajuts al marge del que fa l' Administració?, ¿ divulgació?.

    I se que a Palma només hi ha 24 places públiques per a malats d' Alzheimer i les residències privades costen devers 2.000 euros al mes. I també que fins ara això de l' ajut a  domicili s'ha entès com una cosa continuada, impossible de demanar per exemple els caps de setmana, per tal que els familiars puguin tenir un temps lliure sense haver de fer contractacions privades que no se sap ben be quina atenció donaran al malalt sense una supervisió dels familiars.   Així i tot crec que el comportament de Maragall és molt digne i correcte. No me fa pena sino coratge. Ma mare, amb el seu Alzheimer sovint resta absent i tanca els ulls. Si li dic, "no te dormis", me contesta que no dormia que pensava en "coses": el seu home, les seves filles, la seva mare .  A llavors record Miquel Bauça quan diu que s'hauria d'inventar alguna cosa  per captar els somnis  i que no estimar el propi cervell produeix una gran follia. La solidaritat amb la tragèdia (un imponderable) sols és una gran hipocresia sino suposa una acció contra aquesta mateixa tragèdia.

    Millor si ajuden a Maragall i tots els altres malalts d' Alzheimer a cercar solucions efectives i reals, si pot ser, sense plorar aigua groga ni fer veure que el malat sempre delira, fins i tot en els inicis de la malaltia.

 Temps estranys. Gairebé res és ara com ens imaginàvem que seria  si de bell nou l esquerra i el centre  governaven a les Illes. La decisió sobre Son Espases , un ensurt i una decepció  Tots els que s'hi oposaven i ara diuen que les coses han de ser d'una altra manera , per motius econòmics i de temps , ho podrien haver pensat abans . Els polítics han de ser sempre una mica demagogs i retòrics, però és millor, gairebé imprescindible, que estiguin documentats.

No se si el bloc hauria d'haver sortit o no del Govern per coherència. Ells diuen que Son Espases no és l'únic tema i, en això si que tenen raó.  A les manifestacions  i programes electorals hi sortien moltes altres coses. : vivendes  socials, façana marítima, Ses Fontanelles, Parc de Ses Estacions, de les Vies, atenció als discapacitats i als vells ( LLei de Dependència) &.En el fons tot era dir que « una altra política és possible".Esperem

 Però ara mateix, el nou Govern gairebé  no ha pogut fer res.. Ha hagut d'administrar amb espant la catastròfica a herència del Govern anterior empitjorada per les desgràcies del temporal. Me recorden aquelles figures de joguina que tenen una bolla abaix i que, per  moltes empentes que rebin, mai cauen del tot.

 Encara no se si m'agrada com ho fa el Govern actual, però he vist com se desfeia un tòpic molt important, potser el més repetit pels mitjans de comunicació: que el Govern del PP era més eficaç i tècnic i l' esquerra només dubtava i discutia per no arribar a fer mai res.

Eficàcia de paper era l´única del PP. Mirau aquest metro pensat per a fer-hi passar un "scalectrix" sense gent, un metro que només existia en el cap dels dirigents com una cosa ràpida i espectacular, però sense exigències d'eficàcia a les empreses que el construïren.

 I és que en el fons tot és això. ¿ Qui comanda el Govern o les grans empreses?, ¿qui controla a qui?.

S'hauran de refer les males obres d'aquell govern que presumia d'eficàcia i esper que hi hagi pressupost per a fer-ne de noves, però tant si són poques com moltes s' hauríen d'adjudicar sempre amb concursos públics i garanties . Mai més inaugurar res sense saber ben cert que funcionarà.

   Soc, en principi contrària a que el nou hospital "de referència" s'hagi de construir a Son Espases per motius ambientals, arqueològics, històrics i de l'especulació afavorida en el seu temps  pel PP. També soc partidària de resoldre els nombrosos problemes d'atenció sanitària i assistencial  que hi ha a aquesta Comunitat  quan abans, millor.

   Puc creure que reformar Son Dureta suposaria un retardament a les obres i no sé si també una limitació a l' espai destinat a l' atenció sanitària. No se que se podria fer a Son Espases si l' opció fos Son Dureta i tampoc quines previsions te el Govern actual per a Son Dureta si l'opció és Son Espases.

   Diu el Govern que ho analitza tot i que ens  explicaran alguna cosa la propera setmana. També ignor si en els seus anàlisi hi entren un solar proposat per Francina Armengol, presidenta del Consell Insular de Mallorca i uns altres dos, proposats per Grosske, tinent de batlle a Palma. 

    Armengol i Grosske són imaginatius, actius i se suposa que, amb bona voluntat. Les seves propostes més o menys indiquen que ja veuen venir que no convé reformar Son Dureta durant tant temps i amb tants malats incomodats. Però cap dels dos- i tampoc el Govern- han parlat del que proposen per el ja antic edifici de Son Dureta si el nou hospital se fa a una altra part. I deuen saber que a aquesta illa hi ha unes vergonyoses llistes d'espera per a  l'atenció a persones majors : per posar un exemple, a Palma  sols hi ha 24 places per a malalts d' Alzheimer .  

   Crec que abans de decidir, el Govern s'hauria de fixar -i molt- en les veritables necessitats dels malats i d'aquelles persones depenents que no poden ser ateses per les seves famílies,  no parlar sols d' allà a on pensen fer el nou hospital, sinó també de com quedarà Son Dureta i com resoldran les llistes d'espera. ¿No havien dit que el Govern actual tendria un caire, sobretot, social?.

    El pitjor que ens podria passar seria que el nou hospital es fes a Son Espases, l'antic edifici de Son Dureta es degradas cada vegada més i  la portaveu del Govern repetís que han fet el millor per noltros i que  ho entendrem quan siguem grans.

     Si una persona no pot invertir dues o tres hores de la seva vida per a intentar salvar la vida d'una altre, s'ha de repensar per a intentar esbrinar que vol dir ser una persona. Si coneix d'aprop algun cas d'algú que hagi de menester urgentment un trasplantament i no hi fa res, també

    Jo conec un cas molt proper: una nina que no ha fet un any, que té leucèmia i ha de menester un trasplantament de medul·la. Es mallorquina, però potser el més compatible amb ella o la seva medul·la visqui a Catalunya, França , Andalusia,  Itàlia o Rússia . I també potser que alguna nina  de qualsevol part de la resta del mon hagi de menester un trasplantament  d'una medul·la compatile amb la  d'un mallorquí que mai no s'ho havia plantejat fer aquest tipus de donació.

     No vull ni puc  personalitzar la cridada i crit urgent que faig per a demanar a tothom  que  se fassi donant de medul·la. Les donacions no se fan ni se poden fer per a una persona concreta, segurament per a evitar l'especulació i el tèrbol negoci que se podria crear a l' entorn . Els que coneixem i estimam  la nina de la qual parl ho vendríem tot per salvar la seva vida i el donant, en realitat no tendria cap perjudici greu, però seria molt injust per a altre gent que no te res a vendre i un infant també malalt

      L' enunciat de "Donant de Medul·la » pot espantar el profans com jo mateixa i dur a pensar que si dones medul·la  te quedes sense a l' interior dels ossos, com si te traguessin un ronyó. Però és diferent, molt més semblant a la donació de sang. El procés consisteix en que te fan un ximple anàlisi de sang i així saben si la teva medul·la és compatible amb algú que l'hagi de menester. Si ho és  ( o sigui, si és ben segur que pots salvar una vida) un altre dia, si vols,  te fan una extracció que no dura més de dues hores . El donant continua ben igual de que abans i ha salvat la vida a alguna persona desconeguda o justament a aquest infant que tenim tan aprop, a Mallorca.

     Per a  fer-se donant  s'han de tenir entre 18 i 55 anys i pesar més de 50 kilos. S' ha d' acudir a la " Fundació de Teixits i Trasplantaments" que es troba en el carrer Rosselló i Cazador, devora la Creu Rotja . Després, quan arriba la nit, alguna cosa somriu a la foscor.

Si un

Francament, durant l' estiu no me vull preocupar més de com acabarà  la repartició de poder , quan ja és ben clar que s'ha signat el pacte de centre- esquerra. Vull fer un esforç per pensar que tot serà normal, amable i habitable. Sols parlaré dels  problemes quotidians que veig dia a dia

 He recuperat una imatge de la plaça dels Hostalets: un problema quotidià d' aquelles "petites coses" de les quals tant parla Aina Calvo, a la qual, segurament  li agrada Serrat.  

No sé per quins motius la placeta se va vallar, varen passar dies i dies, el al·lots veien l' espai tancat i no tenien lloc en el qual jugar. Un, o uns quants : no se quins, varen obrir una encletxa, per a entra a l' espai absurdament tancat. No han fet cap destrossa, sols han ocupat la part central de la placeta que se va remodelar amb " pilons" per a impedir la circulació de tràfic i una xarxa de metall per a impedir no se què. Això no  és una metàfora ni un símil , però ¿ que hi fan aquestes reixes a Santa Isabel?, ¿de què o de qui aïllen els al·lots que tanmateix hi van a jugar?. ¿quina circulació és necessària a aquesta zona?. 

Trob que el comportament dels nins que hi juguen és molt més  cívica que el d'alguns pares d'una escola religiosa  propera que no se preocupen gens d'interrompre el tràfic mentres els seus fills baixen del cotxe  d'un en un i poc a poquet. No se si un municipal es podria preocupar de que quan hi ha un embós els infants baixin alhora per a evitar que tots ho hagin de fer just a la porta de l'escola. Aquest tipus de coses: el respecte pels altres pentura se posaran  l' assignatura d' Educació Cívica. I no vull que me diguin que he de resar un parenostre si és un jeep i una avemaria si és un utilitari el que interromp el tràfic . Però no pitaré . Me vull reservar el dret per altres embossos més importants. ¿L'Església encara troba que no s'han utilitzar preservatius?. Es que no estic molt pendent de la seva doctrina.

Però se ben segur que hi ha vida més enllà dels pactes i sense haver de ser cap Pepito Grillo se poden comentar moltes coses. Tranquil, Jordi, tranquil

   Pareix com si visquéssim un terratrèmol, després del qual tot s'ha de recompondre o un puzle desfet en el qual s'han de col·locar les peces.¿ Què manca ara per a saber si definitivament es signarà el pacte de  diàleg permanent del centre esquerra? Sembla ser que decidir qui tendra la conselleria d' Educació: ¿ hi ha divergències de programa entre el PSIB i el BLOC o tot és aclarir qui serà conseller?. Moltes vegades s'ha dit que el PSM és un partit de mestres d'escola, professors, bibliotecaris i qualque biòleg. Bastantes persones mantenen una doble militància al PSM i l'STEI. I no me pareix ni malament ni be. És un fet.Segurament el PSM té mes gent preparada que el PSOE per a fer feina en el terreny de l' Educació. Però si el programa, en el fons no és diferent ¿un conseller del PSOE no podria admetre direccions generals del PSM?.¿ Una "conselleria" és com una plaça que s'agafa se "blinda" amb "els nostros"?

  Entre tots els rumors que he sentit en els darrers dies, un me va sobtar especialment: que Isidre Cañelles s ( UM)eria conseller de Medi ambient i Joan Mayol director general. Vaig pensar: "està bé. Cañelles : com a polític correspon a la quota de repartiments de càrrecs i és molt probable que UM no tengui  ningú millor per a la direcció general que Mayol , biòleg expert i rigorós i a més a mes funcionari de la conselleria. Però després me varen dir "no potser mai que UM i el PSM compartesquin llocs de decisió".També sonava el nom de Biel Mesquida com director de l'Insitut d'Estudis Baleàrics que podria ser  adient per a dur endavant la necessària reconciliació amb el Ramón LLull, però algú me va comentar: "ha de ser algú del PSM". Tot massa trist i gris.

   S'ha romput el monopoli del PP. Ara manca saber com se pot fer un govern de centre esquerra i nacionalista que, de veritat, obri portes i finestres i que no sembli una desfilada de fidelitats. Els programes són imprescindibles per a governar ¿ però tenen una lletra menuda o petites clàusules fins i tot  per a l' nomenament d'alts càrrecs?

  Me provoca una cerca desubicació pensar que els partits nacionalistes per a negociar han de menester que el PSIB sigui intermediari. Segurament és que el seu nacionalisme no és el mateix .Probablement el nacionalisme és un concepte massa ampla i difús, encara que per no entendre el que volen dir els nacionalistes de les Illes o Mallorca  mai me refugiaria a l'espanyol, que entenc menys i que se ben cert que és exclusivista i  destructiu.

Jaume Matas, que ha dimitit per no saber, poder o voler o dialogar amb altres partits polítics, durant anys va voler mantenir una imatge de dreta civilitzada. Quan convenia, també mostrava un cert victimisme i sovint un discurs  amb repetició de tòpics i obvietats sobre el que és real i el que és pensa amb un enllaç immediat, com si el que es pensa sobre les coses fos exactament el que passa. Per exemple : el PP ha estat el partit més votat (cert) i això li dona un dret a governar que els altres " li prenen" ( més que discutible ja que la capacitat pe a arribar a acords entre partits forma part de la democràcia).

El tema del seu "palacete," malgrat ser important , crec que és secundari en comparació amb altres que són més un mirall del seu quefer, com el gran muntatge de medis de comunicació: una IB3 que no és ni una televisió pública , sinó una xarxa empresarial amb subcontractacions sense cap respecte pel dret a la informació dels ciutadans ni a l' exercici de la professió periodística. Tots els que diuen que Matas era o és l' ala negociadora i centrada del PP el deuen conèixer molt a fons o gens. No entenc que volen dir ¿ que els desastres urbanístics  se feien  malgrat ell ( punts perduts com Andratx) o que la política lingüística i cultural ( amb l' inaplicable decret de trilingüísme) era plena de bones intencions i una de les mostres podia ser el fitxatge de Maria de la Pau Janer?.

 Es estrany que Matas, quan deixi la política, hagi de passar una temporada de "descompressió "a Madrid abans d'anar a EEUU a muntar un negoci o una assessoria.  Me sona d'altres megalomanies. ¿Se deu cercar "el mateix" com alguns mals lectors d'obsoletes teories psicològiques?. Per analogia me venen al cap imatges mitològiques i de contes infantils: emperadors romans, enrevoltats de servidors que els hi donaven la raó i acabaven cremant ciutats, algun narcís ofegat a la seva pròpia imatge, el rei aquell al qual ningú deia que es passejava nu.  Literatura.

 La realitat és que el darrer govern Matas va tenir encerts i errors, però va crear un sistema de comunicació institucional, pública i mitjans fidels que ho va fer tot massa èpic i ximple. D' aquí surten alguns frikis de "La guerra de les Galàxies", amb representacions de "bruixes " i "princeses".

 Ara convendria recordar que els mitjans de comunicació públics no són armes en mans dels partits  I trob vergonyós que hi hagi la més mínima discussió entre els que han de pactar sobre qui comandarà a la ràdio i la televisió pagada per tots els ciutadans. Mal presagi per una època que s' anuncia com a transparent. ¿ No havia de ser per elecció del Parlament?.

 Que la força acompany a Matas quan passi de lèpica a la comèdia quotidiana. Ai, Macarena!. Però els que volen fer política a les Balears, no hauríen de repetir els seus mateixos errors.

    Demà dematí Aina Calvo iniciarà la seva feina a l' Ajuntament de Palma., si és que no l'a iniciada ja  Pel que ha dit serà dialogant i mes que caparruda, perseverant. Governarà amb 15 regidors que representen més de 72.000 persones, front als 14 del PP que en representen un poc més de 66.000. Es ben cert que comença una nova etapa a la qual, Palma s'ha d'obrir a molts coses: nou urbanisme, barris, participació, vivenda, després de 16 anys de ser una ciutat arreplegada i trista. Cort va ser realment una festa ahir al matí.: a l'interior de l' Ajuntament i a fora. No sols ha aconseguit fer un pacte de centreesquerra, sinó que també l'ha fet amb il·lusió.

     Aina Calvo passarà moments difícils, haurà de fer algunes renúncies, però ara per ara veig molt difícil que se pugui plantejar cap moció de censura. El BLOC segur que no ho farà i UM es gairebé impossible. Hauria de tenir motius clars sobre decisions que perjudicassin els ciutadans i el PP hauria d'estar d'acord en que els perjudiquen. 

   Ara se l'ha de deixar treballar i no pensar que en 16 mesos se pot canviar el que s'ha fet en 16 anys. Quan hagin passat les quatre estacions de l' any i començi un nou estiu hi haurà una certa perspectiva i uns nous pressuposts. Ara, la sensació ben clara de que bufa un nou vent o un oratge que entra per les finestres.

• El suport decidit a la igualtat en el marc d'uns valors respectuosos amb la llibertat i la tolerància
• Una actuació planificada front a una política improvisada i desordenada
• El desenvolupament d'una política cultural activa, arrelada a la nostra realitat i projectada cap a l'exterior.

 Una proposta molt concreta és fer un "Pla estratègic de sòl i habitatge de Palma amb els objectius d'impulsar la construcció d'habitatges dignes, distribuïts harmònicament pel conjunt de la ciutat i evitant la construcció de guetos.També  ho és la " prioritat a l'habitatge en règim de lloguer amb una reserva específica per a joves i una especial atenció a famílies monoparentals i dones amb càrregues familiars, persones dependents i famílies nombroses". 

  Però sobre  altres temes importants  de Palma se diuen coses poc definides com:

• Protegir adequadament els espais naturals de la Serra de Na Burguesa, es Carnatge i ses Fontanelles. En el cas de Ses Fontanelles s'estudiarà la viabilitat jurídica i financera d'estendre el més possible aquesta protecció
• Es suspendran les llicències de la urbanització de la Façana Marítima de Palma i s'iniciaran negociacions per un nou projecte de gran parc públic.
• Es posarà en marxa un estudi de viabilitat per a la transformació l'edifici de GESA en un espai cívic, cultural i artístic que esdevengui un referent a la Mediterrània
• S'impulsarà la construcció del Palau de Congressos, revisant-ne el projecte previst, i d'un Recinte Firal ubicat a un lloc consensuat amb el sector, valorant la proposta d'ubicació al Polígon de Llevant.

  A l' apartat dels barris  No se parla, per exemple  dels Hostalets amb edificacions que ja es construeixen i segurament es troben fora d' ordenació ni de la remodelació del Parc de Les Estacions, encara que es diu que  "és transformarà Jacint Verdaguer en un Parc" la qual cosa també és molt inconcreta. 

I a la meva precipitada lectura no he vist res de l' entorn del monestir de la Real ( Son Espases)  encara que:se parla de vetllar pel Patrimoni i elaborar una carta Arqueològica de la  Ciutat. ¿ Hem de ser optimistes?.  No ho sé.  Es parla de convocar el Primer Congrés Municipal de Cultura a partir de les conclusions del qual s'elaborarà "un Projecte Cultural per a la ciutat i es crearà el Consell de la Cultura de Palma".

  Ja ho veurem quan es posin a fer feina, però el que  s'ha signat té molts punts inconcrets que Calvo hauria de "localitzar". Els votants confien en la seva gestió, no sols en les seves intencions. I la pregunta és si s'ha deixat així per contentar a UM o per que encara no se sap ben be  com i quan se podran  dur a la pràctica les promeses.

 Finalment l'estratègia de UM és la negociació fins el darrer moment , i el tema a tema.Ara per ara donen per bons els pactes amb el PSIB i el PSOE en els ajuntaments, Però això no significa que tot estigui fermat. I  fins dilluns o UM no  dirà  si també recoltza una opció d'esquerra a altres institucions . ¿ A canvi de què?, ¿ unes conselleries?. 

 Es evident que en el Consell Insular de Mallorca, la presidència de Francisca Armengol, amb molts Ajuntaments presidits pel PSIB o UM , suposaria  una nova Ordenació del  Territori , fer un nou Pla Territorial o adaptar-se al que hi ha. ¿Interessa?, ¿ Maria Antònia Munar el vol defensar ja que sap ben  com se va fer . ¿ Se pot substituir per un altre en un termini raonable de temps?, ¿ el deixaria en mans del PSIB? ¿quantes maniobres especulatives s'evitarien d'aquesta manera?. 

Francament, no entenc per quins motius UM ha anunciat que  votarà Aina Calvo  a Palma però se repensarà la resta de  pactes . ¿Fins on vol estrènyer al PSIB per a donar-lis la presidència del Govern i el Consell?. ¿ O és que no saben  ben be si els hi volen donar i en el fons pretenen mantenir aquesta situació de "sempre necessari" durant tota la legislatura.

 Potser l'estratègia final de Munar sigui  voler esser sempre imprescindible i madona de les claus.  Per edat i sabiduria ja no és una  " Princesa". Es més be una "Madona"  ( en el sentit  que se dona a aquesta paraula  en tot el Mediterrani) però no crec que els mallorquins ens haguem d'acostumar a pensar el que ella  decideix és sempre el més raonable. No és decissoria per sàbia ni elegida. Ho és per la mecànica de la llei electoral i el pactes.

  De memòria record l' estratègia d' un emperador del qual parla Robert Graves  que donava una pissarra als que volien fer propostes per tal que ho escrivissin tot. I quan s' havien allargat massa, havien d'esborrar i tornar començar.: uns  mínims clars i no  carregar-ho tot de xorrades o coses secundàries . Sigui com sigui el Pacte no es pot iniciar amb una espècie de síndrome de Diógenes. Aire .Però no exactament el que volia Rosa Estaràs que congelava, el d'una  temperatura ambient.

Ara mateix hi ha informacions molt contradictòries sobre els pactes. Improbable que tant Cirer ( PP)  com Calvo ( PSIB)  vulguin donar la batllia a Nadal ( UM)  ni amb un pacte de dos anys cadascú i ho trob molt lògic. Crec que a Palma hi haurà un govern en minoria i que la propera batllessa ( una o altra) haurà de cercar consens per a les propostes més importants. Inestabilitat?. Potser. ¿ Pitjor que una majoria absoluta?. Vist el que s' ha vist, crec que no.

 Els consells de Menorca. Eivissa i Formentera, seran governats per l' esquerra. El de Mallorca depèn dels pactes ¿ han de ser els mateixos que a l' Ajuntament de Palma i molts altres  ajuntaments de Mallorca en els quals UM te la clau?. Tampoc no ho sé:potser que UM trobi que pot pactar amb uns  a algunes institucions i amb  partits diferents  a altres Això dels programes locals, als ajuntament  sovint és molt subtil, i pot dependre de  d'alguna  qualificació urbanística o  fins i tot  de relacions personals o insults a la campanya.  

Dissabte qui ve sabrem quina és l'orientació general , però encara no s'haurà decidit el Consell de Mallorca ni el Govern. Sigui com sigui i si és cert que és pacten programes , supós que UM no deixarà marginar la nostra llengua per un trilingüísme més bo de dur a la pràctica a les escoles amb més recursos que a lespúbliques i que en el fons perjudica l' ensenyament del català. ¿ O sí?. Si són nacionalistes no poden donar per bona la minsa política cultural i educativa del PP en els darrers anys. Un amic me comentava: "es que se juguen passar de "U" a "P" i al principi no el vaig entendre . Volia dir de Unió a Partit de bon de veres.

 El fitxatge de Maria de la Pau Janer, ara trob que no va ser tan dolent. Ha espantat  mosques, les més reaccionaries del PP.  Potser  més que travar,  ha afavorit el centre-esquerra . Ara mateix, sense majories absolutes,  ningú vol signar un xec en blanc. Ho diu UM amb veu bronca i el BLOC amb una veueta més prima. Cap dels dos es volen deixar engolir pels partits estatals. Que no se perdi cap veu.

 I és ben segur que ningú podrà governar amb un despreci total i absolut pel que pensen o proposen altres partits. Si el PP arribàs al govern, hauria de ser un altre PP i si hi arriba el PSIB, també. 

 Diuen que UM s'inclina a pactar amb l' esquerra .  Les ofenses del PP eren massa importants i s' havia obert una encletxa massa ampla. Tot haurà de començar per l' Ajuntament de Palma i esper que Aina Calvo continui defensat la seva opció a ser batlessa. Crec que tant ella com Maria Antònia Munar són  dues dones fortes i frontals , a las quals entenc encara que me pugui sentir més propera d'una de les dues ideologies.Pama, hauria de ser, almenys una ciutat coherent

L' Ajuntament de Palma  ha quedat massa tocat i massa ferit per no deixar-lo refer amb un projecte clar. Aina Calvo el te,  si escolta . I Nadal ha dit que comparteix moltes coses que podria desenvolupar. No li mancarà feina ni mitjans en els quals projectar-se. No  crec que per ell sigui una derrota no ser batle si sols te dos regidors. I és evident que si pacta amb Calvo ella haurà de llegir el seu programa i parlar-ne.

  ¿Els pactes poden ser així: com "un bolero sin amor" ?. ¿ De que parla Maria Antònia Munar quan diu que no vol càrrecs, sols contrastar programes per a decidir a qui recolzarà UM en les diferents institucions?. Una de les coses més indignants d'aquesta etapa post-electoral és que alguns electes vulguin fer veure que no han llegit ni escoltat els programes dels altres i  els hi  han d'explicar a les taules de negociacions, Aina Calvo inclosa, ja que així va parlar a una entrevista en el D.M, a la qual més o menys va dir que ella sols coneixia el seu propi programa.¿No sap que el seu partit te més punts de coincidència amb UM que amb el PP amb temes com El Parc Central ( Les Estacions i les Vies), l'entorn de la Real i fins i tot la façana marítima encara que les propostes no siguin idèntiques.

 Munar si que ho sap i crec que no deixarà la batllia de Palma en mans de Catalina Cirer,  ja que això seria un evident suïcidi polític i UM  és diluiria en el lloc en el qual ha augmentat més: la Ciutat. És molt probable que dissabte qui ve, a l' Ajuntament de Palma  que el bloc recolzi el PSOE, però crec impossible un recolzament incondicional de UM al PP .

 Una etapa sense majoria absoluta del PP  a Palma potser molt positiva. A cada ple se podrà veure com és això de les coincidències dels programes. També podran pensar en com se pot modificar la barbaritat de "Ses Fontanelles" o Son Espases. 

Després vendran el segon i el tercer capítol ( Consell i Govern) . Ja  s`haurà de parlar de llengua, cultura i territori. ¿ Ningú no sap el que volen els altres, no llegeixen diaris, ni escolten ràdios ni miren televisions ni estàn pendents de la política quotidiana?. M'agradaria veure per un foradet , no una nefasta càmara oculta , la resposta que podria donar Mates a Munar quan ella li demanàs " ¿i això del trilingüísme, Jaume, exactament com és? Ella és  molt pragmàtica i segurament faria preguntes sobre com desenvolupar les bones intencions, costos i necessitats. " ¿ Vols dir, Jaume, que a totes les escoles hi ha professors preparats per a fer la seva assignatura en anglès? 

El trilingüísme és una d'aquestes coses en les quals s'insulta una mica la intel·ligència de les persones i crec que Munar no vol ser insultada. És una bona funambulista i se la pot comparar amb els munyecos de fira als quals se tiren bolles i se tornen aixecar amb el mateix somriure, però deu tenir sentiments i deu pensar que els altres, també. Se deu haver sentit insultada per la campanya de Rosa Estaràs i el seu "aire fresco" a la qual l'acusava de corrupta i dictatorial. Ho vaig sentir.

Si s'ha de governar amb una mica de dignitat no se pot compartir poder a la mateixa institució amb qui més que fer propostes te vol eliminar. Però l'enfrontament entre Munar i Estaràs no és una brega de moixes, ho es de plantejaments electorals. I també de programes no sols racionals . ¿No te a veure la percepció sentimental de l' entorn en com se governa?.Fa mal la prepotència quan es converteix en insult cap els que pensen diferent.

¿Un bolero sin amor?. Ara el que voldríem els electors seria que en els pactes s'introduïssin elements d' il·lusió, que no semblin un joc d'escacs en el qual la reina blanca decideix passar al bàndol contrari o a l'enervés. ¿Com ens podem sentir il·lusionats per la política els ciutadans? és la pregunta que s'haurien de plantejar els partits. No ens haurien de convertir a tots amb "el votant d' ahir". Del bloc queda una cosa "pensa positivo" com cantava un grup italià.

En el Consell de Govern d' avui (dos dies abans de les eleccions) s'ha aprovat el repartiment de 34 freqüències de ràdio i 10 de televisió digital. La major part són per a grups directament relacionats  amb el PP com les vuit  llicències de ràdio i una de TV per a societats amb important participació de l' empresari Jacinto Farrús , ja propietari de Canal 4 TV i que  gestiona  les noticies de IB3, un canal autonòmic que és qualssevol cosa menys públic. Això coincideix amb una vaga dels treballadors de Salom- IB3. El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears ha fet un comunicat: 

L'SPIB contribuirà amb la meitat de la recaptació mensual de la quota dels seus afiliats a la caixa de resistència dels treballadors  de Salom-IB3 en vaga. Amb aquesta aportació, els periodistes volen auxiliar als companys de la subcontracta tècnica de la radiotelevisió autonòmica que, lluny de ser un referent, agreuja  la precarietat  laboral a les Illes, amb especial incidència entre els joves, per a benefici d'uns pocs. L'SPIB reprova les tècniques de joc brut de contractació d'"esquirols" amb els diners de tots per ocultar a la ciutadania la protesta davant l'estafa retributiva d'un model externalitzat, car i tendenciós. L'SPIB se solidaritza amb els treballadors de Salom-IB3, que de forma massiva han secundat la vaga i condemna l'obertura d'expedients de suspensió de sou i feina per part de l'empresa, amb ànim d'estrangular la reivindicació de una radiotelevisió autonòmica digna. 

La política ( propaganda informativa) del Govern del PP ha estat una ofensa per a l' intel·ligència dels ciutadans amb un total menyspreu  pels treballadors de la informació , com a professionals i com a assalariats. A TV3 s'ha fet palesa el rebuig per a l'obligació de subjectar els criteris periodístics a la distribució d' espais de propaganda. A IB3 ni això. Els periodistes i tècnics viuen amb la constant amenaça de l'acomiadament i a més a més s' intenta deixar "atado y bien atado" el repartiment de freqüències. El dret a la informació és fonamental a les democràcies: ¿d'aquesta manera és garanteix?.  

Indignen els comentaris dels "pijos", el neoconservadors o els que se creuen més llestos que ningú quan diuen : "tots es polítics són iguals". Fácil contestar: "però un més que uns altres" i doiut dir "sinó votes no podràs protestar". Sempre s'hauria de poder opinar i protestar.  

El PP té un arc que va de l'extrema dreta a la dreta i  l'esquerra  un altre en el qual hi ha el PSIB-PSOE,  proplulsor  del govern Zapatero i el Bloc divergent en algunes coses. Ambdós tenen un programa semblant en política territorial i social. UM és un partit funambulista.

 Però ¿ tots els partits són iguals?: no ho crec. Els que ho diuen ,sí que ho solen ser entre ells. No utilitzen arguments, sols anècdotes , que tampoc volen analitzar a fons . Abans de les eleccions pot ser una mica "llustrosa" aquesta actitud prepotent catastrofista i apocalíptica dels que volen  fer veure que estàn més enllà de tot   : ¿fins i tot  dels totalitarismes que propugnen que no tenen sentit els partits polítics?, ¿d'aquets sistemes en els quals se poses a la cua dels obedients o ets un proscrit amb totes les seves conseqüències?

 A mi, personalment m'interessen unes quantes propostes i votaré al o la que m'agradi més per a cada institució. També se pot fer a l' enerves: el que menys desagradi , però crec impresentable la postura dels frikis que no volen votar i se creuen "irrepresentables".

 No se qui guanyarà en el Parlament, el Consell o els Ajuntaments, però si hi hagués un canvi,  no voldria veure el mateix comportament   que ha tengut el PP amb els mitjans de comunicació.  En els privats la publicitat mai no hauria de ser una amenaça i en els informatius dels mitjans públics mai hauria d'existir el control previ d'una empresa privada que fa contractes precaris (IB3) i tampoc, contractes precaris directes com a la Televisió de Mallorca. Si els partits d'esquerra o centre-esquerra guanyen les eleccions serà malgrat el gran muntaje audiovisual existent . Si perden hi tendrà molt a veure l'abstenció propugnada pels que diuen que tots són iguals i sols volen que tot continui igual. I ¿de veritat  l' esquerra posarà en marxa un nou model de televisió pública?. Sortiriem d' una certa foscor.

Un manifest ciutadà vol expresar la necessitat de saber elegir el vot a les properes eleccions. Diu el següent.

Manifest Ciutadà

 La situació de les Illes Balears és crítica. Falten pocs dies per a les properes eleccions i un grup de ciutadans volem fer palesa la nostra indignació per la realitat d'un territori cada vegada més malmès, un patrimoni artístic, arquitectònic i històric fet malbé i una llengua i una cultura menys respectades.  No demanam el vot per a cap partit concret, sabem que el que passa té uns responsables i de manera llampant, ens posicionam en contra del que ha fet i d'allò que vol fer el Partit Popular en aquestes Illes Balears i també de la hipocresia dels que hi donen suport: tots els que fan veure que no ho han notat o que les coses no poden ser d'altra manera, amb un evident menyspreu pels partits de l'esquerra i per la intel·ligència dels ciutadans illencs. No som ingenus i hem vist molts de desastres:

·        Convertir platges en urbanitzacions

 ·        Destruir muntanyes i litorals

 ·        Omplir foravila d'asfalt i de cases o casetons, sovint il·legals

·        Allunyar i embrutar la mar amb ports esportius desproporcionats

 ·        Oblidar els vells i els discapacitats

·        Crear uns mitjans de comunicació convertits en instruments de propaganda

·        Fer de Palma un lloc hostil, inhabitable i anacrònic.

  Ara que hem viscut la destrucció accelerada de les Illes Balears a causa la corrupció i dels  interessos econòmics d'uns pocs, i hem contemplat la banalització de la nostra cultura, l'oblit de la nostra llengua catalana i ens hem sentit fortament agredits creiem imprescindible votar a favor dels que volen aturar totes aquestes malifetes. Per això defensam la transparència i honestedat. 

 Un  vot per a la defensa ho és contra l'agressió. No ho oblidem!

  Santa Isabel és una petita plaça a un lloc mig perdut de Ciutat- just entre l' eixample i els  Hostalets- que tenia una petita pista de basket, uns jocs infantils i uns bancs per a asseure. Abans que la maniobra especulativa de l' entorn de Jacint Verdaguer es fes tan clara i avinent , se va parlar de fer-hi aparcaments soterrats cars i amb una formula estranya de venda- lloguer , consistent en que mai arribarien a ser propietat dels verins que paguessin per ells , però els podrien utilitzar per un preu i un temps acordat amb una empresa a la qual  l' Ajuntament, més o menys convertia en propietària del subsòl. 

Era massa descarat, impresentable i evident . Els veïns diguérem  que no i la placeta la passar a formar part de la remodelació de l' entorn de Jacint Verdaguer ( el que ha de ser el Parc de les Vies), però importava poc, com tots els petits espais urbans . I el que s'hi ha fet ha estat enrajolar i posar obstacles per als aparcaments. Ciment pur i dur, res més. Una amiga que hi viu me va dir ahir que hi havia penjat lletreros en contra i avui que ja els han tret. No li puc respondre "paciència, Margalida" si jo mateixa ja he perdut la paciència.

 Ho veig molt  clar, No hi ha cap projecte i per això  és tan absurd l'enrajolament  de la plaça  de Santa Isabel  que ni s'integra en el passeig proper, ni vol ser un jardí , ni te espais per al joc, ni res de res, sols ciment!. Volen evitar que joves emigrants juguin a la placeta?. No ho sé. També varen treure altres pistes de joc en el tram final del Parc de les Estacions. No ho vull ni pensar, ¿ i si l'ajuntament actual  amb les seves meravelloses idees hagués pensat que  a Santa Isabel hi podria haver una piscina urbana?  Però les placetes no són espais oblidats per què sí.  És que no  formen part dels grans projectes encomenats a les grans empreses  i per això basta asfaltar-les una mica i ja està! . ¿ O són els mateixos els que han asfaltat el Parc de les Vies i Santa Isabel?. Potser.

    La dreta no vol debats electorals. No els ha de menester per res amb tants mitjans informatius que ella mateixa ha muntat o subvenciona. L'esquerra volia debatre per a mostrar  la utilització que han fet de les nostres institucions el PP i UM i, a la vegada tant el BLOC com el PSOE volen fer una campanya en positiu i poc agressiva. Ho entenc, però el perill és que arribi a semblar que van a remolc. Va ser significativa la xifra de 60.000 persones a la manifestació "Salvem Mallorca" i ja sabem a qui no votaran, però només amb aquets vots  tot quedaria com està. Crec que ha arribat el moment de marcar diferències i si no se poden fer debats, almenys se podria demanar als mitjans públics que organitzessin programes amb el mateix esquema de preguntes per a tots. No és difícil. Per exemple:

1. Model territorial : la costa, el pla, la Tramuntana, els espais natural.
2. Comunicacions:  autopistes i autovies, transport públic
3. Educació:  A)  Bilingüisme i ensenyament d'una llengua estrangera, ¿com?.  B)  Immigració, integració: escola pública, concertada i privada.
4. Model Social : A)   Vivendes protegides: ¿ quantes, com i a on? . B)    Persones dependents i discapacitades. C)  Contra la discriminació de la dona.
5. Model cultural: Patrimoni, Art, Música, Literatura...
6. Altres prioritats .

         I si no potser, a les seves intervencions els partits d'esquerra almenys haurien de saber marcar diferències entre les seves propostes i les de la dreta: "volem i  volen".

       La trampa d'aquesta campanya és molt clara. Els que comanden volen fer veure que tot el que proposa l' Esquerra ells ja ho han fet o estan a punt de fer-ho amb més eficàcia per la qual cosa sols els hi volen prendre la cadira i  a més a més, la corrupció és ben igual per tot arreu. Alerta. S'han de marcar distàncies. Les han de veure també els que no varen anar a la manifestació.